L'inventari de la despesa hídrica de l'any passat mostra que el consum domèstic va pujar a 212 litres per habitant i dia en el cabal facturat, allunyant el país de l'horitzó sostenible dels 150 litres fixat per la Llei d’economia circular. Ara bé, la veritable problemàtica no es troba només a les llars, sinó en el trajecte de l'aigua, ja que quan es comptabilitza el cabal captat, la xifra es dispara fins a uns alarmants 320 litres per persona i dia. Aquesta gran diferència posa al descobert la feblesa del sistema d’abastament. Hi ha parròquies que han anat fent els deures, però d'altres, no. A Sant Julià de Lòria, Encamp o Canillo es registren fuites estimades d'entre el 40% i el 48%, una situació agreujada per la pressió d’un model turístic que dispara els consums al Pas de la Casa o Canillo fins als 425 i 630 litres. Tenint en compte el conjunt de les dades, doncs, se'n capta molta més de la que s’aprofita. Així les coses, l'informe ha de servir com un toc d'atenció per a les administracions comunals i el Govern. Cal una inversió decidida i coordinada en la reparació de les xarxes pels comuns, responsables directes de la distribució. Ara, més que mai, es fa urgent tenir una Llei de l'aigua. No es podrà enllestir aquesta legislatura com va anunciar el cap de Govern. S'ha de treballar molt amb els comuns i la implicació del sector privat, però s'ha de fer. L'aigua, com altres recursos, no és infinit. I, a més, el fet de tenir-ne més que d'altres no ens dona dret a malgastar-la o dilapidar-la. Seria una injustícia de totes totes.
