Queden set dies, set, per sortir del dubte. Qui serà el nou Papa? Això sempre que el conclave sigui rapidet, com ho va ser el que el 2013 va elegir Francesc: els cardenals en van fer aleshores prou amb un per treure la fumata blanca. No jugarem a vaticanòlegs, però és evident que el tarannà del futur Sant Pare marcarà de forma decisiva l'evolució d'un dels dossiers més importants que tenim ara mateix sobre la taula, al costat del de l'habitatge i del de l'acord d'associació, i que no és altre que l'avortament. No sembla agosarat intuir que Francesc s'havia fet càrrec de la nostra peculiar idiosincràsia i que calia buscar l'encaix de la despenalització que planteja DA. Apunten en aquesta direcció el nomenament de Serrano Pentinat, amb un perfil marcadament diplomàtic, i les paraules del secretari d'Estat del Vaticà, Pietro Parolin, quan ens va visitar fa dos anys: "Esperem trobar una solució que sigui satisfactòria per a tots". Prou críptic, prou sibil·lí i prou ambigu com per generar expectatives d'una solució òptima. Molt probablement Parolin, que coneix el país de primera mà, seria la millor opció per culminar en temps i forma la negociació. Que figuri entre els favorits a totes les travesses per succeir Francesc sembla paradoxalment descartar-lo com a futur Papa, vista la tendència del Col·legi cardenalici a donar la sorpresa. El que sembla evident és que ens convé un Sant Pare de tarannà progressista, dintre naturalment dels paràmetres d'una institució com l'Església catòlica, que Parolin no és l'únic papable amb aquest perfil i que un Papa tradicionalista obriria un escenari incert. La solució, el 7 de maig.
