Saben quantes universitats ofereixen actualment ensenyament superior a Andorra? Quatre, segons el portal d'Educació –UdA, Carlemany, Europa i Wester Europe–, que són sis si hi afegim les que compten amb informe favorable de l'Agència de Qualitat de l'Ensenyament Superior (AQUA) i plans d'estudi aprovats pel Govern –Unipro i Tech Global–, set quan obri les portes Endor Universitat Digital d'Andorra, que al setembre va obtenir llum verd, i podrien haver sigut nou si UDDI Universitat Digital i Cum Laude no haguessin suspès –té gràcia, oi?– l'examen de l'AQUA. Segur que pel camí ens n'hem descuidat alguna de fantasma, perquè resulta impossible orientar-se amb alguna seguretat en el laberint inextricable del nostre ensenyament superior. Set universitats per a 90.000 habitants. Ja es veu que és una xifra desbaratada, per molt que la majoria d'aquests centres privats ofereixin ensenyament a distància. És cert que tots els que operen han superat el cribratge de l'AQUA i tenen la preceptiva autorització del Govern, però també ho és que el mateix Govern té la mosca rere l'orella davant d'una proliferació que tampoc no sabem si respon a una demanda real: quants alumnes hi cursen estudis? Quants acaben les carreres que comencen? Quants plans d'estudi duplicats hi ha? Urgeix una llei que ordeni i reguli aquesta bombolla, i el ministre s'ha compromès a tenir-la aprovada abans de fi d'any. Perquè al ritme actual el risc de caure en el xiringuitisme universitari és palmari.
