Albert Casal, membre de la junta de la companyia agrícola Sabors i Aromes d’Andorra, exposa la situació en què es troba la societat comercialitzadora de les trumfes i les plantes medicinals i les accions que es plantejaran per garantir-ne la viabilitat. Es mostra convençut que els socis donaran suport a l’ampliació de capital –molt modesta, diu–, que permetrà diversificar els productes i impulsar una campanya de promoció.

Sabors i Aromes sembla que no acaba d’arrencar. ¿Per quin motiu?
És un projecte nou, que mai s’havia intentat portar a terme. Per tant hem sofert aquells problemes que solen tenir les companyies noves en un camp nou i també hem pecat de tirar endavant un projecte que no només exigeix voluntat i il·lusió. De les experiències se’n treuen profits i ara la junta té el bagatge dels errors comesos i el nou enfoc que es vol donar a la companyia creiem que pot donar fruits a mitjà termini. Estem convençuts que el projecte serà un èxit i que aquests primers anys no hauran estat res més que aquells avatars que les companyies que comencen solen patir. Al principi, els projectes costen d’arrancar. En tot cas, el retard que portem no és insuperable. Ara la companyia està en una situació delicada, però amb la voluntat dels socis es redreçarà.

¿El problema radica en el pla de negoci que es va fer en un inici?
No. El pla de negoci inicial preveu una velocitat de venda molt més alta que la que hem tingut, perquè el mercat és molt difícil de penetrar tot i que el producte és diferenciat, de qualitat, nacional... Ens ha costat molt que el client andorrà acceptés aquest producte com a diferent i en no assolir les xifres de vendes no s’han obtingut els resultats previstos i hem entrat en pèrdues. Tot i així, la companyia té viabilitat. No és només un ens jurídic sinó que està format de persones, de socis que han de contribuir amb el seu esforç i els seus productes que tot sigui un èxit i l’etapa passada, en què hem fet un esforç que es reconeixerà en aquesta nova etapa, l’hem de donar per superada.

¿El problema tampoc no és el producte?
Hem fet un producte de molta qualitat, que va tenir uns assajos previs. Sempre hi pot haver algun client que no estigui content, però les varietats que fem són d’àmplia acceptació en el mercat, són
gustoses.

¿I el preu, tenint en compte que és més car?
En temps de crisi el preu és definitiu però el client també ha de valorar que és producte local, fet pels veïns, i que no ha estat manipulat en la seva conservació. Per tant és un producte que ha de ser valorat pel client i ha d’estar disposat a pagar-ne no un excessiu sobrepreu però sí un treball addicional que està condicionat també perquè Andorra té les parcel·les petites, la mecanització és dificultosa i acaba sent un treball molt manual.

Ara s’ha elaborat un pla de viabilitat. ¿Per on passen les solucions de futur?
El que fem és reprendre el projecte inicial. Es basa en la patata i les herbes medicinals. Ara el que fem és continuar i reforçar el projecte però donant-li un altre matís, com és que la campanya de màrqueting sigui molt més important que la que es va donar. Un dels errors que es van cometre va ser treure el producte a la venda sense que el consumidor tingués la informació definitiva  que aquest producte existia i que era de qualitat i diferent. Hem insistit que cal fer una campanya de promoció. Es pot fer de forma directa, com pot ser la que ha fet fa poc el Govern, o també encoberta, com ara receptes del país on s’usen aquests productes, una campanya de menjar sa insistint en el producte local i de temporada. També es podria concedir als restauradors un label de reconeixement, editar una guia o un receptari...
El producte fa tres anys que està al mercat, hi ha un creixement sostingut de l’acceptació i creiem que el nivell de vendes previst en el primer pla de viabilitat s’assolirà una mica més enllà. Això farà que els socis hagin d’ajudar que la companyia estigui viva aportant una mica més de capital perquè el funcionament no es farà només amb les vendes de producte.

També es proposa diversificar el negoci.
Sí. És molt important que sortim del monocultiu de la patata. La patata és un producte fenomenal i que té moltes possibilitats. Es continuarà amb el treball perquè encara té molt recorregut vist el consum local, que està entre 2 i 3 milions de quilos. Però també creiem que cal oferir producte hortícola de proximitat i de qualitat. A Andorra, els horts en plena temporada donen uns productes de molta qualitat i el que farem és incorporar aquests nous productes però sota la base que la patata ja haurà obert aquest àmbit que és tan difícil d’omplir, que és el comercial, i començar a captar clients.
Intentarem fer productes molt senzills i que tinguin una àmplia sortida comercial com són la mongeta, la col, el carbassó... Molts es poden vendre semitransformats o transformats totalment. Per tant, un cop consolidat el producte en natural entre els clients se’ls podrà oferir versions més elaborades com poden ser la patata pelada, la patata xip o un trinxat.

¿Podrem veure productes més elaborats per a aquest període 2013-2014 que preveu el pla de viabilitat?
La semiindustrialització  es deixarà per a més endavant. El 2013 preveiem recollir la patata que els productors hagin conreat i comercialitzar-la com una campanya normal. Sí que transformarem la companyia en una societat agrícola, establirem les bases protocol·làries perquè els productors facin el producte de qualitat –fins ara s’ha fet un cultiu tradicional però sense un protocol que doni una certificació al consumidor que el producte es fa segons uns criteris–. Aquest protocol estarà certificat pel Govern. I també es prepararà la campanya del 2014, que començarà a l’abril o al maig, de producció de plantes hortícoles. Es treballarà sobre quantitats petites per assegurar-nos que les podem vendre. A més, ara també ens serà més fàcil vendre les campanyes per endavant. El creixement té ara menys pèrdua de producte que el registrat inicialment.

¿El preu dels nous productes també estarà lleugerament per sobre del preu de mercat?
Aquí hi ha un problema d’escala de costos. No és el mateix fer un camp de porros de dos quilòmetres de cultiu seguit, amb mecanització i naus amortitzades, que un producte pràcticament artesanal. Però la contrapartida per part nostra ha de ser oferir un cultiu de qualitat, amb una certificació que indiqui que s’ha fet de forma totalment sana. El gran diferencial que aportarem és des del moment de la recol·lecció fins al consum. No hi haurà procediments de manipulacions ni tractaments per garantir l’estabilitat, cosa que productes que vénen de 400 o 600 quilòmetres de distància no poden fer. O des de l’estat amb què es cull, perquè les plantes es cullen sovint verdes i es fan madurar mentre que aquí haurà estat collida tres dies abans.

¿Quina inversió requereix aquesta ampliació del negoci?
Les propostes que farem als socis són raonables, possibilistes i totalment prudents. Del que es tracta és que davant els recursos que ha perdut la companyia perquè els anys anteriors no s’han assolit les vendes que es preveien, un fet normal en una companyia que arrenca, els socis li tornin a donar una mica d’oxigen perquè continuï. La imatge que té la companyia al mercat andorrà no és dolenta i això tindrà un procés fins a arribar a les xifres perquè sigui totalment viable. I amb les noves línies comercials això es preveu assolir més ràpid que només amb la patata. La inversió que cal és molt modesta. Una part es finançarà amb aportacions directes dels socis i pel que fa a una altra part, com que els socis són productors, poden cobrar només una part de la factura i la resta se’ls tornarà amb accions.

¿Per quan es podrien assolir beneficis?
Hi ha la dita que els negocis nous, si sobreviuen el tercer any, si l’acció gerencial és responsable, continuaran. Considerem que són vitals el 2013 i 2014. Si el 2015 la companyia ha assolit els objectius modestos que hem fixat per al 2014, tindrà futur perquè voldrà dir que haurem doblat la xifra de producció de patata i que haurem incrementat les línies de comercialització d’hortícoles. Un cop el mercat ha acceptat quatre línies de producte hortícola, n’hi pots incorporar quatre més. És molt fàcil créixer.
La tasca que tenim és conscienciar tothom que consumint producte local es consumeix molt més sa, perquè és un producte fresc, no tractat amb càmeres, i a més és un producte en què l’economia gira al voltant del teu territori. Hi ha mercat per a aquest producte i també per al que ve
de fora.

¿Tenen la sensació que el pla de viabilitat rebrà el suport dels socis en la propera assemblea?
El suport hi serà perquè seria molt injust que, amb un any i mig d’experiència, una companyia que té la possibilitat d’arribar a ser el que pot arribar a ser, els socis no tinguin la confiança ni el coratge de sostenir-la pel poc import que se’ls sol·licitarà, que rondarà el 25% del que van aportar inicialment. I no caldrà fer-la de cop. A més, no exigeix cap inversió al pagès.

¿Es preveu obrir a socis no productors?
Com més siguem, millor, perquè és una companyia que produeix valor de país. Produeix i diversifica la renda del sector de l’agricultura i aporta valor turístic i ecològic.

També s’ha començat a buscar vies de cooperació amb el Govern.
L’esperit de col·laboració hi continua sent. El Govern no ens ha de donar un xec però ens pot ajudar en la campanya de comercialització, crear un label per als restauradors... També hem proposat altres idees, com fer servir la borsa de treballadors que el Govern està intentant que es col·loquin al mercat laboral per fer el treball estacional, anar a les fires, oferir regals als turistes. El que compartim és que cal ajudar-nos perquè el projecte tiri endavant. Però no volem que la companyia quedi com un reducte de quatre pagesos que volen fer un producte que no té acceptació al mercat i que demana ajuda al Govern perquè la rescati. Ha de ser una cosa que aporti a la societat.


“Iniciatives com aquesta donen una oportunitat al jovent de dir que aquí hi ha un futur”

¿Andorra es pot nodrir exclusivament de producció pròpia?
Jo crec que no. Les nostres aspiracions no són arribar a abastir el mercat andorrà. Les nostres aspiracions són que el pagès local tingui una renda complementària al bestiar i el tabac. A més hem d’aconseguir que Andorra tingui producte natural. Un cop el producte sigui acceptat, vénen les transformacions. Aquí vénen 10 milions de turistes l’any. ¿Per què no es poden endur un souvenir agrícola o transformat? És descobrir que el sector agrícola també té valor addicional i incorpora valor a l’oferta turística.

¿I amb el sector de la restauració hi ha hagut contactes?
La companyia té un any i mig de vida i és molt difícil fer-ho tot en tan poc temps. A més, els últims sis mesos han estat molt durs i l’activitat comercial no s’ha fet perquè tenia problemes econòmics. Els restaurants són els nostres grans aliats a l’hora de vendre productes. A més és un producte que el sector pot valoritzar.

¿Per què és necessari per al sector agrícola que existeixi una companyia com aquesta?
Els temps canvien. Hi ha una recuperació de les coses com es feien abans. Aquí tenim la capacitat d’oferir un producte de proximitat. L’èxit de la Carn de Qualitat s’ha de fer extensiu a altres productes.

Es parla de l’envelliment i la disminució de la població pagesa.
Aquesta és una iniciativa que hi va en contra. Dóna una oportunitat al jovent de dir que aquí hi ha un futur que passa no per fer allò que es fa sempre, sinó els productes que la societat reclama.