En algunes especialitats hi ha un problema de saturació. En el seu moment van presentar una sèrie de propostes al ministeri de Salut. Una de les solucions passa per incorporar més metges.
Sí, efectivament. A principis del 2025 nosaltres vam fer una mica una anàlisi de la situació del que teníem a nivell de professionals i del que vèiem que hi havia a nivell de demanda, com que aquesta demanda anava augmentant a mesura que augmentava la població, vam fer un balanç perquè pensàvem que no hi havia prou increment de professionals sanitaris al ritme que augmentava la població. 
Llavors vam fer com un estudi de mercat, vam dir, a veure què està passant ¿per què no hi ha prou metges a Andorra?, ¿per què ens estem quedant enrere en la captació de talent? Llavors el que vam fer va ser una anàlisi de veure què oferia la resta. Mercat, oferta, demanda... Si aquí volem comprar peix, haurem de pagar-lo a la llotja suficient com perquè ens el venguin una mica millor que qui té un restaurant a Barcelona.

I els metges deu passar igual.
Amb els metges una miqueta el mateix. A quant va el quilo de metge? En alguna entrevista va sortir. Llavors vam veure que a Espanya, que clàssicament fa 15-20 anys tenia unes remuneracions que estaven per sota del que oferia Andorra, s'havien anat posant les piles, havien anat augmentant salaris, augmentant beneficis socials, augmentant tota una sèrie de prestacions o contraprestacions que rebien els metges per la seva activitat i que a final de comptes ens ficava en una situació desavantatjosa. Alhora també vam mirar com estava el mercat europeu i vam veure que ja no érem competitius fa 20 anys i ara encara ho som menys, perquè el problema que tenim és que la mancança de metges no és d'Andorra, sinó que és mundial. 

La clau és que la resta de països s’han anat posant al dia.
Llavors, clar, tothom ha anat posant-se una miqueta al dia i buscant la manera d'atreure talent. I aquí, durant els últims 15 anys, això s'havia deixat una miqueta de banda, no s'havia previst prou, al nostre entendre, aquesta actualització necessària del tarifari i del que podíem oferir a nivell de prestacions i de contraprestacions per als metges i ens havíem quedat una mica enrere. Llavors, el gener del 2025 vam tenir una reunió amb el cap de Govern i la ministra de Salut per intentar proposar mesures. Ens vam reunir a demanda d'ells per veure què podíem fer-hi. Vam fer una sèrie de propostes, es van analitzar, vam fer diverses propostes i contrapropostes, arguments, contraarguments i justificacions del nostre argumentari i val a dir que ara, a dia d'avui, el ministeri ha preparat una sèrie d'incentius que potser representen un 30 o un 40% dels que vam proposar nosaltres, o una variant d’aquestes.

No s'han acceptat totes les propostes doncs.
És a dir, no és que ens hagin acceptat totes les nostres propostes, però sí que han valorat dins del que vam proposar, a veure què es podia implantar més ràpid i estan en previsió d'aprovar tres o quatre mesures d'incentivació dins de la pràctica assistencial, i n'hi ha d'altres, com la revisió de les nomenclatures K i Q que fan referència als actes diagnòstics i als actes quirúrgics que també s'estan preparant per intentar ficar-nos una miqueta al dia respecte a la nostra competència, perquè almenys la retribució no sigui un dels motius per no venir a Andorra. 

Hi ha una altra  circumstància a tenir en compte, que és la dels metges que es jubilaran, la famosa generació del baby boom, i en països com França, cal afegir la dificultat per accedir als estudis de Medicina posant el llistó molt alt, sense oblidar els anomenats deserts mèdics.
Els deserts mèdics, exacte. I amb el tema dels estudis a França i Espanya, cap universitat, fins on jo tinc constància, ha deixat de tenir les places ofertades cobertes. És a dir, si una universitat podia formar 200 metges, que el llistó estigués més alt volia dir que implicava més dificultats per accedir-hi, però les places sempre s'han emplenat. El problema no és que el llistó estigués alt, les places sempre estan cobertes i s'han format tots els metges que es podien formar amb la previsió que s'havia fet. 

Probablement aquesta previsió no estava del tot ajustada i s'hauria hagut de preveure, a nivell dels estats que poden formar metges, ampliar una miqueta més les capacitats de formar-ne. Igualment, nosaltres no formem metges, no tenim res a dir en tot això, no podem queixar-nos que se'n formin més o se'n formin menys, perquè nosaltres no en formem, nosaltres hem d'importar-los necessàriament. Igualment hem de tenir en compte que jo crec que el problema pot haver estat una mica de previsió, però alhora s'ha d'entendre que formar metges és extremadament car i complicat. 

I a més és una carrera llarga.
És una carrera de 6-7 anys que inclou una infraestructura de sales d'anatomia, laboratoris de física, de química, d'histologia, d'anàlisi de teixits i que cal fer les pràctiques d'estudiant en centres hospitalaris, normalment de tercer nivell, enorme, és a dir, la infraestructura per formar un metge és enorme i caríssima.

Quan algú diu, és que haurien de formar-ne més, o sigui, home, clar, fantàstic, la carta als Reis és molt bonica, però ampliar places de metge és molt car i molt difícil i la infraestructura és molt complicada, perquè els professors que han de fer classe als metges són gent amb una perícia i un bagatge acadèmic extremadament alt. El màxim que podem fer nosaltres és posar les facilitats perquè els que es formen vinguin a Andorra.

A Espanya recentment va sortir la notícia que l’especialitat més demanada entre els que han tret millor nota al MIR ha estat dermatologia. Podria semblar una especialitat que no té una excessiva despesa per al metge però no és així.
Els dermatòlegs cada cop estan més subespecialitzats i tenen tota una sèrie d'eines tan diagnòstiques com terapèutiques que són extremament cares. La petita llanterna que fan servir, que sembla una joguina d'un nen de tres anys, aquest mirallet que sembla una lupa graciosa, ronda entre els 800 i els 1.200 euros. Només la llanterneta aquella que sembla una miqueta una joguina. Tota la resta d'estris que fan servir són molt cars, perquè són molt específics i el material mèdic és caríssim. Tristament, dermatologia no és de les més econòmiques.

Potser ha canviat la manera de veure les coses.
És veritat que això entra potser dins del canvi generacional que estem vivint, en què molts dels metges que surten ara, i la generació, no només dels metges, sinó de la generació que ens ve darrere, valoren moltíssim la qualitat de vida i la conciliació laboral amb el temps d'oci. Què passa? Dermatologia, clàssicament, és una especialitat que no fa guàrdies de nit ni caps de setmana. A urgències és molt difícil que s’avisi un dermatòleg. Llavors, solen tenir una conciliació bastant més bona que la d'un metge internista o d'un metge d'urgències, que lliguen la seva activitat professional al dia a dia i a les 24 hores que està obert un hospital. Són perfils de treballar després diferents.

El nostre hospital és un nivell 2. Ara hi ha hagut una aportació de Govern que permetrà tenir aparells de ressonància i de robòtica, això també pot incentivar l'arribada de metges.
Clar, el que ens passa amb aquests avenços tecnològics, com per exemple el robot quirúrgic, és que per un costat té una sèrie d'avantatges en certs tipus de cirurgies, és a dir, que ara es compri un robot quirúrgic no vol dir que totes les cirurgies es passin a fer amb robot quirúrgic, té les seves indicacions, i per a algunes d'elles té clars avantatges, però el problema és que la gran majoria d'especialistes quirúrgics que s'han format en centres de tercer nivell ja inclouen dins de la seva formació fer servir aquest tipus de robots quirúrgics en el seu dia a dia. 

Llavors, si tu des d'aquí a Andorra pretens fitxar, per exemple, un uròleg, que durant la seva etapa formativa ha fet servir un robot quirúrgic per operar les cirurgies de pròstata, quan ell vingui aquí i digui: “I aquí el robot quin és?”, i li diguis: “No, que aquí anem encara com fa 15 anys”, doncs potser dirà que prefereix exercir a un lloc on tinguin una tecnologia més avançada. 

I això limita.
És a dir, no és tant perquè l'hàgim de fer servir, al meu entendre, en totes les cirurgies, però tenir-lo ens limita que puguin venir certs professionals que esperen poder desenvolupar la seva tasca assistencial amb el nivell tecnològic del segle XXI. 

També limita en recerca?
Aquí a nivell de recerca és molt complicat, perquè tenim una infraestructura relativament gran per a una població de 90.000 habitants, perquè el nínxol geogràfic on estem ens obliga a tenir una infraestructura una mica més gran del que ens tocaria, del que podria tenir Sabadell o Manresa, perquè estem relativament lluny dels centres de tercer nivell.

Ells es troben a 30-45 minuts d'un hospital de tercer nivell, llavors probablement no necessiten tenir certs dispositius o certs serveis perquè poden optimitzar-se depenent d'altres centres més grans a prop. Aquí això no ho podem tenir, però malgrat que tinguem certes infraestructures una mica més grans del que ens tocaria per la població a la qual atenem, quant a serveis que oferim, (excepte l’hospital, que ara mateix ens ha quedat petit), en investigació malauradament no podem competir amb el nombre de casos que fan falta per poder tirar en marxa certs projectes. 

El problema és que l'hospital es va inaugurar el 1994 i clar, com diu vostè, ja s'ha quedat petit. Des del Col·legi es va fer una previsió dels metges que es necessitarien en un futur.
No el vam fer nosaltres aquest estudi. Aquest estudi una miqueta és arran d'unes projeccions que va fer el ministeri de Salut i que ens va ensenyar. Quant a volum de població, quan tens dos uròlegs , per exemple, és difícil decidir si te'n fan falten dos més i dupliques la plantilla o no, però això ja són termes més estadístics. És una eina de l'OMS, fins on tinc entès, que ajuda a preveure una miqueta on s'ha d'incidir, on s'ha de reforçar la captació de professionals. I el que ens demostrava aquesta eina és que anàvem malament, no té una altra paraula, malament en totes les especialitats. En algunes a dia d'avui i en unes altres a  curt termini.

El temps d’espera en algunes especialitats obliga el pacient a anar a França o a Espanya, aprofitant els convenis existents.
A veure, clàssicament teníem aquests convenis que seguim tenint i que són extremadament útils perquè amb la població que tenim, la infraestructura que tenim, és fàcil que hàgim de requerir nivells de superespecialització que no podem assolir aquí, és a dir, si a algú li han de canviar una de les vàlvules del cor, normalment ho fa un cirurgià toràcic que el 80% de la seva activitat assistencial està relacionada amb el canvi de vàlvules del cor. Això només ho pots fer a ciutats que són centres de referència, com Barcelona o Madrid. A Manresa tampoc en fan crec, no ho sé, però crec que a Manresa no fan recanvis valvulars, però clar, aquí teníem aquesta opció per a tot allò que no podíem fer aquí. Tristament, aquests convenis últimament estan servint per suplir el que ja no podem fer de normal i que hauríem de poder fer.
 
Hi ha hagut un augment en les tarifes de la CASS.
Hem negociat un augment de les tarifes dels actes mèdics per intentar anar equiparant-nos una miqueta a la retribució que perceben els metges en països veïns, que aquest any ha sigut un 2,7% per les consultes d'atenció especialitzada i un 5,4% pel que és atenció primària. Aquesta diferència entre una i l'altra està entesa en un pacte al qual vam arribar just abans de les eleccions del 2023, és a dir, fa tres anys i poc, per entendre que els actes de medicina d'atenció primària i els actes de medicina d'atenció especialitzada havien d'anar-se equiparant amb el temps, perquè la diferència que hi havia podia tenir sentit quan no existia l'especialitat en medicina familiar i comunitària via MIR i quan inicialment hi havia un diferencial en la formació del metge.