Diari digital d'Andorra Bondia
Albert Esteve: “S’han fet passar els interessos de partit per sobre de l’interès nacional”
Albert Esteve: “S’han fet passar els interessos de partit per sobre de l’interès nacional”

Albert Esteve: “S’han fet passar els interessos de partit per sobre de l’interès nacional”


Escrit per: 
M.S.

El conseller de l’oposició del Comú de la Massana considera “digne d’estudi” que el Consell General no aprovés la congelació de les transferències pactada per l’executiu i les set corporacions parroquials, una qüestió que “s’hauria d’haver aprovat per unanimitat”. Albert Esteve, que creu que amb el pla d’EMAP es podria anar més enllà, lloa la bona relació entre la majoria i l’oposició, que afavoreix els ciutadans.

Com valora aquest primer any al Comú?
Ha estat positiu. No tenia cap experiència en gestió comunal i crec que ha estat positiva. És molt diferent de quan estava al ministeri perquè és una gestió molt més del dia a dia, propera als ciutadans, i és molt més gestió que no pas estratègia com potser era al Govern. He de remarcar que el treball entre majoria i minoria o oposició ha estat fructífer, treballem plegats. Ens vam allargar la mà a l’inici del mandat, cada un va agafar la mà de l’altre en benefici dels ciutadans i la col·laboració de les dues parts ha estat molt estreta. 

Com s’articula una oposició amb un únic conseller?
És complicat perquè et demana una dedicació suplementària que si poguessis partir amb altres companys, que evidentment és el que hauria volgut, seria millor. Però ho és més combinar-ho amb la vida professional i familiar. El fet que es tracti d’una empresa familiar em permet una mica més de flexibilitat en aquest sentit, i també és cert que des de la majoria se’m facilita la tasca. Algunes vegades, si dic que l’endemà no puc assistir a alguna comissió, o bé ho fem via telemàtica i demano informació complementària sobre el que hi ha, o si hi ha temes importants es desplaça la comissió. En l’altre sentit també, i és una anècdota, però hi va haver una comissió en què em van trucar i em van dir que si no hi anava no hi havia quòrum, i això que soc l’únic de l’oposició, però m’hi vaig desplaçar i ja està. De totes dues parts hi ha molt bona predisposició.

Es pot considerar una oposició privilegiada tenint en compte el funcionament d’altres comuns?
Potser sí, però crec que és la bona de fer. Puc fer oposició sobre algun tema de política en què no estic d’acord, però no puc fer oposició sobre la manera d’actuar, i això crec que és una bona cosa per a la política del país.

De fet, ha votat molt poques vegades en contra d’alguna de les propostes de la majoria. Pot generar això un risc que el votant de DA de la Massana no es vegi representat al Comú?
Potser sí que hi ha risc. Si faig aquesta mena d’oposició és perquè no em sentiria còmode actuant d’una altra manera. Si és una oposició constructiva perds visibilitat, cedeixes el protagonisme a la majoria en molts casos. Però crec que també porta beneficis, el que passa és que no és un benefici ni personal ni per al partit, és un benefici per als ciutadans perquè tots anem conjuntament a buscar el millor de la Massana. Jo he votat en contra d’alguna decisió que s’ha pres que anava en contra del nostre programa electoral. El fet que participis en totes les comissions i se’t tingui en compte ‒és a dir, hi ha modificacions que he proposat i s’han acceptat‒ et facilita les coses. Em sentiria molt incòmode votant en contra d’algunes decisions.
Va votar en contra de la rebaixa del percentatge de cessió urbanística, però no gaire més.
Em sembla que a l’inici també vaig votar en contra d’alguna altra decisió, i en d’altres em vaig abstenir perquè no hi havia pogut participar o venien del mandat anterior. A aquesta en concret no hi vaig donar suport perquè era una mesura clarament en contra del nostre programa electoral. Ens vam basar en la sostenibilitat econòmica, mediambiental i de tota mena, i és una decisió que a la llarga crec que és perjudicial per a la Massana. A curt termini pot ser que faci augmentar una mica l’urbanisme, però a llarg termini el Comú disposarà o de menys terrenys per ubicar-hi instal·lacions que poden arribar a ser necessàries o recaptarà menys ingressos. No es preveuen les conseqüències del llarg termini, i per això vaig votar-hi en contra.

En canvi, sí que va votar a favor del pressupost tot i alguna discrepància pel que fa a les inversions.
Incrementar la partida no es podia. Va ser una crítica més a les afirmacions del cònsol, que sovint parla del múscul financer de la Massana. I de múscul no n’hi ha perquè tenim unes obligacions amb EMAP que estem obligats a recomprar. Si no la nostra capacitat d’inversió seria el doble. Era una crítica més en el sentit de no vanagloriar-nos tant. Però a mi se’m va deixar participar en el pressupost, es van tenir en compte algunes de les aportacions i es van incloure al pressupost. Puc ser crític amb algunes coses, però crec que és bo. Per molt que tinguem dues visions polítiques una mica diferents, venim del mateix lloc, de manera que tampoc és tan diferent, totes les forces polítiques anem en el mateix sentit.

Quin canvi hauria fet en les inversions previstes? Més als pobles?
Aquesta és una queixa que vaig expressar durant la campanya electoral. I, en canvi, les inversions majoritàriament han anat destinades als pobles. Primer va ser la millora de l’Aldosa, ara la forta és la de Sispony i de la resta, moltes de petites també van als pobles. En aquest sentit m’he sentit escoltat, i també es va tenir en compte la proposta per renovar el parc mòbil, perquè si no al final ho haurem de canviar tot de cop i a més també es dona una imatge dolenta, i hi ha una part d’inversió en aquest sentit. La llàstima és que a una inversió important i necessària com és la de Sispony s’hi ha de destinar el 50% de la capacitat inversora que tenim quan de fet seria un 20% o un 22% si no tinguéssim les preferents.

Tot i la contenció dels darrers anys, aquesta situació d’EMAP limita la capacitat del Comú. 
Sí, limita. La campanya va ser si era deute o no era deute. Comptablement no es pot considerar deute perquè si no hauríem fet fallida en aquell moment. Però em sento recolzat quan veig que el Comú, quan presenta la situació de deute, en què evidentment no apareixen les preferents, afegeix aquestes al gràfic intern.

Fins a quin punt aquesta compra i el pla estratègic d’EMAP podran ajudar a resoldre la situació a curt termini?
A curt termini no, s’ha d’anar resolent de mica en mica. Pel que fa a EMAP, els darrers números surten positius i s’està treballant en el pla estratègic, que s’està fent conjuntament. 

Facilitarà l’entrada d’un inversor privat?
Aquí compartim una mica la visió amb la majoria. Mentre els números eren negatius era gairebé impossible trobar un inversor privat. Aquesta situació s’ha revertit però és difícil. En un cas com la Massana ha de ser un perfil d’inversor molt específic. EMAP preveu que tots els beneficis que té es reverteixin en inversions i renovar instal·lacions, i un inversor privat vol dividends. En altres llocs el benefici dels inversors privats és fora de la gestió de l’estació, és més a nivell immobiliari, se’ls deixa fer hotels..., i aquí aquest model no el tenim. A més, des del Comú, EMAP també és una eina per atreure gent a la parròquia, per exemple amb el Mundials de BTT... Però tots aquests esdeveniments, que són molt macos i ajuden a fer-ho conèixer, per a EMAP no són rendibles. I són possibles perquè hi ha uns diners públics, unes subvencions, ja siguin del Comú o d’Andorra Turisme per promocionar el país, però si ho miréssim des d’un punt de vista purament privat potser diríem deixem de fer perquè no donen rendibilitat a l’empresa. És una mica aquesta doble visió. Podria ser que hi hagués un inversor privat directament relacionat amb el turisme i que també hi veiés aquesta opció de dinamitzar la parròquia i treure ingressos per un altre costat, tot i que entenc que és un model difícil. Ara bé, si no la fem rendible era impossible, ara es poden obrir portes pel futur.

Sigui com sigui, la majoria d’accions ha de continuar sent del Comú.
Això no es posa en dubte.

I pel que fa al pla estratègic, serà prou ambiciós?
Treballem molt bé, però nosaltres portàvem al programa l’ampliació del consell d’administració. Es van modificar els estatuts per poder-ho fer, tot i que de moment no s’ha ampliat. Si s’està fent un pla estratègic i preveus més professionals que puguin aportar la seva experiència per a EMAP, crec que haurien d’haver-hi participat. És a dir s’hauria d’haver fet l’ampliació i després el pla estratègic conjuntament amb aquesta gent. Primer perquè ens hauríem pogut aprofitar de la seva experiència i segon perquè si els incorporem i l’han d’implementar sempre és millor alguna cosa en la qual s’ha participat directament.

Però cal alguna cosa més.
I després, aquí necessitaríem també un ajut, buscar una universitat, una escola de negocis perquè ens dirigís una mica, ens digués que tirem per aquí o per allà o anem a buscar d’altres opinions tot agafant l’experiència del que han fet en altres llocs... I per una qüestió de costos es va decidir de no fer-ho. Fem un pla estratègic el millor que podem, però segurament hauríem pogut fer una cosa més potent. A més, tot i ser a vint anys, el centrem molt en els primers anys, les inversions estan previstes a dos o tres anys, no anem més enllà. És difícil i a més a més a més hi ha hagut la visió política, és a dir hi haurà noves eleccions i dius que els nous decideixin. Però es tracta d’una gestió privada i cal atrevir-se a anar més lluny, a deu o quinze anys, encara que després algú alguna cosa canviarà. Si el fas a deu anys segur que alguna cosa canviarà, però es podria fer potent.

Com valora la no congelació de les transferències?
Podria trobar molts qualificatius, però, com a polític, és desmotivador i com a ciutadà m’indigna. És com si es renegocia el preu dels lloguers a la baixa i hi ha la llei i els contractes. Posem que en alguns dels contractes digués que per modificar-lo cal el cent per cent de l’acord del Comú, i el propietari del terreny està disposat a abaixar el lloguer i el Comú demana que el rebaixi i jo, com a conseller de la minoria, digués que no em dona la gana. Si hi ha un acord entre institucions per rebaixar les despeses de l’Estat, no entenc com s’hi oposen. 

La despesa però serà la mateixa la faci el Govern o els comuns.
Sí, però un diu que té uns pressupostos aprovats i un marc pressupostari per a tot el mandat i tots els comuns diuen que amb aquests diners ja fan. I ara què? El Govern deixarà de fer coses, però les haurà de fer en un futur. Suposo que ho traurà d’inversió, però que s’haurà de fer al pressupost del 2018. Sincerament, i més quan hi ha l’acord de tots, no m’entra al cap.

Potser s’hauria d’haver inclòs el Consell General abans en la negociació?
Crec que anar al Consell General amb un document ja consensuat i que després es facin aportacions és una bona cosa. Es té un document de base per poder modificar i fer aportacions. Si ampliem més la taula de negociació probablement encara ho allargarem més. N’hi ha que diuen que les minories dels comuns també hi haurien de ser... Serem tanta gent en una taula que al final no es prendrà cap decisió.

Les minories sí que s’han queixat que desconeixen absolutament què s’està negociant, tot i que suposo que no és el cas de la Massana.
Jo tinc la informació pels dos costats, però els documents els he vist pel Comú de la Massana. En aquest sentit sí que s’hauria de fer-hi participar les minories, però no fer una taula ja que no es prendrà cap decisió. Són els dos òrgans gestors, el Consell General segur que hi aportarà millores, però caldria estudiar-ho tècnicament i després fer la valoració política. Deixem que les dues institucions que gestionen el dia a dia i a les quals els afecta més directament busquin la manera de fer l’Estat en la seva globalitat i després que intervingui el poder legislatiu. Que s’hauria hagut d’introduir abans? Potser sí. Però aquesta decisió concreta hauria d’haver estat votada per unanimitat, hi guanyem tots. És fer passar els interessos privats per sobre els particulars, i aquí s’ha fet passat els interessos de partit per sobre l’interès nacional, i això és digne d’estudi en alguna universitat.
 
El no del PS els dona força quan la negociació arribi al Consell General?
És possible, però el model que plantegen és que els comuns cada vegada quedin més diluïts, però a mi m’agrada el model institucional que tenim, que és únic i m’agrada mantenir-lo. Una manera de guanyar força a les negociacions? Són aquestes estratègies polítiques que quan sortim perdent els administrats no m’agraden.

No li sembla agosarat que es fixi una xifra màxima en les transferències quan no s’ha tancat el tema de les competències?
La negociació és conjunta, tot i que en l’àmbit mediàtic s’ha centrat en l’import. Cinquanta-cinc milions d’euros és un import que l’Estat-Govern pot assumir i amb el qual, amb el que reben els comuns diuen amb això ens en sortim. És evident que si es treu una part important de la despesa dels comuns i reben una mica menys no es queixaran, i si, al contrari, es diu que una competència passa als comuns perquè la poden gestionar millor perquè són més propers i això suposa un increment de cost, potser aquesta xifra es pot augmentar i disminuir-la del Govern. Ara, amb les competències d’avui en dia, s’està a aquest nivell.

En el cas de la Massana, els diners de més on s’haurien de destinar?
Suposo que, com que el Govern els haurà de treure d’inversions, la majoria de comuns els destinarem a inversions, a avançar les que estan previstes en un futur, és a dir, algunes de les previstes per al 2018 es posaran el 2017 i així successivament. Però insisteixo, en aquest punt hi havia hagut d’haver unanimitat al Consell General.

Els sindicats han fet públics els resultats de l’enquesta sobre el vot dels residents a les comunals, en la qual més del 90% dels enquestats s’hi mostra favorable. Han de votar a les comunals els residents?
Tenim un percentatge molt alt d’immigració, i els que estan assentats aquí és lògic que vulguin participar en la vida política, però passa molt poc en altres països. Obrir?, i és una opinió personal, potser sí, però exigiria uns anys de residència.

Albert Esteve
Número de vots: 171
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic