Albert Font: “El tercer pagador serà per a tothom quan vegem que el cost no és prohibitiu”

Tres mesos després d’agafar el relleu de Joan Martínez Benazet al capdvant de Salut, admet que tenia molts dossiers “calents” sobre la taula. Prioritza la llei de recerca i admet que no té clar si la cartera de serveis es podrà tancar abans d’acabar la le-gislatura. Amb tot, creu que s’han fet concessions tal com volien els metges.

Quin balanç fa d’aquests tres mesos al capdavant del ministeri?
Sempre diuen que són els 100 dies de gràcia, però no ha estat tal perquè hi havia moltes coses pendents i des del primer moment ja sabia que em trobaria amb alguns dossiers que estaven calents. He agafat un ministeri que ja estava en ple funcionament, amb les dificultats que això suposa, però amb l’ajuda immillorable i imprescindible de tot el personal. En definitiva, molta feina, neguit i voluntat de no molestar qui ja hi treballa.

Parlava de dossiers calents.
Pràcticament tots. Tots els que ja estaven funcionant i els que havien de funcionar.

Amb el temps que queda de legislatura, s’ha fixat algunes prioritats a tancar abans d’acabar la legislatura?
Hi haurà coses que s’hauran de tancar i altres, tractar. Una que sí que s’hauria de tancar és el tema de la llei de recerca. I s’hauria de tancar bé, és a dir, amb el màxim de consens a nivell legislatiu. No s’entendria una llei de recerca que busca organitzar la futura recerca d’Andorra i interessar a estaments a venir a invertir aquí que passés simplement amb una part, encara que majoritària, del Consell General. Hauria de ser una llei consensuada i si no s’aconsegueix l’assentiment, sí que la més ampla de les majories.

Per què?
Per donar confiança als inversors. Què pensarien d’una llei que passa amb un calçador i que pot ser susceptible de ser canviada?

Alguna altra prioritat?
La cartera de serveis i el tercer pagador són coses que han d’avançar suficientment, però no sé si estaran acabades al final del mandat, però haurien d’haver avançat prou com per fer-les irrevocables pels mandats que vinguin. La cartera de serveis s’ha de pactar amb tots els intervinents i el tercer pagador és una cosa que s’ha de fer amb la progressió per la sostenibilitat del sistema.

Comencem per la cartera de serveis. Com van les reunions amb els col·lectius sanitaris i què s’ha pogut avançar?
Ens hem reunit amb pràcticament tots els col·lectius i tots tenien en comú la crítica més aviat a la forma que no a l’existència de la cartera de serveis. Hem de trobar la quadratura del cercle.

S’assolirà?
És evident que no tothom quedarà perfectament content, però això ja ho assumeixen. El Govern s’ha reunit amb ells, ha escoltat les seves reivindicacions, des de les que s’entenien fent part del sentit comú fins a les que eren més extremes i d’àmbit corporativista, i donarem resposta a totes. L’Annex 3 de la cartera és el document que descriu qui pot receptar què i és el document que més crítiques havia rebut per part del Col·legi de Metges. Aquest ja ha estat retocat i són retocs que han anat en el sentit d’obrir.

Els metges demanaven que no se’ls tragués competències.
A això se’ls ha donat resposta, veurem si és satisfactòria. En qualsevol cas el document ja se’ls ha passat, l’estan examinant i han de donar una resposta. En teoria aquest Annex 3 havia de ser validat durant el juliol, però esperarem a tenir la resposta del Col·legi de Metges.

Quines diferències planteja el ministeri del que hi havia fins ara?
La competència no s’havia tret, l’única cosa que s’havia fet és provar d’orientar les prescripcions que havien d’estar reemborsades per la CASS. Tot això amb clau de qualitat. El que s’havia de fer és que la CASS pagués mesures sanitàries que tinguessin una qualitat contrastada, no mesures sanitàries en sentit ubiqüitari. I el que hem fet és obrir què pot fer el metge referent.

Permetre el que demanaven.
El metge referent té un rol d’arbitratge i té un rol primerament de valoració de la salut del pacient en el sentit més ampli. Jo soc partidari que tingui una gran paleta de prescripcions oberta i pagades per l’erari públic que li permeti fer aquesta feina. De cap manera s’ha considerat mai, ni llavors ni ara, que sigui el metge referent un metge que només vagi a reorientar el seu pacient cap als metges especialistes o cap a proves diagnòstiques. És un metge amb tota lletra i se li han de donar els instruments. És amb això que s’han volgut obrir les prerrogatives que tenia en funció del finançament públic. Si s’ha obert prou o no, ja ho veurem.

Fisioterapeutes o logopedes s’havien manifestat en el mateix sentit.
Anirem en aquest sentit també, és a dir, obrir més les competències de l’actor primari de la salut per evitar que hi hagi aquestes desviacions en bucle que per tornar al mateix efecte hagi de passar abans per un metge especialista. Hem provat d’obrir i escoltar perquè ens semblava de sentit comú el que estaven demanant. L’única cosa, i vull insistir en això, de la mateixa manera que nosaltres canviarem el reglament, la cartera és una eina dinàmica, no és una culminació. És a dir, cada ministre retocarà la cartera de serveis perquè és necessari, ni que sigui només per actualitzar la nomenclatura.

Han tingut temps d’avaluar la posada en marxa del metge referent, si realment redueix la despesa sanitària?
Evidentment hi ha coses que s’han avaluat, en particular el fet que hi hagi pràcticament la totalitat de la població que hagi triat el metge referent, cosa que fa que el concepte hagi estat validat. El rol del metge referent s’ha entès, és un metge, no un orientador de pacients. Ho ha de ser a vegades, però no per definició.

I a nivell de finançament?
Encara és molt aviat. Evidentment hi ha hagut una explosió de la despesa, però no podem destriar si és deguda a la Covid, al post-Covid o al mateix sistema. És per això que havia sigut una de les meves reticències obrir el tercer pagador abans de tenir més clara aquesta assignatura. Sí  que tenim, però, alguns elements de reflexió.

Per exemple?
Veiem que les visites no presencials estan en fase de corregir-se. Hi ha d’haver una modificació del decret que regula les visites no presencials, estarà fet, segurament, abans de Meritxell... o en tot cas abans d’acabar el mandat. La voluntat hi és. Amb el que la despesa encara no s’ha rebaixat i encara no hem pogut avaluar-ho és en la demanda sanitària per part del pacient.

Què vol dir?
Tots els metges saben que hi ha demandes dels pacients que no fan part de la sanitat. Són demandes perquè la gent té por, gent que voldria estar millor de salut i van pal·liativament a veure el metge. El metge no els troba res però els recepta alguna cosa. Són demandes inevitables, demandes entre cometes indegudes perquè no curen però costen diners. Fins a cert grau s’han de tolerar i fins i tot respectar, però només fins a cert punt, i aquest punt encara no el coneixem. Veurem si amb el quadre de comandament i la CASS podem analitzar aquestes dades.

I què es pot fer?
Tenim pensat fer una campanya de sensibilització prop de la població, una campanya conjunta amb la CASS i el SAAS de recordatori que la salut, que no té preu, té un cost. I aquest cost l’hem de pagar entre tots. Si el cost es dispara, què passarà? Retallarem amb elements i això, en salut, sempre és excessiu. Per tant, s’ha d’evitar que hi hagi despesa indeguda i no tolerar-la i després retallar.

Com encaixa el seu posicionament sobre el tercer pagador amb la proposta d’acord aprovada fa uns dies al Consell General que els dona dos mesos per ampliar-lo?
El que jo he defensat és que no es facin les coses massa ràpid. Tots sabem què és la lluita política i el missatge polític, i que és millor agradar que desagradar, sobretot quan és un any d’eleccions, però més enllà d’això hi ha el que és prudent. El tercer pagador és una prestació a la qual un dia o altre tots hi tindrem dret. Això valgui per les crítiques que se m’han fet perquè no el volia. Sí que el vull, però s’ha de fer acompanyat amb clau de sostenibilitat. No em costaria gaire d’obrir-lo.

I la CASS ha dit que no hi ha problema.
Exacte. Imagini’s què fàcil seria. Torno a dir que la salut no té preu però té un cost, i aquest cost ara ja no el podem pagar. És a dir: o hi ha massa cost o hi ha massa poca cotització de la CASS. Doncs siguem prudents. El tercer pagador és legítim sempre que obeeixi a una necessitat sostenible, a una prestació sostenible i a una oferta de serveis sostenible. Com assegurar-nos-en? Fer-ho progressivament.

Quan es podrà obrir a la població general?
Quan tindrem clar que efectivament no suposa una despesa indirecta inassumible i quan tindrem tots els serveis de valoració, d’inspecció i de control que garanteixin que això és així. És a dir, la proposta d’acord aprovada té dos capítols. El capítol del tercer pagador i el dels controls. S’han de fer les dues coses conjuntament. De moment s’obrirà a persones majors de 65 anys i als discapacitats i al mateix moment s’implementaran els mecanismes de control per reorientar, no per fiscalitzar, les demandes que hi haurà i els costos que hi haurà. Una vegada tinguem aquests elements sabuts, ho anirem obrint per arribar no sé quan, però no hauríem de tardar massa, a obrir-ho a tothom. Quan tinguem clar que no suposa un cost prohibitiu.

Que ningú entengui que amb la proposta d’acord tots tindrem el tercer pagador.
És que és impossible, ni que ho volguéssim fer. Hi ha aspectes tècnics, per exemple, amb els medicaments o productes sanitaris no hi podrà haver el tercer pagador ni tan sols per la gent gran perquè no tenim la recepta electrònica ni el Vademècum andorrà. El que sí que podrem fer i no sortia a l’acord, és anar més lluny en alguns aspectes. Per exemple es podrà fer per actes de cures, com demanaven els fisioterapeutes. Hi ha voluntat i en dos mesos l’ampliarem, però ampliar no vol dir fer-lo per a tothom perquè seria impossible.

Entén que la gent se senti molesta quan sovint se’ls assenyala pel temor que si es dona el tercer pagador augmentarà la despesa amb visites o proves innecessàries?
No és un jutjament moral. És observar què passa. Al món comercial, tota facilitació de consum, augmenta el consum. És lògic pensar que en facilitar, augmentarà el cost. La clau és saber si aquest augment és legítim o no. Quan és legítim? Quan aporta més salut.

D’aquí els controls que deia.
D’aquí els controls, la política de progressió i que pensar que tots un dia hi arribem. La progressivitat no és només un caprici del ministre, sinó per mantenir el nivell de les cotitzacions i els impostos. Potser això serà més popular: el ministre evita que hàgim de pagar massa impostos.

Per acabar. El tema de les visites telemàtiques l’hem reconduït? El reglament està clar?
La visita telemàtica ha de ser una cosa definida. El SAAS tindrà una plataforma informàtica que serà necessària per validar la visita com a no presencial. És a dir: una trucadeta es pot validar com a visita no presencial? Jo penso que això és una exageració i d’aquí ha vingut la vulneració. Té un cost moral i financer exagerar les visites amb coses que no ho són. Per tant, amb aquest instrument podem centralitzar què ha de ser una visita i un cop implementada l’eina modificarem el decret perquè puguin estar emparades en aquest aspecte.

Li preocupa el tema o s’ha aturat a temps?
Diguem que ha deixat de preocupar-me tant. Encara preocupa, però no és el mateix. A veure, ho havia ressentit molt durament el que havia passat com a metge, com a antic membre del Col·legi de Metges i com a antic membre del consell d’administració de la CASS. Deia, a què juguen certs metges? Evidentment són una minoria, se’ls ha dit què es pensava d’ells i ho han entès. Tots els metges saben què és una visita i per això hi ha hagut una rebaixa en el nombre de telemàtiques.