Com van els treballs de la connexió amb Espanya? Quins passos falta fer?
La línia d’Espanya per a nosaltres és molt important. El que dona garantia de servei és tenir les dues línies, amb França i Espanya, ens dona capacitat de créixer i que davant qualsevol problema d’un dels dos cantons estiguis socorregut, com ja ha passat. Llavors ja fa bastant temps que estem treballant amb Red Eléctrica un projecte de reforçar la línia. L’actual té un límit tècnic que ens permetria potser alimentar tota la demanda d’Andorra fins a un 15% de més, i aquí a poc a poc la demanda va creixent i al final aquesta línia arribarà a saturació. Treballem per augmentar la capacitat. Això bàsicament és canviar la tecnologia, perquè ara és de 110 quilovolts i la passem a 220 quilovolts, i el fet de canviar la tecnologia incrementa per dos, tres o més vegades la capacitat. Amb la qual cosa, és un pulmó que té Andorra de creixement i d’energia a molt llarg termini, a 30, 40, 50 anys.
Parla d’augmentar la capacitat de créixer, però també hi ha el debat que cal anar frenant aquest creixement.
El creixement es pot veure de moltes maneres, si estem parlant de persones, d’habitants o de turistes sí que hi ha gent que pensa que Andorra comença a estar saturada, però una altra part del creixement també és l’economia, i aquesta gasta energia. Perquè us feu una idea, de la demanda elèctrica d’Andorra global, menys d’un 20% és de les llars. Llavors, no és tant dotar el país d’aquesta capacitat de rebre més gent o no...
És la capacitat productiva.
La capacitat productiva, de generar economia. Que si una empresa a Andorra s’instal·la, vol produir, vol consumir, doncs que tinguem la capacitat de donar-li 100, 1.000 o 5.000 quilowatts, ja sigui amb activitats tradicionals, com comerç, supermercats, hotels o estacions d’esquí, o ja sigui amb altres activitats econòmiques. S’ha de mirar més com una capacitat de creixement econòmic de país, que pot anar acompanyat d’un creixement d’habitants o no.
Hem de veure tots els vessants del creixement.
Sí, però quan parlem d’electricitat és, i cada cop serà més, perquè amb la transició energètica molta de la indústria i empresa s’ha d’electrificar, i molts dels usos, i només que electrifiquem la calefacció, la mobilitat, tot això ja ens genera creixement de demanda elèctrica. Però a més a més aquest creixement, si va acompanyat d’indústries que gasten electricitat, pot ser més, i aquí és el que des de FEDA estem preparant, perquè en cap cas la xarxa elèctrica sigui un fre al desenvolupament econòmic del país, o de la qualitat de vida o del servei.
Per un cantó tenim el garantir la capacitat elèctrica, de l’altre volem ser menys dependents de l’exterior.
Estem desenvolupant projectes de producció elèctrica i això evidentment ens fa ser menys dependents. Però hem de ser realistes, la xarxa tal com està i amb les capacitats de producció que hi pot haver, Andorra sempre necessitarà de la xarxa francesa o espanyola. I com que estem al final d’aquestes dues xarxes sempre necessitem les dues, perquè qualsevol problema en una no ens afecti amb una apagada global del país.
Es va demostrar fa poc.
No estem igual de connectats com una gran ciutat europea, però tenir les dues xarxes ens dona un avantatge competitiu, i és que és molt complicat que Espanya i França tinguin un problema al mateix temps i el mateix tipus de problema. Perquè hi ha tecnologies diferents, les xarxes són diferents.
Com el tren, que canvia l’ample de via.
Sí, i tenir accés a les dues és una garantia. Així que produir més a Andorra sí, però no hem de deixar de banda aquestes dues xarxes. I quan parlem de sobirania, tot el que fas et fa sobirà, però també t’ho fa aquesta capacitat de triar cap a França o a Espanya, a qui més, a quin preu, de quina manera... Això ens baixa també preus, ens facilita moltes coses. D’alguna manera, també és capacitat que Andorra té de gestionar. La sobirania no és fer-t’ho tu. Pensar que ens ho farem tot aquí sense les xarxes és irrealista. Que podem fer més aquí, sí, que necessitem les xarxes, també.
Fins a quina producció pot arribar a Andorra? Perquè sempre dependrem de les dues xarxes veïnes...
Dependrem d’alguna manera perquè, com molts països, depenem de l’exterior. No és un tema només d’Andorra.
En un món globalitzat no podem ser un bolet.
És el que deia. Podem desenvolupar molta més energia fotovoltaica. El que passa és que estem centrant la producció a les hores de sol i més aviat cap a la primavera i estiu i poc cap a l’hivern, quan la demanda és molt més alta. I, evidentment, de nit no. Llavors això et soluciona una part del problema, però no et resol tot el problema ni la meitat ni molt menys. L’energia eòlica, que també tenim un projecte, també és una energia que té molt de valor i s’integra molt bé a la xarxa d’Andorra, però el dia que no fa vent, no fa vent. I si estem aquí el dia de la Puríssima, amb Andorra ple de turistes, amb molt de fred i tothom gastant i no hi ha vent, l’hem de portar de fora, perquè tampoc hi haurà sol. Es pot fer molta cosa, però és que va de la mà. Perquè tota la producció que fem local amb renovables és intermitent. Si volguessis tenir aquesta garantia hauries de tenir dipòsits grans de gas o de gasoil, per engegar quan tu vols. Però el combustible l’has de comprar a fora. Tampoc és independent. S’ha de buscar, com amb tot, sempre un equilibri.
Parlàvem de l’energia solar. Tenim algun parc...
Hi ha una cosa que no he contestat, de la línia d’Espanya.
És veritat...
Estem ja començant a licitar i encomanar el material. Són 3-4 anys d’obres. Hi ha una part important d’obres a Espanya. Nosaltres estem licitant les obres dins d’Andorra, que hem de crear una subestació, com la que tenim a Grau Roig, al Riu Runer per rebre aquesta energia. Ho acabarem formalitzant quan tinguem ja tots els contractes signats amb Espanya per tenir la garantia que la línia es farà, perquè no engegarem una cosa sense tenir l’altra. Els contactes amb Espanya estan molt avançats. Tenim ja esborranys de convenis i de contractes que estan validats per les dues parts. I és qüestió de temps. D’uns mesos, unes setmanes...
De trobar la data per firmar?
De trobar la data o d’acabar de validar. Però realment, el 99% del camí ja s’ha fet.
Ho firmarem aquest any? O ja serà l’any que ve?
Probablement aquest any. No puc donar la data concreta, perquè també hi ha un acord entre els dos governs que no sé si es firmarà abans o després. I això és una mica més lent. Però si no és aquest hivern, abans de la primavera gairebé segur.
Tornem als projectes d’aquí. Quant podem produir des d’Andorra? Sempre dependrem de les xarxes, però... Em deia que és intermitent.
Aquesta capacitat hi és. Avui en dia estem produint, depèn de l’any, el 23-25% de la demanda d’Andorra. Sobretot depenent de l’aigua que hi ha a la central, perquè la central més gran és la que marca la diferència. És veritat que ara està creixent molt la producció fotovoltaica, amb una multitud d’instal·lacions distribuïdes que estem ja pràcticament al 3% de la demanda total i va creixent. Fins on podem arribar? Jo crec que a un 30% o 30 i escaig segur, perquè només el parc eòlic del pic del Maià ja ens aportarà un altre 7-8%. I una mica més de fotovoltaica. Aquí sempre hi ha un equilibri entre fer més aquí i importar més de fora. També hem de veure que les energies renovables, ja sigui solar com eòlica -la solar ara s’està desenvolupant molt en teulades, i això és perfecte, és fantàstic, moltes d’elles d’autoconsum, i això ens treu demanda-, si volem fer alguna cosa molt més gran, ja has d’ocupar espais naturals, muntanyes. Aquí hi ha un tema, evidentment, de capacitat, però també de voluntat. Volem ocupar totes les muntanyes amb instal·lacions de renovables? És un altre debat. Jo aquest 30-35% el veig molt clar, fent el Maià i continuant amb la política que hi ha d’energia solar. Més enllà, s’hauria de fer un Maià 2, o un parc solar molt més gran, o coses molt més grans. També hem de mirar cap a fora. Es poden fer contractes amb garanties a llarg termini, o fins i tot arribar a invertir en alguna instal·lació fora d’Andorra.
També hem de mirar el cost-benefici de generar aquí... FEDA no s’està mai quieta i sempre té un projecte per anar estudiant, per anar avançant. Quin podria ser el projecte del futur un cop consolidem els actuals?
Per mi hi ha un repte gran, el que parlàvem al principi, del creixement de la demanda elèctrica, el ritme de creixement i com creix a Andorra, perquè en funció del creixement pots fer unes coses o unes altres. Tenim un repte per endavant de gestió de tota aquesta demanda. Això són projectes que ara estem fent a nivell de proves pilot, d’idees o una mica d’innovació, però... Un exemple molt clar és el tema del cotxe elèctric, que a partir del moment que n’hi hagi molts, que se’n comencen a veure, imaginem que arribin uns mil turistes amb cotxe elèctric, que se’n vagin a esquiar i els carreguin al mateix temps. Això sí que pot posar un problema a la xarxa elèctrica. Doncs aquí es tracta de gestionar: quan carrego mil cotxes he d’apagar termos a casa... perquè si anem com ara que ho endollo i va tot, això a llarg termini no funcionarà. Hi ha un repte de digitalitzar tota aquesta informació, de gestionar-la i d’optimitzar. Hi ha moltes maneres d’optimitzar tot això i això es pot optimitzar també amb el preu de compra d’energia de mercats... Per exemple, hi ha una empresa energètica de França que ha tret una promoció que pels primers mil clients o deu mil clients, no ho recordo, que es connectin els donen l’energia d’una a quatre del matí gratis, perquè estan veient que a aquestes hores els preus baixen molt i estan forçant que la gent gasti en aquestes hores. El fet que tu puguis fer que el teu client gasti quan l’energia és més barata, o quan tens les xarxes que no estan saturades, té un valor molt gran, per a l’empresa elèctrica però també per al client, perquè si amb això m’evito de fer una altra línia amb Espanya Déu-n’hi-do dels diners que ens estalviem.
Es tracta de buscar polítiques que incentivin...
Hi ha una part de polítiques, una de tarifes, una potser de reglaments, però després hi ha una part de gestió tècnica, perquè tot això s’ha d’automatitzar. No és que et vagi enviant whatsapps “ara engega la màquina”, “ara para-la”. Es tracta que tot això funcioni sol.
Bé, amb l’internet de les coses i la domòtica entenc que apunta cap aquí.
Tot això va per aquí però és veritat que d’aquests projectes n’hi ha molts, n’hi ha molts en pilot i pocs generalitzats, i aquí hi ha un potencial molt gran.
Em pot posar algun exemple d’aquestes proves pilot?
A casa amb el cotxe sí que tenim alguna prova perquè són coses que estan al mercat que si vas endolles el cotxe i a casa engegues el forn, doncs et desconnecta el cotxe i continues amb el forn i quan apagues el forn s’engega el cotxe. Coses d’aquestes tenim alguna prova pilot. El complicat d’això no és tant fer-ho, perquè la idea és fer-ho i hi ha tecnologia, com industrialitzar-ho i arribar a vendre-ho a un preu competitiu, perquè tampoc podem vendre això a un client i que li resulti molt més cara l’energia. Hauria de ser o per mantenir el preu o perquè s’abarateixi una mica, i això és complex perquè s’ha d’industrialitzar, s’han de muntar processos i al món hi ha poques empreses amb solucions d’aquest tipus que funcionin bé.
Estic pensant en com traslladar això a casa meva, no ho acabo de veure. No puc posar la rentadora a les tres de la matinada, la nevera l’he de deixar endollada i el forn és a l’hora que fas el dinar.
El balancejador que estem posant als carregadors dels cotxes ja és efectiu. Amb això hem limitat molt els increments de potència, hem abaratit cost per al client. És un equipament fantàstic. Quan endolles el cotxe elèctric i a casa engegues el forn o la cuina, si passes de la potència, para el cotxe i fas servir el que necessites a casa, i quan acabes, automàticament et torna a agafar el cotxe. Són coses que s’han d’anar generalitzant, i la complexitat d’això és que hi ha molta comunicació, moltes dades, gestió i fer una prova és relativament fàcil, escalar-ho i que funcioni bé és complex. Quan ho mirem a aquesta escala és el que és, però imagineu que arribin 10.000 cotxes elèctrics de turistes... És que ens interessa baixar, i la nevera, no la pots desendollar però si la pares mitja hora no passa res, no s’escalfarà. Aquesta nevera, que està gastant contínuament, a l’hora que hi ha les puntes potser es pot parar mitja hora. O la calefacció, si és elèctrica i la pares una hora baixa mig grau, i la tornes a engegar. Hi ha moltes coses d’aquestes que gestionades una a una tenen el valor que tenen, però gestionades globalment en poden tenir molt.
És el Capità Enciam: “els petits canvis són poderosos!”
És part també d’aquesta transició energètica, que ens obligarà a un canvi d’hàbits i a de manera de funcionar, de gastar energia a tots els nivells.
