Ara que s’encara la sortida de la pandèmia, el director general de FEDA afirma que els projectes que tenen en cartera s’han accelerat, centra els objectius a ser capaços d’evitar puntes de demanda quan l’electricitat és més cara i veu en el parc eòlic del pic de Maià i Cetrasa les dues propostes estrella per produir en gran quantitat.

Com està FEDA després de la pandèmia?

Jo diria que ha sigut un any complex, un any amb canvis molt importants de tota mena, de maneres de treballar molt diferents, per exemple, i mantenint un servei. Estàvem acostumats a fer-ho d’una manera i no és evident fer-ho d’una altra. Però per sort ha funcionat. Jo diria que gràcies a moltes coses, però sobretot a la gent que s’ha adaptat i ha entès molt bé els objectius.

I amb repercussió en el consum.
Ja hem comentat que hi va haver una baixada del consum del 10%, sí que és una baixada molt gran i la recuperació va ser lenta. Vam tenir alguna punta entre agost i octubre, però en tornar a l’hivern van tornar les restriccions. Al final la baixada de consum que vam tenir és més o menys la mateixa xifra que ha caigut el PIB.

El primer mig any del 2021 en quines xifres estaríem?
Els primers dos mesos del 2021 estem molt més baixos que el 2019, però més alts que el 2020. Però a partir de març, que és quan ja comparem amb un any de pandèmia, diria que hem recuperat una mica més de la meitat. És molt oscil·lant, depèn del dia i del mes, però la recuperació també aniria en la línia del que s’ha recuperat el PIB.
A final d’any van explicar que quasi 800 clients havien demanat ajornar o fraccionar la factura. El 2021 aquestes peticions han continuat o han disminuït?
Continuem tenint clients que ho demanen, però menys. També és veritat que algunes activitats s’han reprès, i això ajuda. Des del març del 2020 hem fet 1.650 ajornaments o fraccionaments de factures. Però és d’agrair la voluntat de pagar.

Han notat increment de la morositat?
Jo diria que una mica sí, sobretot l’any passat. Vam notar una mica de pic, però a partir d’aquest any està disminuint. De totes maneres són xifres que respecte a FEDA són molt petites, en cap moment condicionen ni són significatives. I és d’agrair que els clients gestionin de manera seriosa els avantatges que tenen per fraccionar, per exemple, i compleixin.

Tota aquesta situació ha condicionat les inversions que tenien previstes?
Crec que sí. Les primeres setmanes bàsicament va tocar gestionar com es podia, després va tocar enfocar i ara estem en una tercera fase. A partir de l’anàlisi que vam fer l’estiu passat veiem que ha condicionat, que hi ha hagut algun retard perquè tot es va aturar dos o tres mesos, però el que sí que hem notat és una acceleració molt gran des de l’estiu de l’any passat. Realment molts projectes que dúiem en cartera estan engegats, inclosos en l’H23, i hi ha una aposta molt gran d’invertir en coses que no només són inevitables, sinó que són necessàries, temes de futur.

Com ara?
Si mirem el canvi climàtic, aquí tothom té clar que ja no és quan i com ho fem, i un tema de diners, és un tema de velocitat. A Andorra s’ha entès, i des de FEDA hem donat molt suport i ens trobem en un moment d’acceleració de projectes. Tenim projectes amb xarxes de calor, amb fotovoltaic, amb renovables... són projectes que potser sí que hi va haver cert impàs, perquè tocava focalitzar-se en la salut, però a partir d’aquí hi ha hagut una acceleració. I crec que anem més ràpid del que havíem imaginat fa dos anys. Al final tothom té clar que s’han de reduir les emissions de CO2 ja i és una sort de tenir tots aquests projectes en cartera alineats amb la reducció de les emissions.

FEDA té com a grans reptes l’aposta per les renovables i incrementar la producció pròpia?
Sí, i per a mi van molt lligats, i també a la reducció de les emissions de CO2. Però això no només es fa amb energies renovables, es fa també aïllant, gestionant la demanda, i com hem fet els darrers anys, tenint contractes amb certificats d’origen renovable.

I la dependència energètica de fora?
La part de producció interna o de minimitzar la dependència també passa per generar més valor aquí, donar més feina a empreses d’aquí perquè al final en un entorn on el CO2, l’accés a les renovables i les inversions generen tensions, augments de preu, cada cop té més valor el que estem fent aquí. És derivar aquest valor a productes locals, ja siguin de FEDA, d’empreses privades, ja sigui aïllament de cases o canvi a vehicles més eficients.

Aquí de moment els preus es mantenen, però hem de pensar que més endavant la cosa canviarà? O som a temps de fer quelcom perquè no passi?
El repte és gestionar la demanda d’energia, els preus, i bàsicament gestionar la volatilitat. Cal evitar comprar en moments quan l’energia és cara, i una manera d’evitar-ho és amb la nostra central. Malgrat que en el global de l’any sigui un 20% de l’energia venuda al país, quan l’energia és més cara aquesta producció pot arribar a ser del 60 o el 70%. En canvi, quan l’energia és barata, aquesta producció és zero.

Cal produir aquí quan l’energia es compra cara.
Es tracta de valoritzar projectes que vagin en aquest sentit, que produeixin energia a l’hivern, en hores cares o que n’evitin el consum, com les xarxes de calor o l’aïllament de les cases. Aquesta és la política que t’ha de garantir el preu. Pujarà? Sí, però que impacti en el client final depèn de la gestió. I anant més enllà, això que es diu a Espanya de posar la rentadora a les 2 del matí, aquesta no és la solució. La solució és engegar la central quan el preu és car.

Entrem en els projectes que tenen. En quin punt es troba el parc eòlic del Pic de Maià?
Estem fent mesures i bé, quan parles amb la gent diuen que cada vegada fa més vent a Andorra, però el valor d’aquest projecte no és que cada vegada faci més fent, aquí estem provant de produir energia en el moment que tenim més demanda, però sobretot, més dèficit. L’important de cara al futur és no trobar-nos amb moltes hores a l’any on tinguem molta demanda, molt cara i poca capacitat. Ara portem uns 7 mesos, tenim un primer resum de dades que són millor del que teníem, però falta acabar aquest any de termini i iniciar els tràmits per fer les obres.

Veurem parc eòlic al pic de Maià?
A mi m’agradaria. A Andorra, projectes amb capacitat de producció d’energia com la central, al final és l’eòlica. Amb fotovoltaic s’hi podria arribar, però estaria molt centrat en determinades hores, però caldria sumar 500 projectes d’autoconsum. Com a projecte amb capacitat de producció és aquest i l’altre és Cetrasa, que té una capacitat de producció d’energia molt gran i que encara es podria aprofitar més. A nivell de quantitat són els projectes estrella que tenim.

La setmana passada el Govern va presentar el projecte de llei perquè es puguin quedar amb les seves accions de Cetrasa. Quan podria ser una realitat i què implicaria?
La llei té el seu tràmit i aquests són els terminis. Aquí es va començar amb producció d’energia elèctrica i li estem donant la volta perquè estem incrementant els clients amb la xarxa de calor. D’aquí un any o dos aquesta xarxa estarà al 100% i necessitarà una capacitat de producció que farà que valgui la pena invertir en més capacitat a Cetrasa. I és també millora del rendiment, que amb la mateixa quantitat de residus o menys, produïm molta més calor i electricitat

Quants clients hi ha adherits fins ara a la xarxa de calor?
N’hi ha una trentena, però són una quinzena amb un servei actiu. Això equival a unes 600 llars i és tres cops més del que teníem previst a aquestes altures.

La planta de cogeneració de Soldeu està més consolidada, però hi ha qui qüestiona la inversió de 12 o 13 milions d’euros feta per la producció que té.
De solució màgica no n’hi ha cap. Són models energètics que funcionen arreu del món i a països amb clima similar al d’Andorra. Jo diria que hi ha dos temes. Hi ha la xarxa de calor, que és el 80 o 90% de la inversió. La xarxa està feta per vendre calor a totes les llars de la zona de Soldeu per evitar que es connectin a la xarxa elèctrica. Quan es fan edificis o se’n rehabiliten, es posa calefacció elèctrica i això és un risc.

Per què?
Abans parlava de les puntes i les hores cares. Una manera de gestionar aquest increment de preu és produir en  hores cares, però de centrals hidroelèctriques com la que tenim no en podem fer quatre. Amb la qual cosa l’altra manera d’actuar és evitar que creixi la demanda en aquestes hores i per evitar-ho calen aquestes xarxes. La central de Soldeu no s’ha fet per produir energia elèctrica, s’ha fet per evitar que la calefacció sigui elèctrica en el futur, per evitar que aquesta calefacció elèctrica incrementi el preu de l’energia i a més amb models flexibles i adaptables en projectes de canvi climàtic. Hem començat amb gas natural perquè de les fòssils és la més neta, però cal veure que tenim una eina que ràpidament l’adaptem al biogàs, a biomassa, hidrogen o el que hi hagi el dia de demà.

Cal una visió més global.
Si haguéssim volgut fer una central de producció l’hauríem fet diferent, posant una turbina. No hauríem fet la xarxa i hauríem dividit la inversió per vint. No té res a veure. No estem buscant un grup electrogen de suport a Andorra, estem buscant una nova manera de vendre i gastar energia que no sigui elèctrica, que sigui sostenible en el temps i econòmicament.

Deia que no es podrien fer quatre centrals hidroelèctriques. Per què no se’n pot fer una altra?
No sé si hi haurà una altra gran central. En el pla sectorial hi ha les minicentrals, són més petites, són com la d’Arcalís, amb aigua fluint, que vol dir que l’aigua que baixa la turbines i fa energia, amb la qual cosa durant la fosa en fas més. Però a l’hivern o a l’estiu, per exemple, en fas menys. En canvi, amb la central hidroelèctrica d’aquí tenim el dipòsit d’Engolasters que engegues i pares quan vols. Les altres les pots parar, però no les pots engegar quan vols.