Albert Torres: “La relació amb la majoria no és bona perquè ens consideren els dolents”

El conseller de la minoria comunal valora els dos pri-mers anys del mandat, molt marcats per forts enfrontaments amb l’equip de govern i lamenta les maneres de fer dels cònsols, que atribueix als 8 anys previs sense oposició. Sobre el pressupost del 2022, considera que caldria haver estat més prudents amb les inversions.

Quin balanç fa de la primera meitat del mandat?
Pel tema de la Covid, ha sigut relativament complicada perquè s’ha hagut de gestionar una malaltia i en això ningú hi pot entrar. S’ha fet el que s’ha pogut. S’han fet ajudes amb les quals nosaltres sempre hem estat d’acord i algunes fins i tot les vam proposar nosaltres.

Com definiria la gestió de la majoria?
Jo que ja havia estat altres vegades al Comú, crec que la manera de procedir no és la correcta. El primer que fan és la junta de govern, decideixen, després fan comissió i allí t’expliquen el que ja han decidit en junta i després vas al Consell de Comú. I el procediment no és aquest.

Com hauria de ser?
Primer la comissió, on tothom explica la seva opinió, tothom pot proposar millores, després s’aprova en junta de govern i a posteriori, Consell de Comú. Si es fes així i les comissions fossin obertes, la meitat de les enganxades que hi ha al Comú no hi serien perquè al final nosaltres volem el millor per a la parròquia i totes les propostes que hem fet, potser no agraden a la majoria, però són propostes assenyades. Tenim la sensació que el procediment s’ha fet al revés i l’exemple de l’últim Consell de Comú va ser vergonyós.

Van denunciar “reiterades faltes de respecte”. Va ser la gota que va fer vessar el got?
Consells de Comú com aquest no n’havien vist mai. I menys amb aquestes actituds i comportaments per part dels cònsols. No ho havia vist mai. Va ser la gota? Potser sí, però fa dies que el got està ple, perquè fa dies que reivindiquem i el fet que no se’ns deixi explicar o raonar coses de les que hem proposat, crec que està fora de context perquè els temes que vam demanar...

Recordi-ho.
El tema de la circulació, la cascada de Moles, l’eixample de la carretera de Prats... són coses de sentit comú. Gestionar la circulació no té color polític, això té color d’eficàcia, de racionalitat. Doncs no se’ns va deixar parlar. Se’ns va dir que això l’agència de Mobilitat i punt. Però els urbans hi tenen a dir perquè són els que ho fan cada dia i gestionen el trànsit i fan el que poden. Però hi ha empreses de fora que saben com gestionar el trànsit a les grans ciutats. Cua zero no existirà mai, però si avui tenim 20 minuts i ho podem fer en 10, hem millorat i aquest és el nostre objectiu.

I la cascada?
És un tema emblemàtic per a la parròquia. Fa tres anys que va caure l’esllavissada i està com estava. Nosaltres volem que entre el Comú i el Govern s’agafi el compromís de recuperar un lloc emblemàtic com aquest. 

Se senten menystinguts?
Sí, ens sentim menystinguts, menyspreats o com li vulguem dir. Fan les comissions sense ordre del dia, només els punts que han de tractar per salvar o escurçar el debat al Consell i res més. Les comissions no són això. I després, moltes vegades per sistema, quan nosaltres diem una cosa la resposta és no. Tampoc hauria de ser. Nosaltres no anem en contra de ningú, anem a favor de la parròquia i quan hi ha coses que estan bé, també ho diem.

Com ara quines?
La compra del terreny de la guarderia. Si haguéssim aplicat els mateixos criteris s’hauria pogut comprar el Palau de Gel. Si s’haguessin gestionat les converses d’una altra manera sense arribar a la tensió entre la propietat i el Comú per acabar havent d’anar a buscar un advocat... d’una manera més àgil... El procediment no va ser el correcte ni de lluny.

Fora de les sessions de Consell de Comú, la relació majoria-minoria és la mateixa? 
La relació no és bona perquè a nosaltres ens consideren allò dolent i no som els dolents de la pel·lícula. Defensem una part de l’electorat, defensem els nostres criteris, ni més ni menys. És evident que aquesta gent han estat 8 anys amb una sola candidatura, allí ningú deia res i ara resulta que arriben dues persones i els porten la contrària, però la democràcia és això. El que també s’hauria de dir és que als comuns la minoria no té força, no té pressupost. Jo crec que la minoria als comuns hauria de tenir una partida a justificar per poder demanar assessoraments, per exemple. 

Aquest és un problema global.
Sí, és clar, però al Consell General els parlamentaris tenen un pressupost i òbviament que ho han de justificar. Però nosaltres hem hagut de buscar assessorament amb el pla d’urbanisme i ho hem hagut de pagar de la nostra butxaca. És normal? No. No sé als altres llocs com ho gestionen, suposo que una mica millor que a Canillo perquè es veu menys polèmica i menys tensions als Consells de Comú. Potser això d’arribo i decideixo no pot ser.

Confia en un canvi en la manera de fer de la majoria?
Jo voldria pensar que sí, però probablement no.

Per què? Quin és el motiu d’aquest enfrontament tan dur?
El motiu és que no es vol entendre que ara ja no és una sola persona i que es decideix pim, pam i pum. És que hi ha dues persones que potser et qüestionaran i et diran el que no vols sentir. I això, quan vens d’on vens...

Però és el joc polític.
Sí, però s’ha d’assumir perquè si tothom sabés quin és el joc polític, moltes de les coses que es diuen no es dirien ni es farien les coses així. Jo per descomptat no gestionaria les coses així.

L’enfrontament polític ha traspassat al terreny personal?
Per part meva no, per part de la majoria no ho sé. També et diré que quan et diuen i et rediuen un munt de vegades que ens tindrien al corrent de temes, com el Palau de Gel, i ho acabem llegint a la premsa, sap greu. I després ens van acusar de filtrar-ho. Com havíem de filtrar una informació que no teníem?

En l’última sessió es va aprovar el pressupost. Vostès van ser molt crítics.
22 milions d’euros són molts diners. La parròquia no havia tingut mai un pressupost tan alt. Ens hem de gastar 4,5 milions en el Palau de Gel? S’ha de millorar, però ens hauria agradat veure que s’ampliaven les inversions al Palau de Gel, però reduint inversions per un altre costat. I no ha sigut així. I l’Uclic ha doblat la partida. Siguem modestos. Tot té un límit a la vida i hi ha altres partides que crec que s’haurien d’haver modulat, moderat i rebaixat.

Veuen clar d’on sortiran els diners per cobrir les inversions?
Com a mínim el que es veu és que els 4,5 milions aniran a càrrec d’endeutament. El milió i escaig de la guarderia anirà a càrrec del fons de reserva. I si no es compleixen els ingressos... Més endeutament o no executarem el pressupost previst.

Quines serien les prioritats per a Objectiu Comú?
Estem en època de pandèmia i a l’hora de fer inversions nosaltres hauríem fet una previsió més reduïda. Si augmentem les inversions al Palau de Gel, que s’havia de fer, hauríem agafat altres partides, sobretot en obres, i les hauríem reduït.

El Palau de Gel hauria estat una prioritat?
El Palau de Gel òbviament era una prioritat. Però vist com va anar tot, nosaltres considerem que el que s’havia d’haver fet, i ja ho vam dir, és comprar-lo. Ara, entre les inversions i el lloguer, ens trobarem d’aquí a 25 anys o d’aquí a dos dies amb 11 milions d’euros invertits en un terreny llogat. Jo crec que quan són inversions importants s’ha de mirar de comprar els terrenys, vaja, cap particular faria una inversió d’aquest import en un terreny llogat. Com he dit, si s’haguessin aplicat els mateixos criteris, preus i condicions de la guarderia, estic convençut que avui el Palau de Gel seria nostre.

Què en saben del projecte dels ponts tibetans?
El pont està fet, falta la complementària d’estructures a cada punta i sembla que el volen inaugurar aquesta primavera o estiu. Està fet? Sí. Quant costarà? En parlarem al final, però els 2,5 milions que tenen escrits, ni per riure. Quan tot estigui acabat, pont i accessoris (com els accessos, la caseta, l’aigua, les clavegueres...) costarà molt més.

Entrant en el terreny més polític. Objectiu Comú va néixer en les últimes eleccions comunals. El projecte tindrà continuïtat?
Es tracta d’això. L’objectiu és aquest, que el projecte tingui continuïtat en el futur. Falten dos anys per a les properes eleccions comunals i això és molt.

Mantenen contactes amb alguna formació d’àmbit nacional, per possibles aliances?
D’això no se n’ha parlat. Suposo que un cop passi la Covid, aquestes coses que han quedat aturades es tornaran a activar. Però de moment està tot parat i no hem fet contactes amb ningú.

Albert Torres es tornaria a presentar?
Albert Torres no ha decidit ni sí ni no. I tampoc n’he parlat amb ningú, per tant tampoc diré sí o no. Falten dos anys i és molt lluny.

Fa un bon balanç de la tornada a la primera línia política?
A mi això m’agrada, m’ha agradat sempre i sempre hi he anat per l’interès i el bé general. La veritat és que hi ha actuacions i coses que no m’agraden, perquè soc d’una època amb molt més respecte, més institucional i hi ha moltes coses que de la manera que es gestionen no m’agrada. Tot i així em sento content d’haver participat, perquè hi ha coses que les hem pogut aportar i ens han fet cas i en algunes altres, com a mínim, els hem parat del que hauria pogut ser.