Alfons Alberca: “A qui correspongui ha de valorar si tipificar o no la corrupció privada”

El fiscal general destaca quines mancances té encara la regulació andorrana en matèria de tipificacions de delictes i altres qüestions tan importants com defectes remarcables en la Llei qualificada de la la jurisdicció de menors. Destaca el gran volum de feina i la manca de recursos d’aquest departament, i la necessitat que la resposta de la justícia sigui àgil i eficaç. A casos com BPA, els treu l’etiqueta i els qualifica pel delicte. 

En el seu discurs de l’any judicial, destacava l’ampliació del delicte fiscal com un aspecte rellevant, així com la relativa al contraban i al blanqueig, i apuntava que és necessària una futura tipificació de la corrupció privada. Sap si hi ha intenció que es reguli? 
La corrupció privada és una fórmula delictiva que està reconeguda en molts convenis. Moneyval és una de les coses que diu d’Andorra que li manca. Jo crec que l’evolució social, econòmica, socioeconòmica de qualsevol país, dins d’un món globalitzat, porta a aquestes figures. Aleshores, el que dic és que a qui correspongui haurà de començar a valorar la necessitat de tipificar-la o no. Jo soc partidari de tipificar-la perquè és una tendència que ja està implantada a la resta del món. 

Cap on hauria d’anar? O aquí a Andorra hauria de ser una tipificació amb trets especials?
Hi ha conductes que poden posar en perill la lliure concurrència del mercat privat. Hi ha convenis en l’àmbit de les Nacions Unides per la corrupció privada i la corrupció en general, com el de Mérida, i hi ha, dins del Consell d’Europa, el conveni de la Corrupció Privada. Andorra no els té signats i són instruments internacionals que s’han d’anar valorant, si s’hi entra o no i si es fa o no. Jo sempre m’he mostrat partidari de signar-los. 

També es parla de l’increment injustificat de patrimoni, i estendre la responsabilitat penal a les persones jurídiques.
Aquest és un altre aspecte. Són altres formes de corrupció, com l’increment injustificat de patrimoni. Són figures de les Nacions Unides que també estan dins del conveni de Mérida. En determinats països, l’examen que se n’ha fet és que podrien ser vulneradores de la presumpció d’innocència. Per això, tampoc són tipus que el mateix conveni exigeixi. S’ha de valorar i s’ha d’examinar i mirar en quina fórmula es poden o no encabir, i si és idoni o no, segons la mateixa ciutadania andorrana.

La corrupció pública sí que està regulada.
Està regulada. De totes maneres, l’increment injustificat de patrimoni el que diu és que, en cas que hi hagi una sèrie de funcionaris o autoritats amb uns ingressos ics que tenen, entre el que ja tenien quan entren i el que declaren quan surten del càrrec públic, un import de diners que significa una diferència molt important, han de justificar d’on venen aquests diners. Si no ho fan, es podria considerar que hi ha delicte. 

L’ampliació de la tipificació del delicte fiscal, però també del contraban i el blanqueig, suposarà un increment de comissions rogatòries internacionals?  
Dependrà de l’afectació que tingui en un futur. A partir que entri en vigor, veurem com evoluciona. En blanqueig de diners, hi ha molta feina. Andorra rep més de 200 comissions rogatòries per blanqueig, però n’envia més de les que rep. Andorra té un flux d’informació a l’estranger molt important, perquè resulta que el 95% dels delictes o de les persones que participen en els delictes o són estrangers o estan residint a l’estranger. Per tant, es necessita l’ajuda de tercers països per poder investigar. Molts són casos de blanqueig, però també hi ha agressions sexuals, estafes…

La policia judicial és una demanda històrica, però vostè va tornar a insistir en la necessitat de lluitar contra la criminalitat organitzada en matèria socioeconòmica. Sap si hi ha alguna novetat?
La fiscalia i les jurisdiccions d’instrucció requereixen unitats de suport policials especialitzades. A mesura que vagi evolucionant el sistema, qui tingui la decisió política considerarà els mitjans que té, les fórmules que té i les mancances que pugui tenir, tant el cos de policia, com la fiscalia i els tribunals, per intentar dotar al màxim el sistema per a la seva efectivitat. 

Parlant de recursos, també cal una plaça de fiscal adjunt i tres administratius. Tenim pressupost per a l’any vinent?
Jo confio que seran sensibles a la necessitat. Ara tenim una estructura important. Tenim una sèrie de procediments que es van agilitzant i que requereixen un seguiment molt aprofundit i immediat. No podem permetre’ns de fer processos molt llargs en el temps que ni són bons per a la resposta que es donarà, ni per a qui es dona la resposta, ni per a qui s’hi troba perjudicat. Per tant, els recursos són necessaris. 

En matèria d’agilitat en la justícia, quina nota posaria al Principat?  
El que s’ha de fer és buscar mètodes eficaços, amb les garanties per a tothom. Una cosa no treu l’altra. Crec que s’han de destinar els recursos més importants allà on hi ha més embut. S’ha de donar una prioritat. Estic segur que, amb l’externalització a través del saig de les execucions civils i administratives, s’haurà agilitzat molt. Però, a més a més d’agilitzar-se, és un missatge d’eficàcia cap a la societat. És un missatge d’efectivitat. Quan es té una sentència, si es pot s’executa o s’intenta executar. Crec que això ajuda que els deutors compleixin el màxim possible i el creditor també hi té més facilitat, en veure satisfets els seus drets.

Per què, per la no agilitat  en alguns casos, podem parlar que s’han vulnerat drets fonamentals? 
Si mirem la jurisprudència  d’Estrasburg, es pot veure. Hi ha terminis objectius. El nostre propi Tribunal Constitucional ho ha declarat en algunes ocasions. No es poden mantenir les instruccions o el temps de resposta, no només del penal, sinó de la resta de branques del dret. L’administrat té dret a tenir una resposta abans, això ja ens ho han dit diverses vegades. Són solucions que passen per agilitzar els procediments i tenir uns processos amb plenes garanties; tenir materials a nivell d’informàtica que agilitzin els processos i tenir suficient personal amb una formació idònia per poder donar resposta com més ràpid millor.

Insisteixo, i si ho comparem amb la justícia de les regions veïnes?
A nivell del Consell d’Europa, no estem molt pitjor. Tampoc tenim condemnes per dilacions indegudes. Si mirem Estrasburg o el Constitucional, pel volum que tenim, no són exacerbades. Podrien ser millors. Però no tothom va al Constitucional o a Estrasburg. El que no pot ser és dir que com que no hi han anat, doncs no fem res. Hem de mirar d’agilitzar-ho el més ràpidament possible. Hi ha països que són crònics. Des d’Estrasburg, hi ha hagut sentències marc per a tota la cronificació o la implementació del mateix estat. Nosaltres això no ho tenim.

El protagonisme principal dels propers mesos, o anys, se l’emportarà BPA. Fiscalia dedicarà, a partir de gener, recursos exclusius per a aquest cas?
Jo entenc que, a nivell social i periodístic, s’hagi de donar un nom als casos. Per mi, però, els casos no venen per la persona física o jurídica, sinó pels fets que investiga. El que sí que li puc dir és que tindrem casos, i ja els tenim, amb un important increment, que es van incoant cada setmana i que es van incrementant d’una forma exponencial, en els quals tant persones físiques com jurídiques del país es troben involucrades. Són d’un àmbit financer complex, un àmbit molt qualificat, i això requereix més mitjans.

Però fiscalia dedicarà recursos exclusius a partir del 15 de gener per al cas BPA?
Fiscalia el que ha de fer és donar resposta a allò que tenim a davant. Nosaltres  demanem els mitjans que considerem que necessitem. El que no podem fer és que, si els mitjans són pocs, les coses més greus quedin més apartades. No. Si els mitjans no són suficients, l’obligació que tenim des de la fiscalia és, sense abandonar les coses menys greus, posar més esforç en els temes més greus. 

I el judici de BPA que comença el mes vinent és un d’aquests temes més greus?
És un sol judici, però no vol dir que sigui el més voluminós o el més complex. El que s’ha de fer és intentar instruir i donar prioritat a les causes amb presos, perquè és gent que està privada de llibertat. Després, els casos més greus. Aquesta és la dinàmica que agafarà la fiscalia.

Amb tot, no m’ha contestat si dedicaran recursos exclusius per al judici de la BPA.
Miri, quan venen els comitès en què hi ha Andorra, com el Greta, el de tràfic de persones; el Greco, el de corrupció; el Moneyval, el de corrupció, terrorisme i finançament del terrorisme; i l’Ecri, el del tema de la discriminació, i d’altres, tots ens demanen si crearem fiscalies especialitzades. Només amb aquests que li he esmentat no n’hi ha prou. Nosaltres hi participem i el volum de feina de la fiscalia està superant els 10.000 informes anuals. Cada vegada els procediments depenen més que el fiscal hi sigui. Aleshores, pot informar verbalment, però això requereix una personificació. A la Batllia són 15 batlles; a Corts, cinc o sis magistrats. A les sales, són les tres sales, però també informen sobre el Tribunal Constitucional. Per tant, tenim un àmbit d’actuació molt ampli. A nivell civil,  ho tenim distribuït en tres fiscals adjunts. Però, només de civil i de menors, evacuem més de 1.800 informes l’any, molts dels quals són presencials, a nivell de compareixences que poden durar un matí sencer. Actualment, som cinc, efectivament. Com que l’increment de feina es veu en progressió, demano un altre fiscal. Com a molt d’hora l’any que ve, si s’aprova en el pressupost i, a finals del 2018, el nou candidat podrà obtenir la plaça. A partir d’aquí, si és un secretari judicial o un advocat en exercici, en sis mesos podrà ser autònom si passa el període de  prova, la qual cosa vol dir que, molt probablement, si no és algú d’aquest perfil, ens n’anem al juny del 2019 o el gener del 2020, perquè sigui autònom en la seva eficàcia

Finalment, ja ha lliurat tota la informació sobre els comptes andorrans relacionats amb l’empresa Odebrecht?
No, sobre temes concrets no en parlo. 

Si un menor comet una violació, què creu que pensarà la víctima si en tres mesos està en llibertat?

En la reforma de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors per donar una resposta més àgil i ràpida a les conductes més greus, s’ha detectat alguna disfunció?
És una llei que es va fer l’any 98. Es va fer una llei idònia, en aquell moment, perquè no es tenia res. Però el 2005 hi ha el nou Codi penal, que incrementa l’edat de responsabilitat del menor a 18 anys i l’iguala a l’àmbit civil. Abans, era als 16 anys. És clar, aquesta franja dels 16 als 18 anys  és una franja que, fins i tot fisiològicament, té una resposta completament diferent dels nens de 14 o de 12 a 14 anys. Per tant, les conductes a les quals poden afectar són molt més greus i requereixen una solució diferent. 

Una tipificació diferent.
No. La Llei de jurisdicció de menors no tipifica res. Sí que hi ha una revisió al Codi penal. Però el que sí que diu és que la resposta és diferent amb les penes que es donaran. Són mesures diferents, o educatives o disciplinàries. Poden tenir ingressos  en centres de privació de llibertat, reeducació en serveis socials, ordinació de tractaments mèdics, ordinacions perquè siguin apartats de la família i posats en una altra. Aquestes solucions que es poden donar són sobretot en la forma del tractament. En la privació preventiva de llibertat, la màxima que es pot tenir és de tres mesos per tot el procés. Jo no crec que un jove de 16, 17 o a qui li falten tres dies per complir-ne 18, faci una violació (esperem que no, perquè no n’hem tingut mai) en tres mesos estigui jutjat en doble instància. Què creu que la societat o les famílies, o les víctimes, pensarien si en tres mesos estigués en llibertat? 

Per tant, sí que hi ha una disfunció.
El que s’ha de fer es trobar quina és la resposta que socialment i, des de la societat andorrana, es considera que és idònia per a aquestes edats i aquest tipus de conductes. Al final, una llei és l’expressió de la voluntat popular, a través del parlament. Nosaltres el que fem és dir el que es dona a nivell mundial, el que es pot fer i el que no, si és d’interès o no. Nosaltres som una solució tècnica, no política.