Diari digital d'Andorra Bondia
Amadeu Rocamora: “Hi ha una millora però la disminució d’usuaris no és gens significativa”
Amadeu Rocamora: “Hi ha una millora però la disminució d’usuaris no és gens significativa”

Amadeu Rocamora: “Hi ha una millora però la disminució d’usuaris no és gens significativa”


Escrit per: 
M. S. C. / FOTO: J.G.

El nou president de Càritas, Amadeu Rocamora, explica que amb la millora econòmica s’ha notat una reducció dels usuaris, tot i que no ha estat significativa. Remarca que al país hi ha persones amb economies febles que en patir algun fet sobrevingut no poden tirar endavant. Exposa que ho tenen especialment difícil per remuntar les famílies monoparentals i apunta que han crescut els usuaris que viuen sols.

La situació econòmica sembla que millora. ¿S’ha notat entre els usuaris de Càritas?

No és significativa la disminució d’usuaris que hem tingut per poder dir que hi ha una gran millora, però sí que s’ha notat una millora. El 2015 en vam tenir un 1% menys que l’any anterior. El que sí que s’ha detectat és que l’atenció primària, que són les urgències, és a dir les persones que es troben en una necessitat en un moment donat, ha baixat una mica. En aquest sentit sí que hem notat una certa millora. 

¿De quant seria aquesta disminució?
La podríem xifrar en un 10% el 2015 respecte del 2014. D’aquest any encara no podem donar xifres, perquè només amb pocs usuaris més que hi hagi una setmana en relació a l’anterior poden variar. A part també he de dir que els usuaris de Càritas són molt conscients i de seguida que troben feina t’avisen. Un exemple és el cas del banc d’aliments. Venen una setmana i la setmana següent et diuen que ja han trobat feina i que no vindran. Els usuaris varien molt. 

Hi ha rumors que diuen que hi ha gent que s’aprofita d’ajuts sense necessitar-ne.
Nosaltres no ens hi hem trobat. Això, de vegades, és una crítica que se’ns fa. Però ja vaig aprendre una cosa del meu antecessor molt important. Nosaltres fem tots els possibles per administrar al màxim de bé els recursos que ens dona la gent que ens ajuda. Ara bé, el meu antecessor sempre deia que és millor que ens equivoquem amb tres persones que potser no calia que les haguéssim ajudat que no que deixem d’ajudar-ne una que realment ho necessita. La gent que ve a demanar normalment tampoc demana gran cosa. ¿Ens podem equivocar donant-los més menjar, una ajuda per fer un viatge per anar al metge? És improbable que ens equivoquem en això.

¿Quines són les ajudes més recurrents que ofereixen?
L’ajuda principal de Càritas sempre és l’ajuda urgent. Som l’últim recurs o el recurs immediat. A Andorra, sortosament, hi ha moltes ajudes oficials, tant dels comuns com del Govern i altres institucions. Quan podem intervenir més directament és quan hi ha una ajuda urgent. El Govern i els comuns potser han de fer molts papers i tràmits per poder ajudar, i en canvi amb nosaltres l’ajut és immediat. Només amb una trucada n’hi ha prou. A més, la principal funció que té Càritas és l’acompanyament. La gent que recorre a nosaltres normalment no sap quins ajuts hi ha ni quins drets té. A través de les nostres treballadores socials el que fem és ajudar-los a fer-ho, ajudar-los en els papers, a fer tràmits, a saber a qui s’han de dirigir.

¿Què passa perquè la gent estigui tan perduda?
Hi ha informació, però la pobresa és una cosa molt àmplia. Potser no ho saben llegir, o no ho entenen o no saben, simplement, on poden recórrer. Fins i tot hi ha gent formada que  desconeix molta informació d’aquest tipus. És normal que passi. I per això els especialistes són necessaris.

¿Quin perfil té l’usuari de Càritas?
Hi ha de tot. Moltes vegades ens trobem amb famílies monoparentals, gent gran, gent que acaba d’arribar a Andorra i encara no s’ha instal·lat bé, gent que s’ha quedat sense feina... També hem notat que hi ha un increment de les persones soles –més aviat gent gran. 

¿La gent que no té xarxa al país és la que ho té més complicat per sortir d’un moment difícil?
Les persones soles es troben amb dificultats, però si tens dificultats i a més a més tens fills, encara és pitjor. No creiem que sigui el cas més flagrant. Tot i així cal dir que a Andorra no hi ha ningú que es quedi sense menjar per falta d’ajut. Per qüestió de diners la gent pot passar per dificultats, però hi ha ajudes. Tenim la gran sort que a Andorra hi ha molta gent que ajuda, molta gent solidària.

¿El tipus d’usuari ha canviat en els darrers anys?
Respecte dels anys anteriors immediats no ha canviat. Hi ha tota mena de casuístiques. Hi ha gent que no troba pis, gent que necessita algun electrodomèstic o a qui se li ha fet malbé una cosa, o que s’ha posat malalt i ha d’anar a fer-se unes proves a Barcelona i no té diners ni per al viatge ni l’estada allà... 

Hi ha persones que no poden cobrir les necessitats en patir una malaltia.
Una malaltia de vegades fa que no es guanyi el mateix que quan s’estava treballant. Això pot desequilibrar el pressupost d’una família fàcilment. Per una altra part, hi ha gent que per certes malalties necessiten fer viatges, per fer-se proves... En aquests casos, molt sovint, només es tracta d’avançar els diners, perquè ja els recuperen. Ens trobem molt sovint amb aquest cas. Tot i que està molt resolt, també ens trobem que moltes vegades hem d’avançar els diners per a les medicacions. Això és una cosa que fem molt sovint.

¿Hi ha persones que, tot i treballar, tenen dificultats per arribar a finals de mes?
Sí. Això ha passat sempre. De vegades hi ha famílies que amb el que guanyen no en tenen prou per sortir-se’n. Hi ha gent que té una economia molt febles i qualsevol incidència li impedeix arribar a final de mes. Pot passar que un membre de la família es posi malalt, que un perdi la feina, o que hi hagi una separació... Això passa moltes vegades. Quan queda una mare sola amb fills, molt sovint el pare no fa les aportacions pertinents i ja tenim un problema. Això és freqüent.

¿I troben gent jove amb dificultats?
Potser els més joves no recorren tant a nosaltres. S’ha de pensar que hi ha altres ajuts i Càritas sempre és el darrer recurs, però també és el recurs immediat. Hi ha gent que necessita ajuda però que no ha recorregut mai a Càritas perquè ja hi ha la cobertura dels ajuts socials. Encara que sabem que els nostres usuaris tenen un perfil molt semblant als que atén el Govern o els comuns, també és cert que no els coneixem a tots. Tot i així ens arriben usuaris redirigits per les treballadores socials del Govern, perquè hi ha molt bona relació, ja que nosaltres podem donar una ajuda immediata.

¿A Andorra podem dir que hi ha pobresa?
La pobresa és un concepte relatiu; no és el mateix ser pobre aquí que al tercer món. El que és clar és que quan hi ha rics hi ha pobres, encara que no ho tenim quantificat. Ara bé, hi ha una pobresa extrema, que sí que la tractem, que és la persona que no pot menjar, la que no té habitatge. Però hi ha altres pobres que van molt justos. A Andorra hi ha gent amb economies molt febles i qualsevol cosa les pot arribar a tombar.

¿Quan s’arriba a aquest punt, la situació es pot acabar cronificant?
Això va lligat a trobar una feina. Una feina digna i prou remunerada per a les unitats familiars que la necessiten. A una persona sola li és relativament més fàcil de sortir-se’n si troba feina. Quan es tracta de famílies, i sobretot les famílies monoparentals, això és una mica més difícil. I en aquests darrers casos hi ha ajuts que s’allarguen més en el temps.

¿Es troben amb persones en una situació administrativa irregular? 
És clar que sí. De vegades ens trobem algun cas en què la persona no té els papers regularitzats. Una de les tasques que fan les treballadores socials de Càritas és acompanyar-les en això també i facilitar-los poder omplir els papers per regularitzar la situació. Aquestes persones són les més vulnerables, però són casos puntuals.

¿Estan treballant en altres projectes de futur?
Hi ha un projecte que creiem que és molt important. Nosaltres pensem que la pobresa de vegades és un fet hereditari i que a qui hem d’intentar protegir al màxim són els nens. Tenim un projecte molt bonic que passa per intentar que els nens de les famílies usuàries de Càritas es puguin beneficiar d’uns ajuts per poder fer activitats extraescolars. El projecte no està acabat de redactar ni aprovat, però hi estem treballant. Permetria que aquests nens poguessin anar a classes d’anglès, de matemàtiques, fins i tot a classes de música o de teatre, o fer algun esport amb les mateixes condicions que els fills de la resta de famílies. És a dir, que tinguin la possibilitat d’aprofitar-se dels recursos extraescolars que hi ha a Andorra. 

¿Han detectat que hi ha dificultats en aquest àmbit?
Evidentment, si són gent que no tenen ni la possibilitat de pagar-se els aliments, més difícilment podran fer activitats en una acadèmia particular. Això ho volem fer d’una forma que no sigui discriminatòria. És una qüestió que ja fa anys que estudiem, perquè Càritas ja ha donat ajudes per fer classes de repàs. Però hem vist que la forma de no discriminar aquests infants és que puguin fer les activitats de la mateixa manera que les fan els altres i als mateixos llocs. Per això no ho farem amb voluntaris, sinó que pagant-los les acadèmies. Això requereix un seguiment per part de Càritas, perquè hem d’administrar bé els diners que ens donen els nostres benefactors, i la fórmula serà que nosaltres tinguem un equip que faci el seguiment d’aquests infants.

¿Quants infants se’n podrien beneficiar?
Estem estudiant que podria donar cabuda a 20-25 nens. Aquest any volem fer una prova pilot i començaríem amb deu infants. La intenció és posar-ho en pràctica de forma immediata. L’any passat hi va haver una experiència amb sis o set nens. Però la vam fer amb voluntaris i ara el que estem fent és una cosa absolutament diferent. Esperem que això funcioni, tot i que cal dir que són programes complicats perquè cal saber seleccionar molt bé, i d’aquí que en vulguem fer un seguiment. Per això, l’equip que ho està redactant està format per professionals. 

¿Quan el preveuen posar en marxa?
L’intentarem posar en marxa aquest any. 

¿Són suficients els ajuts que rep Càritas del Govern?
Sortosament, Càritas rep ajuts d’institucions però també en rep molts de particulars. Quan demanem a particulars tenim molt bona resposta, Andorra és molt solidària i sobretot hi ha persones molt solidàries. No hem deixat de fer mai una cosa per manca de diners o manca de gent que ens ajudi. Rebem les ajudes per poder ajudar. També cal dir que Càritas dona ajudes internacionals.

 

“El banc d’aliments té entre 25 i 40 famílies a la setmana i l’any passat en va ajudar en conjunt 151”

 

¿Com està evolucionant el banc d’aliments?

La seva evolució és força constant al llarg del temps, encara que cada setmana no és igual. Dins d’uns límits, els usuaris tenen un cert marge per elegir el tipus de productes que volen i els venen a recollir un cop per setmana. Normalment cada setmana la xifra d’usuaris oscil·la entre 25 i 40 famílies. Però això varia molt al llarg del mes i està vinculat a la millora econòmica d’aquesta família. Quan algú ens comunica que no vindrà perquè ha trobat feina ens alegra molt, perquè la nostra funció no és donar ajudes cròniques sinó que la gent pugui sortir-se’n pel seu compte. I tenim la satisfacció que molta gent se’n surt. L’any passat vam ajudar en conjunt 151 famílies. Aquesta xifra demostra que molts usuaris se n’han anat sortint. 

¿I en relació al rober i la botiga de sego­na mà?
Són dues coses diferents però que provenen dels mateixos recursos. Nosaltres recollim roba usada i sabates... Ho seleccionem i en fem quatre fraccions. La roba per al rober és la que poden necessitar els usuaris –roba d’infants, d’abric... La que no és tan adequada per als usuaris –com ara vestits d’home o de senyora de mudar– la posem més a la botiga de segona mà. També hi ha roba en bones condicions o males condicions que pot servir per reciclar, per fer-ne borra o material per a indústries tèxtils i que venem a pes, o la donem a altres Càritas. I finalment hi ha una petita fracció que cal llençar perquè no se’n pot fer res. De fet, fem una labor social però també de reciclatge i protecció del medi ambient. Tenim un projecte que estem intentant implementar que consistiria a fer això més a l’engròs.

¿Estan satisfets del funcionament de la botiga de segona mà?
Sí. Funciona molt bé i s’autofinança. Comprar articles de segona mà, reutilitzar la roba, és una tendència que arreu està molt instaurada.

¿Tenen quantificats els usuaris d’aquests recursos?
Del rober sí. Són els usuaris de Càritas. Les persones que ajudem no solen estar només en un programa. De vegades estan al banc d’aliments, utilitzen el rober i demanen electrodomèstics o mobles i els acompanyem per a altres coses. El que sí que procurem és oferir aquest ajut de la forma més digna possible, fent que per exemple no es trobin diferents usuaris al banc d’aliments. Ningú ha de saber a qui estem ajudant i com.

¿Tots aquests programes s’impulsen de forma coordinada amb els serveis socials del Govern i els dels comuns?
Sí que hi ha una coordinació amb les administracions. Quan s’atén una família cal evitar duplicitats. En el cas que sigui una família que és atesa per una treballadora social del Govern, el que fem des de Càritas és col·laborar amb ella en el cas que ens demani algun ajut, per exemple el banc d’aliments.

 

 

Andorra
Càritas
rocamora
pobresa
Número de vots: 170
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic