Diari digital d'Andorra Bondia
Amadeu Rossell
Amadeu Rossell

Amadeu Rossell: “El que es veu des de l’oposició és que s’obren melons i no es tanquen”


Escrit per: 
M.S.

El secretari general de Liberals d’Andorra valora l’arrencada del nou curs polític, amb una “quantitat ingent” de lleis al Consell General i amb “els nous capítols” del ‘cas BPA’ per les pressions denunciades pels màxims accionistes de l’entitat i el cas de la consellera demòcrata Meritxell Mateu. Amadeu Rossell, que defensa la posició d’LdA envers Europa, repassa també la seva tasca al si de la formació.

¿Com veu aquesta arrencada de curs polític?
No ho diu Amadeu Rossell, sinó que ja ho va dir el senyor síndic, que seria una tardor calenteta. En l’àmbit legislatiu considero que hi ha una voràgine de lleis. És absolutament al·lucinant  la quantitat de lleis que es votaran. Entenc que n’hi ha que sí, que són necessàries, com la llei d’assegurances, per donar seguretat al client, però hi ha un munt que pràcticament no permet fer als consellers altres coses, i també han de fer política. El que es veu des de l’oposició és que s’estant obrint melons i no en tanquen cap. És la mateixa estratègia que el Partit Popular a Espanya, obren un meló i no el tanquen, i és l’estratègia de la confusió, de manera que la gent del carrer i a tot arreu no sap on parem. Això sí,  les responsabilitats que haurien de ser seves les reparteixen i sempre són dels altres quan haurien de ser de qui mana. 

L’excés legislatiu és potser la feina que no s’ha fet en els primers cinc anys de mandat, per allò que diuen que la primera legislatura és més de situació i a la segona és quan es veu la feina.
Possiblement és així. Però quan amb 22 consellers havien de treballar, decidir i prendre mesures, perquè la confiança que se’ls va donar cap partit polític la tornarà a tenir mai, perquè és molt difícil guanyar a set parròquies amb el sistema electoral que tenim, les mesures no es van prendre. A mi m’agrada més el model del Canadà, on per cada llei nova en treus una de vella. Hi ha un excés legislatiu brutal, i des del punt de vista liberal encara més.

El cas BPA va marcar l’inici i el primer any de legislatura, però sembla que, amb esdeveniments com les pressions denunciades pels màxims accionistes o el més recent de la consellera general demòcrata Meritxell Mateu, ho continua fent.
Aquest estiu, és cert que a partir del 20 d’agost hi ha hagut moltes notícies. Jo sempre dic que si no deixes oberta la porta a casa no t’entren. Hi ha hagut problemes seriosos i la gent s’ha qüestionat si tenim una pèrdua de sobirania o no, si serem divuitena província espanyola o no, i tot això, ¿per què passa? Si no s’obre la porta a casa no entren, i aquí em sembla que les portes han estat excessivament obertes. En segon lloc, i més d’actualitat, en el cas de Meritxell Mateu potser legalment no és incompatible. Ara, la pregunta que es fa tothom és en qualitat de què treballava, si d’assessora o assalariada, i a què correspon l’assessorament. Després hi ha la part d’ètica o no ètica: no s’ha declarat, no s’ha cotitzat i era consellera a ple temps. Ara, com diu DA, ¿un conseller pot tenir altres activitats? Només faltaria. Jo també sóc d’aquest parer sempre que se sigui honest i transparent. Però insisteixo, la gent vol saber per què se la va contractar i en qualitat de què.

¿Què li ha semblat la reacció del president de la CASS?
Entenc que es molesti. Hi va haver un grup polític, en concret SDP, que va anar més fort que nosaltres, però el problema és que la gent vol saber. A mi tot el tema amenaçador no m’acaba d’agradar, i menys quan la gent vol saber.

Hi ha una pregunta parlamentària sobre la qüestió.
És que hi ha molts dubtes, que en aquest cas la senyora Mateu no sé si voldrà contestar o contestarà el Govern, en el Consell no sé com es podrà fer. Però com sempre, i no només en aquest cas, anem per capítols. I això no és bo perquè la gent del carrer es munta una pel·lícula, que és el pitjor que pot passar perquè no crec que sigui necessari. Surts, t’expliques, ets transparent i honest i s’ha acabat.

¿Aquest episodi posa en dubta la tasca parlamentària de Mateu i per extensió la del seu grup parlamentari?
La resposta és contundent i és que sí.

¿Com valora la tasca de la comissió especial sobre BPA? ¿Creu que serà útil?
Es va iniciar amb molt bona voluntat. En aquells moments hi havia d’haver confidencialitat. I ara arribarà al moment clau perquè hi acudiran els accionistes majoritaris, l’advocat..., i al final el que vol el ciutadà és saber coses, el perquè de tot plegat. Ara, durant un any crec que no ha funcionat com havia d’haver funcionat, i ja veurem les conclusions que es treuen. L’informe d’auditoria no ha estat presentat, i si hi havia un pacte de cavallers, escrit o no, de confidencialitat, aquelles persones havien de tenir almenys unes conclusions... No s’ha  donat tota la matèria per poder avaluar tota la qüestió com Déu mana.

Un dels assumptes estrella ja no del curs sinó de la legislatura és la negociació de l’acord d’associació amb Europa. 
Des de Liberals d’Andorra el que es vol és induir altre cop al seny andorrà. Vaig tenir l’ocasió de veure el senyor Jaume Bartumeu dijous, en un programa de televisió, i possiblement no estem tan separats del que deia. L’únic que a nosaltres no se sap per què se’ns titlla d’antieuropeus. Nosaltres volem saber on anem i, igual que el senyor Bartumeu, demanem transparència i que s’expliqui.  ¿Un DAFO?, ja sabem el que és, els pros i contres, avantatges i desavantatges. ¿Que perdrem alguna ploma? Ho sabem, però cal que se sigui transparent. Els comerciants perdran les franquícies, sí o no.  ¿Que hem de viure d’una altra cosa i reinventar-nos? Doncs ho farem, però que es digui, passarem d’això a una altra cosa, però no s’és clar i s’amaguen coses. A més, ara hi ha el referèndum a Hongria, hi ha les manifestacions de Renzi sobre el pressupost, perquè abans Anglaterra posava uns diners que ara no hi seran, i també la senyora Merkel ha expressat dubtes... Fins que no es redefineixin em sembla assenyat alentir les negociacions, perquè a més a més som minúsculs dins d’Europa, i podem rebre una patacada.

¿I quin seria, doncs, el calendari idoni?
Quan Europa sàpiga ben bé on va i es vegi la sortida endreçada d’Anglaterra, perquè ha de ser així, segurament es podrà saber on anem. 

¿Cal fer molts esforços per treure’s l’etiqueta d’antieuropeus?
No comuniquem bé amb això. Nosaltres sempre hem dit que sí que volem l’acord d’associació, sempre que sumi alguna cosa per Andorra. Segur que té aspectes molt positius i no diem que no, però el volem sempre que sumi; si no, no. 

¿El problema és que es discuteix un model quan encara no hi ha un model alternatiu?
El problema és aquest. I ho torno a dir, no vull ser la divuitena província espanyola i viure només del turisme, que va molt bé però que també té problemes. Som low cost, si volem qualitat no estem definits, funciona molt bé el turisme esportiu i a l’estiu va bé, i gràcies a Déu a l’hivern tenim neu, i unes pistes excepcionals en una vall i a l’altra, però no sé si amb això n’hi ha prou.

¿No fa gaires anys que es parla d’estudis i de models i que hi ha aquest debat?
Retorno al principi. El Govern i DA obren melons i no els tanquen. Jo no sé les prioritats; la política del dia a dia pot anar bé, però cal fer un pla a uns anys vista. Tots els estudis són similars, amb noms diferents, un es dirà 2020 i l’altre Price McKenzie, però ens diuen el mateix.

Més que estudis doncs, cal decisions.
Exacte. 

¿Com valora que Andorra figuri en la llista inicial de paradisos fiscals de la UE?
En aquest cas la pregunta,  i em sumo al senyor Jaume Bartumeu, és per què San Marino i Mònaco no hi són i  nosaltres sí. Algú aquí no ha fet els deures i a sobre no ens ho han explicat.

El cap de Govern obria fa uns dies la porta a eliminar exempcions fiscals a la llei de societats si ha de servir per no ser a la llista.
Per això, que també expliqui per què no s’està recaptant prou i el Govern necessita gasolina, diners. Una altra cosa és que ja veurem com funciona des de la vessant empresarial. Ho està dient en Josep Pintat des del primer dia, pujarà o no pujarà la pressió fiscal, i estem convençuts que sí, perquè tota aquesta maquinària necessita molta gasolina. El que també es podria saber és si aquesta maquinària s’aprima o no s’aprima. 

També es parlava d’eliminar el tipus reduït de l’impost general indirecte.
El problema és la seguretat jurídica. Fa cinc anys que tenim l’IGI i ja el canviem. El problema és que un inversor vol no et diré un forfet fiscal però sí una certa seguretat. El que ve a Andorra ho fa per una sèrie de coses, i planificades, i aquestes funcionen diferent. Mira, ara una empresa important que feia televisors led marxa d’Andorra. No sé per què però suposo que és per la seguretat jurídica. 

Parlava d’aprimar la maquinària, ¿es va en aquesta línia?
L’altre dia es veia en la liquidació del pressupost que la despesa en salaris està augmentant, i no sé si ens ho podem permetre.

Sobre la taula hi ha també la proposta de pacte d’Estat per reformar el sistema sanitari, i en aquest cas sembla que LdA ho veu una mica millor que el pacte per Europa.
Vaig ser a la Cambra de Comerç i vaig poder veure la presentació que va fer el ministre. És dels primers ministres que ha aconseguit unir la qüestió CASS-SAAS, això l’hi aplaudeixo. Ara, el que no puc aplaudir és la concreció. Tenim un dèficit de 40 milions d’euros els últims cinc anys. ¿Aprimarem, serem valents o continuarem igual i continuarà sent deficitari? No vaig veure cap número que di­gués on anem. La qüestió és si ens ho podem permetre o no i com es reduiran aquests 40 milions. ¿Apujant cotitzacions? Ja sé que no es reduiran en un any, però que cal que em digui que hi ha un pla a cinc anys, però no vaig veure ni un número sobre la taula. I no ens podem permetre un dèficit de 40 milions anual en sanitat. 

¿Se centra massa el debat en qüestions com el metge referent, el copagament o la història clínica i es deixen de banda les mesures de més abast?
Si hi són, hi són en la lletra petita. I aquelles de què es parla poden ser mesures que beneficiïn els ciutadans, però algun número hi hauria d’haver sobre la taula. La filosofia de la reforma la podem compartir, però se’ns ha d’explicar com es farà, o apujant cotitzacions o reduint serveis... 

En el debat d’orientació política, el cap de Govern va posar un tercer pacte d’Estat damunt la taula per fer front a la revisió de les competències i transferències als comuns.
Demòcrates per Andorra, i en concret el Govern, aquí ha agafat un altre camí, i un camí perillós. Ha triat el camí legislatiu. Està retallant competències. I una altra cosa, aquí els cònsols han de dir-hi la seva i no veig que ningú digui res. Han de dir si els va bé o no, i si no després que no es queixin. Amb la llei del sòl hi ha una retallada important, amb la de cooperació, el cens és normalment dels comuns, que hagin compartir dades és absolutament normal, però s’està fent per darrere i aquí els que han de sortir a la palestra són els cònsols.

El fet que la majoria dels comuns siguin del mateix color polític del Govern hi pot ajudar.
Ja es veurà, els cònsols són del mateix color però són cònsols i han de rendir comptes als ciutadans de les parròquies. 

Fa poc més d’un any i mig que va accedir a ser secretari general d’LdA amb l’objectiu de reestructurar el partit. ¿S’ha assolit?
La meva feina i objectiu era crear comitès parroquials, i em queda el de Canillo. És cert que hi ha un grup de gent que es va reunint, que li agrada la política i opina, però no estan constituïts com a comitè. Hem apostat per les reunions de poble i funcionen relativament bé, ja que inclús el cap de Govern ens contesta i està molt pendent de les reunions de poble i de qualsevol cosa que facin els liberals. Crec que la salut de Liberals d’Andorra comença a ser de ferro. És cert que som un partit de debat, i si en una executiva s’ha de qüestionar el secretari general se’l qüestiona. No sé si la salut dels altres partits s’està esquerdant o no. Jo em preocupo del que em toca, vaig a la meva i anem fent poc a poc. ¿Que costa? Sí. ¿Que anem a pas de formiga i caldrà accelerar? Segur.

¿Com és l’encaix entre l’executiva de la formació i el grup parlamentari?
Sempre és dur. Dur no és la paraula, ells tenen la seva feina i l’executiva té una altra perspectiva i vol més contundència i que es parli clar. De problemes no en veig, és un partit de debat i es parla clar.

¿La coordinació dels diferents àmbits és la tasca més complicada?
Estem intentant fer canvis, i el que vol la gent és participar i comunicar. Volem que la informació arribi tant verticalment com horitzontalment i que la gent pugui participar. Si ho aconseguim la cosa anirà molt bé, i no és fàcil, també li dic.

L’aposta per les reunions de poble sembla que els ha funcionat. ¿Com estan les que queden pendents?
La d’Escaldes-Engordany serà entre el 10 i el 15 d’octubre, de la Canillo encara no sabem el format i a Ordino s’està demanant, però abans de Nadal estaran totes. I després volem fet també un cicle de conferències sobre Europa. M’encantaria que vingués el nostre assessor a fer una xerrada. I l’altra cosa és veure si fem un consell nacional o un congrés, tot i que amb aquestes reunions de poble ja no hi ha la urgència que jo veia inicialment.

amadeu Rossell
secretari general de Liberals d'Andorra

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte