“Andorra segueix sent un país atractiu per a la comunitat portuguesa”

En espera que s’anunciï l’obertura del Consolat General, des de l’Honorari se segueix treballant per respondre a les necessitats de la comunitat lusitana resident al país. Tot i que Estadística mostra una disminució de població d’aquesta nacionalitat, per ara no és una gran preocupació. S’atribueix més a gent gran que es jubila i marxa que no pas a famílies joves. També hi ha qui renuncia a la nacionalitat.

Com valora el moment que viu la comunitat portuguesa a Andorra?
Crec que és un moment complicat, però com per a la resta de comunitats. No és fàcil el tema del cost de la vida, que ha pujat a Andorra, trobar pis és molt difícil i a part és molt car. És veritat que l’encariment de la vida ha passat a tots els països de l’entorn, però aquí som petits i potser ho notem més. Però diria que no és només la comunitat portuguesa, sinó tota la gent que viu al Principat que ho nota.

Les xifres d’Estadística mostren una davallada important de residents portuguesos. De fet, s’ha tancat el 2022 amb la xifra més baixa dels últims 12 anys.
És cert, però també hem de tenir en compte que és una comunitat que està envellint. Gent que fa molts anys que estan al país i quan arriba el moment de la jubilació, amb el moment de crisi, és complicat.

Les pensions són baixes.
No són jubilacions elevades i si cobres 1.200 o 1.300 euros i has de pagar 1.000 euros de pis es fa difícil. I aquesta gent que portava tants anys aquí, que té una casa al seu poble d’origen i no han de pagar lloguer, se’ls fa molt més fàcil tornar. Crec que és el punt que es nota més.

Precisament li volia preguntar pel perfil de gent que marxa. Són especialment jubilats o també hi ha famílies més joves amb fills?
Nosaltres no ho tenim controlat perquè no estan obligats a passar pel consolat, només tenim les dades del Govern, per tant, no tenim una xifra concreta ni el perfil exacte. Però diria que gent jove no, crec que el moviment més important és de gent gran. És una immigració que fa molts anys que està aquí, gent que fa 40 o 45 anys que hi viuen i no deixa de ser el seu país, on han viscut molts anys, però pel dia a dia se’ls fa molt més fàcil viure al seu país d’origen. Bàsicament és això el que hem notat. 

I arriba gent nova?
Sí, en contrapartida també estem notant que hi ha molts portuguesos més joves que venen a fer tràmits i demanar antecedents penals per establir-se al país. Per tant, no sabem quanta gent marxa o arriba, però Andorra segueix sent un país atractiu per a la comunitat portuguesa, un país on es troba feina, un país segur, on es pot viure bé. Sempre que trobis un sou digne, crec que és un país atractiu.

Així el balanç no hauria de ser tan negatiu.
També hem de tenir en compte que hi ha molta gent de la comunitat que ha renunciat a la nacionalitat per obtenir el passaport andorrà. Això també es nota, per tant, la davallada de què parlem no és només de la gent que ha marxat, sinó també d’aquells que han renunciat al passaport.

Això ho han notat?
Sí, les baixes de nacionalitat portuguesa s’han incrementat els últims dos anys. S’ha notat molt.

Quin perfil és el que renuncia a la nacionalitat?
Fills d’immigrants que ja porten molts anys aquí, que treballen a l’Administració o que hi volen entrar. Abans parlàvem de la comunitat portuguesa com d’uns treballadors que eren només per a la construcció, la neteja... I això ha canviat completament. Hi ha molts empresaris portuguesos aquí, empresaris d’èxit, i la gent ja no només treballa a la construcció. Qui ha nascut aquí veu Andorra com el seu país d’origen i per tant tenim urbans, policies i tres consellers electes.

Les ajudes que ha donat el govern portuguès per tornar al país ha afavorit aquest retorn?
Hi ha un pla d’ajudes per a l’immigrant que torna, però és un any, i Portugal mirarà el concepte i quina ajuda pot donar. És un ajut per establir-se, buscar feina... és un cop de mà per començar a refer la vida al país d’origen.

Els preocupa aquesta pèrdua de residents portuguesos a Andorra o ho relativitzen perquè també arriba gent nova?
No és una preocupació. Cadascú quan arriba a la jubilació o quan portes tants anys en un país pots decidir què vols fer, si viure aquí o allà. Evidentment no és agradable veure que la comunitat baixa, perquè hi ha algun motiu, però sabem que és la crisi econòmica, l’augment del cost de la vida a Andorra i la situació que viuen tots els països de l’entorn. Per tant, crec que és una situació global.

Quina feina fan ara des del consolat honorari?
La feina és la mateixa de sempre: ajudar la comunitat amb els tràmits més importants i donar-los suport dins de les nostres possibilitats.

Reben moltes consultes? Fins i tot gent que pugui acudir aquí si té dificultats econòmiques?
Gent que vingui per una situació complicada econòmicament no n’hem trobat cap cas. Sí que ens venen a demanar per saber com anar a Portugal o per fer tràmits, però aquesta és la feina del consolat.

Han notat un increment de feina?
Tenim la feina que teníem: carnets d’identitat, passaports... La feina normal que un consolat pot tenir. Però sí que hem notat que ha pujat la feina per la gent que ve des de Catalunya i de França, de Perpinyà o la zona de l’Arieja.

Ah sí? Per proximitat?
No és només que els quedi més a prop, sinó que és més ràpid. Si vius a la Seu i has d’anar a Barcelona a fer un tràmit, truquen i els donen cita per al cap de dos o tres mesos. Aquí en ser més petit, ho tenim més controlat i és més ràpid. Aquest últim any sí que hem notat això, un augment de gent, sobretot, de França, que venen a fer tràmits.

I poden assumir tota aquesta feina?
Sí, és un increment en positiu i no hem tingut cap problema. Ho podem fer i encantats.