Va fer 70 anys el mes d’agost passat i va ser llavors quan va demanar un relleu al capdavant de l’ambaixada d’Espanya a Andorra. El motiu? Poder-se jubilar. Haurà estat al Principat uns quatre anys i mig, i abans de deixar el seu lloc a Carlos Pérez-Desoy el mes que ve, fa un repàs del viscut, amb l’acord d’associació amb la UE com gran repte per al seu successor i destacant les bones relacions entre els dos països.

Quin balanç fa dels quatre anys i mig que haurà estat com a ambaixador?
Jo crec que per fer balanç s’ha de mirar com estan les relacions Andorra-Espanya i crec que són excel·lents. Fins i tot aquests últims dies n’hem pogut veure dos exemples: la visita de la directora general de la guàrdia civil i la signatura del conveni de col·laboració en matèria sanitària. Per tant, crec que les relacions estan en un gran moment, un moment de col·laboració i confiança.

Ha viscut també la cimera i la visita dels Reis.
 Sí, si generalitzo més el període de quasi 5 anys que he estat aquí, hem de recordar que s’ha fet la cimera iberoamericana amb força èxit i que ha ajudat a visibilitzar Andorra, hem tingut la visita d’Estat dels reis d’Espanya per primera vegada, que també va donar visibilitat, i el suport permanent que ha donat Espanya al procés de negociació per l’acord d’associació amb la Unió Europea.

Parla de relacions excel·lents, de confiança i col·laboració. No era així quan va arribar?
Crec que les relacions sempre han sigut bones. Hi va haver un període en el qual temes com el de la BPA van incidir en les relacions i les comissions rogatòries que es van plantejar a l’ambaixada per a alguns dels seus professionals, dels seus diplomàtics, sens dubte van incidir en la relació Andorra-Espanya. Sense que aquest cas estigui resolt, jo crec que els temes positius han depassat de llarg els que dificultaven.

Abans d’entrar en temes més concrets. Com ha viscut l’experiència com a diplomàtic? S’ho esperava?
No esperava poder-la tenir, però desitjava tenir-la. Un petit secret que de fet he dit en alguna ocasió, és que quan vaig acabar la carrera vaig fer l’examen d’entrada a l’escola diplomàtica i el vaig aprovar. Però en aquell moment havies d’estar dos anys a l’escola formant-te sense percebre cap salari i a casa meva econòmicament no s’ho van poder permetre. 

La vocació la tenia.
Sí, des de ben jove, i vaig fer el meu intent. Quan el ministre Borrell em va proposar venir d’ambaixador aquí li vaig agrair molt i li segueixo agraint perquè ha sigut una experiència molt positiva a tots nivells.

Com es planteja el seu dia a dia a partir d’ara?
Deixaré la política professionalment, però el carnet del meu partit no el deixaré de banda. Em plantejo la vida sense cap activitat professional, no tornaré a la universitat i viuré de la meva pensió de jubilació. El meu dia estarà vinculat a la família i els amics. Tots aquests anys segurament m’he perdut molta relació amb els meus fills i ara tinc tres nets i no m’ho voldria perdre.

Li va tocar viure la pandèmia.
Sí, és un exemple també de la bona col·laboració entre Andorra i Espanya. Afortunadament la memòria és molt selectiva, de les coses negatives ens n’oblidem de seguida i ara ja quasi no ens en recordem, però va ser un període molt dur. A Andorra es va gestionar especialment bé i el sistema sanitari va aguantar la tensió. I és un exemple de col·laboració perquè no hem d’oblidar que les vacunes van provenir d’Espanya i França i es va comptar amb el suport general de la Unió Europea, que també va ajudar a vèncer els problemes de subministrament de vacunes.

Es va veure més que mai la importància de mantenir unes bones relacions diplomàtiques.
Sí, i crec que els ciutadans andorrans hauran percebut la importància d’estar vinculats a la Unió Europea. Per a mi ha estat una bona lliçó d’europeisme.

Vist amb perspectiva, creu que caldria trobar un altre sistema de gestió de la frontera, sobretot en casos com aquí, amb tanta dependència mútua?
La gestió de la frontera va ser un tema complex, sens dubte. Però crec que hi va haver uns casos especials que es van tractar bé des del primer dia: el dels treballadors transfronterers i tot el tema d’assistència sanitària i humanitària. A l’ambaixada van venir persones que tenien familiars, els pares o els padrins, malalts o simplement grans a l’altra banda de la frontera i es resolia. Amb el nivell de pandèmia tan alt de penetració i d’impacte en vides de les persones crec que s’havia de ser molt rigorós amb les restriccions de mobilitat. Aquestes dues excepcions es van salvar i no crec que s’hagués de salvar cap més cosa.
 
Vivim un moment de certa crisi. Han notat si hi ha residents espanyols que marxin?
Hi ha més altes que baixes. L’any passat les altes d’espanyols van ser 1.300 i òbviament no són només els youtubers. Els youtubers van servir per caricaturitzar un moviment migratori, però sí que hi ha un canvi de perfil del moviment migratori.

En quin sentit?
Estan tornant a Espanya, com tornen a Portugal, treballadors manuals. La immigració dels anys 60, 70 i 80. El treballador manual es jubila i torna, mentre que venen a Andorra professionals dels món tecnològic, de les assessories, del món financer, etcètera. Professionals que poden treballar amb els seus propis recursos, amb teletreball i periòdicament reunir-se a Barcelona, Madrid o París. Famílies joves que aquí troben una bona educació per als fills, una bona sanitat, una bona seguretat ciutadana i també, no ho podem negar, uns atractius fiscals importants.

Deia que el tema dels youtubers és anecdòtic. Però preocupa a Espanya?
No. És anecdòtic. Són professionals vinculats a les tecnologies. No és un tema de preocupació, però òbviament, el que sí que ha de fer l’Estat espanyol és que el rigor fiscal que s’aplica als youtubers sigui el que s’aplica a tothom. No és una preocupació, però si vens aquí, siguis youtuber, assessor o professor, la fiscalitat és la que és i s’ha d’aplicar.

Parlem de l’acord d’associació. La voluntat seria signar-se el segon semestre d’aquest any coincidint amb la presidència de torn espanyola del Consell de la UE. Com ho veu?
Jo ho veig realista i soc optimista. Crec que és possible arribar a aquest objectiu perquè les negociacions estan molt avançades i els temes que queden són de decisió política. Hi va haver un salt molt important quan la Comissió Europea va canviar l’equip negociador i del servei exterior de la UE es va passar a la Comissió.

Per què?
Va ser clau perquè Andorra no es pot tractar des d’Europa com un país exterior. Geogràficament és absolutament interior i és cert que és un país tercer des del punt de vista de la relació amb la UE, però no es pot tocar de la manera que tocaries un país americà, asiàtic o africà.

Quin paper pot jugar Espanya perquè aquesta negociació sigui un èxit?
A Espanya estem fent de facilitadors, igual que França. Estem ajudant que Europa entengui la realitat andorrana i que els andorrans entenguin quins són els punts clau d’Europa. Uns pilars d’Europa que fan referència tant a persones i als drets de les persones com als béns i serveis.

I en quin punt està el tema de l’annex social? Està tancat?
No, per la informació que tinc jo encara no. El tema dels drets socials i laborals són temes en els quals caldrà aprofundir. I Europa té unes posicions determinades que no dic, ni diré mai, que s’ha d’extrapolar el model espanyol, francès o alemany a Andorra, però sí que Andorra ha de fer alguna aproximació a estàndards europeus. Aquest és un tema també de decisió política.

Quins són els temes i reptes més importants que quedaran sobre la taula del nou ambaixador?
Crec que el tema més important que hi ha a Andorra és l’acord d’associació. Si es pot ajudar, facilitar, que en el període de presidència espanyola, a finals del segon semestre d’aquest any, pugui estar culminat el procés de negociació i el resultat es pugui sotmetre a referèndum crec que és el repte més important.

Veu una Andorra millor o pitjor que quan va arribar?
Clarament millor. Andorra està en un procés de reconversió econòmica i empresarial amb temes que van des de la racionalització de la banca –fa no res hi havia cinc bancs i ara n’hi ha tres, la qual cosa augmenta la viabilitat del sistema–, fins al turisme, on s’ha fet una gran feina de desestacionalització.

Si?
A la primavera i a l’estiu, al Pirineu, Andorra és exemple, jo crec, pel conjunt del Pirineu i per altres zones de muntanya com els Alps. L’oferta de turisme d’aventura, de muntanya, senderisme i esport més enllà de l’esquí que ofereix Andorra té un avantatge competitiu respecte de la majoria de zones de muntanya. I aquí s’ha fet una gran feina. I en aquest procés que deia, Andorra no pot aspirar, per un tema de mida, a tenir grans empreses manufactureres, però sí que pot tenir gran mida amb valor afegit. És a dir, el món tecnològic, el món de la informació, de la recerca, són mons als quals Andorra s’està orientant i crec que des d’aquest punt de vista es fan bé les coses.

Marxa amb una imatge diferent de la que tenia abans?
Coneixent més Andorra, sens dubte. I evidentment, estimant-la més. Per estimar quelcom ho has de conèixer i crec que ara ho conec més que quan vaig arribar, malgrat que la gent de Lleida, tradicionalment, coneixem Andorra. Però ara la conec més i l’aprecio molt més.