Per què el resultat del balanç de l’estiu és diferent entre l’AR+I i el SMN?
Fem servir dues metodologies diferents, però les dades dels dos són correctes. Quan fem el resum de les estacions, agafem les dades per dia natural, mirem les temperatures de les 24 hores del dia. En canvi, el Servei Meteorològic mira els termòmetres de 6 a 6 hores per a la màxima i de 18 a 18 hores per a la mínima. Això ho fan així perquè tenen l’herència de treballar amb Météo France. Les estacions antigues no eren automàtiques, sinó que hi havia una persona que feia una lectura de la dada a les 8 del matí, a aquesta hora agafava la mínima i la màxima del dia anterior. Quan es va passar a dades automàtiques, van mantenir aquesta observació.

Així, el resultat tampoc és gaire diferent?
No, és clar. De fet, la temperatura mitjana pràcticament és calcada, només per una dècima de diferència. El problema és el 2023, en què la diferència augmenta 4 dècimes, ja que les mínimes els van donar més altes. Hem mantingut la coherència i la font continuen sent ells, mentre la diferència és com es prenen les dades.

Com que som un país petit, no seria bo que es fes un únic balanç en cooperació?
Ara no és bo perquè es contradiu una cosa amb l’altra i s’hauria d’anar a l’una. Fa anys es treballava conjuntament i es publicava un butlletí climàtic, però es va decidir deixar de treballar en col·laboració. Soc partidària de col·laborar.

Quina valoració faria del balanç de l’estiu que va elaborar la setmana passada?
Hem tingut un estiu que no ha estat tan exagerat com altres, ja que s’ha suavitzat una mica perquè ha plogut bastant. No hi ha hagut aquesta sensació de tanta calor i, a més, al juliol va arribar tard.

Això es contraposa amb el fet que l’agost ha estat el més càlid?
L’agost sí, però no el conjunt de l’estiu; res a veure amb el del 2022, quan es van superar tots els rècords. Hem tingut tres onades de calor, però l’única que ha estat intensa és la del 23 de juliol al 2 d’agost, i fins al 18 de juliol cap, mentre que altres anys n’hem tingut a finals de juny o principis de juliol. L’estiu ha baixat una mica, però ha estat igual de càlid, tot i que no des del principi.

Hi ha alguna cosa que l’hagi sorprès o al revés?
Aquest any hem tingut 62 dies d’estiu per sobre dels 25 graus, mentre que l’any passat van ser més de 80 però en tot l’any, així que hi ha hagut una suavització de les altes temperatures. Suposo que això ve donat perquè el juny i el principis de juliol no van ser tan càlids.

Amb un agost molt càlid i l’estiu una mica més suau, es consolida la tendència?
Amb temperatures màximes es va a incrementar els rècords i fa anys que no tenim temperatures normals a l’agost. De fet, des del 2015 no tenim un agost normal comparat amb la mitjana climàtica. Al final, hi ha una tendència clara cap a l’alça i ho demostra el fet que fa anys que no tenim anomalies mensuals normals o fins i tot negatives. S’anirà consolidant, tot i que no serà tant d’extrems o de rècords. Mentre no hi hagi polítiques i es vegi un canvi en el desenvolupament actual, i consumim els mateixos recursos o gastem la mateixa energia, no hi haurà un canvi de tendència. Això no vol dir que a escala global es puguin veure llocs amb temperatures a la baixa, però als Pirineus no és així.

Quines polítiques s’haurien d’aplicar?
Ja s’està fent, però hi hauria d’haver canvis en com es treballa. El foment del transport públic, consumir productes de proximitat i el canvi d’un mateix amb els nostres hàbits. Per exemple, no viatjar cinc cops a l’any si em puc estalviar un avió. Són petites coses que podem fer per no haver d’augurar un futur complicat.

Quina política de mobilitat s’hauria de seguir?
Evitar els desplaçaments innecessaris, optar pel teletreball o preparar-nos per un transport públic eficient.

L’estiu s’allarga?
Depèn. Des del Pirineu és complicat determinar-ho, però sí que és cert que darrerament s’han donat onades de calor al juny i fins i tot una mica abans, i això no és el normal del clima d’Andorra, sinó d’altres llocs. També poden entrar temperatures altes a la tardor, i en tenim una de càlida, com va passar l’any passat, la més càlida des del 1950. Cada any parlem “del més càlid” i és aquesta la tendència.

Les pluges han estat generoses. Ja es pot descartar el risc de sequera?
No, en això hi ha molta variabilitat. A diferència de la temperatura, la precipitació és tan variable en el temps i en l’espai que no depèn de res en concret, costa molt augurar quina tendència hi haurà. És molt variable i benvinguda sigui. Ara bé, cal estar alerta, perquè a l’estiu les tempestes tenen un caràcter localitzat, on es pot concentrar molta precipitació, però això no vol dir que en una altra zona no hi hagi caigut ni gota.

Estem lluny de restriccions com les de la Massana?
Tot dependrà de la gestió dels recursos, perquè si tens els pous plens però, de cop i volta, tens una demanda molt elevada i no plou en un mes, llavors tindràs un problema. En canvi, si va plovent i tens demanda, no el tindràs.

Cal un límit de població?
Els estudis de càrrega ja s’han fet per saber el llindar d’alerta. Ara bé, estàs jugant amb una cosa en què no es pot predir el comportament a futur. Així, has de preveure quin consum i el llindar d’alerta que pots arribar a tenir.

Els fenòmens extrems augmentaran?
Sí, és una de les conseqüències del canvi climàtic, ja sigui per precipitació, sequera, incendis o el fort vent. Com que hi ha més energia a l’atmosfera, pot comportar més intensitat en els fenòmens, amb rècords inclosos.

Amb un hivern més suau i fenòmens extrems, és sostenible el sector de l’esquí?
L’augment de temperatures té unes conseqüències directes sobre el mantell de neu, amb la línia de cota d’on nevarà, vinculat amb la temperatura. Però aquest fet es dona a tot arreu, així que caldrà veure qui s’adapta millor a això i com se soluciona aquest problema. Andorra té l’oportunitat de treballar-hi a consciència.

Llarga vida?
De moment no estic preocupada, perquè hi ha molta variabilitat i la neu és una de les variables que més feina requereix. Treballem amb indicadors que ens diuen si els hiverns són excedentaris. Per exemple, s’han viscut rècords de gruixos de neu màxims en els últims 10 anys, i això xoca. Amb els anys tindrem més informació i treballarem millor.