Han passat dos mesos des de la renovació de la junta del SEP i la nova secretària general assegura que l’entitat seguirà batallant per defensar els drets laborals i socials tant del sector públic com del privat. Després de les primeres reunions amb els ministeris d’Educació i Funció Pública, confia poder canviar aspectes de les lleis que els afecten i que els sindicats puguin aconseguir tenir opinions vinculants.

Quins reptes té al davant la nova junta del SEP?

Hem tingut un aterratge bastant forçat perquè cap de nosaltres havia estat involucrat al sindicat. De moment hem començat amb el desplegament dels reglaments de la Llei d’Educació i hem fet reunions amb Funció Pública pels canvis que s’han de fer a la llei. Paral·lelament van sortint ocasions per dir la nostra, com l’altre dia amb la delegació de la UE, on vam poder expressar el malestar amb les decisions en política social d’aquest país. Andorra va molt enrere.

Diu que ja han parlat amb la ministra Ester Vilarrubla sobre els reglaments. Si no vaig errada, els primers s’havien de fer sis mesos després de l’entrada en vigor de la llei. Per tant, es va tard.
Sí, la ministra ens ho va dir. En la primera trobada ens van posar al dia de què havia quedat pendent amb l’anterior junta i nosaltres vam insistir molt en el tema de l’IPC amb els eventuals. Li vaig fer arribar el malestar del col·lectiu d’educació.

Pel que han dit sembla que hi va haver bona disposició a actuar.
Sí, es va mostrar oberta a fer més reunions i monogràfics amb aquests temes. Per urgència s’han començat dos reglaments, però els pròxims que es treballaran seran el de la borsa de treball d’eventuals, la carrera horitzontal i la gestió de l’acompliment. El de la borsa de treball i la carrera horitzontal per a nosaltres són molt urgents, perquè el personal de l’Administració no està millorant en salaris econòmics ni emocionals des de fa molts anys. I en el cas dels eventuals és pitjor.

I amb els primers reglaments que es faran, com està la situació?
Un és el que estructura la comissió i l’altre és pel registre de dades. Són reglaments molt tècnics, però hi vam fer aportacions, com per exemple amb relació amb el quòrum, que vam dir que no s’ha de poder decidir sense quòrum. Ara ens han de fer el retorn del redactat a veure si hi estem conformes. Però el que per a mi és molt greu, i el problema no és dels reglaments, sinó de les lleis, és que tot el que diuen els sindicats en aquest país no és vinculant. Jo vaig voler eliminar aquesta frase i em van dir que no perquè estava per llei. Doncs el pròxim objectiu és canviar la llei.

La Llei d’Educació?
Totes les que diguin que l’aportació sindical és purament de foto. Volem que no passi com fins ara, que es poden desplegar lleis a les quals els sindicats s’oposen explícitament, com va passar amb la Llei de la Funció Pública. I ja els vaig avisar que atacaré, perquè el que no faré serà perdre hores mirant un reglament perquè després no serveixi per a res.

Caldrà un treball conjunt entre tots els sindicats.
Sí. De fet, ja hem parlat amb la secretària d’Estat de Funció Pública, la Lara Vilamala, que està fent uns grups de treball als quals ens afegirem. I li vam fer arribar una carta on exposàvem la necessitat de millorar les condicions dels sindicats. Necessitem més hores, necessitem subvenció i necessitem ajuda amb la plataforma digital. Ara mateix tenim 50 hores al mes a repartir entre set persones, això vol dir una hora cada un. Però jo sola ja en gasto el doble! Per tant, si vull fer bé la meva feina, m’hi deixaré la salut. I com que jo penso que és important fer aquesta feina, hem demanat millores per poder treballar com Déu mana. I si treballem com Déu mana, ha de ser vinculant.

Tenen esperances que realment es pugui canviar alguna cosa?
En la reunió amb la ministra ens vam adonar que estem molt lluny, partim d’extrems molt llunyans amb relació amb el que es fa ara i què volem. Ella pensa que el que es fa ara amb els eventuals ja va, i que per tant només cal reglamentar i aprovar. I nosaltres li vam dir que el que es fa no val. S’ha de reglamentar perquè sigui un col·lectiu amb una dignitat laboral. Per què jo no puc tenir una gestió de l’acompliment? Per què no puc participar de la mútua? Per què no puc cobrar triennis? Potser no cal que sigui consolidable, però es pot mirar algun altre tipus de gestió. Tu no pots tenir una persona cobrant el mateix durant 15 anys, fent-la patir cada mes de juny i que la persona que entra nova cobri el mateix que ella. 

Per tant, sembla complicat.
Que ella volgués parlar i fer una reunió monogràfica sobre eventuals, demostra bona voluntat. Però jo soc nova, no sé si això ho fa sempre i després tot queda en paper mullat o realment hi ha una voluntat d’escoltar-nos. Jo confio que servirà d’alguna cosa, tinc molta esperança de poder canviar les coses i millorar.

Fins ara el SEP ha estat un dels sindicats més reivindicatius. Volen mantenir aquest perfil?
I tant! Nosaltres tenim una preocupació molt social, volem que a Andorra els treballadors, tant els públics com els del sector privat, estiguin cuidats, tinguin dignitat laboral i una conciliació familiar real. Jo no entenc que una família no pugui pagar un lloguer. Per tant, ens hem permès parlar en nom de tothom, volem trencar la frontera entre privat i públic.

No és cosa fàcil això.
Aquí vivim tots i som persones. I un dia soc funcionària i un altre soc treballadora del que sigui. La dignitat laboral és per a tothom i jo m’he mobilitzat sempre. Qualsevol decisió que afecti negativament un col·lectiu vulnerable, no pot ser. Entenc que cada col·lectiu té unes especificitats i per tant, volem que tothom tingui una dignitat laboral en relació amb les seves especificitats. Per exemple, per a mi el sou dels col·laboradors educatius és urgent.

Quin problema tenen?
És vergonyós, cobren menys que el sou mínim perquè fan menys hores. Els que estan a escoles del sistema espanyol o francès fan 30 hores, cobren 800 euros i no poden tenir dues feines. Per què no els podem donar 10 hores més de tasques a la setmana i que puguin cobrar el sou mínim? A Andorra s’estan prenent decisions per a rics i hi vivim pobres, no és coherent i acabarà petant.

S’inverteix prou en educació?
No! Falta moltíssima inversió. Si hi ha diners per mirar-nos la retina quan entrem per la duana, per fer arbres macos, per fer rotondes o per fer un edifici de Justícia de no sé quants milions, hi ha diners per invertir en educació. Ara ens renyen perquè fem fotocòpies, ens fan portar el nostre portàtil, ens donen bolis de pissarra comptats...

On s’ha notat més la falta d’inversió?
En els salaris. No s’està pagant dignament als treballadors del ministeri d’Educació. N’hi ha que cobren bé perquè van entrar fa molts anys i en aquell moment el GAdA, els triennis, tot era molt generós, però ara també se’ls ha frenat. Però els que hem entrat després de la llei del 2000 estem cobrant el mateix. Tenim uns sous que no dignifiquen la nostra feina i no ens ajuden, no són salaris dignes per a un professor. I en segon lloc, també falta inversió a les aules, el material que puc gastar i del qual disposo. Tenim aules sense projector, no hi ha diners per a cadires noves...

 
Des que va entrar en vigor la nova Llei d’Educació han notat algun canvi?
No. Mentre no es despleguin els reglaments, la llei no diu res. Tot s’ha d’anar a mirar al text anterior. Però jo tinc l’esperança que abans de reglamentar, es modificaran les lleis. Perquè si no, els reglaments desplegaran lleis que no ens agraden i amb les quals no estem d’acord.

Hi ha voluntat de canviar les lleis?
Amb la llei de la Funció Pública sí que hi ha la porta oberta perquè la secretària d’Estat s’hi ha posat. Amb la d’Educació no ho veiem tan clar, perquè no la volen canviar. És el que deia, la voluntat és reglamentar el que hi ha. 

Com valoren la implementació del Permsea? Es pot dir que està consolidat?
Quan parlem de temps, en el cas d’un canvi tan gran com el Permsea s’ha de fer una mirada molt més àmplia. El Permsea no es pot consolidar en només tres anys. Com qualsevol projecte nou s’han de perfeccionar coses. Així com penso que el sistema tradicional havia de desaparèixer, el Permsea s’ha de retocar. Funciona molt bé, té una bona base filosòfica, s’adequa molt bé a la societat en què vivim i té molts punts forts per als alumnes. Ara bé, hem tret una primera tongada, ara ve la segona i calen ajustaments en alguns temaris, però ja s’està fent. Per exemple en matemàtiques, que en els exàmens finals s’ha vist que falten alguns coneixements.

Li troba algun inconvenient?
Si hagués de dir una cosa, és que penso, com ja he dit, que falta inversió en infraestructures. Si vols fer projectes xulos, tot l’entorn hi ha de participar. I crec que falta inversió a les aules. Per exemple, a segona ensenyança es planteja un projecte preguntant si podem anar a la Lluna o no. I els professors es vesteixen d’astronautes i fan tota una posada en escena. És xulíssim i els alumnes flipen, s’ho passen pipa i aprenen des de dins què és el que ens interessa. Però s’ho han de fer tot els professors, buscar les disfresses, el material... Al final ens ho posen tan difícil que aquell que no té massa ganes d’implicar-se arriba a l’aula i diu: anem a la Lluna o no?

I l’FP? Cal apostar-hi més?
Sí, molt. Quan es va crear la filosofia era que cada quatre o cinc anys s’oferissin estudis nous basant-se en un estudi de mercat i ajustant les necessitats a allò que nosaltres oferíem. Per exemple, si detectàvem que faltaven mecànics o farmacèutics, dinàmicament que s’ajustessin les branques, es busquessin professionals i s’oferís als alumnes. 

I no ha passat?
No. Ens hem estancat en les cinc branques que tenim des de fa molts anys i el que fem és que, per volum d’alumnes, estem doblant les classes. De totes maneres, sé que el cap de departament està revisant la filosofia de l’FP. No sé si serà més lent o més ràpid, però s’està intentant tornar a la filosofia d’entrada perquè estem saturant el mercat.

És compatible amb el desenvolupament d’FP en altres sistemes educatius?
Sí. Es va signar un acord de no competitivitat. És a dir, si el sistema francès ofereix hostaleria, nosaltres ens vam comprometre a no oferir-lo. Però el que cal és fer un desplegament de l’oferta. Per exemple, l’escola Vatel ofereix ensenyament superior, però necessitem un accés des d’FP i s’està mirant si es pot oferir. A més, fan falta moltes coses, es necessita molta formació per a molts oficis, per tant, es poden desenvolupar moltes coses sense tocar el que fan els altres. Ara bé, si realment es vol revisar la filosofia, espero que s’haurà fet algun estudi de mercat i entenc que ens vindran a preguntar com ho veiem.