Diari digital d'Andorra Bondia
La presidenta de la FAAD, Anna Parramon.
La presidenta de la FAAD, Anna Parramon.

Anna Parramon: “Les associacions que integren la FAAD atenen prop de 800 persones”


Escrit per: 
M.P.A./ Foto: M.P.A.

La Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD) té la missió de vetllar pels drets de les persones amb discapacitat i per la millora de la seva qualitat de vida i de les seves famílies. Anna Parramon, que ve de l’associació d’esclerosi múltiple (TRANA), n’és la presidenta des de fa un any i mig i es planteja el repte de sumar altres associacions a la federació. 

Actualment són sis les associacions que formen part de la FAAD, n’hi podria haver més?
Tenim les portes obertes per a tothom. Quan vaig entrar de presidenta m’ho vaig trobar així. L’Associació per la Síndrome de Down d’Andorra ja no hi era, però sempre m’hi he trobat vinculada. He organitzat curses solidàries per la síndrome de Down, com la Pal Skimo. Ara, per exemple, també hi ha la del TDH. Aquesta associació té les portes obertes. Nosaltres no cobrem res perquè formin part de la federació, és totalment gratuït. Tenim una secretària que els donarà tot el suport que necessitin i uns locals meravellosos, que Govern ens ha cedit i que els poden utilitzar tots els usuaris discapacitats. Els poden utilitzar en comptes d’anar a pagar un local en un altre lloc. 

Hi ha uns requisits per formar part de la FAAD?
No posem cap impediment, sempre que sigui del sector, que estigui vinculada amb la salut i el benestar social, amb un rigor. Les instal·lacions les posem a l’abast de tothom. El que passa és que hi ha una mica de desconeixement, de com entrar a la federació. Volem obrir la porta a totes les associacions que vulguin entrar. Volem fer un conglomerat d’associacions ben gran per parlar amb una sola veu. No és iniciativa meva. Jo parlo en nom de totes les associacions que represento.

Una sola veu, però des de la diversitat.
Totes les associacions tenen la seva personalitat pròpia. No per entrar dins de la federació han de fer el que la federació diu, no. Nosaltres utilitzem la federació per defensar els interessos col·lectius de la discapacitat i altres qüestions com ara  l’educació inclusiva, la inserció laboral o les pensions de solidaritat. La junta de la federació es reuneix un cop al mes o cada quinze dies, segons les circumstàncies i, en moments puntuals, parlem amb una sola veu. Si hi ha un neguit col·lectiu cap a Govern, parla una persona o hi anem amb dos o tres representants de les associacions. 

Precisament, al 2014 es va fer un pla estratègic i un dels aspectes que s’havia de treballar era el de la reorganització interna. Quins passos s’han fet en aquest sentit?
Va quedar molt clar que les associacions no estaven coaccionades per la federació. Poden decidir i fer el que vulguin. Era una qüestió que s’havia de solucionar i plasmar claríssimament. Vam tenir un president amb molta empenta, Pere Valls, molt reinvindicatiu en punts molt importants, com era l’Alzheimer perquè la seva esposa el tenia, però es va posar malalt i va estar quasi dos anys molt malalt. Per respecte, va continuar al capdavant de la federació fins que va morir. Tot això va ocasionar que el pla estratègic quedés aturat. He de ser el més honesta possible. Les associacions han treballat i han tirat endavant. Hi va haver un moment en què la junta de la FAAD no va tenir clar quines accions havia de tirar endavant. Quan va morir el president ho vam haver de reorganitzar tot i l’Agustina Grandvallet es va fer càrrec de la presidència, amb molta empenta també, però va estar uns mesos i ho va haver de deixar per motius de salut. Llavors hi va haver un moment d’estancament. El 2017 el vam dedicar a la reorganització, a tornar a començar i a preparar l’acte de celebració del desè aniversari. I al 2018 hi ha hagut associacions que han fet canvi de junta, com Autea, la de fibromiàlgia està actualment treballant en un cens per saber quanta gent pateix la malaltia. Ara estem recopilant dades per saber quanta gent hi ha discapacitada. Així, el pla estratègic el tenim una mica difuminat. A partir d’ara ens hem proposat fer alguna cosa més. 

Els presidents anteriors van lluitar per l’aprovació del que finalment va ser la Llei de mesures urgents per a l’aplicació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat.
Hi van lluitar molt. Finalment es van acceptar un 70 o 80% de les esmenes presentades que vam fer al document. La llei va lenta, però no tant com es pensa. Som un país petit. Aquest Govern, amb el ministre Espot, ha fet més coses que el que s’ha fet en molts anys. Abans es pensava que la gent discapacitada era una minoria, però n’hi ha molta i necessitada que s’ha d’ajudar. Estem satisfets de la nostra participació a la Comissió de Participació d’Entitats Cíviques (COPEC) i a la Comissió Nacional de Valoració (Conava).

Quins serveis ofereixen des de la FAAD?
Oferim assessorament per demanar ajudes a Govern, ja sigui per una pròtesi, una cadira de rodes, un metge, un medicament. No totes les malalties de les quals tenen cura les associacions provoquen discapacitats. No tothom que té esclerosi té una discapacitat. Orientem les persones sobre els tràmits que han de fer. A més, treballem conjuntament amb el Raonador del Ciutadà perquè té uns mitjans jurídics molt més amplis que nosaltres; si en un moment donat necessitem el seu suport, el tenim. Treballem molt amb Govern. No fem tot el que diu Govern, però sí que ens ajuda en allò que necessitem. Treballem molt bé amb el departament d’Afers Socials. Hi ha un equip molt maco i sempre que s’ha demanat suport, alguna ajuda per a algú, no hem tingut cap problema. Busquen mitjans i solucions. A més, cada associació fa teràpies de grup, sobre com afrontar discapacitats sobrevingudes tant pels afectats, com pels familiars. 

Creu que la gent coneix prou la federació i les associociacions. Amb quines dificultats es troben?
Els metges haurien de direccionar molt més al malalt cap a les associacions. A vegades no els informen suficientment. A la gent li arriba que existeixen les associacions i la federació pel boca orella i no pas pels metges que els tracten directament. Sí que hi ha psicòlegs i psiquiatres que els deriven. Estaria molt bé que hi hagués més vincles entre el metge que el tracta de la malaltia i  la federació.

Tres fites importants en aquests 11 anys d’existència.
L’impuls que van donar les persones que van fundar la federació, perquè cal tenir en compte que l’associacionisme a Andorra costa una mica. L’altre moment és quan es va signar el conveni amb Govern, que ens dóna una subvenció anual de 30.000 euros. El moment més emocionant va ser  la commemoració dels deu anys, quan vam fer una celebració molt maca al Consell General, vam homenatjar als fundadors de la federació i va venir el copríncep episcopal. 

A què es destinen els diners de la subvenció?
Hem de pagar despeses de funcionament, actes, sous, els locals estan pagats, la llum i la calefacció. El 2016 i el 2017 vam haver de fer unes obres per adequar les instal·lacions i vam haver de fer un calaix amb els diners de la subvenció de Govern per poder pagar-les. Ara ens hem posat al dia, ja no devem res. Ara el que volem fer  amb aquests diners és repartir-los entre les associacions, que puguin ser una ajuda per a les activitats que organitzen. Els demanarem el pressupost del que volen fer i la federació ho pagarà. Les associacions que vagin entrant també rebrien aquest suport i potser així Govern augmentarà la subvenció. 

Quins són els reptes més importants que té la federació?
Intentar que totes les persones discapacitades siguin valorades igual i que tinguin els mateixos drets que les altres. Estem lluitant moltíssim pel transport, passen deu autobusos i a l’últim o al del mig pots pujar amb una cadira de rodes. Hi ha una llei que obliga que l’accessibilitat estigui regulada i no ho està encara perquè som un país petit. Un altre dels reptes que tenim és que hi hagi centres especialitzats per a malalts d’Alzheimer, per autisme, per a la gent que té esclerosi múltiple, però no un centre de deu plantes, sinó una planta baixa amb terapeutes, fisios. És necessari que hi hagi llocs preparats perquè la gent hi pugui anar i compartir amb d’altres les seves vivències i on puguin rebre teràpies amb professionals preparats per tractar aquestes malalties. 

Quantes persones atén la federació?
Hem d’estar al voltant de les 800 persones ateses. Hi ha associacions que són molt actives. La federació està viva per les associacions que la formen. Abans era més tancada. Hi ha molta més llibertat. Les associacions s’han obert molt i exterioritzen molt el que fan. Les associacions que no sonen tant és perquè la malaltia no està reconeguda com a discapacitat, com passa amb Amare, que s’ocupa de la fibromiàlgia i de la fatiga crònica. És una associació que no té diners i hi ha molt desconeixement d’aquesta malaltia. Hi ha un estereotip de què és un rotllo. Aquí encara no està reconeguda per la Conava. 

S’haurien de donar més passos en la inserció laboral?
No t’ha de fer por. Les empreses tenen por que si contracten una persona amb discapacitat no pugui complir, perquè hagi d’agafar una baixa llarga, però se’ls ha de donar l’oportunitat. Crec que s’hauria de fer més publicitat del que implica ser una empresa inclusiva. Hi ha empreses que els funciona molt bé i hi ha persones que hi estan molt  il·lusionades. La meva empresa s’hi afegeix ara a la iniciativa. No ho he fet per quedar bé, ara sí i perquè la necessito. Vull una persona amb unes capacitats.

Encara hi ha prejudicis. 
Quanta gent hi ha que no l’agafen perquè està en una cadira de rodes. Conec una persona que té tres carreres i té esclerosi múltiple i s’ha hagut d’establir per compte propi perquè no la contractaven. D’altra banda, em fico en la pell de l’empresari i som egoistes perquè penses “i si em deixa un mes de treballar què faig”, però és que no només has de tenir una persona que et salvi la vida.

Fan tasques de sensibilització?
Des de l’associació d’esclerosi múltiple farem uns espots publicitaris per sensibilitzar sobre el que és. Volem fer campanya de sensibilització, però això costa diners. Si poguéssim arribar a un acord amb Govern, amb la coordinadora d’Afers Socials per fer alguna cosa conjuntament. S’ha de fer més sensibilització. La gent coneix el càncer, l’Alzheimer, però n’hi ha d’altres discapacitats i malalties que no saps ben bé què són. La sensibilització a la ciutadania s’ha de fer, però els diners no s’estiren. O fem accions pels nostres usuaris o en fem per sensibilitzar. De tota manera, cada una de les associacions fa el que pot per intentar sensibilitzar la societat.

Tenen un lema, oi?
Sí. La capacitat per davant de la discapacitat és el nostre lema. Valorem les persones per les capacitats que tenen, no per les discapacitats.

Com preparen el Dia internacional de les persones amb discapacitat?
Aquest any ens sumarem als actes organitzats per Govern. No som persones reivindicatives, en el sentit que no som tòxiques ni destructives. Donem opinions constructives. Nosaltres parlem sempre des de la part positiva, buscant solucions.

Tenen contactes amb federacions d’altres països?
Cada associació els té. Però nosaltres treballem des del nostre context i la realitat del nostre país és molt diferent a la d’altres països. Pots agafar idees, això sí, i adaptar-les aquí. A més, cada vegada hi ha més professionals al país preparats per tractar les diverses malalties que causen discapacitats.   

Anna Parramon
Número de vots: 219
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic