Diari digital d'Andorra Bondia
Antoni Badia: “No és evident que s’arribi a un acord consensuat en reproducció assistida”
Antoni Badia: “No és evident que s’arribi a un acord consensuat en reproducció assistida”

Antoni Badia: “No és evident que s’arribi a un acord consensuat en reproducció assistida”


Escrit per: 
P.G. / FOTO: J.G.

Havia pensat molt, i durant més de 25 anys, en què era bo i què no davant d’algun cas d’algun malalt com a metge de cures intensives de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. Ara, jubilat, hi continua pensant en grup en el CNBA, que presideix. Ens explica les mancances en bioètica que hi ha al Principat i la dificultat de fer lleis i adherir-se a convenis europeus quan la societat que representa el legislador, diu, “encara no està preparada” .

Fem una mica d’història. Com neix el Comitè Nacional de Bioètica d’Andorra?

Del CNBA se’n va començar a parlar el 2013, amb Cristina Rodríguez com a ministra de Salut. Ja feia dies que es parlava de l’obertura econòmica i pensaven que podien o voldrien instal·larse empreses aquí a Andorra i hi havia tota una branca que era terra incògnita en aquest país, i és per això que van creure convenient que hi hagués, com en altres països, un comitè nacional de bioètica. També es parlava en aquell moment que hi havia dues o tres empreses que volien instal·larse a Andorra. Una era Andbio i una altra BioValira, a més d’alguna altra, i la ministra va contactar amb una sèrie de persones i els va explicar el que volia i si estaven disposats a treballar.
Som onze membres al comitè; d’aquests, vuit són d’Andorra i tres de fora. Dels de fora, un és un exmembre del comitè nacional de bioètica francès, que és metge; l’altre és un antic membre del comitè nacional de bioètica espanyol, en què encara participa, que és teòleg i filòsof, i hi ha una persona del comitè de bioètica de Catalunya que té un currículum dilatat en bioètica i és advocat.

Com s’escullen, els membres?
En aquell moment hi havia un grup que pensava sobre la sanitat i allà es va donar noms i es va decidir la idoneïtat o no d’estar en el comitè, i a proposta d’aquest grup i de la ministra Rodríguez el cap de Govern els va nomenar. Aquest grup treballava al ministeri de Salut i qui portava els noms era la ministra. El decret va sortir a finals del 2013.

L’obertura és l’única raó per la qual es crea el CNBA o també és per cobrir un buit o mancança?
En tots els països hi ha de ser, i crec que Andorra tenia aquesta mancança.

Per què encara és president en funcions després de dos anys?
El president Pere Vilanova va demanar de retirar-se i aleshores, per aclamació però amb la meva oposició (riu), van dir que havia d’assumir la presidència i fins ara no s’ha solucionat perquè és complicat. No hi ha ningú dels andorrans, perquè el president ha de ser andorrà, que vulgui assumir aquesta tasca i, com que per la normativa que tenim podem anar funcionant, estem així. Això s’haurà de solucionar a més tardar a finals d’aquest any perquè els estatuts marquen que ja farà quatre anys que estem nomenats i una part d’aquests membres s’ha de retirar.

Serà fàcil, aquesta reno­vació?
És una qüestió d’anar buscant. A Andorra no hi ha gaire gent, però sí que n’hi ha que poden formar part del comitè. 

Què manca a Andorra en matèria legislativa sobre la bioètica?
Crec que és com en tots els països. Els coneixements cada vegada avancen més, aquí i a tot arreu, i per tant et trobes que aquests coneixements moltes o algunes vegades xoquen amb el pensament o amb els costums de la gent. Algunes vegades grinyola la legislació davant del que es va coneixent. 
Sí que és bo que hi hagi aquests grups, com el comitè nacional de bioètica, perquè pensen si aquests coneixements són una cosa bona o bé si és millor aturar-los i esperar èpoques millors.

S’ha parlat del Conveni d’Oviedo, de la regulació de la reproducció assistida... Andorra encara té molta a feina a fer si ens comparem amb els de sempre, que són els nostres veïns. 

Sí. Des del començament nosaltres ja vam aconsellar l’adhesió al Conveni d’Oviedo. Com sempre, hi ha pros i contres. Coses que són bones i d’altres que no tant en adherir-te a un conveni internacional, i els polítics que són els que finalment han de decidir fins ara no han cregut adient adherir-se al Conveni d’Oviedo.

Quina cosa dolenta pot tenir per a Andorra l’adhesió al Conveni d’Oviedo?
A veure, hi ha diferents opinions. Alguns que diuen que ens hi adherim primer i després legislem i d’altres que pensen que és millor legislar primer i després adherir-s’hi. Legislar no és fàcil. No és fàcil ni per a un país com aquest, i molts cops costa molt parir lleis, són parts complexes i s’ha d’anar amb molta cura. Posar una paraula davant d’una altra o posar-la darrere canvia molt. El que pot passar és que facis una llei molt maca però que després, a l’hora d’aplicar-la, et trobis amb coses que ni havies pogut pensar de cap manera i pensis que t’has equivocat. Aleshores creus que una part de la vida d’aquest país no hi està reflectida de cap manera i pensaves que sí que ho estava. 

Aquesta és una reflexió molt general, però pot concretar perquè del Conveni d’Oviedo se n’ha parlat molt?
Suposo que primer volen legislar, abans d’adherir-s’hi. Si tens una legislació et pots recolzar en la teva llei i dir que a aquest paràgraf hi faig una esmena perquè topa amb la legislació del país. Si no hi ha legislació, vol dir que ho acceptes tot. 

En la qüestió de la reproducció assistida també passa el mateix?
Sí, estem en el mateix cas perquè es pensa i es treballa en aquesta qüestió. Des del CNBA ja hem fet algun suggeriment i estem treballant en una sèrie de preguntes que ens va fer el ministeri de Salut. No és evident que s’arribi a un acord consensuat sobre el que nosaltres pensem que des del punt de vista ètic ha d’incloure aquesta futura llei sobre reproducció humana assistida.

Però mentre no legislem a Andorra també es dona una contradicció quan metges d’aquí et deriven, per exemple, a centres de baix de reproducció assistida o per fer proves genètiques que aquí no estan regulades. 
Pot ser que en regulació i en legislació no donin l’abast.

Quin és el suggeriment que fa el CNBA en matèria de la llei sobre reproducció assistida?
S’hauria de regular i legislar sobre aquesta qüestió, és clar. El que sí que és cert és que nosaltres ara estem redactant què hauria d’incloure’s, èticament, en aquesta llei, i després són els legisladors els que decidiran què hi haurà i què no hi haurà. 

La línia vermella de l’ètica en reproducció assistida, on és?
Són condicions que es posen en els convenis internacionals. Primer hi ha la primacia de la persona, tot seguit la no comercialització del cos humà i després hi ha la integritat de tot el que és el genoma del gènere humà. Són els tres principis fonamentals i bàsics en què ens basem per parlar d’aquesta qüestió.

I tornant al Conveni d’Oviedo, el CNBA també recomana que se signi?
I tant, sí. Ja ho hem dit des dels primers informes que vam emetre. Creiem que seria bo per a Andorra adherir-se com a mínim al conveni. Les nostres opinions, però, són orientatives.

Què té a dir el CNBA sobre els drets de les persones amb discapacitat i l’aplicació de la Convenció?
Nosaltres, després de discutir molt, el que sí que vam dir és que són els tractats bàsics dels organismes internacionals els que tenen l’última paraula. No aquest famós article 12 que donava llibertat total i absoluta a les persones amb discapacitats, perquè en alguns casos és complicadíssim donar autonomia total  i absoluta a aquestes persones perquè són incapaces d’entendre aquesta  autonomia. El que sí que és un problema en les normatives és que no diferencien entre persones amb discapacitats físiques, sensorials o psíquiques. I aquest és un greu problema perquè les persones amb discapacitats físiques o sensorials poden ser persones que tinguin autonomia pròpia. Entre els psíquics sí que hi ha persones que, desgraciadament, no poden tenir autonomia perquè no saben què és això. 

Estan elaborant un document de bones pràctiques per a l’atenció amb els discapacitats. Què pretén, aquest document?
Ser una eina per a les associacions de persones amb discapacitat d’Andorra, i esperem que sigui per a l’ús del país. És una eina que es consensua amb les associacions. És un treball que s’està fent i que és llarg, perquè la nostra infraestructura al comitè és molt limitada. I aquesta tasca la fan membres del comitè a hores lliures. 

En la memòria del 2016 també parlen que han fet aportacions a la llei de drets i deures del pacient. Quines han estat?
A nosaltres ens van arribar dos avantprojectes i vam dir-hi la nostra, i tot de cop es va aturar. Després em va arribar la proposta que passava al Consell General i hi havia una sèrie de mancances, i en el redactat hi havia algun article que xocava amb el que deia un article anterior o posterior o ho negava. Entre les aportacions, vam destacar una sèrie de consideracions sobre els drets dels menors madurs. Aquelles persones entre 16 i 18 anys que tenen capacitat per decidir. Al nostre entendre, per una banda se’ls atorgava llibertat per opinar i per decidir i per una altra se’ls negava aquesta llibertat. Andorra té signada una convenció sobre els drets de l’infant en què està reflectit aquest dret. És per això que firmar un conveni és molt bo, però després et pots trobar que la societat que representes encara és a anys llum del que vols legislar.

Alguna altra aportació?
En els primers articles que expliquen què ha de fer aquesta llei, en altres països es parla que l’assistència sanitària ha de ser de qualitat, i això no hi era. I èticament és important que s’expliciti. Molts cops es pressuposa, però és important que es plasmi per escrit. A banda, el pacient pot anar al metge no perquè estigui malalt, sinó per prevenció. Per tant, vam proposar que en lloc de pacient hi posés ciutadà, però té pros i contres, posar-hi aquesta paraula.

En matèria d’autonomia del pacient a Andorra també manca regulació.
Sí. Nosaltres hem proposat que n’hi hagi. És el document de les darreres voluntats, que també estem treballant en un document per a aquí, a Andorra. El que sí que és cert és que de legislat no n’està però sí que, per allò d’usos i costums, a l’Hospital i també en atenció primària es té en compte l’opinió de la persona que està malalta o que no està malalta. 

En tots els supòsits?
Sí, exceptuant que sigui una cosa d’urgència vital i que la persona no pugui opinar. Aleshores, si no ho ha deixat escrit enlloc és la classe mèdica la que decideix pensant en la persona. 

També estan elaborant una guia de voluntats anticipades. Seria la base per redactar aquesta llei?
Sí. Encara s’està fent.

Per què proposen crear el Comitè d’Ètica d’Investigació?
En l’àmbit hospitalari hi ha un comitè d’ètica assistencial i un comitè d’ètica d’investigació. Nosaltres proposem que el comitè d’ètica d’investigació a Andorra, amb un que n’hi hagi és suficient, i volem que el de l’hospital, que ja funciona des de fa vint anys, s’ampliï i pugui atendre les propostes i demandes d’estudis que es poden fer fora de l’hospital, en l’àmbit de la universitat, del de la medicina primària o d’altres estaments i que les propostes les revisi aquest comitè d’investigació de l’hospital i que sigui a nivell del país.

En el comitè de bioètica també han parlat de maternitat subrogada?
Sí hi estem treballant. La consellera Sílvia Bonet va venir perquè era una qüestió de què es parlava al Consell d’Europa i ens va demanar la nostra o­pinió.

I quina és l’opinió del CNBA?
És complicadíssim. És una cosa que ha de decidir el legislador. Això va en contra d’un dels principis bàsics que hem comentat abans, que és la no comercialització del cos humà. Nosaltres podem entendre les necessitats i que per una sèrie d’esterilitats socials, que diem nosaltres, o per parelles del mateix sexe que difícilment podran tenir canalla, hi ha d’haver una tercera persona que faci de portadora de l’infant. Per una banda, creiem que s’ha de pensar i, per l’altra, creiem que és comercialitzar amb el cos humà. I nosaltres ho deixem aquí. És el legislador qui ha de decidir. Proposarem pros i contres en la maternitat subrogada. 

En cada memòria anual que fa el CNBA es queixen de manca de recursos administratius i informàtics. Que no els fan cas?
Sí, els ha de donar el Govern a través del ministeri de Salut. Són molt esquerps (riu).

Tornant a l’inici de l’entrevista. Si el CNBA es va crear en vista de l’obertura econòmica el 2013, creu que s’ha avançat en alguna cosa perquè certes empreses, que ja han manifestat la seva voluntat, puguin venir aquí?
No, no sé si s’hi ha treballat. En l’àmbit legislatiu no crec que s’hagi tirat endavant res. 

bioètica
Badia
Número de vots: 418
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic