Entrevista al cap de llista de Per Sant Julià, Antoni Miralles

No hauria sigut més realista, més possibilista com a mínim, pactar amb Desperta Laurèdia?
Des d’un punt de vista pragmàtic, possiblement sí.  Però per la personalitat de la gent que forma part Desperta Laurèdia, no ho pogut ser.

Hi va haver contactes?
No, i aquest és el problema, que no va haver-hi ni contactes. Nosaltres treballàvem en la confecció de la llista, i així com en altres parròquies les executives dels dos partits mare, Concòrdia i PS, van acordar presentar-se conjuntament, aquí no ha sigut així. Ells creuen que se’n sortiran sols. La llàstima és que ni tan sols ho van intentar. Quan van trucar les dues llistes ja estaven tancades i ells no estaven disposats a retocar res. Així que no hi va haver alternativa.

Insisteix que aspiren a 1.200 vots. Però només que repeteixin els 250 de fa quatre anys ja seria un èxit.
Hi ha 490 votants nous. I un cert descontent amb l’equip de govern, d’aquí el resultat de Concòrdia a les generals. I nosaltres som els outsiders, amb gent jove, gent nova amb una manera de pensar, de ser i de fer diferent. No seguim cap línia partidista, el programa l’hem desenvolupat nosaltres. I aquesta és la nostra força. Com bé saps, vinc del món de l’empresa, on sempre ens hem de marcar objectius ambiciosos. Així que no renuncio als 1.200 vots lauredians.

Majoral ha retallat el deute, ha invertit 18 milions i ha sanejat Naturland. No mereix continuar quatre anys més?
No criticaré el cònsol. Ha fet el que havia de fer, però no oblidem que el deute heretat el van generar ells. És a dir, els seus antecessors. El problema de la parròquia és que no entra ningú. I si continuem reduint despesa  per eixugar el deute, ens morirem. Cal invertir perquè la gent entri, es quedi i consumeixi.

El comerç lauredià tampoc s’ha esforçat gaire a reinventar-se.
És cert que el comerciant tendeix a queixar-se, que no hi ha ajudes, etcètera. Però la veritat és que estan molt abandonats.

Què es pot fer perquè hi hagi vida més enllà de Verge de Canòlich?
Per començar, convenis entre les administracions, els comerciants i els bancs per obtenir ajudes, tècnics en comerç que ens ajudin a implantar una política comercial clara, una definició bona del producte, de les animacions, de les promocions que oferim. Tot això requereix la participació de tots, perquè sense el comerciant no farem res. Sense el Comú, tampoc. I els bancs han de ser conscients que els seus diners surten del comerç, essencialment. No pretenem incrementar la despesa, sinó que sigui més eficient, que cada euro vagi directament al comerç i al turisme.

Com pensa fer que s’aturi?
Cal informar, comunicar i senyalitzar bé la parròquia, tu passes ara per la carretera general i no saps si hi ha o no església, si té algun tresor artístic, i així, tot. No n’hi ha prou de penjar un cartell de l’obra de teatre una setmana abans de la funció. El client està a fora i és a fora on l’hem d’anar a buscar. Atreure’l. Cal exigir que les promocions d’Andorra Turisme pensin també en Sant Julià. No tot pot ser el Cirque du Soleil. Són ells els que en saben i els que ens poden ajudar. Com ens podem afegir al paquet que ofereix ara mateix amb esquí, hoteleria, Caldea i Soleil. 

Habitatge: què proposen?
Primer de tot caldrà veure si el Comú disposa de terrenys en propietat per oferir-li al Govern. Però fins que aquestes noves promocions de pisos de lloguer assequible no arribin al mercat, i passaran mínim un parell o tres d’anys, cal ajudar els joves i la gent gran, que són els que ara mateix ho estan passant pitjor. No tenim gaire marge més, perquè no hi ha solucions a curt termini. 

Ajuts directes, entenc.
Efectivament. A càrrec del Comú. Però sobretot, esperem que els pisos de lloguer assequible no estiguin adjudicats als amics abans de començar les obres. Volem un sistema d’ajudicació clar, ben definit, just, que sapiguem per quant de temps s’ha adjudicat la vivenda i quant pagarà. Per desgràcia, sabem perfectament que de favors i d’amiguets n’hi ha hagut molts casos, a la nostra parròquia.

Diu que la seva és és l’única llista al marge de les “famílies”. Encara estem així?
Penso que encara no ho hem superat, la història i els cognoms pesen molt, i a Sant Julià encara més, perquè s’han pagat molts favors. Canviar això és complicat, però estem aquí per canviar això, i els nous votants lauredians el que volen és precisament  justícia, no amiguismes ni arbitrarietat.

El monocultiu universitari, és viable?
La immensa majoria dels estudis són en línia. Per tant, no vivim de les universitats. No hi ha ambient universitari. Hi ha molt pocs alumnes presencials. Abans d’aixecar una residència necessitem docents de prestigi i sortir a buscar estudiants a fora d’Andorra, oferir-los un dels nostres grans punts forts, que és la seguretat. Sospito que són pocs, ara mateix, els estudiants que necessiten un pis per viure. Estic d’acord amb una residència, però quan tinguem 300 alumnes de fora residint a Sant Julià.

El vial, el veu?
Abans del 2027 ha d’estar acabat, segons el Govern. A veure si és veritat i d’una vegada compleixen. I si cal endeutar-se, que s’endeutin.

L’abocador: sí o no?
No ens ho podem quedar tot nosaltres. Si a curt termini no hi ha una altre remei, assumim-ho, igual que el forn està a Andorra la Vella. Però la Rabassa no és la solució. N’hi ha d’haver dos o tres més.

LA FINESTRA INDISCRETA

67 anys. Casat, dos fills. Màster de Direcció d’empreses per la Universitat de València.

Viu en un pis de lloguer o de propietat? 
De propietat.

En té algun de llogat? 
No.

Cotxes familiars? 
Dos. Tots dos BMW, un 7A4 de segona mà, un capritx, i un X3 per al dia a dia.

En quina llengua parla a casa? 
En català amb el meu fill petit, en castellà amb el gran i la dona.

Xarxa social de referència? 
Instagram i Facebook.

Quantes hores dedica al mòbil? 
Soc prou addicte, un parell, mínim.

Costa Daurada o Costa Brava? 
La costa de Sagunt, el meu poble.

Sala de cine o plataforma, sofà i manta? 
La plataforma és molt còmoda.

MoraBanc o FC Andorra? 
MoraBanc.

Cuina o li cuinen? 
La paella la faig jo. La resta, la meva dona.

Plat favorit (només un)? 
Cigrons amb espinacs, soc de cullera.

La cançó de la seva vida? 
‘De vez en cuando la vida’, de Serrat.

I la pel·lícula? 
‘El padrino I’.

Albert Villaró o Iñaki Rubio? 
Villaró, ‘Blau de Prússia’.

Existeix vida intel·ligent allà fora? 
Em temo que no.

I a la Terra? 
Tampoc.