Acció Feminista fa demà la seva segona assemblea. Les comissions posaran en comú el que han anat treballant a partir dels apartats establerts com a punt de partida en el manifest fet públic amb motiu del Dia de la dona treballadora. En l’horitzó immediat del col·lectiu, s’hi troba la decisió sobre la seva estructuració. Sobre aquestes i altres qüestions, en parlem amb la seva portaveu, Antònia Escoda.
El seu pas per la política “de partits” quin bagatge li ha deixat?
El fet de deixar-ho fa que en parlis més lliurement. M’ho vaig passar molt bé. T’ajuda a refermar-te en les teves conviccions. Quan et fiques en política, aprens a argumentar allò en el que creus. Quan et compromets amb alguna cosa, sempre és positiu. Ho recomano i més aquí a Andorra. Ens hi hauríem de ficar tots per no deixar que s’instal·li una mena de professionalització de la política. En ser un país petit, hi hauríem d’entrar tots en un moment o altre.
Com s’involucren les dones i els homes des d’Acció Feminista?
Al principi va ser un grup d’amigues que va voler fer un acte per al 8 de març per donar suport a la vaga internacional convocada. La gent es va involucrar en el projecte. Vam tenir molta gent que es va afegir al manifest i que volia formar part del col·lectiu. Acció Feminista va ser catalitzadora d’una necessitat i també hi va tenir a veure el que està passant a nivell internacional. Les dones estem dient que ara hem de passar a l’acció. No hi ha cap llei que digui que s’hagi de pagar més a un home que a una dona, però te n’adones que aquestes lleis no tenen repercussió en el dia a dia. Les xifres són tossudes i les dones cobren un 27% menys que els homes.
En quin procés us trobeu?
Estem en el procés d’engegar-ho tot. Les comissions tot just han arrencat, n’hi ha que sí que han fet dues o tres reunions i n’hi ha que n’han fet menys. Totes treballem a fora d’hores de la nostra feina. Ara som 86 a la base de dades, oberta a tothom. Es comparteixen les actes de tot el que s’està treballant a cada comissió. De moment, hi ha set comissions, però podrien ser-ne més, o anar canviant segons les necessitats. De la de salut, en va sortir una de violència masclista. En podria sortir una altra de dedicada a la CASS. Per exemple, hi ha moltes pensionistes que tenen problemes a nivell de paperassa, pensions que són indignes, les dones que treballen a temps parcial que no tenen cobertura perquè no arriben al salari mínim. Hi ha tot un seguit de coses que es podrien treballar dins d’una comissió CASS. La idea és fer-ho tot molt permeable. Hi ha una portaveu a cada comissió.
Hi ha gent amb simpaties per tots els partits. Cadascuna el que treballa al seu partit a vegades pot xocar, potser no tens tanta llibertat per tractar les coses.
Com es prepara l’assemblea?
Primer, cada comissió ha d’exposar el que ha treballat. Després, s’ha de parlar de tot el tema estatuts si és que volem ser associació. A la primera assemblea, la majoria de gent va dir que sí, ara ja tenim un esbós d’estatuts preparat. Ara cal veure realment què fem. Perquè, si hi ha associació, això genera tot un seguit d’obligacions, a veure si estem disposades a assumir-les o no, o si continuem treballant d’una manera així més hippy. A veure cap on vol anar la gent. I llavors a veure si hi ha projectes, valorar una mica què volem fer, cap on volem anar.
Quin ressò han tingut les vostres demandes sobre el codi de relacions laborals en els diferents grups polítics?
Almenys de cara enfora, tots han intentat remarcar els punts en què ells pensen que van en la direcció del que seria un treball realment igualitari. És la sensació que he tingut. Per exemple, el PS ens ha enviat les esmenes que ha fet. Dins del grup de laboral hi ha la Sílvia Bonet. Els liberals de seguida van dir les seves propostes. El que vam fer és punxar-los una mica per dir “a veure, vosaltres què proposeu?” Va ser tot molt ràpid i amb urgència perquè s’acabava el període d’esmenes, però encara tenim molta feina. Hi ha tota una sèrie de coses que volem treballar més i millor, i desenvolupar-les.
Cal fer pedagogia entre les mateixes dones?
Estem pensant a fer una formació per a nosaltres mateixes. Per tenir arguments per defensar les nostres idees. Quan dius feminisme, hi ha gent que pensa que és contra un altre. Feminisme és que tots tinguem les mateixes oportunitats. Els ismes no tenen per què fer por. Integrar vol dir tenir igualtat d’oportunitats i defensar-ho.
No crec que hagi tingut menys oportunitats. Però miro la meva mare que percep una pensió de viudetat i ha treballat tota la seva vida, i gairebé és com una almoina que et donen per haver estat la senyora del teu home. I jo l’he vist treballar tota la vida en una casa amb sis fills. Cal molta pedagogia i que ho integrem. No perquè jo no m’hagi trobat en aquesta situació, no la trobo denunciable quan la veig en els altres. En aquest sentit, tot el que és comunicació està funcionant molt bé. És una tasca de divulgació. Estem presents a totes les xarxes. Els treballs que s’estan fent a cada comissió. Moltes volen parlar amb els ministeris corresponents. Al final, es tracta de crear debat. Com més bèsties són els que tens davant, més fa pensar la gent, fa que se’n parli, independentment de com et posiciones. La idea és posar un mirall al davant per adonar-se que hi ha desigualtats.
És, doncs, un problema d’educació.
La comissió d’educació és una de les que té més feina. Tu pots proposar que hi hagi més permisos per poder atendre els fills o les persones dependents, però saps que el 90% de les vegades les que ho agafaran seran les dones. Llavors, dius: quina proposta fas? I això són necessitats de tothom, d’homes i dones. La conciliació, per exemple, no té gènere, però com ho fas per fer-la efectiva? Crec que és un problema d’educació a la base.
Les coses les has de canviar tu des de l’educació que dones als fills. Tinc dos fills. Te n’adones de les coses el dia que les has d’ensenyar. S’ha de tractar en família i a l’escola. S’ha de formar en feminisme, en igualtat, la gent que tracta amb els nostres fills. A nivell de professors, a nivell de policia. Has de tenir una formació per poder donar una resposta a la persona que denuncia una agressió. En el manifest, hi és tot això. Contempla tot el que és important. Que la igualtat sigui transversal.
Així doncs, a Andorra hi ha desigualtat?
Quan et treuen les xifres de l’escletxa salarial, et poses les mans al cap. Quan et mires la infografia que va fer la comissió d’economia sobre els consells d’administració, crida al cel. Des del Govern, sigui quin sigui, es diu que nosaltres sí que fem una llei d’igualtat, nosaltres no discriminem, però en el moment de traspassar-ho a la realitat veus que no. Als consells d’administració, hi ha molta gent nomenada per Govern, la majoria, perquè són parapúbliques, i és molt curiós que només et surti una majoria aclaparant d’homes, quan se sap que les dones també estudiem, que tenim els mateixos o millors resultats acadèmics. I dius, en quin moment això s’esbiaixa?
Les dones opten a aquests llocs de treball?
Les dones pugem frenades. Tornem a l’educació. Quan muntem reunions, uf, és que he d’anar a buscar els nens, i te n’adones que és el mateix problema de tota la vida. Ho hem de treballar nosaltres també. Venim d’una educació patriarcal. Qui té els rols de cura són les dones i qui té el rol de comandar són els homes. Només cal veure com estan repartides les professions: a educació i sanitat hi ha moltes dones i a economia desapareixen. Alguna cosa falla.
Què en pensa de la reforma de la Llei de funció pública? No hi ha també una escletxa entre treballador del sector públic i el del privat?
Personalment, estic totalment en contra de l’acomiadament lliure. Ho vam treballar des de la perspectiva de gènere a la comissió. Quan es parla d’escletxa salarial entre homes i dones, no es tracta que abaixin el sou als homes, sinó que les dones tinguin el mateix sou.
Quan reivindiquem alguna cosa com a dones, els comentaris són: però si no estem tan malament, mireu l’Aràbia Saudita. I a mi, què? Nosaltres el que hem de buscar són els arguments per equiparar-nos als homes i això ho aplicaria a totes les situacions. Hi ha poca cultura d’activisme a Andorra. Quan algú reivindica alguna cosa, immediatament ens oposen. A les feministes, ens oposen als homes i això no és així. No som un partit d’oposició, sinó un grup de pressió. No vol dir anar en contra d’un partit o d’un altre. No n’hi ha res d’ideològic. Hem de proposar mesures a favor de la conciliació de les dones. El que és bo per a les dones és bo per a tots. Ens sembla que la baixa maternal o paternal és igual i intransferible perquè si no la dona s’agafaria un any de baixa. Volem trencar els desequilibris des del principi.
Quins punts són més importants per a vostè pel que fa a la qüestió laboral?
El que hi ha al manifest és intocable. El que estem mirant és el que s’està fent en altres llocs. A mi em sembla molt interessant tot el tema de la transparència salarial. Això sí que s’està fent a França, a les grans empreses, on hi ha una graella salarial molt clara amb les funcions que fa cadascú, no amb els noms de les funcions sinó amb el que fa cadascú i el salari que se li associa. És una graella pública i transparent. L’escletxa es fa a través de complements salarials. A la gent li fa vergonya que se sàpiga el que guanya com més amunt són.
Hi ha qui diu que introduir quotes és una altra manera de discriminar. Què en pensa?
És un mal necessari. Si tu a un nen que no veu bé la pissarra no el poses a davant l’estàs discriminant perquè no li estàs donant una igualtat d’oportunitats. A la línia de sortida, els homes ja ens porten molt d’avantatge per l’educació patriarcal, per una sèrie de coses que les duem una mica a l’ADN, però que no és l’ADN ben bé i, per tant, es pot revertir. El dia que s’assoleixi la igualtat, les quotes ja no hi han de ser. Però mentrestant sí que tenen raó de ser. Jo crec que a cap dona, i menys les que estan treballant, si li diguessis et poso aquí perquè ets una dona s’hi conformaria. Quan diuen: oh, és per la vàlua. No, perdoneu, aquí a Andorra les llistes electorals, per exemple, s’estan fent en funció dels vots que aporta cada persona, no de la seva vàlua. Si la vàlua la quantifiques en els vots que portes, d’acord. Amb la qual cosa, que se’t fiquin les mans al cap perquè demanes les quotes a nivell electoral, per exemple, em sembla al·lucinant. Ara, ja ho dic, això sí que és una cosa que hauria de ser temporal, fins que es trenqués realment la desigualtat.
Hi ha una senyora molt sàvia que sempre diu això: el dia que tinguem una dona incompetent manant ja haurem assolit la igualtat perquè, diu, d’homes incompetents manant n’hi ha un munt. Les dones si aconsegueixen un lloc de poder és que ets molt bona o que tens molta vàlua. Als homes no se’ls ha demanat mai que tinguin vàlua. A mi és el que em xoca i és el que hauríem de posar en evidència. A mi, per què em demanes que sigui molt bona? Que li has demanat que sigui molt bo, a aquest senyor? No. Li has demanat que et porti 100 vots.
Diria que les dones a vegades tenim un cert complex d’inferioritat?
Crec que ens falten arguments més que res, i que els arguments ens els ha de donar una formació en feminisme, en igualtat. És l’educació. Si en un moment donat jo no vull ser mare no soc una dona normal. Se suposa que l’instint de maternitat el tenim per damunt de tot. Jo crec que hi ha homes que tenen un instint de maternitat brutal. Es troba normal que una dona renunciï a una carrera laboral pels fills, en canvi, si ho fa un home, ens estranya. Entenc que si un home té ganes d’ocupar-se dels seus fills ho ha de fer sense la pressió social que significa sentir “ara perds aquesta oportunitat laboral per atendre els teus fills, ets un calçasses”. I la dona que en un moment donat no renunciarà a una oportunitat laboral, aquesta és una ambiciosa i una arribista. La igualtat és genial per a tots, que tots tinguem les mateixes oportunitats en tot, en la vida familiar i en la vida laboral.
Com completaria la frase: estaria contenta si des d’Acció Feminista aconseguíssim...
Que la majoria de les qüestions que proposem estiguessin als programes electorals en les properes eleccions. Crec que hauríem fet molt bona feina. Les dones som el 50% dels votants i entenc que seria bo.