Andorra ve d’un any de rècord pel que fa a les pernoctacions i l’estiu ha continuat amb la mateixa tendència. Un dels cavalls de batalla ara per a Andorra Turisme és el sector comercial. Els estudis de mercat es fan imprescindibles per identificar punts forts,  problemes i possibles solucions. I és que cal ser més rigorosos a l’hora d’avaluar i programar.

Comencem fent balanç de l’estiu.
Al final del 2022 vam sobrepassar els 10 milions de pernoctacions, i en són moltes. I si mirem aquesta última dècada, estem parlant de més del 55 o 60% de creixement, quan, per exemple, a nivell espanyol, el destí més important del món, aquests 10 anys ha crescut més del 18%. I si ens fixem en l’estiu, les dades són molt bones. Així és que seguim amb la mateixa tendència, perquè des de desembre fins a juliol, estem parlant d’una pujada de més del 22%. Però no només busquem volum de creixement, sinó altres punts diferenciadors. Estem buscant també un salt qualitatiu en tot el que és l’oferta andorrana. És veritat que tenim 47.000 llits, però també, que hem de buscar un equilibri qualitatiu.

I de cara a l’hivern, quina és la perspectiva?
Mirant el 2019, perquè és un any de referència, vam perdre 350.000 visitants dels països de l’antiga Unió Soviètica. I això suposa perdre moltes pernoctacions. I estem preocupats perquè pràcticament un 60 o 65% venien a l’hivern. Òbviament, hem de seguir apostant pels mercats de proximitat, però també per nous països europeus, sobretot del Regne Unit, i el mercat escandinau, que també té un pes important i ara ja s’han pogut estabilitzar. És a dir, als mercats de proximitat europeus el poder adquisitiu és el que és i tenen els seus límits. I s’espera una situació econòmica encara més complicada, perquè la gent ha de pagar l’euríbor tres o quatre vegades més car que fa un any, la benzina està al  preu que està... Tot és més car. Llavors la perspectiva és buscar un client amb més poder adquisitiu en països que tenen aquesta força. I quan ens referim a altres països estem parlant del mercat americà, per exemple, dels Estats Units.

Aquest estiu ja se n’han vist, de nord-americans.
Sí. I això és important perquè tenen un poder adquisitiu alt. Per això és clau que hi hagi vols directes d’Estats Units a l’aeroport de Barcelona, ja que automàticament nosaltres som la segona porta. El mercat americà serà una prioritat per als pròxims anys, sobretot el 2024.
Altres mercats interessants són els de l’Orient Mitjà, perquè estem parlant de poder adquisitiu alt, sobretot d’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs i Qatar. 

També s’han vist turistes de l’Amèrica del sud.
De fet, nosaltres estem treballant sense fer massa soroll amb Colòmbia, Mèxic i Argentina enfocat molt a business to business, és a dir, no a fer campanyes, però sí acords amb operadors perquè puguin programar viatges a Andorra.

Com veu la problemàtica de la manca de treballadors al sector hoteler i sobretot de la restauració?
És un problema greu. De fet, no és exclusiu d’Andorra. Nosaltres mateixos ho notem. Per exemple, teníem persones contractades per l’Andorra Taste i diumenge tres no es van presentar. El problema és que tenim persones que volen anar al restaurant i no que vulguin treballar al restaurant, que és la gran diferència. Hi ha més usuaris i menys treballadors.

I què es pot fer?
Primer, avançar-se al problema i buscar una solució a mitjà termini. Nosaltres tenim una previsió bona en tots els sentits, hotels, restaurants, comerç, i podem avançar tot el que ens pot arribar. El problema és un déjà-vu perquè ara a l’hivern el tornarem a tenir. Després, hem llançat l’Andorra Selected, que és un projecte molt enfocat en tot el tema de l’oferta. Sense millorar l’oferta no podem fer una bona comunicació. I no només això, s’ha de controlar l’oferta. És a dir, hi pot haver un restaurant d’Estrella Michelin però si no pot arribar a tenir els requisits corresponents de qualitat no pot ser membre d’Andorra Selected. I això obliga a donar un bon servei. I després, la tercera, és comunicar en més països.

I com es controla l’oferta?
Cal ser estrictes en el tema de les exigències, perquè si un client paga més, es mereix més i millor servei perquè si no, on és la gràcia? I cada vegada paguem més i tenim el mateix nivell de qualitat. Per això crec que ha d’haver-hi també iniciatives públiques per ser molt més exigents en la qualitat i que, paral·lelament, hi hagi un equilibri entre el nivell de servei versus el cost del servei. Òbviament és molt fàcil parlar des d’aquesta perspectiva perquè no estem en el negoci. Cada empresa té la seva estratègia, els seus números, però jo crec que hem de ser intel·ligents i mirar el futur del turisme d’avui per demà, perquè tot el que estem fent ara tindrà una inèrcia els pròxims anys. Estem creant a fora una visió d’Andorra bastant positiva, però això exigeix també cert nivell en el tema de qualitat, del servei que estem donant i que hem de cuidar moltíssim. 

Hi ha el problema de l’habitatge per a aquests treballadors. Però no tinc la fórmula. No la tinc.

Problema d’habitatge i salaris. No s’escandalitza si li dic que avui en dia hi ha empreses hoteleres que estan pagant el salari mínim a persones amb una experiència d’anys en el sector?
No pot ser. Té tota la raó. Ara, és molt complex dir-li a un empresari que ha de pagar més que el salari mínim. Per això parlava del tema conceptual. Andorra sempre ha sigut un lloc d’emprenedors i tothom ha de ser conscient que s’ha d’apostar per un tema de qualitat per què automàticament el futur és molt més brillant i molt més del turisme que estem buscant. I en podem parlar dies i dies, però si l’oferta no és bona i el servei no és bo no podem arribar amb això. La comunicació ara està molt més enfocada a viure unes experiències. I si una persona no cobra massa el servei no serà bo. S’ha de buscar una estratègia per poder potenciar més la qualitat i que automàticament es vegi com una oportunitat de negoci i no només una obligació, que és la gran diferència. És el mateix concepte però si dius oportunitat de negoci vol dir que demà puc guanyar més. Òbviament nosaltres si tenim un bon servei, bona qualitat en tot, la comunicació és molt més fàcil. És evident, nosaltres comuniquem el que tenim. Podem ser molt bons maquillant, però en principi estem comunicant les coses que exactament existeixen. Sí, soc conscient d’aquest problema global que tenim.

Potser cal més treball de conjunt en el sector i una major professionalització?
Sempre m’ho he demanat. És a dir, tenim l’escola Vatel, especialitzada en turisme. Jo no sé si hi ha cap alumne andorrà, tots són de fora i són pocs. És a dir, si més de 50% del PIB ve del turisme i hi ha una possibilitat de professionalitzar, no entenc perquè les persones, per exemple, quan han de fer la carrera, tenen la necessitat absoluta de fer-la fora.

També en el comerç cal més professionalització? És un sector al qual li costa deixar de fer el que sempre ha fet?
Si mirem els últims tres o quatre anys, tenim una millora substancial en la part hotelera, gastronòmica i lúdica i d’experiències, però lamentablement en el tema del comerç no hi ha aquest jump (impuls). Hi ha d’haver canvis en el tema conceptual.

Què vol dir?
S’ha  de buscar la identificació del comerç actual a Andorra jugant amb les noves línies de globalització i les noves línies del retail. Perquè el tema de l’online ja pràcticament fa deu anys que té força. El tema d’identificació de preu no és suficient. Jo crec que aquí s’han de fer accions d’identificació primer del mateix retail; és a dir, tenir més dades, amb estudis, perquè no les tenim... Podem parlar de turisme com hem fet a Espanya, a França, al Regne Unit, però quan parlem de comerç diem ‘ha anat bé o no ha anat bé’, però no hi ha cap xifra...  

Les dades sempre han estat  un tema pendent de país.
Per un costat, tot el que és el tema d’investigació de mercat s’ha de fer sí o sí per identificar on hi ha el problema i quina és la solució. Després, s’ha de buscar quin és el punt diferenciador.  Estem parlant molt ara d’identificar quins són els requisits de la marca Andorra, és a dir, a part de tot el que és el turisme, què podem vendre fora; és a dir, cal buscar coses diferenciadores en aquest sentit i això s’ha de treballar també en el tema de comerç. Jo crec que ara com que el ministeri de Turisme i Comerç van junts és molt més fàcil i àgil. 

El 2015-16 es va fer un pla estratègic de turisme de compres molt exhaustiu amb 130 accions diferents enfocades en el tema de comerç i moltes no es van fer.

Per a zones com l’eix comercial o el centre històric de la capital va servir de revulsiu. En la legislatura passada hi va haver un intent de nou pla. S’ha posat en marxa?
No, ara comencem, no dic de zero, ni molt menys, però comencem a activar coses perquè amb el mateix ministeri és molt més fàcil, perquè tenim un tema de sinergies importants en tot el comerç. I jo crec que també hi ha un rol molt important dels comuns, perquè poden tenir identificat el tipus de comerç. Això no se soluciona en un any, és un treball de quatre o cinc anys, de llicències, de possibilitat de tenir zones reservades per a comerç prèmium i aquestes són iniciatives que s’han de mirar. Perquè encara per un 52% de les persones que venen a Andorra el motiu principal és comprar. Cada vegada el nostre objectiu és que no sigui aquest el motiu de visita sinó viure una experiència.

Les característiques que tenia Andorra abans, anar a un lloc per comprar, són inexistents en el món, és un cas molt sui generis. Tenir aquesta possibilitat d’identificar quins són els punts forts és molt important i la varietat, òbviament. Si a mi com a professional em pregunta quina és la preocupació principal que tinc pel nostre futur com Andorra Turisme és el tema del comerç amb diferència, perquè encara hi ha moltíssimes botigues i moltíssimes famílies que en depenen i s’ha de buscar cert equilibri amb les accions que fem i que tinguin aquesta identitat. Aquí tenim dues empreses, com Pyrénées i Via Moda que si un dia desapareguessin seria una crisi. Cal ser més rigorosos a l’hora d’avaluar i per tant de programar, o sigui, de veure quines línies estratègiques i quines accions es porten a terme.

Com i quan començarà aquesta reactivació?
Bé, nosaltres estem treballant molt amb el tema del concepte turístic i d’accions vinculades amb la resta d’activitats que es poden fer a Andorra i que tinguin una involucració acadèmica, científica, social i econòmica. En aquest sentit, crec que és molt més fàcil poder organitzar una mica el tema de procés de selecció de dades amb la implicació de les  associacions de comerç i la coordinació del ministeri. Això és primordial per a nosaltres. Per exemple, l’Andorra Shopping Festival va començar des de zero i ara és un projecte consolidat al 100% el mes d’octubre i novembre. I igual que tenim això es podrien fer altres accions després de Setmana Santa, que és un període molt fluix, que poden tenir un efecte indirecte. Perquè si tenim més turistes automàticament consumiran més i entraran més a les botigues. És important ser una mica més científics amb la definició del problema. No val dir que aquest any hem fet una mica més perquè no saps de què s’està parlant. Si són supermercats, moda, tecnologia, calçats... És  la clau.  

I com es concretarà?
Agafarem tot el que es va fer el 2015, al pla de turisme de compres. Hi ha moltes accions que encara són vàlides. Dins del pressupost d’Andorra Turisme tindrem un pressupost assignat el 2024 per fer accions especials amb tot el que és el tema de comerç a part de l’Andorra Shopping Festival, la campanya de les rebaixes i el Black Friday.