On aparqueu la gent d’Ordino? Faig tard perquè no trobava on deixar el cotxe.
Ha anat a l’aparcament Prat de Call, davant de l’auditori?

Sí, i estava ple.
És curiós, normalment no hauria d’estar ple. Però sabem que hi ha un problema d’aparcament. Hi estem treballant. Ara farem l’aparcament gran de la Plana dels Camps, vora l’escola de segona ensenyança. En principi, s’adjudica ja i està previst en sis mesos, donarà sortida a 100 places d’aparcament, incloent-hi algunes zones també per servei d’autocaravana. Però haurem de buscar altres ubicacions. Ara, aquestes 100 places d’aparcament, en un terreny públic, que ningú ens podrà rescindir cap contracte... 

Important!
Això ens dona pulmó, un cop d’aire fresc. Perquè, no és el cas, però si algun privat, pel que sigui, no volgués continuar amb el contracte amb el Comú... Haurem de caminar una mica més, però com a mínim ja no deixem Ordino sense on aparcar. I a poc a poc hem d’intentar, treballant amb el pla d’urbanisme, anar recuperant terrenys de cessió anticipada, o, si és possible, que es tingui algun terreny públic, via compra, o via el que es pugui, per consolidar aparcaments i serveis públics, que no sempre estiguin lligats a privats.

Amb el POUP hi va haver bastant conflicte, i ara, ja aprovat, s’han calmat les aigües.
Conflictes jo crec que no n’hi ha hagut. Nosaltres hem treballat un POUP intensament, els cònsols i l’equip, els tècnics del Comú han estat molt implicats. Ara s’ha calmat, perquè mai hi ha hagut molt rebombori. Sempre han sigut dos o tres propietaris que han volgut fer valdre la seva veu, que jo els entenc, només faltaria, però aquí quan fem un esforç, l’hem de fer tots, perquè som una comunitat, per això es diu Comú. Ara els recursos ja només són al Govern, a la Comissió Tècnica d’Urbanisme (CTU). Nosaltres en vam rebre 100 i poc, els vam contestar tots, ens vam tornar a reunir amb gent que ho va necessitar, a qui no ho entenia l’hi vam explicar, i jo personalment estic satisfet de la feina que hem fet, i de l’estil, i del projecte, i de l’estructura del pla, perquè és un pla que crec que s’emmiralla molt amb el que s’ha fet fins ara, a preservar la parròquia. Fins ara es podia construir molt, i Ordino, per les casuístiques que siguin, s’ha mantingut, quan no calia, perquè les claus urbanístiques deixaven un sostre urbanitzable més del doble del que es preveu ara. La gent no ho ha fet, aquí hem hagut de donar la raó als que han fet que això es preservi, però tampoc podíem fer que ara sortissin molt castigats i que no poguessin urbanitzar. Llavors, s’ha buscat un equilibri d’aquestes zones agrícoles d’entre poble i poble, que s’han mantingut per l’agricultura, continuar-los donant aquesta garantia, que hi pugui haver el sector primari viu, i que també els propietaris es puguin fer una casa o diverses cases, segons els metres de terreny que tinguin de propietat. Llavors, aquí és on han vingut aquestes claus de protecció, que et diu un índex, quan es calcula l’índex. En termes mitjans és per 450 metres construïts necessites 2.500 metres de terreny. Et dona un índex del 0,18. Aquest 0,18 el pots aplicar en un terreny, de propietat teva o meva o de qui sigui, de 1.000 metres. Això vol dir que no necessites 2.500 metres per fer una casa, que és el que s’està dient, que si no tens 2.500 no tens res, no és veritat. Tu tens un terreny de 1.000 metres, el multipliques pel 0,18 i et dona uns metres de construcció. 

Tens una casa de gairebé 200 metres quadrats. 
Això és el que ens està costant de fer entendre. Quan algun interessat començarà a desenvolupar una clau d’aquestes, s’adonarà que no és veritat que no es pot fer. Sí que s’ha baixat l’índex d’aquestes zones de protecció, abans estaven en unitats d’actuació que eren zones urbanes. 

Si no recordo malament, el POUP plantejava anar construint al costat del que ja està construït i no anar creant nuclis. 
Això no és veritat. 

Ho vaig entendre malament, doncs. 
El POUP d’Ordino el que et diu és que a les zones construïdes, de creixement, el poble ha de créixer amb una clau més densa, perquè hi puguem cabre més gent, i tenir un nivell de creixement natural i, esperem, sostenible. Això pots desenvolupar-ho quan tu vulguis. Després, les altres zones estan en una clau diferent, la zona de protecció, la zona verda, on és indiferent, però la clau és de 0,18.

Doncs ho havia entès malament... 
I el 80% del terreny de la parròquia és en zones de protecció, i es pot fer alguna cosa, amb aquest índex del 0,18, i moltes vegades s’han fet unitats descontínues. L’índex és molt més baix, però dona molta més facilitat al que no vol especular i al que es vol fer alguna cosa per ell, tant sigui per ús propi, com per ús de lloguer, perquè també es poden fer apartaments de lloguer. No és només una casa per tu. També està previst els usos com a habitatge de lloguer, i que tu t’ho puguis fer sense desenvolupar, i sense que el cost d’urbanitzar sigui inassumible. I aquesta clau i aquest POUP va cap a trobar aquest equilibri, que la gent d’aquí puguin fer coses. Segurament que hi haurà coses que s’hauran de tornar a estudiar, segurament en aquest POUP hi haurà claus que s’hauran d’afinar, n’estic segur. Però crec que l’estructura d’aquest pla d’urbanisme és una estructura que, ja ho vaig dir des que es va fer la primera aprovació, hi haurà altres administracions que s’emmirallaran amb moltes claus del nostre POUP. I des del Govern s’ha dit que també anaven en les nostres línies, que la llei del sol ha d’anar cap als nuclis i créixer molt esponjat als afores, per intentar mantenir la natura i la preservació del sector primari, perquè és que un país sense sector primari, als Pirineus, jo no li veig futur. 

Parlem de terrenys de la parròquia... La Farga Areny. S’hi han fet unes excavacions arqueològiques, S’hi volia construir. Com està?
La Farga Areny està dintre d’un terreny agrícola, on hi havia construïda l’antiga Farga Areny, després va ser una serradora, i ara des de fa molts anys ha sigut una borda agrícola, on tancaven cavalls i gallines. I just pel darrere hi havia un assecador, també amb ús agrícola, de tabac. Tot això dins del pla d’urbanisme del 2019 era consolidat, perquè les construccions han de ser consolidades. En cap cas ningú, des de fa molts anys, fa referència a la Farga Areny. I no estava previst ni per patrimoni, ni per cap institució, que això havia d’estar catalogat. I no estava catalogat. Aquesta gent van venir del Comú d’Ordino, van entrar en un projecte de construcció, i, com no pot ser d’una altra manera, si compleixes les lleis i la normativa, el Comú ha de donar la llicència a tothom. Això ve del mandat passat, i quan el dossier arribar al Govern i van veure que al prat de la Farga Areny hi anava un bloc, llavors van començar a dir que potser s’havia d’haver catalogat, perquè té història. I llavors va ser quan hi va haver els contactes amb el Departament de Patrimoni del Govern, amb la ministra de Cultura, amb la directora, per veure com ho podíem fer perquè aquest edifici no es construís. Nosaltres vam parlar amb la propietat de la promotora, i van dir que en tot cas mirarien d’iniciar algun tipus de negociació perquè aquest edifici no es fes, o el Govern comprés el terreny per preservar. Que és d’agrair molt, perquè aquesta promotora va ser molt sensible al fet de dir que si això és història d’Andorra i d’Ordino, potser sí que també és una llàstima, però clar, han comprat el terreny perquè es pogués construir, i el fet que no pogués, els números ja no en surten.  Llavors van dir de fer dos blocs, n’hi anaven tres aquí, dos s’estan construint ara, d’un ja s’està fent el teulat, i l’altre està a mitges. I el tercer, que és el que anava implantat on hi ha ara la farga, es va deixar en standby per intentar de trobar una solució, mirar de trobar l’encaix entre la promoció i preservar la farga.

I s’ha trobat l’encaix? 
Hi ha hagut reunions, perquè això al final, el que cataloga i preserva és Patrimoni, han treballat amb els propietaris, el Comú ha fet d’intermediari, la negociació s’ha traslladat a la taula del Comú d’Ordino, amb les tres parts: Cultura, Comú i propietat. Es va arribar a plantejar un preu per mantenir la Farga, però no el pot pagar el Comú. Si el Govern vol preservar això, és ell qui s’hauria de plantejar fer aquesta compra. El Govern no tenia previst en el pressupost d’aquest any, en curs, comprar això per uns diners mitjanament importants. El Comú d’Ordino no té capacitat de comprar un bé catalogat per no poder-hi fer cap ús, perquè això no és justificable. I això va quedar així. Ara no fa massa mesos, la propietat va vindre al Comú i ens va fer conèixer que, vist els dos blocs que estaven fent, que ells, tirar a terra la Farga Areny i construir un edifici allà, tampoc ho veien. Perquè ells ara han vist el seu edifici amb les supervistes que tenen, i ara potser prefereixen preservar la construcció, però això sí fer-hi un ús, i la seva intenció és fer-hi habitatge mantenint l’arquitectònica de les bordes. Això ja ens va molt bé, estem salvant el que és la Farga Areny. 


És una demostració que amb voluntat tot es pot fer i que no tots els promotors venen per fer calés. 
També haig de dir que el mandat passat se li va donar la llicència per construir a sobre, i que encara que Cultura ho hagués catalogat, si ells van a la Justícia, Cultura tenia totes les de perdre. A vegades val més anar a bones. Amb la negociació entre Govern i promotora, i acompanyats del Comú, jo estic molt satisfet. Al final, que es mantingui una farga allà tampoc no fa falta, perquè tenim la Farga Rossell a tocar. I tenim una farga a Escaldes, la Farga del Madriu. Crec que el poble d’Ordino no és tan sensible amb si la farga és o no és. El que és sensible és que és una borda, que va ser una farga, va ser una serradora, és una construcció antiga, una construcció referent a l’entrada d’Ordino pel camí ral, i que tot això es destrueixi per fer-hi un bloc... Aquí és on ens toca als ordinencs més la mèdul·la. Jo crec que si això ho podem salvar, que es mantingui, i que després hi hagi habitatge, que hi hagi vaques o que hi hagi una família que hi viuen, mentre que es mantingui i es tingui   cuidat l’entorn, nosaltres hem de vetllar per això, no per res més, sincerament.

I el Prat de la Farga? 
Nosaltres creiem que el Prat de la Farga ha de mantenir-se com a prat agrícola. És una herència de Casa Rossell, que ha recaigut al Govern. Si hi ha d’anar un projecte ha de ser molt meditat i treballat, molt del poble d’Ordino i que doni un valor afegit. Que no sigui avui parlem d’un sociosanitari demà d’un laboratori i demà passat d’una escola. Hem de buscar el millor projecte, no cal que sigui cal que sigui el Comú ni el Govern actual, és igual, el terreny hi és, i sortirà un projecte que ha de donar molt valor afegit a Ordino, perquè és el primer que n’ha de sortir beneficiat, perquè no deixa de ser una herència d’una casa d’Ordino i sortirà també de retruc beneficiat el país.

Una cosa que és mig i mig del Comú i del Govern, i crec que també del quart d’Ordino. L’hotel Casamanya com avança? 
El quart és el propietari de l’edifici i del terreny. El quart d’Ordino va fer una concessió de l’edifici amb el terreny a Govern i aquest va fer el projecte. I dins d’aquest projecte el Comú participa amb un percentatge. L’edifici té molts metres, té tres plantes i llavors aquí s’hi està treballant, falta licitar l’última fase, que no s’ha pogut licitar per l’augment dels costos, les ofertes han sigut molt elevades, i ara s’està treballant per intentar reordenar sense canviar res i que es pugui arribar al preu previst. Nosaltres hi tenim la planta 0. Serà per les oficines de medi ambient i agricultura del Comú, i un despatx, una sala, pel quart. El percentatge d’aquesta planta dins del projecte el finança, el paga el Comú d’Ordino, i la resta va amb pressupost del Govern. El que inverteix el Comú d’Ordino és al tomb d’un milió i escaig. 

I la previsió que pugui estar acabat? 
Ara m’avanço, no vull donar falses expectatives, però sí o sí estarà a final del 2026. Nosaltres tenim la planta 0 i una sala de reunions que compartirem amb tota la resta de l’edifici. Hi va el Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, el despatx del ministre, els tècnics... Es preveu que es reubiqui unes 60 o 70 persones. Serà  un edifici administratiu que donarà servei a Ordino, crec que donarà vida. Costa molt als comerços, a Ordino a moltes hores del dia no veus gent pel carrer, i crec que el fet que aquest Ministeri treballi aquí farà que els pocs comerços que tinguem treballin, i esperem que hi hagi altres comerços que es puguin obrir a la parròquia, perquè això sí que ens fa molta falta. Ens està costant molt. Fem fires, mercats i coses però ens està costant dinamitzar la parròquia. 

Potser també ajudarà en la dinamització la posada en marxa de la desviació d’Ordino la Massana.
La posada en marxa de la desviació no sé si ajudarà a dinamitzar però sí que ajudarà molt a la vida quotidiana de cada resident a Ordino. El fet que no farem aquestes cues al matí, els que tenim la canalla que els hem d’anar a buscar, que fan activitats, també la gent que vindrà a treballar, que pujarà, els d’aquí que baixarem, i espero que a partir d’aquí ha d’anar tot junt, tot lligat. Aquesta via directa, sense passar per la Massana, també ens donarà més proximitat, en 15 minuts estaràs d’Andorra a la parròquia d’Ordino.

Esperem que no perjudiqui la situació de l’aparcament!
No, això ho arreglarem. Feu-me confiança.