Bruno Lopes: “Molta gent ha trencat la barrera de la por i assistirà a la protesta”

És una de les cares visibles de l’organització de la concentració d’avui (19.30 hores) a la plaça de la Rotonda d’Andorra la Vella per un habitatge digne. De fet, va ser l’encarregat d’anar al ministeri de l’Interior a demanar el permís corresponent. D’acord amb Protecció Civil, preveuen l’assistència d’entre 200 o 300 persones. És portuguès, té 41 anys i fa més de vint anys que és al país, però no ha demanat el passaport andorrà. És agent de circulació del Comú d’Escaldes-Engordany.

Com va anar el tràmit al ministeri de l’Interior?
El tràmit va ser bastant ràpid. Hi havia la urgència de la data, ja que era l’últim dia que teníem per sol·licitar el permís.

I com s’hi va ficar en això?
Em van passar l’enllaç del grup Denunciand, on tothom es queixava d’això i d’allò, però ningú feia el pas necessari per mobilitzar-se. Després un petit grup va prendre la iniciativa, però ningú feia el pas per fer-ho tot legal. Molta gent s’organitzava, però el més important ningú ho feia.

Li va tocar a vostè?
No, els vaig dir que si hi havia un grup que em donava suport i ens organitzàvem bé, donava la cara.

Com es presenta la mobilització d’aquest vespre?
La cosa es presenta molt bé, massa bé i tot, pel que hem escoltat de la gent del carrer, tot i que hi ha controvèrsia amb l’hora o si plourà. Les típiques persones que intenten que la gent continuï callada. Amb 50 persones ja estaria content, però la repercussió que està tenint, amb els comentaris dels polítics, serem, segons hem calculat amb Protecció Civil, entre 200 i 300 persones.

Com serà l’acte?
Ens reunirem a la plaça de la Rotonda, tothom que vulgui hi pot venir, és una trobada ciutadana. La sol·licitud no es fa sota cap paraigua d’una entitat, sinó que som el poble andorrà i qui vulgui parlarà, sempre que no incentivi la violència ni verbal ni física, i sobretot fent un discurs coherent i correcte, no anem a insultar ningú. L’objectiu és que les problemàtiques vagin sorgint, l’habitatge i altres de derivades. I sobretot, per a la gent que desconeix el sistema administratiu andorrà, hi haurà gent que els podrà posar al dia sobre com actuar si han de resoldre alguna problemàtica, perquè cada cas és un món. L’escenari estarà just al costat del rellotge del Dalí, hi haurà un megàfon a disposició i qui vulgui parlar serà benvingut.

A banda del manifest, hi ha alguns lemes previstos?
Està bé que comencem amb algun lema o alguna pancarta i qui vulgui fer-la, endavant, sense faltar el respecte a ningú. Però des de l’organització volem que això sigui espontani i que la gent s’ajunti i cridi allò que els surti. Sí que podem iniciar el soroll, però al final el poble també ha d’aportar i per això vull veure la seva implicació.

Creu que aconseguiran canviar les coses amb aquest acte i els que puguin venir?
Alguna cosa es canviarà, hi haurà un abans i un després. Totes les mobilitzacions arreu del món serveixen d’alguna cosa. Hi ha posicions polítiques que en parlen, i si no trobessin que és alguna cosa important no li farien cas. De fet, cap polític nega que hi hagi aquesta problemàtica. És l’hora que seiem i, si des de la mobilització surten taules de treball que aportin, benvingudes seran, ja haurem aconseguit un objectiu.

Tot i que és optimista, a Andorra costa que la gent es mobilitzi. Creu que podran superar les reticències?
El mal temps influeix, però pel que sento al carrer, ja hem aconseguit un dels objectius: gent que per mandra o perquè tenen por no vindria, n’hi ha molts que ja han trencat la barrera de la por. Alguns són funcionaris i depenen del Govern. També hi ha gent que està treballant per darrere i que ens dona suport però que no volen sortir. S’ha d’entendre que aquesta gent s’hi juga molt. I aquesta protesta també implica el resident, persones que no han tingut contacte amb la política i que desconeixien que podien fer això.

Quines solucions plantegeu?
Hem de treballar junts perquè la societat avanci. Reivindico que ens escoltin a tots. A partir d’aquí, si es formen taules de treball podrem treballar en solucions. Ara bé, si no ens escolten, és paper mullat.

Tenen esperança que els polítics els escoltin?
Ens escoltaran, però la pregunta és si voldran treballar amb el ciutadà. Alguns petits propietaris hi seran i m’han dit que ens donen suport, perquè també estan afectats.

Quin model de país volen?
Ens estem apropant a Europa de pressa i corrent perquè a alguns els interessa, i això s’hauria d’estudiar millor. Des d’Europa vindran subvencions, però sortiran cares. En resum, hi ha beneficis i també complicacions. S’ha de mirar a quin tipus d’economia ens volen ficar.

DenunciAND demanarà estar present al Consell Econòmic i Social?
Seria una possibilitat. Si ara el Govern ens diu que treballarem junts, ja haurem fet un pas. El Govern governa però no té en compte la gent del carrer.

Creu que hi ha risc de conflicte social?
No, som una societat pacífica. Sortir i cremar contenidors, com veiem a altres llocs, no crec que passi aquí, estem compromesos amb els béns dels altres. En certa manera, no estaria malament. No descarto que més endavant, amb els nostres fills, torni a passar, com un cercle viciós, i s’arribi a aquest punt, no sol·licitar ni convocatòries.

Però tothom té un límit, oi?
Hi ha un desequilibri entre nacionals i residents, i amb això juguen. Els nacionals es coneixen entre ells i no volen problemes, i els residents tampoc. No volem problemes i volem solucions, però tenim un problema.

Una darrera crida.
Havia perdut la confiança en la societat andorrana perquè sempre et deien que no serveix de res sortir al carrer. Ara tenim una prova de foc, potser no serveix de res el primer dia, però si després t’organitzes, al final es cansaran i alguna cosa hauran de fer. I si arribem fora i se sap que a Andorra hi ha un problema, ja no tindran tan fàcil l’adhesió a la Unió Europea.