Carine Montaner: “Cada cop més gent veu Andorra Endavant com una alternativa de Govern”

La presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner, fa un “balanç preocupant” de l’acció del Govern aquesta legislatura, lamenta que mesures proposades ja fa temps per la seva formació en matèria d’habitatge “arribin ara després d’anys perduts”, i defensa el full de ruta d’AE, que presenta com una alternativa de Govern en la qual cada cop creu més gent.

Hem entrat ja en la recta final de la legislatura. Quin balanç se’n pot fer?
El balanç és preocupant, sobretot per a un Govern amb majoria absoluta. 
Grans promeses demòcrates a l’aigüera: El referèndum sobre l’acord amb la UE no té data; en canvi la signatura del text, sí. Gran anunci de la despenalització de l’avortament sense certesa si la Mitra aprova el text o no, per evitar de posar en risc el Coprincipat. I per acabar, tot i tenir majoria absoluta, no han tirat endavant el canvi del sistema de les pensions de jubilació.

I en d’altres àmbits?
Habitatge: Penúria de pisos al mercat de lloguer provocada per un intervencionisme excessiu amb la llei òmnibus 1. Amb un canvi de rumb polític cada quatre mesos pel que fa a la inversió estrangera, combinat amb la inseguretat jurídica dels textos aprovats, el Govern ha aconseguit espantar els inversors nacionals i internacionals. Resultat: no hi ha pisos al mercat de lloguer. Sense propietaris no hi ha lloguers disponibles. Entristeix escoltar testimonis de persones que continuen vivint amb l’exparella o a casa de familiars perquè no troben on anar, i fins i tot d’algunes que dormen al cotxe.
Sanitat: La via preferent no funciona des de fa temps, genera molta despesa amb la multiplicació de les visites al metge referent abans de la derivació a l’especialista, cosa que empitjora la curació del malalt. Llistes d’espera. Falta de control de les baixes mèdiques. Falta de metges. I hi ha gent que no pot avançar els diners d’una prova mèdica o el cost dels medicaments. Cal generalitzar el tercer pagador perquè el malalt no hagi d’avançar els diners per la seva salut i esperar el reemborsament de la CASS. Hem de ser conscients que hi ha gent que no pot avançar els diners d’una prova cara o d’un tractament amb un cost elevat.
Demografia i immigració: falta de control de la immigració. Casos de reagrupament familiar sense autorització que provoquen més pressió sobre l’habitatge i els serveis públics.

En l’àmbit econòmic per exemple?
Empreses: cada cop més burocràcia, més regles que canvien constantment i pals a les rodes per contractar personal. Obligacions de fer comunicacions de màrqueting digital en català sí o sí amb subtítols o amb vídeos en diferents idiomes, encara que els clients potencials de l’empresa siguin no catalanoparlants, surrealista. Problema de les empreses pantalla o “cortines de fum” d’inversors estrangers que vam denunciar durant anys. Fan evasió fiscal, no declaren cap activitat i no tributen al país i bloquegen el mercat de lloguer allotjant la seva empresa dins d’un pis d’ús residencial. Ara per fi, després de molts anys d’insistència, s’ha canviat el marc legislatiu per eliminar-les. Amb la nova llei farem net amb l’eliminació de més de 2.000 empreses.
Administració: cada cop més entitats que requereixen més fiscalització i més despesa pública. L’Administració s’engreixa cada cop més i no pot ser.
Ajudes socials: falta controlar molt més les ajudes socials per evitar el frau social. Cal revisar el sistema sencer per frenar els abusos.

Un balanç complet, encara en falten?
Política exterior: trencament de la neutralitat històrica a nivell de l’escenari internacional pel posicionament del Govern sobre Palestina i Ucraïna.
Seguretat: increment del sentiment d’inseguretat ciutadana de l’enquesta ciutadana de l’AR+I. Policies sense eines reals per actuar de manera òptima. Massa dependència de l’actuació del sistema judicial. 

Té recorregut encara aquesta legislatura?
Sembla que les seves grans promeses acabaran en no-res. Ara bé, com a cada legislatura, quan s’acosta el final del mandat, entren lleis al Consell General com si fos una cursa contra rellotge per guanyar vots: presses, acumulació de textos i poc temps per analitzar-los amb la profunditat que mereixen. 

Tem que, com ja ha passat, en aquest darrer període de sessions des de la majoria es vulgui passar el rodet per poder tancar totes les lleis pendents?
El Govern ha entrat algunes lleis, com la llei de farmàcia, que semblen pertànyer al segle XIX. Totalment desconnectades de la realitat i del segle en el qual vivim. Molts col·lectius estan preocupats, i amb raó. Esperem poder canviar els textos inicials via esmenes que són propostes de canvi al text legislatiu inicial.

Veu possible avançar en la despenalització de l’avortament?
No ho veig clar. El Govern té el convenciment que no posaria en risc el Coprincipat, nosaltres volem certeses, i no percepcions. En un tema tan important com aquest, no n’hi ha prou de dir “creiem que no passarà res”. Cal tenir garanties clares. 

L’acord d’associació ja té data de signatura, però tampoc sembla que hi hagi d’haver el referèndum abans d’acabar la legislatura. Suposo que el Govern té interès a desvincular el referèndum de les eleccions.
Em sembla que tenen por del no al referèndum sobre l’Acord d’associació UE. És per aquest motiu que dilaten el referèndum en el temps. Fent això potser pensen que evitaran el desgast electoral. Tinc la convicció que s’equivoquen i que aquesta manera de fer els està provocant encara més desgast. 

I pel que fa a la reforma del sistema de pensions. Es presentarà finalment un text, encara que sigui de mínims?
No ho sé. El que li puc dir és que no compartim el seu model. 

La CASS insisteix que cal actuar i fer-ho com abans millor. Què cal fer?
Cal anar cap a la capitalització. 

Ens podem permetre un dèficit sanitari de 40 milions a l’any?
No hi ha res més important que la salut. Però cal millorar el sistema sanitari. Cal eliminar la via preferent. No funciona, genera despesa innecessària i retarda la derivació dels pacients cap a l’especialista. De facto, retarda els diagnòstics i també la curació del malalt. I com més tard arriba el tractament, més complex i més car pot acabar sent.
També falta implementar el tercer pagador generalitzat. La gent no hauria d’haver d’avançar la totalitat del cost d’una prova, d’un tractament o dels medicaments i després esperar el reemborsament de la CASS.
Cal apostar de debò per la prevenció i per l’envelliment actiu. Cal donar més informació a la gent sobre “com tenir salut” i garantir un millor seguiment. Això es podria fer, per exemple, millorant l’app de salut del Govern afegint aquest component.
També hem de fomentar l’esport per prevenir la pèrdua de massa muscular i la sarcopènia.
I si volem fomentar una alimentació saludable, cal eliminar l’IGI dels aliments saludables com la carn, el peix, els ous, la verdura i la fruita.
També caldria reemborsar determinats complements alimentaris quan siguin necessaris, especialment en les diferents etapes de la menopausa, entre altres situacions.

Què proposa Andorra Endavant per controlar-lo?
Cal posar en marxa un nou sistema d’atorgament de les baixes mèdiques, més garantista i amb més control. Avui, el metge pot trobar-se pressionat per un pacient que insisteix a obtenir una baixa i que, si no l’aconsegueix, pot acabar anant a un altre professional. La proposta seria que el metge faci una sol·licitud motivada a la CASS i que sigui aquesta qui l’accepti o la denegui, amb la possibilitat que el professional pugui explicar el cas a la CASS en cas d’abús de manera confidencial. Això permetria reforçar el seguiment i el control de les baixes mèdiques i treure pressió sobre els metges de capçalera. I, com ja he dit anteriorment, cal començar també per eliminar la via preferent. 

S’ha fet prou per afrontar el problema de l’habitatge?
S’han perdut anys. Nosaltres fa temps que diem que el problema de l’habitatge és estructural: falta oferta. Cada cop més demanda més gent que entra al país i cada cop menys pisos en el mercat a causa de l’intervencionisme excessiu. 
Cal tenir un parc públic d’habitatge protegit, amb prioritat per als nacionals, com passa a Mònaco, i també per als residents de llarga durada. I, al mateix temps, cal incentivar l’oferta de pisos de lloguer en el mercat privat.
Com? Amb incentius fiscals, eliminant traves administratives i deixant respirar el mercat.
En paral·lel, ajudar les llars que destinen més del 30% dels seus ingressos al lloguer, sempre en funció dels recursos econòmics de cada família i amb una condició clara: que les persones de la llar que estan en edat de treballar treballin a temps complet, excepte, evidentment, jubilats i estudiants. Les ajudes han de ser merescudes.
Això és precisament el que nosaltres ja reclamàvem quan vam presentar el nostre full de ruta al Consell General.
El que sorprèn és que aquestes mesures que havíem proposat fa temps arribin ara, després d’anys perduts i just abans de les eleccions.

Com es pot compatibilitzar la necessitat de mà d’obra de les empreses i la voluntat de Govern d’anar cap a un creixement sostenible?
Les empreses són les que creen riquesa i necessiten mà d’obra per continuar creixent i generant activitat.
En aquest sentit, els treballadors temporers tenen un paper important, perquè permeten cobrir moments de més demanda sense que això comporti necessàriament un augment de la població de residents permanents.
Per tant, cal trobar l’equilibri: donar a les empreses els treballadors que necessiten, però al mateix temps tenir una política migratòria adaptada a la capacitat real del país.

Quin balanç fa de la feina del seu grup parlamentari? 
Fem un balanç positiu de la feina del grup parlamentari. Estem convençuts que hem fet una oposició constructiva: hem denunciat els problemes, però sobretot hem proposat solucions concretes.
En habitatge, com li he dit abans, hem presentat un full de ruta complet amb mesures per augmentar l’oferta i ajudar les famílies.
També hem impulsat l’acció del Govern amb propostes d’acord, com la implementació de l’educació financera als centres escolars, que va ser aprovada per majoria sense el suport del ps.
També hem aconseguit tirar endavant esmenes importants, com prohibir que una persona no resident pugui domiciliar la seva empresa en un habitatge d’ús residencial. Els habitatges han d’estar destinats, abans de tot, a les persones que viuen al país.
Malauradament, moltes altres propostes no van prosperar, com la de l’exempció de l’IRPF fins als 40.000 euros anuals, en lloc dels 24.000 actuals. També una exempció de l’impost de societats per a les empreses que apugin els salaris més baixos, quan estiguin per sota del salari medià.
També vam proposar que els joves autònoms poguessin mantenir la cobertura sanitària dels seus pares com els estudiants i així no haurien de pagar la cotització d’autònom a la CASS els primers anys de l’activitat empresarial. I també una revisió més justa de les cotitzacions dels autònoms en general en funció de la facturació real. Resumint, “no només critiquem, proposem”.

Creu que la ciutadania ha pogut percebre Andorra Endavant com a alternativa de govern?
Cada cop més gent ens veu com una alternativa de Govern. Ho notem amb els missatges digitals d’agraïment i de suport que rebem cada dia i al carrer quan alguns ciutadans ens feliciten per la feina feta. 

Des del centreesquerra fa temps que s’aposta per una plataforma àmplia de cara a les eleccions, ara sembla que DA i el centredreta volen optar també per aquest camí, com veu tots aquests moviments?
Les plataformes polítiques creades només per guanyar unes eleccions, amb gent que no comparteix el mateix model de país, són com un suflé: pugen molt de pressa… però només cal obrir la porta del forn perquè baixi tot.

No seria tornar a unir un corrent liberal que es va anar escapçant donant pas a diferents formacions i grups parroquials? 
Ja s’ha vist el resultat que donen aquestes plataformes de barreges de tendències sense rumb i model de país concret. 

Andorra Endavant manté el full de ruta d’anar en solitari? 
Sí. 

També en l’àmbit territorial? Avançava el Dia de Meritxell que ja tenen candidat per a cinc parròquies, seran presents a tot el territori?
Esperem i treballarem per tal que sigui així. Tenim molts empresaris que s’han sumat al nostre projecte polític. 

El cap de Govern ja els ha dit un parell de vegades que ni vostès ni Concòrdia estan preparats per governar, què en pensa?
Les urnes decidiran. En tot cas, els resultats d’aquest Govern demostren, al meu entendre, manca de planificació, de rumb clar i de capacitat de gestió. Per governar cal planificació, cintura política, un rumb clar, un model de país i, sobretot, capacitat d’execució.