Diari digital d'Andorra Bondia
La candidata d'Andorra Endavant, Carine Montaner.
La candidata d'Andorra Endavant, Carine Montaner.

Carine Montaner: “Quan preguntava pel Cedre em reien a la cara i mira, cas judicialitzat per la mala gestió”


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: Facundo Santana

No complirà amb la litúrgia del porta a porta: considera que ve a ser com el mal estudiant, que s’aplica el dia abans de l’examen. Carine Montaner, cap de llista d’Andorra Endavant, partit forjat a la seva mida, insisteix en la imatge de lluitadora solitària, de ‘selfmade woman’. “Però empenyo el meu equip, que creixi, i després jo m’apartaré”. 

 

La presenten als mítings com ‘gladiadora’. Perquè lluita amb feres o perquè la política és un circ?
Perquè la política és un món d’hipocresia, d’amiguisme, d’interessos amagats. Què et sembla la introducció de xoc?

Que algú podria dir: i vostè?
Jo no, per a mi no: jo he perdut 30.000 euros en tres anys per fer política com a consellera no adscrita, he perdut el salari de la universitat, ara estic tres mesos sense salari. No m’he reincorporat a la universitat per no molestar-los. Faig de directora de campanya, de secretària, de tot. Per què? Perquè vull un canvi. Vull un canvi. I tinc dos candidats que s’han quedat sense salari. 

Des del seu punt de vista, què va passar?
Van preguntar a l’entitat on treballaven si hi havia un problema per anar en una llista política. Els van dir primer que no, que cap problema. I després, quan pengem les llistes, l’entitat els diu “vine cap aquí, que s’ha de signar una excedència”.  No els ho havien advertit. Si es quedaven a l’entitat, tombaven les llistes territorials d’Ordino i Sant Julià. Van triar el projecte. A ella l’ajudarà la família i ell va trobar una altra feina. Ja està. 

Contra vostè? O pot pensar algú que fa teatre?
Teatre? Quedar-te dos mesos sense salari no és teatre. Quan has de pagar despeses sense salari... Ells o jo. I no sols això: van intentar tacar la meva imatge perquè durant la pandèmia pensava diferent. Quan jo defensava la llibertat. La llibertat!  

Li n’hem dit algunes... com negacionista, etcètera. 
Per què jo no puc exposar el meu punt de vista? Eh? Per què? Digues. Jo defensava un posicionament factual: les vacunes eren experimentals i no hi havia temps per examinar els efectes secundaris. Jo demanava transparència, informació, consentiment informat. Jo treballava amb eminències internacionals, com l’Associació Internacional d’Ètica Científica i Política. Premis Nobel com Luc Montagnier, que en pau descansi. Jo només deia que vigilem, que no tot és blanc o negre, que les farmacèutiques no són ONGs, que tenen un passiu complicat. Busca Pfizer i els assajos clínics a Níger. 

Dir-ho creu que li ha generat vot amagat, problemes amb els candidats?
Sabeu què passa? No ho entenc. Si tu ets de DA o PS, jo t’apreciaré igual. Però hi ha una cultura en la qual o estàs amb mi o contra mi. I pressions n’hi ha. De tota mena. Hem patit  atacs al web. La gent no ve als nostres mítings per por a represàlies segons on treballen. Hi ha molta por en aquest país. 

Anem al programa, programa, programa. Associació a la UE?
Com hem fet fins ara? Pregunto. Hem viscut, oi?

Bé? Malament? Millorable?
Els estudiants fan Erasmus via França. Tenim una immigració exemplar, controlada, volguda. 

Dit així, no la preocupa que faci una aroma de resclosit?
Les etiquetes no em fan por. Saps per què? Perquè m’han dit de tots els noms. La premsa particularment. I els comentaris anònims. Jo no dic les coses per guanyar vots, sinó per convenciment, i el meu equip també. Diem el que pensem que és el millor per a Andorra. Agrada o no, però no enganyem, no som encantadors de serps. Si diem una cosa, la fem. 

El seu model de país. 
Començant pels 6.000 pisos buits que s’han de desbloquejar.   Calculats pel consum energètic. S’ha de desbloquejar el mercat de l’habitatge perquè la gent està marxant d’Andorra, no poden arribar a final de mes. És terrible: treballar i no viure amb el teu salari. Serà un peix que es mossega la cua: la gent marxarà, les empreses no trobaran treballadors, s’enfonsarà el teixit econòmic... Efecte dominó. 

I?
Hem de tenir la tipologia d’aquests propietaris, com diem des del 2017. Hem de veure quants inversors de fora tenim, si ho tenen declarat o no al país d’origen i ajudar-los a declarar a canvi de deixar-nos el pis durant deu anys per a un lloguer a preu fixat pel Govern. Tenen por de la multa d’Hisenda, que els investiguin. També hi ha els pisos d’empreses pantalla, que fan una xifra molt baixa de negoci, que no paguen impostos aquí però ens bloquegen el mercat immobiliari. 

Amb això faríem? 
Només que desbloquegéssim una cinquena part dels 6.000, imagineu? El mercat es relaxa. 

Aposta per incentivar la venda de pisos de luxe. No és contradictori?
Ara hi ha un pla, una llei que obliga a planificar la construcció. Fa cinc anys que deixen construir pisos de luxe lliurement. Ara obliguen a planificar, però quan tot està fet. Ara els hem de vendre i recaptar ITP. Així que fem que els inversors forans puguin sols comprar pisos de luxe i no petits, que poden ser per a famílies d’aquí. 

Préstecs a tipus zero per a l’entrada. 
Ho diu el ministre Filloy però ara! El problema és el 20% d’entrada, li deia jo fa temps. 

Però qui pot comprar pisos d’un milió?
Nooo, busca, busca, i trobaràs pisos per 200.000 euros.  Per a gent que ara mateix està pagant un lloguer elevadíssim. Si tens ingressos estables, cap altra propietat fora, el problema és el 20% inicial, i això li deia jo a Filloy fa mesos. És el model francès. Ara ens ho està dient. No podia abans? A vegades m’hauria de gravar les converses. Ara surt això, en el moment de les eleccions!

El votant té sensació que es repeteixen tots.  
Et diré: vaig proposar pujar l’ITP per a la gent de fora. Jo tinc una professió de fe molt detallada. L’has de presentar un cop presentades les llistes, pocs dies després. Govern té això, eh! De tothom. Ells, ja veieu, no detallen gaire.

Insinua que copien?
A mi no m’estranya res de la política. 

Vostè és política. 
Jo soc gestora, que no és el mateix.  Jo tinc una aversió, us ho asseguro, a aquest món de la política, a aquestes preses de pèl. Per què hi ha abstenció? La gent està farta que diguis blanc i facis negre. Falta autenticitat en política. Mira que fa anys que parlo al Consell General dels psicòlegs! De la llei de responsabilitat política que vaig proposar en una resolució el setembre del 2021. Sabeu què? Em faltaven dues signatures per entrar la proposta. I què? Cap color polític va signar, i alguns ho portaven al seu programa! Em van dir que estava a la llei de transparència... excuses de mal pagador. 

Imagini que és vostè un partit frontissa, determinant.   
Intentar aconseguir estabilitat pressupostària, amb un acord amb els companys de la Cambra, amb tots els colors polítics. I ja està. Govern de coalició, no. Xavier Espot ha triat la paraula “confiança” i jo, de confiança, zero. Quan et diuen que el Cedre funcionava molt bé. Jo havia fet preguntes el novembre del 2019, perquè hi havia molts problemes, i greus... Vam tenir l’hecatombe i el tema està judicialitzat. Per mala gestió!

Ho lliga amb el Govern de coalició?  
Hi ha tantes coses! Judith Pallarés estava pel referèndum i després em diu que no pot ser. Parlem de la mateixa persona? O canvies de parer segons la cadira? Nosaltres no estem a la venda. A l’oposició, farem la nostra feina de control al Govern. I us diré: a l’Executiu de Toni Martí hi havia comunicació amb l’oposició. En aquest Govern, són ells qui manen i s’ha acabat. A passar pel tub! En l’anterior legislatura, com ho diré?, hi havia més respecte: no et reien a l’esquena, no et giraven la cara quan parlaves, no estaven mirant pel mòbil... Amb el Cedre també em reien a la cara i mira, cas judicialitzat. Per la mala gestió. 

Proposen fer referèndums.   
Volem donar el poder al poble. No pot ser que una formació política, que només representa el vint per cent de la població, mani sense demanar res al poble: Grifols! 

Fer-ho sobre la via preferent al metge especialista? 
No és excessiu, no, perquè estem parlant de la qualitat de la sanitat i que les despeses s’han incrementat per a la CASS. També s’ha d’implantar el tema del tercer pagador. Només amb la via antiga i el tercer pagador la pressió a les urgències baixarà. Ja veureu. Perquè hi ha gent que va a urgències perquè només pagues el 25%, i si les famílies van justetes... I el metge de capçalera està saturat, amb la via preferent. S’ha de relaxar la tensió, per donar qualitat als pacients. 

Com dinamitzar l’economia?  
Per començar, sent reactius. Proactius, sí, però també reactius quan arriba un projecte. A vegades els projectes es venen sols, i en canvi les traves administratives els foragiten. Mireu, fa uns anys hi havia uns inversors forans que volien fer un centre integral de salut mental a Sant Julià. Van anar a veure tres ministres diferents, Cristina Rodríguez, Rosa Ferrer i Carles Àlvarez-Marfany, que mira que van aguantar, i només demanaven el reemborsament de la CASS. Hauria evitat els internaments dels nostres malalts fora, que costa 800.000 euros l’any, a banda del desgast per a les famílies. 

Grifols.  
Sí. Recaptació zero: les patents per a Irlanda. Un laboratori P3, un pacte ple d’irregularitats que no ha passat ni pel Consell prèviament. Recaptació zero en impostos, però en canvi, vinga a gastar diners: tancament d’una parcel·la que fa cinc camps de futbol, més la carretera, més les aportacions anuals. Anem sumant. I el risc en la manipulació de patògens: qui el controlarà? Si aquí no hi ha una agència de seguretat del medicament, ni previsió de fer-ne. Els nostres joves trobaran feina, diuen. Sí, jo vaig preguntar, i el perfil d’enginyer que es necessita, quants joves d’aquí el tenen o l’estudien?

En el seu discurs surt contínuament el tema de la salut.    
És que és molt important. I els nostres padrins, per la dependència: què fan? Pisos tutelats, amb un milió d’euros en el pressupost? L’equivalent a una rotonda. 

Inclou al programa les teràpies alternatives.   
Posar-les al reemborsament de la CASS. S’han de controlar les titulacions, evidentment, però són un bon complement i no tenen efectes secundaris la major part. 

Neutralitat davant una agressió com la de Putin?  
Noooo, escolta: uf! A nivell mundial, quants conflictes hem tingut? L’OTAN, quants carpet bombing ha fet amb l’excusa que hi havia armes nuclears? Recordeu l’Iraq? Els conflictes armats són molt complexos i darrere hi ha interessos dels lobbies de les armes. El conflicte entre Rússia i Ucraïna ve del 2014, dels acords de Minsk que no es van respectar. Són pobles germans, hi ha molta població ucraïnesa que té cultura russa... i aquesta gent no podia parlar el seu idioma. Com els catalans durant el franquisme, oi? Tot això s’ha gangrenat i hi va haver la invasió justament quan el NordStream 2 estava a punt d’obrir-se. Jo no defenso pas Putin. Ni Zelenski. Però un petit país com Andorra ha d’estar molt lluny del tema geopolític, i no s’ha de fer enemics. 

S’han de tenir amics fins i tot a la porta de l’infern?  
La geopolítica és molt complexa. No t’hi posis. Quina necessitat en tens? Ajudes la població, és clar, però no t’hi posis. Les poblacions pateixen els seus dirigents. I no tot és blanc o negre com ens volen fer creure. Insisteixo: recordeu l’Iraq. 

En resum, vol vostè un “país empàtic”.  
Que no ho és gaire. No és gaire empàtic ara mateix. 

Carine Montaner
Andorra Endavant

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte