Carles Cortés: “Invertir en tecnologia ja no és opcional, sinó una necessitat”

La transformació digital, s’ha comprovat durant la pandèmia, pot resultar vital per a la supervivència mateixa d’una empresa. Però, què és, exactament, com es fa el pas? Ho explica demà un webinar on apuntarà algunes de les respostes.   

Pregunta molt evident: de què estem parlant?
La més evident i la més important! La transformació digital té diversos i complexos significats, però el denominador comú de tots ells és que la transformació digital no deixa de ser una fase més del desenvolupament social. Ho podríem simplificar en la integració de la tecnologia a tots els àmbits d’una empresa, però no seria suficient, ja que aquest procés també involucra el personal de la pròpia corporació. És la quarta revolució industrial, l’assumpció que ara tot és digital.

Semblaria que era un tema ja molt avançat, el 2020. 
Certament podem dir que és una concepció social, que estem molt avançats en innovació tecnològica i digital. Però si ens posem a analitzar en detall sector per sector, empresa per empresa, oficina o indústria ens trobem que no és així. 

Hi ha sectors endarrerits? Quins? Per què?
Més que sectors endarrerits ens agrada pensar en sectors amb creixement potencial, empreses amb l’oportunitat de fer un canvi gràcies a la tecnologia perquè en definitiva tota empresa necessita aquesta empenta per accelerar la digitalització, i aquesta situació està a tots els sectors.

Els reajustaments del confinament hi han incidit?
Pensem que aquesta situació ha trencat una barrera molt gran. Sempre hi ha hagut un vincle molt fort amb el model de negoci tradicional basat en la idea  que quan som bons fent alguna cosa, no imaginem maneres de fer-la encara millor. Qui no ha escoltat aquella frase? “No toquis allò que ja funciona”. La Covid-19 sembla que ha forçat que tots els agents empresarials comprovessin en primera persona que hi ha altres maneres de fer les coses i que en ocasions són millors. 

Són canvis molt cars?
La gran pregunta, que m’agradaria respondre amb una reflexió per als lectors. Cada cop que pugem al nostre cotxe, li posaríem preu a la nostra vida? Potser no de forma tan dramàtica però és el que ens hem d’acabar preguntant quan pensem si és un procés econòmicament costós.
 
L’empresari ho considera un cost, no una inversió?
Aquesta és una de les barreres més difícils de trencar. Despesa, cost o inversió? Personalment ens agrada pensar que la inversió en tecnologia ha de ser un cost més del nostre procés productiu. La nostra producció necessita la tecnologia i com a tal ha de tenir un cost. Ja no es tracta de si és una despesa difícil d’assumir, aquests dies de pandèmia hem vist que no és una opció invertir en tecnologia, és una necessitat per continuar sent competitius, el que s’ha dit sempre, renovar-se i adaptar-se o morir. 

I l’Administració? Se’n parla molt, però el ciutadà segueix carregant certificats i feixos de paper amunt i avall.
Està fent un esforç, fonamentalment per la seguretat jurídica que els ciutadans poden tenir sobre els procediments. Ara bé, no perdem de vista la preservació de la privacitat de les dades i la seva anonimització.