Diari digital d'Andorra Bondia
El president del grup parlamentari demòcrata, Carles Enseñat.
El president del grup parlamentari demòcrata, Carles Enseñat.

Carles Enseñat: “Hem d’invertir en societat, i això significa també invertir en habitage”


Escrit per: 
M.S. / Foto: Facundo Santana

El president del grup parlamentari demòcrata, Carles Enseñat, fa balanç d’aquest any legislatiu on s’ha hagut de legislar de pressa per fer front a les conseqüències de la crisi sanitària provocada per la pandèmia de la Covid-19, un repte que ha “ajudat a enfortir els ponts” entre les formacions de la majoria. Enseñat defensa el pressupost per al 2021 i l’aposta pel món digital i l’economia verda.

Quin balanç pot fer d’aquest any legislatiu?
Terrorífic en el sentit que si fa un any ens haguessin dit que passaríem un any com el que hem passat no ens ho haguéssim cregut. Quan va començar a sortir als diaris el que passava a Wuhan es veia potser com la grip aviar, una cosa localitzada, però que cada cop es va anar fent més gran. Quan va començar el confinament estava convençut que això eren quinze dies o un mes màxim i hem acabat l’any i encara hi som. També amb el primer paquet de mesures pensàvem que fins a final d’any hi havia temps suficient perquè es recuperés la cosa, i hem hagut de tornar a fer un paquet nou.

S’ha legislat i pres decisions de forma ràpida. Estan satisfets del resultat?
Totes les polítiques que s’han aplicat des del mes de març i els mesos més forts de la pandèmia, i que ara s’han anat fent ajustos perquè moltes vegades s’han vist picaresques en l’aplicació de certes mesures, han donat bon resultat. Els crèdits tous, que estaven pensats no perquè algú s’endeutés a l’infinit sinó per cobrir aquelles necessitats de tresoreria, han anat bé. El primer paquet es va esgotar però del segon encara hi ha marge i això és un bon senyal. Tota la política dels Ertos ha estat una bona política perquè aquests 10.000 assalariats que en algun moment o altre han passat per aquesta figura haguessin estat molts d’ells segurament acomiadats. I tot el que es va fer en política social i les prestacions, i les mesures econòmiques com els descomptes al lloguer i, evidentment, també les sanitàries han estat en general bones. Hi ha hagut errors segur perquè tots som humans i a més es tracta d’una cosa que no es coneixia i s’ha anat aprenent del dia a dia. Recordo encara el març o abril quan l’OMS deia que les mascaretes no eren necessàries i en canvi ara ningú ho diria, o quan diverses autoritats sanitàries deien que això de poder-se infectar per aerosol no era viable, i després es va constatar que sí.

Haver centrat esforços per fer front a la pandèmia ha facilitat la coordinació entre els tres grups de la majoria?
Ens ha ajudat molt a enfortir els ponts que hi havia entre les diferents formacions. Quan va passar tot és cert que va ser una prova del Govern de coalició. És com quan vas esquiant i ho fas a tanta velocitat que els esquís comencen a vibrar i penses que cauràs. Aquest sentiment una mica també el tenia en política. Passaven tantes coses a tanta velocitat, i a més la d’avui contradeia fins i tot la d’ahir, que podia no haver anat bé un Govern on tenies tres programes, tres realitats, tres campanyes electorals... I en canvi va ser al contrari. I aquí vull agrair persones com el Carles Naudi o el Ferran Costa, que van servir per filar i lligar aquesta unitat de grup. S’ha lluitat per un mateix objectiu i les diferents realitats han anat enriquint el debat. 

Es parla molt de diàleg però des de l’oposició es diu que no hi ha espais per aquests diàleg o que no se’ls escolta.
Crec que de diàleg n’hi ha. Cada dilluns es fa una reunió on assisteixen el cap de Govern, les síndiques i els presidents de tots els grups parlamentaris i allà no hi ha res que no es pugui parlar. Es parla obertament de la situació per part del cap de Govern, i moltes vegades l’acompanya el ministre de Salut per explicar la situació sanitària i els presidents dels grups poden demanar tot allò que vulguin, donar la seva opinió, demanar informació i donar el seu punt de vista ja que moltes vegades el cap de Govern avança decisions que encara no s’han pres. Per exemple, tota la regulació respecte als protocols de Nadal es va parlar abans amb els presidents i d’allà en van sortir unes idees, i els protocols finals mesclen una mica les preocupacions de cadascú. També s’ha fet el mateix amb lleis, com la modificació de la Llei de seguretat pública i de la Llei general de sanitat aprovada la setmana passada on, per exemple, es van introduir totes les esmenes que es van aportar. Altra cosa és la relació amb certes persones i no vull entrar en la polèmica del president del PS, però sí que és veritat que ens trobem que hi ha gent amb qui és molt fàcil de treballar, i ens porten arguments i ens convencen, i d’altra a qui no li interessa convèncer.

S’arrosseguen encara els recels i desgast de l’anterior legislatura on va haver-hi debats molt durs?
Potser en part sí, perquè vulguis o no les relacions es basteixen amb el passat, amb el present i amb el futur. Però per exemple nosaltres vam fer oposició amb el Ferran i el Carles, en Jordi Gallardo i en Josep Pintat. I ara amb uns que vam fer oposició som majoria i no tenim problema i amb uns, Terceravia, seguim sent oposició però ens hem entès en moltes coses. Òbviament hi ha crispació de vegades perquè hi ha temes en què un té una opinió molt fonamentada i l’altra té la contrària, però això no invalida ni l’una ni l’altra sinó simplement són opinions diferents. Però el Parlament és per això, per trobar punts d’entesa, que moltes vegades es troben i d’altres és més complex. Però el flux d’informació hi és i hi ha estat sempre.

Un dels temes que ha centrat la legislatura i on tampoc no hi ha hagut gaire consens és l’habitatge.
Hi ha una suma de factors. Tot i la pandèmia, Andorra està plena de grues. El mercat en l’àmbit privat de la construcció està anant molt bé, està dinàmic i fort i es fa molta obra, tot i que d’aquesta n’hi ha molt poca destinada a habitatge de lloguer. I això és el primer problema i hem de revertir aquesta tendència, i per això la modificació en la cessió per incentivar que qui construeixi ho faci per a lloguer. Després òbviament hi ha el cost de construcció, que s’ha vist incrementat per les noves lleis, sobretot la Litecc, però a la vegada hi ha un estalvi important a posteriori amb les millores d’aïllaments, finestres, sistemes de calefacció. I aquí s’ha incrementat les ajudes de Govern per incentivar en aquest sentit. Hi ha l’acció pura de Govern de fer promoció d’habitatges i aquí tenim el fons publicoprivat i els 10 milions que ja hi haurà per a aquest 2021. I finalment hi ha la Taula d’habitatge amb tots els actors implicats i que genera un pol d’informació molt important on es pot discutir de tots els temes relacionats amb l’habitatge i trobar-hi solucions.

Moltes promocions però per a un públic forà de poder adquisitiu mitjà-alt. Es va cap a un model tipus Mònaco, on molts dels treballadors han de viure fora del país?
Això és el que hem d’evitar. Recordant una mica pensaments del meu oncle, Òscar Ribas, ell sempre deia que una de les grans virtuts d’Andorra era justament la capacitat de crear pertinença, de sentir-te d’Andorra tot i no haver-hi nascut. I aquesta capacitat justament és per poder créixer, viure en tots els aspectes dins el propi país. I aquí el Govern no escatimarà esforços per aconseguir que la gent no hagi de marxar. És un dels nostres valors, i si el país hagués crescut en perímetre, amb ciutats a França i Catalunya de transfronterers, no hi hauria aquest sentiment de pertinença de nous andorrans i andorranes, gent que va arribar aquí, va tenir fills i tots se senten d’aquí, estan integrats i volen contribuir en la construcció del país. I això és el que hem de preservar, no hem de caure en el parany de pensar que vinguin rics, aquí nosaltres hem d’invertir en societat, i invertir en societat significa també invertir en habitatge.

El pressupost per al 2021 és molt optimista?
Crec que no. Òbviament si la situació empitjora dins d’aquest pressupost s’haurà de fer una política de priorització de certes despeses. Naturalment no s’escatimarà en despesa social, sanitària ni en educativa. Presentar un pressupost de 60 milions de dèficit no crec que sigui una acció mancada d’una rigorositat pel que fa al càlcul, crec que són uns comptes molt realistes.

Ja que són uns comptes de contenció, hi ha marge per reduir més quan per exemple ja s’han retallat més de 10 milions en inversions?
Penso que sí, i no vull entrar al detall de dir quina inversió s’ha de deixar de fer, perquè a dia d’avui crec que no n’hi ha cap que diguis “aquesta la podem tirar enrere”. Però en el pressupost del 2020 hi havia coses previstes que com que va arribar la pandèmia es va decidir no fer i això va fer que tot i la disminució d’ingressos al final l’impacte no fos tan elevat com es tenia previst. És més, i s’ha d’acabar de tancar, però del dèficit previst de gairebé 100 milions per aquest any ja sabem que en seran unes desenes menys i que no s’arribarà a aquestes quantitats, perquè òbviament hi ha hagut una tasca de racionalització.

Hi ha un endeutament important. Com es paga tenint en compte la disminució d’ingressos?
De diverses maneres. Una fent una política de racionalització de la despesa pública abans que passi una pandèmia com ara. El que han fet el ministre Jover i el ministre Cinca els darrers vuit anys. També el fet de fer superàvit durant uns anys et pot generar que tinguis capacitat d’endeutament. També en diversificar les fonts de finançament, és important tenir endeutament en banca país, en ciutadans que l’adquireixin, en banca internacional amb el Fons Monetari Internacional si en un futur es volgués fer. 

I fent créixer l’economia.
Sí,  els pols existents, comerç, banca, turisme i el món de la neu, però també coses que no existeixen. Soc un ferm defensor de dos pals pallers com són tot el món digital i l’economia verda. La digitalització de la nostra economia, el fet de poder ajudar les nostres empreses a exportar molt més fàcilment a través d’un clic a un consumidor que és a l’altra punta del món. La zona franca que ens ha de permetre fer baixar el cost d’importació i poder ajudar les empreses a ser més competitives. I després també tot el món digital quant a noves fonts d’ingressos no tradicionals. Ara durant la pandèmia ha vingut gent que treballa en línia i que s’ha instal·lat a Andorra on podem treballar perfectament. Tenim un camp d’inversió amplíssim a l’hora de produir energia, i que també és important pel país perquè al final et dona sobirania energètica, a part que aquesta és verda. Hi ha altres punts, com l’economia circular, que també dona oportunitats.

No es vol incrementar la pressió fiscal però es preveuen noves taxes.
Els tipus del 10% de l’IRPF i l’IS es mantindran. És veritat que hi ha taxes finalistes, com pot ser la del CO2 per l’impuls a l’energia verda que a la vegada també és una font d’ingrés a futur, o la taxa turística que ha de finançar projectes de caire turístic. Quant a l’impost de la renda i el de societats, el Govern està treballant en una anàlisi de quines deduccions han de mantenir-se i quines no. Òbviament totes les que tenen a veure amb una raó social no es tocaran, però n’hi ha d’altres que potser no són tan necessàries per l’estructura social del país que poden ser eliminades o matisades. A la vegada, el que volem introduir tots és el que són deduccions per mecenatge esportiu, cultural, tecnològic i social.

Carles Enseñat: “Hem d’invertir en societat
i això significa també invertir en habitage”
Comentaris: 2

Comentaris

Carles Enseñat ens podrà explicar perquè te 2 edificis de pisos tancats al costat del ministeri de Cultura en Encamp...es escandalós que vingui parlar de plans habitacionals i que la seva família fa uns anys tingui 2 bloques de pisos tancats...una mica més de coherència i vergonya!!!!
Comença tu campeon, que tens mes calers tu sol que el resto del país junt. Aquest ja n’ha après del Bisbe.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic