El síndic general, Carles Ensenyat, repassa les prioritats de la legislatura i destaca la “bona sintonia i entesa” amb tots els grups, una “cortesia parlamentària” que confia que en els moments de tensió política, que “hi seran segur”, es facin les coses amb educació i sense el desgast polític que al final separa l’elector i l’electe. 

Síndic finalment tot i el rum- rum d’anar a Govern i deixar el lloc a Conxita Marsol.
No, no. Era o conseller o el que el partit desitgés dins el Consell General, no hi havia l’opció d’anar a Govern. Al final, de la mateixa forma que quan et presentes a unes eleccions vas amb il·lusió, jo probablement no hauria anat a Govern amb il·lusió perquè no m’agrada i no tinc aquesta vocació. En canvi el Consell, que probablement conec millor, sí que tinc la vocació. Síndic, però hauria pogut ser conseller també, que ho ha estat molts anys i m’agrada molt i ho passava molt bé. Pots aportar des de molts llocs, de síndic d’una manera i des de conseller d’una altra potser més política.

Assoleix per tant la seva aspiració política?
Sí, clarament. No és que no tingui més aspiracions, que òbviament en tens cada dia perquè vols canviar coses, però em sento molt honorat d’haver arribat a poder ocupar la sindicatura general i no tinc aspiracions a poder anar a un altre lloc que no sigui a casa.

Com està sent el pas de president de grup parlamentari a síndic?
M’està sent fàcil, i bàsicament pels presidents que hi ha, que m’ho estan posant fàcil. Hi ha molt bon to, a la junta de presidents hi ha una cordialitat que no havia vist en els anys que estat ocupant diferents càrrecs dins Sindicatura, sempre hi havia un to molt més estirat, molt més polític. I això ho facilita, perquè si sotmets una idea a ser considerada pels presidents i els tens de cara és molt més fàcil que no si estan enfadats entre ells. Hi ha molt bon to, s’escolten, ens escolten, hi ha una bona relació i això s’agraeix molt.

Entesa des de l’inici.
Sí, abans fins i tot dels parlaments dels candidats a cap de Govern ja es notava que hi havia una bona entesa, i això no significa que no hagi de defensar cadascú el seu posicionament polític, ans al contrari. Segurament amb aquesta cortesia parlamentària quan hi hagi moments de tensió política, que hi seran segur, es farà probablement amb una educació i amb un coneixement d’un a l’altre que espero que eviti aquell desgast polític que al final no fa res més que generar una mica de separació entre l’elector i el polític electe.

Fa dues legislatures BPA, la passada, la Covid, toca ja una mica de tranquil·litat?
Tots ho esperem, una legislatura tranquil·la pel bé de tots, pel país, per l’economia per la societat. És veritat, però, que la legislatura Covid va arrencar molt negra però no en va acabar tant. Ara hi ha nous reptes, i esperem que aquesta legislatura, com a mínim, sigui més tranquil·la i ens puguem dedicar a resoldre problemes reals.

Què n’espera? Hi ha temes importants damunt la taula als quals sí s’hauria de donar alguna resposta
Crec que s’ha de resoldre el tema de la CASS, el SAAS, que hi ha d’haver una reforma. Òbviament el tema de l’habitatge, que va molt lligat al poder adquisitiu si no quasi és el mateix problema tot i que amb formes de resoldre-ho una mica diverses. I després hi ha Unió Europea, que no és que sigui un problema però es va avançant la negociació i per tant hi ha un moment en què hi haurà d’haver un referèndum i abans d’aquest hi ha d’haver un exercici d’explicar-ho molt bé tot abans de la campanya pel referèndum.

La qüestió de la UE li toca negociar al Govern, però sí que el tema de la CASS i les pensions es pot pilotar des del Consell.
Sí, la CASS es pilotarà des del Consell clarament i a més, la Maria Martisella, que té una experiència dilatadíssima, serà la presidenta de la comissió i podrà pilotar aquesta reforma amb tots els grups parlamentaris. I és que és molt important que la persona que estigui al capdavant sigui una persona genuïnament bona política i bon gestor, i la Maria ho és. I la Unió Europea, tot i que li correspon al Govern fer d’interlocutor, també estarà pilotada per la comissió de Política Exterior, de manera que hi haurà no un marcatge però sí un seguiment estricte.

El cap de Govern plantejava incloure al pacte d’Estat partits que no són presents a la cambra.
Està bé, perquè al final al referèndum no aniran a votar únicament els votants dels partits que estan a la cambra, també hi aniran els votants dels partits que no hi són i per tant Liberals, Terceravia fins i tot SDP, que no sé si existeix encara, però si existeix també hi hauria de participar.

Deia en el seu discurs que calia recuperar el Consell com el centre del debat polític, pot ser més complicat amb majoria absoluta? 
Crec que no, que no depèn tant de la majoria. Fins i tot al revés, una minoria porta a una situació en què com les cessions i les aliances s’han de crear des del Govern per cada llei que es fa, probablement el conjunt del Consell passa a l’ombra. No és tan important que hi hagi una majoria, sinó l’actitud del Consell. Quant a l’anàlisi de les lleis que arriben de Govern, perquè és clar que si arriben 300 lleis en un any és impossible poder fer un esquema i treballar i per altra banda també l’actitud dels consellers que hi ha a la cambra. I ara ens trobem amb uns grups i uns consellers generals que tenen ganes de fer això, i és important. A vegades et trobes una oposició amb ganes de dinamitar Govern. No és una oposició amb una idea de construir relat al Consell General, i et pots trobar una oposició, com ara, que realment sí que té ganes de fer feina de conseller. Ha passat altres legislatures, però ara ens trobem en una situació així i per tant s’ha d’aprofitar.

Sí, però des de la majoria sempre es pot tenir la temptació de passar el rodet.
Com a president del grup parlamentari demòcrata, l’anterior legislatura tenia la majoria per passar el rodet i amb lleis que pensàvem que eren transcendentals i eren d’Estat no el vam passar mai perquè enteníem que havien de ser coparticipades. Per exemple el Codi de família o amb la llei del vel o amb tantes altres, com les del Covid... Després òbviament hi ha una política del dia a dia que aquesta acaba sent votada per majoria. Hi ha uns grans acords d’Estat i després hi ha petits temes que han de ser per majoria perquè si no no els aprovaries mai. És veritat, i potser em poso massa el barret de president del grup, si intentes fer una llei que convingui al 100% de la població no l’acabaràs fent. Hi ha un moment que s’ha de prendre una decisió. Ara, aquesta ha de ser excloent del 100% de l’oposició? Crec que no, que has d’intentar teixir aliances i arribar a no haver d’utilitzar la majoria únicament com a vot a favor de la llei.

Poden facilitar les aliances i consensos aquestes noves formacions que aposten per una manera diferent de fer i també el canvi de lideratges en d’altres?
Sí, i en el cas del PS els trobo genuïnament aquestes ganes de fer coses en positiu, ja ho tenien la legislatura passada, i aquesta és l’oportunitat. Concòrdia ja ho va dir clarament al discurs d’investidura, i Andorra Endavant també, i s’ha d’aprofitar. El normal és que aquesta sintonia es vagi degradant amb el temps perquè hi haurà moments de tensió, i aquesta s’anirà acumulant. Però si surt d’un vas molt ple probablement mai l’acabaràs de buidar, i això és l’important.

Venim de dues legislatures on per diferents circumstàncies hi ha hagut molta càrrega legislativa, és hora de posar una mica el fre i treballar les lleis amb més temps per fer-les millor?
Crec que sí, i també que aquí hi ha un consens de totes les forces: menys lleis, millor treballades i acotar més quan hi ha una modificació. I això no vol dir que no hi pugui haver modificacions parcials perquè el dia a dia posa de manifest que hi pot haver petites coses que no encaixen, però les grans reformes no han de ser poques i bones com es diu, però sí que han d’estar ben pensades, i han d’haver pogut ser ben debatudes al Consell General. Amb això ens trobem, hi ha lleis l’aprovació de les quals és molt important, però en canvi tens un límit de temps molt petit per estudiar-la, i això no pot ser, perquè acabes transformant el Consell en una màquina d’aprovació legislativa que ve de Govern, i aquesta no és la idea.

I quina és?
Ser una màquina ben engreixada i ben coordinada de debat legislatiu i de millora dels textos. Òbviament que el cos tècnic el té el Govern i que hi haurà molta llei tècnica que no es podrà produir per part del Consell, però sí que l’haurà de poder esmenar i perfeccionar, i això requereix temps. A la vegada, el Consell i els grups parlamentaris han de tenir la capacitat de generar lleis. Quines? Òbviament no les absolutament tècniques, de detall, però sí les d’Estat.

La legislatura passada va acabar amb un canvi de reglament, el codi de conducta, i aquesta arrenca posant ordre al tema de salaris, ja definitivament?
Ara ja sí. Crec que ha estat una bona decisió, impulsada pels síndics, però ratificada pels presidents, és una decisió unànime, ha generat el consens  i crec que tanca ja qualsevol polèmica a futur perquè al final queda resolt. I crec que queda ben resolt.

No hi ha hagut queixes perquè un conseller a ple temps cobri més que un president de grup?
Per ara no. Però està ben resolt. Era un tema que, particularment, em preocupava perquè durant molts anys havia vist no com anava mal funcionant el Consell perquè no era això, però veies que altres institucions anaven agafant un camí de transparència en el tema de presentar dietes i tot això i el Consell es quedava en la situació anterior. I ara ja està, i crec que d’alguna forma aporta també credibilitat a la institució.

Durant aquesta legislatura toca renovar el raonador del ciutadà.
La prioritat del raonador del ciutadà, a part del seu dia a dia, que li pertoca a ell, és la seva substitució i crec que aquesta Sindicatura haurem de buscar una forma més transparent, que a més ens ho va demanar ell, per fer aquesta substitució. Acaba mandat el desembre i per tant els pròxims sis mesos hem de fer un procés més transparent de presentació de candidatures, que els candidats puguin presentar, fer una presentació pública al si de la comissió, i que ciutadania vegi currículums i ho vegi tot.