Carles Guàrdia: “Als concerts em deien “gràcies, ho necessitàvem”; la crítica, encaixada”

Hi haurà festa major? Hi haurà festa major, assegura el regidor de Cultura de la Seu, Carles Guàrdia. Com serà, això ja és una altra història.  La voluntat de l’equip de govern és que el sector pugui anar-se refent, i no amb ajuts i subvencions, sinó amb el dret a treballar. És, sosté, la línia que han mantingut al llarg d’aquest any tan complicat. Encara que algunes crítiques els han plogut. 

Passada la pandèmia, la cultura, el turisme, pot ser un dels hams per a la reactivació econòmica? Amb actius com el Museu Diocesà?
Tot i que no sigui un museu de titularitat pública, quan estigui enllestida la reforma serà un equipament més que estarà al catàleg d’ofertes culturals de la ciutat, en principi. Si fem una mica de cas als estudis i experts, el turisme interior serà el que creixerà més i hem de pensar que la Seu rebrà un volum important de visitants. Els recursos històrics, culturals, seran importants: el Diocesà, l’Espai Ermengol. Hauran d’estar al dia. 

A punt.
Però no sé quines campanyes es faran des de la regidoria de turisme. 

Estic avorrida de preguntar per l’any de pandèmia, així que com serà aquesta nova cultura que s’obrirà al futur?
Hi ha voluntat de fer esdeveniments com el FeMAP (Festival de Música Antiga dels Pirineus) perquè la situació epidemiològica sembla que ho permet. Amb mesures, reserva prèvia... i a gaudir de l’espectacle. Aquest últim any hem après de tot. I el mateix serveix per a la Trobada d’Acordionistes. Més fàcil en aquest cas perquè els concerts es fan a l’aire lliure. Sempre que es pugui hem de tirar endavant. Diria que la pandèmia ens ha fet, no sé si el verb és apreciar, però donar més importància a la cultura. Bé, havíem dit que no parlaríem del que ha estat aquest any...

Inevitable, resignem-nos.
De l’estiu passat, una de les coses que em van quedar és que en sortir d’un concert a Sant Domènec, als claustres o el Parc del Segre, la gent em digués, i no és per presumir, “gràcies, perquè ho necessitàvem”. Tot es veia complicat, però aquella opció d’un vespre sortir i escoltar un concert de l’Arnau Obiols o un espectacle de circ a Joan Sansa, la gent ens deia que els aixecava una mica l’ànim. 

És que estem...
Funcionava com una injecció de moral. Millorava el benestar emocional de la gent a la Seu. Evidentment no de tothom. Per exemple per al jovent: el perfil de festa major que es va haver d’oferir, amb restriccions, no encaixa amb allò a què estan acostumats. Així que a ells ens va costar més d’arribar, és cert. 

Els concerts també van generar crítiques, polèmica. 
Les hem encaixat amb la major serenitat possible. Entenc que alguns, en veure una imatge d’un concert amb cent persones, tres-centes persones, es posi les mans al cap: com ho han permès? Però de totes les activitats que hem programat no hi ha hagut cap cas de Covid-19 associat a l’activitat. Totes s’han fet amb el mateix esquema: higiene, distància, mascareta, reserva prèvia i traçabilitat. I l’aforament permès per les autoritats sanitàries. 

El concert de Buhos...
Va ser el més mediàtic, és cert. Va sortir en mitjans d’àmbit estatal: com s’havia fet? Però nosaltres, tant des de l’àmbit de Cultura com des de l’equip de govern en general vam seguir tots els procediments. Vam seguir tot allò que havíem de seguir. Un mes abans s’havia fet el Rescat dels Minairons, al mateix espai, i no va passar res, tampoc. Com els concerts de jazz i rock a Sant Domènec, reprogramats de la festa major. Ningú no va dir res. Al de Buhos no sé per què va haver-hi tantes crítiques. Cadascú pot opinar. 

Naturalment. 
Alguns preguntaven: “això era prioritari?” La cultura no deixa de ser un sector econòmic. No sols pels artistes, sinó per tots els professionals al costat, tots els tècnics, i llibreters i editorials... La manera d’ajudar pot ser, sí, treure línies d’ajuts, però sobretot fent que els professionals puguin fer la seva feina, i això és el que hem intentat.  Amb aquest convenciment hem actuat enguany. 

Parla de festa major: en tindrem enguany?
La voluntat és que n’hi hagi. Com serà? L’haurem de dimensionar bé d’acord amb les normatives del moment. Però tindrà un perfil molt similar a la dissenyada l’any passat: abans de veure’ns obligats a suspendre-la teníem dissenyada una festa amb espectacles amb gent asseguda. Això no canviarà. Es fan proves pilot de concerts a peu dret, cert, però no treballem amb aquest escenari encara. 

Programar és un maldecap. 
És clar, no pot quedar per als quinze dies anteriors. Però com la nit de Sant Joan: n’hi haurà però ja veurem com és. L’avantatge és que hem après ja molt, sobretot a dimensionar els esdeveniments, igual que els mateixos artistes: si tenien un concert de rock ara ho han repensat a un altre format. Ara, cert que en anys no-Covid al gener o febrer ja dissenyaves la festa major mentre que ara... 

Tenen obert el dossier de la candidatura a la Unesco. El poso en un compromís: reconegui que va lent a causa d’Andorra i els seus entorns de protecció. 
És molt engrescador, una oportunitat per aprofitar-la. No sé valorar si va amb retard però sí que he de dir que no pot quedar en un document tècnic, una declaració a la Unesco i ja està. S’ha d’aprofitar per apropar el patrimoni a la ciutadania.  Hem de treballar per buscar els mecanismes per fer-ho, perquè la gent es faci seu el projecte i després, que no sigui una etiqueta i ja està: hi ha d’haver una comissió de seguiment, s’ha de treballar constantment.