Diari digital d'Andorra Bondia
Carles Iriarte.
Carles Iriarte.

Carles Iriarte: “Fa deu anys rebíem fins a un 57% de la tarifa i ara això ho rep l’escola”


Escrit per: 
M.S.C. / FOTO: J.G.

El president de l’Associació Andorrana de Monitors d’Esquí (AAME), Carles Iriarte, parla de la pèrdua de poder adquisitiu que ha patit la professió i defensa que la majoria d’estacions haurien d’apujar preus. Explica que han traslladat al cap de Govern la voluntat d’arribar al Constitucional segons com s’apliqui el canvi en el dia festiu i creu que el rebuig d’altres monitors a accions de l’AAME es deu a la desinformació.

L’AAME va expressar dubtes sobre el canvi en les lleis laborals que permet desplaçar el dia festiu setmanal dels monitors. Ja s’han esvaït?

Durant la temporada passada ens vam reunir amb tots els grups parlamentaris per exposar-los que necessitàvem un conveni col·lectiu perquè el Codi de relacions laborals no s’adaptava a cap de les professions relacionades amb la neu, i més concretament a la dels monitors que treballem sota demanda. DA ens va dir que presentaria una esmena per poder desplaçar el dia festiu, una pràctica amb la qual estem d’acord i que es porta fent des de fa deu anys –hi ha monitors que no  feien ni un sol dia festiu en quatre o cinc mesos–. La polèmica amb el dia festiu ha sortit de la patronal, perquè li suposa un problema. Quan vam parlar amb els grups parlamentaris ja els vam dir que per canviar el dia festiu consideràvem que al Codi de relacions laborals s’havia d’especificar que això només es podia fer dins d’un conveni col·lectiu perquè és l’única forma de garantir que es respecten els drets del treballador. 

Al nou redactat, però, això no queda especificat.
Sí. Només es diu que es farà de mutu acord. Després de consultar el nostre advocat i Inspecció de Treball, ens diuen que tal com està el redactat podria ser que fos l’empresa la que decidís. Podria passar que es demanés al monitor deixar de fer el dia de festa per cobrir una guàrdia, una proposta que no surt a compte al monitor. Això significaria un pas enrere en els drets dels treballadors, com són els monitors d’esquí. Això aniria contra la Constitució. És per això que hem contactat el senyor Bardina i hem fet arribar una carta al senyor cap de Govern dient que depenent com s’apliqui farem passos administratius i judicials per acabar al Constitucional. Vull deixar clar que estem d’acord amb la mesura, però ha de ser sempre per interès del treballador amb l’acord de l’empresa. La preocupació de l’AAME no era el dia festiu setmanal. El que ens preocupava era que hi havia monitors que, a finals de temporada, havien treballat de mitjana unes tres o quatre hores diàries. Això feia que per tenir un sou digne es veien obligats a treballar els set dies de la setmana. Ens havíem trobat amb monitors que no cotitzaven ni el mínim per la CASS en mesos com el desembre.

Quan emprendreu alguna mesura?
Primer veurem com s’aplica el canvi i serà l’assemblea de l’AAME qui decidirà.

La polèmica sobre el dia festiu va ser originada per la vostra demanda d’increment salarial.
Vam demanar un increment del preu de l’hora perquè hem perdut un 10% de poder adquisitiu els darrers deu anys. Fa més de deu anys, havíem acordat amb Ski Andorra que qualsevol increment del preu al client es repartiria proporcionalment entre monitor i escola, destinant al monitor entre un 53% i 57%. Actualment aquest repartiment és invers. A més, fa tres temporades si no teníem classes no cobràvem i en algunes estacions havíem de pagar-nos l’uniforme i el material. Com que no hi va haver voluntat de parlar d’aquestes millores per part de la patronal, vam trencar el conveni i per això vam passar a estar regits pel Codi de relacions laborals. Aleshores vam demanar negociar un nou conveni d’acord amb la legalitat i també la possibilitat d’introduir a les lleis laborals un apartat específic per al sector de la neu. Malauradament això no va poder ser. Com que les estacions no van complir amb la normativa en el pagament de les nòmines, després d’avisar-les en quatre ocasions, vam decidir presentar una queixa a Inspecció de Treball sobre els salaris dels monitors d’esquí. A partir d’aquí va sortir tot i el tema del dia festiu, que no pretenia res més que tirar pilotes fora per dir que érem dolents i per la nostra culpa ara hi havia aquest inconvenient. No és un inconvenient, és la llei, i és obligació de tots complir-la. Ara ja s’ha trobat una solució.

I l’increment salarial s’ha aconseguit?
L’any passat totes les escoles van aplicar un augment arran de les sancions que van tenir d’Inspecció de Treball. Perquè totes les denúncies que vam presentar van acabar amb sanció, és a dir, que no ens inventàvem res. Aquest any, per contra, hi ha una escola que ha abaixat el preu de l’hora.

De quant ha estat la reducció?
L’any passat les primeres hores es pagaven a 20 euros. Aquest any baixen a poc més de 18 euros. També demanem que s’acabi amb el preu base i la prima compensatòria, perquè ara no hi ha res que reguli aquesta prima compensatòria.

La resta d’estacions haurien d’apujar encara més els salaris?
Sí. N’hi ha algunes que estan a tocar o potser per sobre. Però nosaltres demanàvem que tots els monitors de nivell dos comencéssim a cobrar a partir de 21,50 euros. Això, avui en dia, encara no s’ha aconseguit. Ara, però, el nostre objectiu ja no és aquest, sinó que volem cobrar un percentatge de l’hora facturada pel monitor d’esquí. Això es fa a molts d’altres països, com ara França. 

Quin percentatge demanen?
Com a mínim tornar als percentatges de fa deu anys, però ja es tractarà en la negociació. Això creiem que s’hauria de plasmar en un conveni col·lectiu de la professió a nivell de país. Però veient la inactivitat de la patronal, també hem proposat a totes les escoles arribar a convenis col·lectius d’empresa, en els quals també podria participar l’Apeda o els representants dels monitors escollits a dit.

Abans ha comentat que els monitors han perdut poder adquisitiu. Aquesta diagnosi, però, no és compartida per tota la professió.
Es refereix al senyor Alain Valls, que per a nosaltres és un representant de l’escola d’esquí més que dels monitors, per les informacions que ens arriben. Ell mateix va indicar que en deu anys havien augmentat 20 cèntims l’any. El cost de vida ha augmentat 20 cèntims l’any? Les dades de les quals ell parla ens les va presentar el senyor Marticella. I va ser ell el primer que va dir que potser nosaltres havíem tingut més increment que la resta de treballadors, però que entenia que ens queixéssim perquè no era suficient. Per això a EMAP s’han tingut en compte les classes requerides i s’han tingut en compte alguns complements. Però nosaltres parlem en nom de tots els monitors, no d’una sola escola.

Han analitzat els nous contractes?
Sí, però ara estem a l’expectativa. Ja vam dir a les escoles que si l’any passat era de traspàs aquest ha de ser ple. Si mai detectem qualsevol irregularitat, es parlarà amb l’escola i si no hi ha manera utilitzarem les eines administratives i legals per defensar els nostres drets.

Les accions que van emprendre en el passat van aixecar molt rebuig entre la professió. Per què?
Pel que ens consta, era per un problema de desinformació. Per exemple, les declaracions del president d’Aadides [l’associació argentina] eren perquè no estava ben informat ni sabia exactament què havia passat. I per altra banda, els canvis espanten. També cal dir que el canvi de sistema i arribar als contractes ha afectat els monitors que estaven més amunt de la llista –per titulació, idiomes, disciplines, antiguitat–, perquè ara es reparteix més.

Com estan els contactes amb el ministeri d’Educació per les formacions?
A l’estiu ens vam reunir amb el director de Formació Professional, Joaquim Torredà, perquè el Govern està fent la modificació del sistema educatiu andorrà, i això també afecta la formació dels monitors d’esquí. Vam fer-hi diferents aportacions i encara no sabem les que han estat acceptades i les que no. Ara estem en espera d’una nova reunió, perquè n’hi ha que són fonamentals. A banda, des de fa més de deu anys estem reclamant al ministeri que es publiquin al BOPA les competències de les titulacions del monitor d’esquí. Aquesta és una promesa que ens va fer aquest estiu el ministre Jover i que l’Efpem ja té redactades. 

Per què volen que es publiquin?
Volem que es publiquin perquè indiquen quina formació s’ha rebut i què es pot ensenyar. I tot i que per lògica s’entén que s’han de complir, durant molts anys a les escoles d’esquí s’ha comès un frau al consum perquè la majoria de monitors estrangers no són nivells dos. Això fa que quan s’han de repartir hores, en moltes ocasions, es dona una classe a un monitor que no té les competències necessàries perquè no hi ha monitors amb més titulació o perquè cobra menys i és més rendible per a l’escola. Si es publica ja no hi haurà l’excusa. Això permetrà al monitor poder defensar-se en cas que se li encomani fer una classe fora de la seva competència i donarà seguretat al client i a l’escola d’esquí així com també qualitat i prestigi a les estacions.

 

“Ajudarem els socis que vulguin treballar per compte propi o obrir una escola privada”

Demanaven la reobertura de l’Escola Nacional Andorrana d’Esquí (Enade). Quina resposta han tingut del Govern?
Queda totalment descartada per part del Govern actual. Nosaltres ho vam demanar perquè una escola pública pot ser molt interessant per als monitors, sobretot ara que hem vist que per reclamar els teus drets pots perdre la feina. Vist que el Govern no vol reobrir Enade, que el més calent és a l’aigüera sobre el conveni col·lectiu, i que hi ha monitors que han perdut la feina per demanar els seus drets, en assemblea vam decidir que aquesta temporada ens posarem a disposició dels socis per ajudar aquells que vulguin treballar per compte propi o obrir una escola privada, possibilitats que la llei preveu. 

Ja hi ha experiències en aquest sentit a Andorra?
A Andorra ja hi ha precedents de monitors que han muntat escoles d’esquí privades, algunes de les quals han acabat absorbides per les estacions. A més, avui tenim clar que el món de l’esquí s’està internacionalitzant molt i tenim socis que tenen clients que venen a esquiar a Andorra però aquest mateix client amb el mateix monitor se’n va a esquiar als Alps, a Baqueira o Aspen. Això també pot suposar encetar una nova línia de negoci per a clients de gamma alta. De fet, a nivell europeu s’està treballant perquè els monitors amb la carta ISIA tinguin mobilitat per tot l’espai europeu, degudament identificats.  

Hi ha socis interessats a muntar-se pel seu compte?
Des de l’assemblea fins ara, hi ha sis monitors que s’han posat en contacte amb nosaltres perquè hi estan interessats.

 

 

 

Carles Iriarte
associació andorrana de monitors d'esquí
aame
monitors
La teva puntuació: 5. Número de vots: 93
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic