Carlos Mur: “Per primer cop des que el SAAS té un servei de Salut Mental s’ha arribat a més de 40.000 visites l’any”

Al juny farà un any i mig que va ser nomenat cap de Salut Mental del SAAS. Reconeix que algunes accions del Pisma van amb retard. El motiu? Donar resposta als casos urgents que no paren de créixer. Les xifres són contundents: més de 2.000 pacients atesos de gener a març, 3.647 usuaris en actiu i 200 que encara esperen visita.

Es parla molt de lluitar contra l’estigma de la salut mental, però quan es veuran els fruits?
Com més solucions terapèutiques s’hi puguin afegir, menys estigma existirà, com va passar amb els pacients de VIH o els oncològics en el seu moment. Parlar dels trastorns mentals amb normalitat ens ajudaria a visibilitzar el problema. Perquè amagar els problemes no ajuda a solucionar-los. Abans no es parlava dels suïcidis, era un tema tabú, però el  suïcidi és la primera causa no natural de mort dels més joves. Com hem de deixar de parlar d’això?

Es deia que informant-ne, instava a fer-ho.
Això no té cap fonament científic. Això sí, és important el tractament informatiu que es dona. Cal fer-ho sense caure en l’exageració, ni tampoc pertoca donar-ne gaires detalls.

Doncs ja que ha tret el tema, parlem de les autolesions. 
El que està creixent moltíssim entre la gent més jove és l’intent autolític, les autolesions en general, no tant el suïcidi consumat. Hem de trobar també respostes al perquè d’aquest malestar, d’aquesta sensació de buidor, d’inestabilitat emocional o sensació de pèrdua entre els més joves que es tradueix en una autolesió. Una autoagressió que molts justifiquen perquè allibera una càrrega emocional i altres diuen que “l’autolesió mola”. La gent publica TikToks i vídeos a les xarxes socials on es veu la senyoreta x que porta aquests talls al braç. És una tendència almenys molt sorprenent.

I d’autolesions, quantes n’hi va haver l’any passat?
El 2022 tenim registrats com a part de motiu de consulta, encara que no sigui l’únic, un total de 62 persones amb un intent autolític seriós. Estem parlant d’un acte que té finalitat autolítica, queden exclosos els talls per alliberar ansietat dels quals parlàvem abans.

Com arribar a fer una altra gestió del malestar?
Això va molt més enllà de la medecina i la psicologia. Hem de tenir en compte factors familiars, de convivència, mitjans educatius, a nivell ocupacional... Hi ha moltes coses que s’han de treballar per esbrinar per què una persona va a fer-se mal perquè no troba una altra sortida.

Quines són les franges d’edat on més es dona?
Adults entre els 45 i els 65 anys. També en els adolescents,  entre els 12 i els 17, hi ha cada vegada més usuaris, més ingressos i més casos d’autolesió, no intents de suïcidi greu. Quant a les formes, els homes normalment utilitzen una metodologia amb més letalitat, armes de foc fins i tot i precipitació; i les dones normalment ingestes medicamentoses.

Porta gairebé un any i mig de cap de salut mental. Prova superada?
No sé si soc jo qui ha d’opinar sobre això, li tocaria al director assistencial. De moment el balanç a nivell personal i global és positiu, però lògicament encara amb moltíssimes coses per fer. 

Quines. 
Pel que fa al Pla integral de salut mental i addiccions (Pisma), com normalment passa, en algunes de les accions s’arrossega un retard. El resum d’aquest temps seria que els assumptes més urgents han tret temps per planificar les coses més importants. O per fer servir una metàfora: estàs lluitant contra focs ja encesos sense temps per planificar un pla contra incendis. A més, cal tenir en compte els pressupostos del 23 pensats per a unes necessitats i l’aturada que suposa un canvi d’Administració amb un Govern en funcions...

Concretem.
Tenim coses fonamentals, com establir els mecanismes de coordinació desenvolupant recursos com ara el suport que es dona a nivell d’institucions penitenciàries, el Cedre, l’Albó, educació, afers socials, el centre residencial d’educació intensiva (CREI), el centre residencial d’acció educativa (CRAE)... També hem començat a desenvolupar quelcom que considero cabdal, uns bons plans de coordinació amb centres especialitzats de l’estranger, amb ITA i Amalgama per als més joves, i amb el centre mental de Lleida per a la gent més gran. 
A part d’un increment d’activitat tant a hospitalització com a consultes externes, tant a salut mental com a la Unitat de Conductes Addictives (UCA), aquest any hem fet una feina de coses que no es veuen, que sembla que no tinguin cap rellevància, però sí que en tenen perquè suposa posar els fonaments perquè es pugui fer el desplegament de totes les accions i recursos i que tingui visibilitat i impacte a la vida dels pacients.

Per exemple?
Havíem d’implantar quelcom tan bàsic com un quadre de comandament a salut mental, tenir un conjunt bàsic de dades que ens serveix per poder fer una millor atenció clínica, perquè no podem oblidar, i això és autocrítica total, que de totes les especialitats mèdiques, la psiquiatria és la que més variabilitat clínica té i més absència de marcadors biològics. Doncs necessitem indicadors per disminuir la variabilitat de la nostra pràctica clínica i arribar a una eficiència i a una excel·lència perquè tots els pacients que ens arribin, sigui quina sigui la persona que els atengui, puguin rebre la millor qualitat, i això suposa implantar indicadors de funcionalitat que permetin l’avaluació, i tots els circuits i protocols interns. Això no es veu, però suposa també una feina per posar la primera pedra per fer totes aquestes actuacions col·laboratives.

Reduir les llistes d’espera era un dels seus objectius. Com estem?
Encara que hem reduït el temps d’espera per a la primera visita, aquelles que es deriven des d’Urgències o la via preferent, en les consecutives arrosseguem una espera important, bàsicament perquè el nombre de visites i usuaris no deixa de créixer. I tot i que estem posant en marxa mesures, encara es van acumulant noves visites i increment d’activitat. Dels usuaris atesos per derivacions el 2023 a psiquiatria i psicologia, ens quedarien per atendre 172 persones. Cal tenir en compte que al primer trimestre d’aquest any hem atès 1.982 pacients. I  a l’UCA se n’han atès 406 i ens quedarien 23 per ubicar. Hi ha una mancança de forats de professionals per donar-los després un seguiment en visites consecutives, particularment a psicologia.

Com es pot pal·liar aquesta situació?
Amb tres mesures fonamentals. Fent un cribratge quan es rep la derivació per part d’atenció primària per prioritzar els casos més greus. La segona és prioritzar les consultes d’alta resolució per quedar-nos a Salut Mental amb els pacients més greus. La tercera és donar eines als companys d’atenció primària perquè coneguin quan s’ha de derivar el pacient segons la seva patologia, quins criteris hauríem de tenir en compte perquè sigui una derivació preferent i quin és el sistema de coordinació que hem de tenir. 

Per això, el 18 de maig fem la primera jornada que es fa en molts anys de formació de psiquiatria i salut mental per a metges d’atenció primària i infermeria. Els centres de salut ens ajuden moltíssim en el seguiment dels pacients amb trastorns mentals crònics per controlar l’adherència terapèutica, les constants i el seu estat físic. Ara la fem pensant en l’atenció a pacients adults i al juny en farem una altra per a pediatres i infermeria pediàtrica.

Repassem més dades. Les consultes externes continuen creixent.
En el cas dels adolescents, s’ha passat de les 2.143 visites del 2021 a les 2.543 el 2022. En adults, de les 13.633 a més de les 14.000. Per primer cop d’ençà que el SAAS té un servei de salut mental, s’han arribat a més de 40.000 visites l’any, 40.244 visites el 2022. I el total d’usuaris en actiu és de 3.657.

I els ingressos no es queden enrere.
El primer trimestre del 2022 hi va haver 65 ingressos, mentre que el 2023 ja n’hi ha hagut 89. En infantojuvenil, s’ha passat de 15 a 21, i en adults de 35 a 66 de gener al març, 31 més que l’any passat. És molt. Es tracta de creixements sostinguts.

Quins són els principals motius d’ingrés?
Seguim tenint el mateix grup diagnòstic com a motiu d’ingrés. L’esquizofrènia i els trastorns esquizotípics i delirants suposen un 18,5% dels ingressos; els trastorns afectius de l’estat d’ànim, un 33,9%, els trastorns mentals a causa de l’alcohol, un 4,23%; els trastorns mentals del comportament per d’altres substàncies, un 5,23%; i un 0,35% de demències. En canvi, a consultes externes hem observat un canvi de patró.

En quin sentit?
Ens estan arribant molts més casos dels anomenats trastorns mentals comuns o lleugers, que a mi no m’agrada la denominació perquè la gent pateix igualment. És a dir, ansietat, fòbies, depressió i trastorn de la personalitat. En canvi, la incidència de nous casos de psicosi, esquizofrènies, trastorn bipolar i demències segueix igual. On es veu un increment important a nivell ambulatori i queda reflectit a l’UCA és en la derivació de pacients amb alcohol i altres substàncies i les comportamentals com el joc en línia, videojocs, internet i xarxes socials, especialment entre els més joves.

I els recursos humans? Perquè per atendre tants pacients calen més mans.
En aquest any i escaig hem pogut créixer en una psicòloga i un metge psiquiatre, però amb la demanda que tenim se’ls omple de seguida l’agenda. Diria que la situació no ha empitjorat, però hem de reconèixer que pel tema pressupostari i la lentitud dels tràmits que s’han de fer quan s’incorporen persones que arriben de fora d’Andorra, anem amb retard.

Quines noves incorporacions tenen en perspectiva?
A partir del juliol i durant el segon semestre podrem comptar amb un altre psiquiatre, un psicòleg clínic i dues infermeres per als equips d’atenció comunitària i d’almenys 20 hores de treball social. Segons el Pisma i els meus càlculs, necessitaríem un altre psicòleg clínic per posar en marxa altres programes específics.

Un programa més?
En el cas de la psicologia m’agradaria molt implantar un programa de transició d’infantojuvenil a l’edat adulta, que tingués en compte el trastorn de la personalitat i els trastorns alimentaris de la mateixa manera que tenim un programa especial per al trastorn de l’espectre autista. 

Encara es noten els efectes de la pandèmia. Fins quan?
És qüestió de temps, excepte en els casos que encara romanguin amb patologia greu, com els pacients amb Covid persistent, trastorn d’estrès posttraumàtic crònic entre el personal sanitari, persones amb un dol complicat per la pèrdua d’un ésser estimat, i agorafòbies entre els més joves per haver-se de quedar a casa pel confinament i que no acaben de socialitzar amb normalitat i es tanquen a la seva habitació.

Ha esmentat el programa  per atendre professionals sanitaris. Com el valora?
La doctora Gemma Garcia Paredes el va posar en marxa enmig de la primera onada de la pandèmia. El desembre del 2021, a petició del llavors director assistencial, Marcel Prats, es va reprendre i ha tingut continuïtat fins a aquest febrer, quan només quedaven quatre usuaris en actiu i es van derivar a la xarxa de salut mental comuna. 

Entre les conclusions, podem dir que no hi va haver tants casos com esperàvem, però sí que la seva complexitat era important i sí que hi havia persones amb un nivell de patiment, d’angoixa, de depressió, i d’estrès posttraumàtic important com per invalidar la seva feina. Això s’ha de valorar de cara a una política de personal que tingui en compte les circumstàncies amb les quals s’han trobat alguns sanitaris.