Diari digital d'Andorra Bondia
El cap de salut mental del SAAS, Carlos Mur.
El cap de salut mental del SAAS, Carlos Mur.

Carlos Mur: “Trobo prioritari que hi hagi un centre de llarga estada al territori”


Escrit per: 
M. P. A. / Foto: Facundo Santana

És el nou responsable del servei des de l’1 de gener. Diu que li agraden els reptes i que al Pirineu se sent com a casa. Afronta la feina amb il·lusió i valora poder treballar amb professionals que tenen molta vocació. Això sí, reconeix que necessiten eines, temps i dades del que fan per millorar els serveis que ofereixen

Com a nou cap del servei de salut mental, quin serà el seu pla d’actuació? 
El pla d’actuació del servei que vaig presentar per a la posició de cap de servei està alineat i en correlació amb els principals objectius del Pla integral de salut mental i addiccions (Pisma). Les prioritats per mi han de ser específicament tres. En primer lloc,  transformar el model d’atenció a salut mental perquè sigui més comunitari i més proactiu també en el vessant de les famílies. La segona cosa és reduir les llistes d’espera, modificant també l’estratègia d’afrontar la demanda al servei de salut mental, que està canviant. Ha canviat al llarg de la pandèmia però ja veníem d’uns anys en els quals la demanda de la societat ja havia canviat també a Andorra. Per això cal reorganitzar els serveis, programes específics, promoure les consultes d’alta resolució i fer tot un treball amb l’atenció primària que és fonamental, donant-los formació i anant molt més enllà de la coordinació. La tercera línia és establir una bona coordinació amb Afers Socials i Educació perquè ara per ara estem afrontant un veritable canvi del perfil de l’atenció a la infància i a l’adolescència i hem de desenvolupar programes enfocats als col·lectius als quals s’adreça i de manera integral per dur a terme el que ara es diu una medicina o salut centrada en la persona.

Considera que el Pisma és un bon pla i que serà factible portar-lo a terme?
És un bon pla des del punt de vista teòric i que té una ambició factible perquè vaig participar en el Pla estratègic de salut mental de l’Estat espanyol i de la comunitat de Madrid i cal posar recursos factibles, un cronograma efectiu, un pressupost i evidentment hores de professional qualificat, atraure i mantenir els professionals que estan aquí i que afegeixen valor al servei de salut mental, que és molt més que competències professionals. Possibilitat de desenvolupar un servei de salut mental diferent, l’atenció 7x24, noves rutes assistencials, amb un lideratge i governança diferent, assegurar l’atenció a l’envelliment, definir rols professionals i incorporar els psicòlegs privats, que és un debat que està sobre la taula de fa molts anys amb el conveni amb la CASS i aprofitar totes les sinergies que existeixen al país, que són moltíssimes. El Pisma facilita la integració d’aquests serveis en lloc de la seva atomització. És un bon punt de partida. 

Precisament el Pisma pretén “deshospitalitzar” la salut mental per avançar cap a un model d’atenció comunitària. Quines passes caldrà donar?
Necessitem crear un equip de persones polivalent específic amb el degut lideratge de la infermeria i la incorporació dels professionals de treball social amb capacitat de resposta ràpida. Cal donar atenció a les persones primer amb psicosi incipient. També prioritzar l’atenció a les persones amb trastorn mental sever, nens i adolescents inclosos, perquè estem veient cada vegada més casos, amb mitjans telemàtics també com les noves apps, i el seguiment de les persones amb malalties cròniques al seu domicili. És fonamental el paper dels terapeutes, promoure el model dels pisos tutelats i pisos supervisats de transició, un hospital de nit perquè la gent pugui ser atesa i desenvolupar la seva adherència al tractament i per avançar cap a un model d’atenció comunitària hem d’incloure la mateixa comunitat, és fonamental. 

I això, què vol dir?
Tot el que sigui impulsar programes d’hàbits sobre la salut de la població i també cap a una bona salut mental de la societat. I s’ha de començar al món educatiu i fins i tot a l’escola infantil i primària, no només a l’educació secundària. Parlant tranquil·lament als adolescents sobre els hàbits de l’alcohol, del tabac, la millora de la salut sexual i els efectes, promoure l’ús racional de les noves tecnologies i abordar-ne l’abús, que comença a ser un problema greu. Tot això són passos que s’han de fer per avançar cap a un model comunitari. I necessitem implantar una cosa que sí que trobo a faltar: indicadors de resultats i de funcionalitat que permeten l’avaluació d’aquestes persones i evitar les seves recaigudes i una possible hospitalització.

Els recursos humans del servei estan ben dimensionats?
S’ha de tenir en compte l’augment exponencial de les visites a Salut mental. A nivell de psiquiatres i psicòlegs ja des del 2015 fins al 2019 hem passat d’11.900 a 20.000, gairebé el doble en només cinc anys amb els mateixos professionals, psiquiatres i psicòlegs. Ara l’impacte de la pandèmia ja s’està notant i per tant penso que la dimensió dels recursos humans del servei recollida al Pisma té molt sentit. Es parla  de 10 psiquiatres i d’almenys 13 psicòlegs al servei. D’aquí a un mes o mes i mig s’incorpora un nou psiquiatre, després de l’estiu, un altre. Ara entra una psicòloga a mitja jornada i una altra a final de la primavera i estarem una mica més a l’altura del que hauríem de ser. Personalment m’agradaria incorporar personal d’infermeria amb formació per desenvolupar el model comunitari.

I per atendre l’àmbit més social, en calen més?
Sí. Precisament per atendre tot el vessant psicosocial de la salut mental necessitaríem incorporar un reforç de treball social perquè la ràtio que tenim d’un treballador social amb 1.171 visites l’any està per sota d’altres territoris com Catalunya, i és la comunitat que pitjor està de totes les de l’Estat espanyol. I és una necessitat que estem veient amb els nostres usuaris perquè no són aliens per exemple als problemes de l’habitatge a Andorra, i això sí que s’està notant moltíssim, i és quelcom que empitjora la seva salut i dificulta la seva derivació una vegada la millora clínica s’ha produït. 

I específicament a la Unitat de Conductes Addictives (UCA)?
L’UCA és una unitat que des del meu punt de vista funciona força bé, és una referència i ara per ara està fent molta més activitat. Està creixent en recursos, ja que ha incorporat un psicòleg fa pocs mesos que també està duent a terme el programa d’atenció psicològica als professionals del SAAS afectats per la Covid.

Creu que el treball amb les famílies i amb les associacions és important?
Les famílies formen part de la solució, mereixen tot el nostre suport. Qualsevol pla terapèutic a mitjà o llarg termini s’ha de fer comptant amb elles. I s’han de tenir també en compte les qüestions del dia a dia que plantegen les associacions. Trobo prioritari que hi hagi una unitat de llarga estada al territori o el més propera possible perquè evidentment  visitar els familiars que estan a centres allunyats a més de dues o tres hores és una dificultat afegida. Les associacions han de ser una eina en positiu per trobar un model comunitari participatiu en el qual elles també tinguin la seva paraula i el seu paper. 

És partidari doncs del centre residencial al país, un tema molt sensible per a les associacions?
Sí. Seria en tot cas una unitat d’habitatge, un centre residencial i fins i tot la possibilitat de tenir una escola terapèutica per a nens i adolescents, un centre polivalent. El que veig necessari i és força important és que ara per ara hi ha 35 persones que estan fora del país i que haurien de tornar i que per a aquests sí que necessitem un centre específic, una unitat polivalent de salut mental perquè puguin rebre atenció i estiguin molt més a prop del seu entorn. 

Però en la presentació del  Pisma, es va dir que potser no tots podrien tornar.
Clar. Hi ha persones que probablement pel seu estat clínic hagin d’estar institucionalitzades allà on són, però com sempre s’ha de fer una medicina personalitzada i veure cas per cas.  També s’hauria de fer amb els usuaris que tenim a pisos supervisats o tutelats, a fondes i hostals que potser es podrien beneficiar segons el seu nivell d’autonomia d’un centre d’aquestes característiques. També penso que la incorporació del CREI donarà marge a algunes persones perquè allà podrien ser ateses les seves necessitats i tenir un seguiment més ambulatori des del mòdul comunitari de salut mental. 

Quin és el trastorn que més es repeteix actualment? 
En infants el més típic segueix sent el TDAH, amb diferència, però també estem veient molts trastorns de desenvolupament de la primera infància que poden ser deguts a infeccions durant l’embaràs i que fan que una detecció precoç sigui força important. L’altre més repetit és el trastorn de l’espectre autista (TEA). S’estan detectant molts casos, probablement per la posada en marxa d’un nou programa perquè tenim dues psicòlogues especialitzades en TEA que estan fent una detecció precoç que és força important. Pel que fa als adolescents, encara que estem veient molts TDAH també, durant el 2021, lògicament a causa de la pandèmia, estem veient moltes reaccions a l’estrès greu i trastorns adaptatius. El trastorn d’adaptació és el diagnòstic més freqüent ara mateix, amb símptomes d’ansietat i depressió. Als adults sobretot el que es veu són distímies, trastorns més lleugers però de llarga durada i trastorn depressiu major recurrent. També la gent gran, que és la franja d’edat més afectada per la pandèmia, que estan patint moltes reaccions d’adaptació, deteriorament cognitiu i estan pujant les derivacions de persones per sobre dels 60 anys a salut mental, específicament aquest mes de febrer.

Li agrada estar en primera línia? Vostè passa consulta?
Des del principi. Potser hauria de dir que no faig una altra cosa últimament per necessitats assistencials, ara per ara necessitem un psiquiatre sí o sí, i perquè m’agrada moltíssim la clínica. Porto la meitat de la unitat d’aguts i les interconsultes al matí i dues tardes tinc agenda a consultes externes al centre de salut mental i dues tardes a l’UCA. I, a més, tot el que s’ha de fer de tasques de gestió. Ah, també faig quatre guàrdies al mes i cobreixo dos dies al centre penitenciari. 

Carlos Mur: “Trobo prioritari que hi hagi una unitat de llarga estada al territori”

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Espero y deseo que todas estas palabras que se ponen en el periódico, luego se pongan en marcha. Ya han habido antecesores que han hecho eso, y han conseguido muchísimo, INDISCUTIBLEMENTE que falta mucho trabajo! Espero no tener que volver a oír, que no hay presupuesto y que por eso, no se tienen los especialistas que se necesitan en ese país. Se tiene que estar dentro para saber cómo funciona salud mental, tanto la parte de agudos como la parte de hospital de día (la cual deja mucho que desear) Nunca me he escondido de lo que pienso, porque lo he padecido y he visto a personas, a las que han destruido por no tener, ni recursos ni las herramientas suficientes para llevar sus propias enfermedades. Y vuelvo a repetir, SI quiero que cambie, porque no desearía a nadie de este país y de ninguno, cómo se ha tratado a gente por no tener las personas adecuadas trabajando en ese sector. Y muchos siguen ahí, ya e hablado y e escrito muchas cartas donde se debería hacer, se recogieron firmas, y nadie a hecho NADA! Espero que esta vez... Empiecen a cambiar las cosas, y no le echen la culpa a la pandemia... Porque viene de lejos, ya! Si ahora se les acumula, es diferente. Cada cosa por su nombre. Y las cosas claras, tener una enfermedad mental, no te incapacita para poder explicar las cosas que ocurren dentro. Y no son imaginaciones, cuando diferentes personas, en momentos y años no continuos. Decimos lo mismo SIEMPRE. No podemos equivocarnos todos!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte