Diari digital d'Andorra Bondia
La lingüista M. Carme Junyent
La lingüista M. Carme Junyent

Carme Junyent: “Desdoblant estem aconseguint que les nenes s’autoexcloguin”


Escrit per: 
Eva Arasa Altimira / FOTO: A. F. J.

El títol de la lliçó inaugural que impartirà l’1 d’octubre a l’UdA és De la llengua no sexista a la llengua inclusiva: ha servit d’alguna cosa? Quina és la diferència?
Va començar sent “llengua no sexista” als anys setanta, quan es va introduir la lingüística feminista dels Estats Units. El que passa és que, com que després s’hi han anat afegint altres col·lectius, s’ha passat a dir “llengua inclusiva”. 

Ha manifestat en diverses ocasions que la llengua inclusiva acaba sent excloent. Per què?
Si cal remarcar que hi ha dones mitjançant un desdoblament, potser és que ens consideren una categoria diferent i aleshores, efectivament, ens exclouen. Per exemple, si fem una associació de policies i bombers, hem de dir “policies” i “bombers” perquè són professions diferents. Si algú diu “andorrans i andorranes” és perquè deu considerar que les andorranes no són andorrans. 

El desdoblament, exclou les persones no binàries?
És clar perquè, si diem andorrans i andorranes, només podem ser homes o dones i, llavors, tothom que no se sent ni una cosa ni l’altra, es troba exclòs.

Quan va presentar a Twitter la portada del llibre Som dones, som lingüistes, som dones i diem prou, va haver-hi força rebombori. 
A Twitter es veuen més les coses negatives, però el cert és que, si hi va haver trenta persones que em van insultar, n’hi va haver tres mil que em van començar a seguir. Al final ha anat bé perquè dubto molt que un llibre de llengua hagués estat el més venut a l’inici de curs si no fos per aquest ressò que ha tingut a les xarxes. 

És vostè com el nen que va dir que el rei va despullat? 
He fet servir alguna vegada aquesta metàfora perquè, quan parles amb gent que fa servir aquestes fórmules desdoblades, sobretot amb polítics, tothom et dona la raó, però després ningú s’atreveix a ser coherent i a parlar com parlarien en condicions normals. Si tots estem d’acord, per què no ho diem? Per què ens obstinem a dir que el rei va vestit quan tots veiem que va despullat? Aquest és un dels misteris d’aquest debat.

Fa temps que desdoblem. Creu que hi ha hagut alguna millora pel que fa al sexisme?
De fet, no s’ha vist cap correlació o cap millora que es pugui atribuir al canvi lingüístic i, en canvi, hi ha moltes coses que s’estan descuidant. En parlàvem precisament amb els companys de departament perquè tothom té les criatures cada cop més tard i dèiem que això els últims anys ha complicat moltíssim la carrera acadèmica. En canvi, la universitat, que és tan estricta amb això de desdoblar i la llengua inclusiva, no té cap pla per afavorir que les acadèmiques puguin tenir una família i al mateix temps desenvolupar una vida acadèmica. 

Ha dit que el llenguatge no sexista va venir del feminisme dels Estats Units, quan a l’anglès no hi ha gènere. Per què aquí es va decidir desdoblar?
En aquell moment es coneixia molt poc l’anglès i tampoc se sabia tant de lingüística. En aquest sentit, sí que crec que ara tenim una altra perspectiva. En anglès, justament perquè no hi ha manera de diferenciar homes i dones, el que reclamen és la visibilització, però quan això es trasllada a llengües romàniques que sí que tenen gènere, no s’adonen que estan aplicant solucions d’una llengua a una altra que no necessita aquestes solucions.

Les persones que no desdoblen són assenyalades?
Aquesta és una altra de les paradoxes. Hem arribat a estigmatitzar la gent per la manera com parla. És bastant trist que el feminisme ens hagi portat aquí.

Les nenes d’avui ja no se senten incloses quan algú diu “els nens”?
Espero que no acabi així, però el cert és que cada cop més les nenes, quan es parla dels “nens”, no se senten incloses. Però això és relativament recent i és perquè a l’escola els ho diuen. Fins fa poc, quan deies “aquesta no és una pel·lícula per a nens” a ningú se li acudia pensar que sí que era per a nenes. Estan aconseguint que les nenes s’autoexcloguin.

El llenguatge inclusiu ha posat l’accent en el gènere gramatical. Hi ha altres mostres de masclisme en la llengua?
Les que hi ha són justament les que no s’estan tractant. La setmana passada els ho deia als meus alumnes: a la facultat de filologia, a l’engròs, hi ha un 80% de noies i un 20% de nois i, en canvi, si mires les intervencions a classe, el 80% són de nois i el 20% són de noies. Clar, jo els preguntava: per què passa això? Què us han fet perquè vosaltres no intervingueu a classe? L’anàlisi de la conversa és el que realment és rellevant i on es mostra el masclisme: qui parla, quant temps parla, qui l’interromp, a qui s’escolta... Això hi ha gent que ho estudia, però no hi ha cap guia d’estil que tracti aquestes qüestions, no formen part del debat públic.

A la universitat, hi ha una unitat d’igualtat que ha fet un llibre d’estil, però algú s’ha plantejat formar els professors per estimular les noies perquè intervinguin? Mai no he vist cap estratègia per aconseguir que les noies participin en el debat. Hi ha molta feina a fer i molt important, i estem perdent el temps en un debat que no ens porta enlloc.

La llengua no canvia de cap manera la realitat?
No hi ha cap cas, i mira que ho he buscat, en què puguis dir que hi ha hagut un canvi a la llengua i aleshores s’ha produït un canvi social. Sempre és al revés. El que passa és que la llengua sí que explica la realitat i l’explica com nosaltres la veiem, però no ens la canvia.

El seu tema de recerca no és aquest, sinó les llengües amenaçades. Com veu la salut del català a Andorra?
Andorra és un dels casos més clars en què es veu que, si l’oficialitat no va acompanyada d’altres coses, no serveix de res. Ho he dit altres vegades: l’oficialitat, a les llengües dominants no els cal i a les subordinades no els serveix de res. Els últims anys he anat veient com disminuïen els percentatges d’ús del català a Andorra i és realment molt alarmant. Com s’arregla? Doncs això és més complicat. També és cert que, des que es va començar a veure aquest descens, no hi ha hagut cap reacció clara per aturar-ho. No s’està reaccionant ara, però tampoc es reaccionava quan era més fàcil fer-ho. I puc dir exactament el mateix de Catalunya, on també descendeix l’ús del català.

Universitat d'Andorra
Comentaris: 1

Comentaris

Que calen més i noves estrategies per minvar els desequilibris? Totalment d'acord. Menystenir o criticar les accions que afavoreixen pendre consciència de la ideologia transmesa en el llenguatge? És un pal a les rodes a la lluita feminista. Si ens excloem és perque en el llenguatge, en el discurs, som excloses i invisivilitzades.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic