L’hi he de preguntar... Es veu com a cap de Govern?
No. Estic concentrat en la feina que tinc al ministeri.
Però el seu nom sona.
Demòcrates per Andorra és l’única formació política que té la sort –i no només sort perquè això és feina, constància, és també un projecte de país– que té més d’un nom, i això és bo, per al partit i per al país, perquè és un partit plural que aglutina diverses sensibilitats, i que hi hagi més d’un nom és sinònim de pluralitat i de bona salut. Com més perfils hi hagi, millor.
És una diversitat a preservar, com la biodiversitat.
Les dos són importants, però em preocupa molt més la biodiversitat natural, que és en la que estic concentrat a treballar. Ens hem plantejat aquesta legislatura arribar al 30% de protecció del territori, i, amb la boca petita encara, perquè queda algun tràmit, ja podem dir que s’ha assolit. La protecció del 30% del nostre país era un pal de paller d’aquesta legislatura, i que es declina en protecció del contingut i del continent. Sempre ho explico, és protecció del continent, del territori en si, però del contingut, de la biodiversitat que parlàvem, i per això també hem impulsat plans de recuperació d’espècies. També té a veure amb una bona gestió dels residus, dels recursos hídrics, amb un model més sostenible o digerible en molts àmbits. Tenir cura del territori no només és protegir-lo i fer-hi un parc natural, és declinar-ho en cadascun dels aspectes, és donar més suport també al sector primari, indispensable per a aquesta protecció del territori.
Comencem per la signatura del memoràndum amb els comuns de Canillo i Ordino. Tenim clara la figura?
En el memoràndum d’entesa queda clar que es treballa amb la creació del primer Parc Natural Nacional d’Andorra sempre que, perquè el territori és dels comuns, es respectin les competències comunals. És nacional, perquè abraça territoris de més d’una parròquia. No vol dir que tingui més grau de protecció, com passa a països veïns. Si entrem en el grau de protecció, si es recorda el límit geogràfic d’aquest parc veurem que hi ha una part, que és el Parc Natural de Sorteny, que ja té 25 anys de trajectòria, i que a aquesta part del territori no li podem demanar ara que baixi el seu grau de protecció respecte a l’altre territori, perquè no tindria sentit. De la mateixa manera, hi ha zones d’aquest nou territori que ara protegirem que del dia a l’endemà no li podem demanar de posar-se al mateix nivell que Sorteny, que porta 25 anys d’estudi, treball de camp i recerca.
Per això hi haurà els plans de gestió evolutius.
En ser parc natural ha d’anar regulat via llei i estem treballant tota aquesta documentació, però alhora estem elaborant tots els documents per tindre el pla rector. A vegades tenim parcs al nostre voltant que hi ha la figura de protecció com a tal, però no té el pla rector o de gestió, i per tant no té les instruccions de com funciona. Nosaltres ho volem tirar tot de cop perquè quan sigui executable i aplicable ja tingui tota la documentació. Durant el 2026 la tindrem acabada. Paral·lelament, hem començat a agendar reunions amb el conjunt d’actors que tindran relació amb aquest parc natural nacional, comuns i altres ministeris com també guies de muntanya, la Federació de Caça i Pesca, l’Associació de Pagesos i Ramaders, la Federació del Motor, associacions protectores del medi natural, hotelers i restauradors, hi ha diverses tipologies d’actors per explicar el projecte, copsar neguits i tindre en compte la seva opinió a l’hora d’elaborar la documentació.
El 2026 és molt llarg...
A mi m’agradaria que l’estiu de l’any que ve puguem tindre un parc natural més a casa nostra i que això sigui més palpable.
Seria maco fer-ho el 5 de juny també.
Seria molt maco, però s’ha de tirar endavant un projecte de llei. Hi ha una feina important, hi estem dedicant esforços i és el nostre principal projecte. El pressupost del 2026 també contempla una partida perquè si s’ha de crear aquest parc, evidentment hi ha una part de responsabilitat econòmica i s’hauran d’aportar diners.
De quant estem parlant?
Encara no la tinc acceptada per part del ministeri de Finances, però hi ha una quantitat molt important. Aquest parc natural representa el mateix que tenim ara protegit. El que hem sumat ara és una mica més que Sorteny, Comapedrosa i Vall del Madriu junts. Per tant, aquí hi ha molt territori per analitzar, protegir i gestionar.
Concòrdia presentava un projecte per fer també un parc natural i protegir el 50% del territori.
Em sap greu que al final això s’ha transformat, i no per part meva, com la voluntat de voler-se penjar una medalla en alguna cosa i de vegades sense conèixer les realitats del territori. Crec que no és just ni per al territori, ni l’objectiu final que hem d’aconseguir. No es tracta de si la barra la posem al 30 o al 50, o de qui fa abans l’anunci. Es tracta d’una cosa molt més important, que és com gestionem el nostre territori, que el 90% és natural. El projecte de Concòrdia l’havien d’entrar a tràmit parlamentari abans de l’estiu i encara no ho han fet. El ministeri de Medi Ambient porta molts anys gestionant territori. Aquí hi ha hagut aquest projecte i s’ha fet la feina i s’ha alineat la situació per poder-la tirar endavant. Jo no m’he fixat mai si 30 o 50. El que sí puc dir és que el 30% era un compromís internacional que tenia Andorra respecte a la COP de biodiversitat.
No tanquen la porta a tirar endavant aquest altre parc ni a anar més enllà del 30%.
No, i ja estem en converses amb d’altres comuns. El d’Encamp ja ha dit que vol tirar endavant la figura de protecció a la zona dels Pessons. Si ho vol fer, té el suport del Govern i el suport tècnic del ministeri de Medi Ambient. De la mateixa manera amb Sant Julià.
No és només protegir el territori, sinó també el contingut. Comencem per l’aigua. Quan veurà la llum la nova llei?
El primer semestre del 2026. Aquest és el calendari que ens hem fixat. Tenim una llei que és del 85 i en quatre dècades Andorra ha canviat tant que el text d’alguna manera ha quedat, no obsolet, però sí desfasat, i el que hem de fer és un text que ens permeti anar 40 anys més enllà. Hi ha unes mancances que hem de corregir, com són que a Andorra no sabem de qui és l’aigua i hem de declarar aquest recurs de domini públic i dir que l’aigua és de tots. En podrà fer ús tothom igual que en fa ara, evidentment, però sota un model regulat i garantista. Aquest és el punt més important de la llei. La llei vindrà a garantir els usos actuals de l’aigua, que qui tingui un ús concret per l’aigua ja sigui per a ús de boca d’abastament, per a ús agrícola, per a algun ús industrial associat, com podria ser neu de cultiu, hidroelèctric, entre altres, tindrà associat uns cabals i una garantia. Després hi haurà d’haver un òrgan, que és el que estem dissenyant actualment, que tindrà la competència hídrica del país. Dic hídrica perquè estem parlant del conjunt d’usos de l’aigua, no només de la de boca, que aquesta és una competència comunal i en cap cas el Govern ara vol fer un sistema de distribució d’aigua al conjunt de les parròquies. No, això ho continuaran fent els comuns, però hi ha molts més usos. Hi ha el recurs com a tal, i també hi ha el domini públic d’aquesta aigua, per on discorre. De la mateixa manera que l’aigua és de tots, el riu, el llit per on discorre l’aigua també és de tots i no se’n pot fer un ús privatiu. Hi ha d’haver un sistema que ho reguli i una autoritat que tingui les competències sobre aquest bé domini públic.
Una espècie d’Agència Catalana de l’Aigua.
Exacte, però andorranitzada al màxim. No volem agafar l’ACA i dir-li Agència Andorrana de l’Aigua i les mateixes competències i posar-ho aquí. No volem crear un òrgan extern que ens obligui a engreixar l’Administració per fer noves competències perquè n’haurem de fer, haurem de fer plans hidrogràfics que no fem fins ara, però creiem que hem de trobar el mecanisme d’integrar-ho a dins de les administracions actuals existents. Estem treballant en una solució on tant participi Govern, a través del ministeri de Medi Ambient i altres que també hi tenen competència, com Salut i Ordenament, però que també els comuns tinguin un rol preponderant. Després, la Directiva Europea parla que la recuperació dels costos, de qui contamina paga. Per tant també ens estem focalitzant en aquesta estructura de l’autoritat competent i com pot repercutir una part del que suposa sanejar les aigües. Nosaltres paguem per consum d’aigua en funció dels trams de manera diferent segons la parròquia i en funció de qui ens distribueix, però hi ha un altre tema que jo sempre dic que funciona per art de màgia, que quan anem al lavabo, ens dutxem, o obrim una aixeta, aquella aigua marxa per un forat i ningú es preocupa de com marxa, i això té un cost associat que també hem d’avaluar i tenir en compte, i tot això ho hem de treballar.
En altres llocs s’han hagut d’establir limitacions i fins i tot prohibicions d’alguns usos de l’aigua i dels cursos. Aquí també es planteja?
La llei l’estem treballant sota la premissa que estem en un context de canvi climàtic i això pot provocar menys disponibilitat del recurs. A Andorra no podem parlar d’acabament o de sequera dura o extrema per la senzilla raó que som un país de capçalera i que som els primers usuaris, però sí que estem en un context de canvi climàtic que pot haver-hi una disminució considerable del recurs.
Ho hem vist a l’estiu, que el riu baixava bastant menys.
Exacte. El canvi climàtic i la disminució de recurs i de sequera prolongada han fet que hi hagi menys disponibilitat. En tot cas, estem treballant perquè la llei prevegi aquests escenaris, que no preveia la llei del 85, però en cap cas aquests escenaris ens han de condicionar la llei. El matís és important, és a dir, es preveurà, mirarà les actuacions a adoptar, els usos estaran regulats i tindrem en compte moments que potser no hi ha tanta disponibilitat de recurs, però no és perquè estiguem en aquest moment contextual que la llei serà més restrictiva. Ho serà quan ho ha de ser.
No es prohibirà omplir piscines perquè sí, però la llei preveurà que es pugui decretar la prohibició.
Exacte.
S’havia parlat també, i en altres països ha passat, de prohibir el bany en rius o llacs. Aquí també comença a haver-hi el tema de la protecció de l’aigua i de les espècies que hi viuen, de l’ecosistema.
Ara, com deia abans, tenim una situació en què ni el contingut, l’aigua, ni el continent, la llera, sabem de qui és. Nosaltres creiem que s’ha de regular sota figures de protecció del territori. El futur parc natural que estem treballant, justament un dels elements per escollir aquest territori és les reserves hídriques que té: l’estany més gran d’Andorra, que és el de Juclar però té molts més estanys. Crec que hem de regular molt més això, i sobretot pel manteniment dels ecosistemes i la biodiversitat. Al final dins els llacs viuen molts microorganismes i si tothom s’hi acaba banyant, i a l’estiu portant protecció solar, pot malmetre els ecosistemes en un moment en què el Govern també està tirant endavant diversos plans de recuperació d’espècies, algunes de les quals viuen dins del medi aquàtic, com podria ser l’almesquera.
L’almesquera ja té el seu pla de recuperació. Se n’han fet quatre per a quinze espècies. Quins queden per fer?
En vindran molts més. De fet, totes les espècies que estan en perill d’extinció estan subjectes a plans de recuperació. La idea és passar més plans de recuperació per la Comissió de l’Estratègia Nacional de la Biodiversitat i del Paisatge per ser avalats, tindre el seu informe favorable, i després elevar-los al Govern i tirar-los endavant, és a dir, aprovar-los, adjuntar-hi la partida pressupostària pertinent i licitar-los i engegar-los.
De quines espècies parlem?
Estem treballant del pla de recuperació del conill, el pla de recuperació de rapinyaires nocturns, que hi ha l’òliba, el duc, el mussol pirinenc, gamarús, un altre per la serenalla palleresa, el gat fer, el gripau...
N’hi ha que sobten.
Sí. A Andorra no tenim presència de conill, encara que pugui semblar paradoxal perquè en tenim molt al territori veí, sobretot a Catalunya, i la presència de conill és imprescindible per tirar endavant altres plans de recuperació d’espècies. Per exemple, els plans de recuperació dels accipitriformes, de l’àguila daurada, el voltor negre i el trencalòs, i dels rapinyaires nocturns, et demanen que hi hagi conill, perquè d’alguna manera formen part del seu hàbitat i de la seva alimentació.
Però no estem parlant ni d’os, ni de llops.
No ens hem ni plantejat de fer un pla de recuperació o reintroducció per a l’os ni el llop. En el cas de l’os n’estem fent un de seguiment, a través de diversos punts de videovigilància amb càmeres de fototrampeig, per saber quants en tenim, per on passen i quin és el seu comportament, i quins individus són. Això és molt important per, amb les autoritats veïnes, saber si ha estat mai associat a una depredació o no, quin comportament té. Ho fem a través de la unitat de fauna i el Cos de banders, i de forma molt transparent amb el conjunt d’actors, i un és el sector ramader a través de l’APRA. Tenim un protocol d’actuacions que sempre que tenim la comunicació que hi ha hagut presència d’un os en territori andorrà, jo directament, o els tècnics del departament, truquen al president o als membres de l’APRA i també si cal als ramaders. Vam treballar el reglament ja fa una mica més d’un any en casos de predació. Toquem fusta, no l’hem hagut d’activar, esperem acabar la temporada sense haver-lo d’activar.
I de llops se’n fa algun seguiment? Hi ha alguna possibilitat que entrin i surtin? Imagino que igual que l’os.
L’os ens arriba de la part del Parc Natural de l’Alt Pirineu, i de la part de França, de l’Arieja. Per això a les zones que sempre hi ha més presència d’os són tota la zona de Sanfons, Setúria, Comapedrosa, tota la part de l’Angonella i Arcalís, Rialb i Sorteny. Algun cop, amb algun individu que pot arribar fins a la zona de Canillo i entre Setúria i Os de Civís. Però el llop, si bé no tenim cap indici a hores d’ara i de moment podem dir que les últimes dècades no hi ha hagut un llop repertoriat a Andorra amb els sistemes de control que tenim, ens arribarà per la zona de la Cerdanya i els Pirineus Orientals. Sabent això, ja fa un temps que de la mateixa manera que fem amb l’os, també hem posat mecanismes en marxa per saber si tenim irrupció d’algun llop. Estem aquí per fer aquest control i si mai tenim una irrupció d’aquestes òbviament n’informarem i en farem el seguiment pertinent.
Fa por, o no?
En tot cas, el que hem de fer l’Administració és fer-ne un seguiment tècnic i científic i després ser totalment transparent. El pitjor que podem fer és saber que tenim presència d’aquestes espècies al nostre territori i amagar-les a la ciutadania o als actors implicats. Jo no puc estar al meu despatx sabent que ha passat un os a la zona de Rialb i que hi hagi les vaques d’Ordino i jo no dir-ho als ramaders. Aquí, a diferència dels nostres territoris veïns, el ministeri té la doble competència del control i el foment a la biodiversitat a través del departament de Medi Ambient i la del suport a l’Agricultura i la Ramaderia. Això permet tindre la visió de les dues cares de la mateixa moneda al mateix moment.
