Diari digital d'Andorra Bondia
La consellera del PS+I al Comú d’Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell.
La consellera del PS+I al Comú d’Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell.

Cèlia Vendrell: “Demòcrates no ens pot donar lliçons de protecció del patrimoni cultural”


Escrit per: 
M.P.A. / Foto: Jonathan Gil

La consellera del Partit Socialdemòcrata+Independents d’Escaldes Engordany fa vuit anys que està al Comú “com a minoria”. Encara no sap si tornarà a repetir. És una enamorada de la parròquia i li dol que el que ella considera el seu element diferenciador no sigui apreciat ni reconegut com cal: l’aigua termal. Per això creu que s’hi haurien d’esmerçar més esforços per apropar-la als ciutadans.

Quin balanç del mandat comunal fa?
L’anterior havia estat més interessant a nivell de minoria al Comú que aquest. A nivell de comissions eren més dinàmiques, amb més propostes. Ara et venen amb la feina que volen fer, te la proposen i ja està. Són comissions més de gestió del dia a dia, no són tan creatives.

Quant a polítiques, com valoraria les següents? Capesa?
Hi ha temes que no s’han tancat, com és el cas de Capesa. Ara fa 4 anys els escaldencs ens vam quedar sense aigua uns dies. Això va fer que s’accelerés la construcció d’un dipòsit i se’n va fer un altre que no estava previst. Ara tenim els dos dipòsits, però encara no treballen com ho haurien de fer. Ara s’està treballant en una nova estació d’aigües potables, perquè com més filtrada està l’aigua, menys problemes de distribució i de més qualitat. D’altra banda, hem defensat sempre que el comú hauria de tenir el 51% de les accions de Capesa, però aquest no és l’objectiu de la majoria. No en veu la necessitat. És important fer-ho per la gestió de l’aigua, perquè crec que la gestió ha de recaure directament sobre el cònsol major. Hi ha hagut passos, tot i que no s’ha avançat el que a mi m’hauria agradat.

El projecte de l’avinguda Carlemany per a vianants?
Al mandat passat vam tenir divergències per les formes i el tracte que es va donar a certs ciutadans. Tal com ha quedat, és un punt positiu que dono al Comú.

La separació de les aigües residuals de les pluvials?
El 2018 s’havia de treballar a l’avinguda Fiter i Rossell perquè es fes la separació de les aigües residuals de les pluvials. Estava  pressupostat i no s’ha acabat fent, i el 2019 ni s’ha pressupostat. Pel 2020 hauria d’estar feta, i no serà així. Si volem un país net i complir amb les reglamentacions mediambientals, una de les coses que s’ha de fer és aquesta. 

L’aparcament a la part alta d’Escaldes, l’Escaler?
És una iniciativa privada. És un projecte del primer mandat d’Antoni Martí. Ja durant la campanya electoral del 2003 en va parlar, però quasi 17 anys després aquest pàrquing no és una realitat. S’ha procurat el terreny i el pla d’actuació. Hi ha un conveni amb els propietaris per tirar endavant les obres amb uns terminis, però no s’ha començat a construir. Acabarem el 2019 i no s’haurà iniciat a no ser que m’equivoqui, tant de bo.

Sobre la protecció del patrimoni cultural, no n’està gaire satisfeta, oi?
No és un punt a favor de la majoria comunal. Els cònsols van promoure canvis a la Llei de protecció dels entorns culturals i es va passar de reduir el perímetre de 100 metres a 20 metres, i això té delicte. Teníem una borda a Engolasters que estava dins del catàleg comunal de béns classificats i el Comú la va desclassificar perquè el propietari la tirés a terra. Jo hi vaig votar en contra. Ara estan construint a un metre de la façana de Casa Trenella. No ho entenc i ja m’ho han explicat, ja. A nivell de protecció del patrimoni cultural, es mereixen un zero. La cultura no només passa per promoure espectacles al carrer, també per la protecció de les nostres bordes.
A nivell nacional, també es va deixar tirar a terra la impremta que va fer Puig i Cadafalch. El Govern no va ser capaç de protegir aquest edifici. DA no ens pot donar lliçons de cultura en aquest aspecte. 

Pel que fa a la dinamització comercial de Carlemany, n’ha fet prou el Comú?
Crec que la iniciativa ha de ser privada. El Comú ha de fer  part de l’Associació de comerciants, com un membre més. Però no ha de ser l’impulsor principal, ha de ser un vagó més, no la màquina de tren. Les associacions són difícils de tirar endavant a Andorra, han de tenir gent assalariada per executar plans de dinamització, si no és difícil que el comerciant ho faci perquè està centrat en el seu negoci. Diuen que no tenen diners, però per això han de tenir aquesta figura, per dinamitzar la zona. A més, la parròquia té altres zones comercials per promoure. 

I pel que fa a les goteres de Caldea?
És un tema que fa temps que dura i que algun dia algú haurà d’arreglar. Per generació espontània no s’arreglarà. Pel tipus d’estructura que té l’edifici, es creen fissures i ja ho sabíem des del principi. Els locals que té el Comú no es poden llogar al preu que voldríem perquè hi ha goteres. Hi ha moltes coses que es van retardant. I ja s’ho trobarà el proper. Algun dia o altre s’haurà d’actuar. Ara, mai no he dit que Caldea s’enfonsa, com em va acusar la cònsol. No som prou valents per prendre certes decisions o només prenem les que ens permeten tenir vots quatre anys després.

Pel que fa a la polèmica de les torres del Clot d’Emprivat, vostè hi va votar a favor.
Vaig votar a favor farà un any i ara votaria en contra perquè he anat sospesant els pros i els contres. Llavors no tenia tants elements a la mà, tot i que vaig participar en la comissió del pla d’urbanisme i amb el que et diuen els tècnics, segons el teu sentit comú, penses si la proposta és bona o no. La proposta que es va fer de construir torres de 20 plantes la trobava bé. A posteriori he anat sabent més coses. Per exemple que el nou  pla d’urbanisme conviu amb l’anterior. Els tècnics havien ideat la construcció dels edificis i la manera de circular entre ells. És el que a mi em va agradar perquè permetia que de la segona planta dels edificis es pogués circular d’un edifici a l’altre i es creés una segona via alternativa de circulació, i per això vaig votar a favor. Resulta que aquesta forma de circular no es podia fer perquè un espai privat no pot sobrevolar una carretera pública. Això es podria canviar amb un pla específic per a la zona. I els propietaris actuals estan fent unes torres sense aquesta circulació alternativa. A l’últim consell del Comú els ho vaig dir. 
També s’ha de mirar el tema de la circulació dels vents. Potser crearem carrers on haurem d’anar arrapats a les parets per la direcció del vent. També la  insolació que crearà a Escaldes. A això se suma que han hagut de fer un reglament de servituds aeronàutiques perquè les autoritzacions que el Comú ha donat ja feia que els helicòpters haguessin de canviar la seva ruta. El Govern ens ha picat la cresta. A nivell de reglaments i edificabilitat, no sé si a Andorra estem preparats per a un projecte com aquest.

Darrerament, hi ha hagut queixes sobre l’ocupació indeguda de les places reservades per a persones discapacitades i casos de falsificació de les targetes d’acreditació. Què en pensa?
Em consta que les ordres que tenen els agents de circulació és que són prioritàries. En això sí que puc defensar la tasca de la cònsol, perquè li he sentit dir en diverses ocasions i que ningú més hi pot aparcar. Sobre la falsificació de les targetes, no sé si ho poden identificar. És cosa del Govern, ha de facilitar una eina per identificar-les, un codi de barres, per exemple. Això és factible amb les tecnologies que tenim. Des del Comú no es donen. O amb la matrícula del vehicle. Si facilitem la identificació, limitarem molt l’ús indegut d’aquestes places d’aparcament.
El que hem de fer és que les ciutats siguin el màxim d’accessibles a tothom. En principi, des del Comú se’ns diu que les voreres estan adaptades per facilitar la mobilitat de la gent. 

Com li agradaria que fos la parròquia d’Escaldes?
És una parròquia que estimo molt, he nascut aquí i he viscut aquí, menys 8 anys que vaig treballar fora. Els meus fills han nascut aquí. El que trobo com a fet diferenciador i únic de la parròquia és l’aigua termal, i em dol veure com la tractem i que no li donem la importància que hauria de tenir. M’agradaria que l’aigua termal fos la nostra punta de llança. Que Escaldes estigués dins de les associacions catalanes i franceses de ciutats amb aigua termal per tenir més força. No és una aigua termal qualsevol. Escaldes ha crescut perquè hi havia aigua termal. Cap mandat no ho ha posat en relleu, menys el de Jacint Casal. Ell sí que la va posar al capdavant amb Caldea, que ha donat riquesa a la parròquia i a tot Andorra. Ningú més hi  ha apostat en l’Andorra moderna. No cal fer obres faraòniques, però sí que cal apropar-la a la gent, com per exemple fan a Ax-les-Thermes. No hem sabut posar l’aigua termal en relleu. Caldea hauria de ser la meca de l’aigua termal i la gent encara et demana si realment és aigua termal. És desconeguda per als propis andorrans. 
El que ara és l’ArtalRoc, una obra d’Antoni Martí, que deixem gratuïtament al Govern per fer exposicions, es va construir per  ser el Centre d’Interpretació de l’Aigua i del Madriu. En la campanya electoral passada Marín li va treure aquest nom i el va rebatejar. El CIAM no va funcionar i es va deixar perdre. Es va fer amb un objectiu i s’ha reconvertit en un museu que està bé, però no era la seva finalitat. La Vall del Madriu és una assignatura pendent i li posaria un zero a l’equip comunal per la ubicació del portal de la Vall del Madriu, que està a Andorra la Vella, quan hauria d’estar a Escaldes perquè el 80% està a territori escaldenc. 

Precisament hi ha descontent per com funciona la comissió de la Vall del Madriu.
Es reuneix cada sis mesos, i les actes, quan les passen, són de sis mesos o un any enrere. Cada any al gener la directora presenta el pressupost, però a nosaltres no, el demanem, però no l’hem vist mai. És tan trist. Apostem-hi realment per la Vall del Madriu. Alguna de les bordes ha caigut, aportem ajudes perquè això no passi als cortalans. Haurien de venir més aviat del Govern, que no del Comú. Intentem fer una associació de cortalans. Ara ningú en treu profit. Podrien fer un espai diferent, amb un producte únic a tot el territori d’Andorra. Els deuen faltar molts recursos. Creguem-hi com a país en aquest producte diferenciador que podem oferir a certs clients, a gent que busca una relació diferent amb la natura, ja que només s’hi pot accedir a peu, amb un ase o a cavall. Ho he vist evident des de fa anys. Posar-ho a la pràctica és complicat. Els cortalans demanen informes i no els acaben d’arribar. No acabo d’entendre aquesta nebulosa que hi ha al voltant de la Vall del Madriu per part de l’equip de la majoria. Em refereixo als quatre comuns implicats, no només al d’Escaldes. No sé què hi ha allà dalt. Potser hi ha una mina d’or i no ho sabem.

“Durant aquesta època d’amor amb L’A vam entrar preguntes conjuntes, ara ja no ho farem més”

Es presentarà Cèlia Vendrell a les pròximes eleccions comunals?
Estem meditant sobre si m’hi torno a presentar. Seria la tercera vegada. Fins a l’octubre no crec que hi hagi una decisió clara. Porto vuit anys al Comú, a la minoria. Al primer mandat, Marín tenia ganes de fer coses. Per a mi també era la primera vegada, i com he dit abans les comissions eren més dinàmiques. Actualment, a vegades no puc anar a les comissions per diverses raons. Sempre ho intento. Això fa que perdis una mica la motivació. Es fa feixuc des de la minoria. No tenim la força de fer oposició. Podem fer la pataleta, això no t’ho poden treure. Ens posem d’acord en les qüestions més quotidianes, ara, les coses més importants no ens les consulten, sinó que ens les presenten. Això és a causa de la llei electoral. Si hi hagués un sistema diferent, més proporcional a l’hora de distribuir els vots, es podria treballar per pactes a les comunals i les coses canviarien. Llavors seríem realment oposició, no minoria. La llei electoral actual no ho permet, per garantir la governabilitat dels comuns. Es va veure així l’any 93. Ara ha de canviar, per això fèiem la proposta de canvi a les darreres eleccions generals.

Com valora el pacte amb liberals?
Hi va haver molta sintonia entre els candidats i no candidats de les dues parts. Va ser molt positiu. Ho vam viure amb molta intensitat. La Rosa Gili i el Marc Magallon es van entendre molt bé. Hi havia entesa i ganes de canviar. Ara bé, va arribar el 7 d’abril i les coses van canviar. Posteriorment, vam fer reunions amb els liberals d’Escaldes i no estaven gens contents amb el que s’estava fent a nivell nacional. Els membres del comitè liberal d’Escaldes estaven ben dolguts perquè sabien què passaria si arribaven al pacte amb Demòcrates, perquè nosaltres ja ens vèiem a les comunals junts. Si pactaven amb DA, el nostre pacte perdia tot el seu sentit, que és el que ha passat. A la ciutadania ja no li podem explicar això. És complicat per a nosaltres creure’ns-ho. Un any abans ja hi vam estar treballant. Eren uns liberals diferents, més progressistes, amb el canvi a la llei electoral coincidíem. No em va costar l’aliança, a nivell personal creia que a les comunals hauria estat la continuació. Ara no pot ser, de tota manera jo no diré mai d’aquesta aigua no en beuré, però és complicat ara. Fins i tot a nivell de Comú, durant aquesta època d’amor vam entrar preguntes conjuntes amb Higini Martínez-Illescas. En l’últim consell del Comú li vaig fer saber que no volíem entrar més preguntes conjuntes perquè ja no venia al cas, quan ells potser aniran junts a les comunals amb DA. Per això vaig presentar les preguntes com PS+I. Els independents són benvinguts, si són afins.

Quina opinió li mereixen els rumors que Antoni Martí es torni a presentar com a candidat, descontent, d’altra banda,  amb el pacte entre DA i L’A?
Primer de tot, veig que no som els únics que estem descontents, Demòcrates també té gent que està descontenta. El senyor Martí farà el que cregui que hagi de fer. Crec que no ho hauria de fer, a nivell personal. Després de set anys de cònsol major, i vuit anys com a cap de Govern, jo si estigués al seu lloc no ho faria. No dic pas que s’hagi de retirar de la política. El que li toca ara és ser conseller general. Ara bé, té tot el dret de fer-ho, si ell ho veu així. Tots som escaldencs.

Cèlia Vendrell: “Demòcrates no ens pot donar lliçons de protecció del patrimoni cultural”
Número de vots: 112
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic