Quatre mesos al capdavant del Comú amb tres prioritats clares: acabar el Centre Cultural, fer front a la crisi de l’habitatge i el vial, eix sobre el qual pivotarà la transformació de la xarxa urbana de la parròquia. Com a remor de fons, el xoc de trens entre els consellers de Concòrdia, amb l’acord d’associació com a ‘casus belli’. Admet que s’haurà de mullar, però adverteix que encara no ho té gens clar.

Compromisos electorals: en quin moment està el projecte del Prat Gran?

Un cop a dintre i veient la situació pressupostària del Comú i també els projectes a què hem de fer front de manera immediata, i el més prioritari de tots és la reforma del Centre Cultural, el Prat Gran ha quedat en segon terme. És un projecte de molta envergadura i que necessita una fase prèvia d’anàlisi  i de participació ciutadana abans d’embarcar-nos en una reforma tan profunda. De moment està en stand-by.

La intenció és reprendre’l a meitat del mandat? Al final?
Ho veurem, una de les opcions que tenim sobre la taula és plantejar un model de participació publicoprivada i en funció de les capacitats pressupostàries i del model que tirem per desenvolupar el projecte, que inclou aparcament i parc a l’altura de Verge de Canòlich ho valorarem. D’entrada, el que és segur és que ni aquest any ni el que ve ho tirarem endavant.

A part dels pisos tutelats i de l’hotel Pol, alguna altra iniciativa per fer front al problema de l’habitatge?
Nosaltres tenim molt poc terreny en propietat més enllà del terreny demanial, boscos i muntanyes. Hem de fer un treball d’estudi per saber en quina situació es troba el mercat de l’habitatge a Sant Julià. A hores d’ara no hi havia pràcticament res de fet. Estem treballant justament en l’obtenció de les dades que reclamava la ministra Marsol fa uns dies.

Pisos buits, preus de lloguer, etcètera.
Exactament, per tenir clara la fotografia del mercat del lloguer a Sant Julià. És a dir, quin percentatge de pisos de lloguer i en propietat hi ha, en quines condicions, quina superfície i quina antiguitat. És una feina prèvia que reclamen des de Govern i que estem d’acord que cal fer.

No hi ha previsió de cedir terrenys perquè el Govern hi construeixi pisos socials.
Més enllà dels pisos tutelats, no. El cert  és que al nucli urbà de la parròquia, més enllà del Prat Gran, no tenim terreny, ja ho he dit. I hem de fer compatible posar pisos al mercat de l’habitatge amb un entorn urbà amable, agradable: necessitem espais públics oberts. Per tant, el Prat Gran el prioritzem com a espai públic i per la qüestió de l’habitatge, a mitjà termini pisos per a gent gran, i una part de l’hotel Pol per a joves.

Hotel Pol: tenen un calendari?
Tan bon punt vam entrar al Comú ens vam trobar un projecte de residència universitària i per a l’emancipació dels joves amb un pla de viabilitat i una proposta de model d’explotació en concessió que estava completament allunyat del que és el mercat andorrà. Bàsicament per una qüestió de preus, pisos molt petits, compartits a 1.700 euros. El que treballarem durant aquest primer semestre  de l’any és un nou pla de viabilitat i obrirem aquí també vies de col·laboració amb el Govern, que reclama als comuns que posin a la seva disposició terreny, i nosaltres tenim el terreny i tenim l’edifici. Cal explorar com hi col·laborem.

Quants pisos hi cabran, al Pol?
Ho he demanat de forma insistent a l’UdA per no caure en la precipitació i convertir tot l’hotel en residència universitària si no fa falta. Estan treballant a afinar una mica més aquesta xifra. Si fins ara, i deixant de banda els preus que s’havien posat sobre la taula, hi havia entre 40 i 50 unitats immobiliàries de menys de 30 metres quadrats, si volem canviar les dimensions, potser no n’hi cabran 40, sinó 30. En tot cas és un volum prou important de pisos, tenint en compte les inversions que està fent Govern en matèria d’habitatge, penso en altres projectes a la parròquia d’immobles que s’han comprat o que s’han llogat per posar-los al mercat de lloguer. 

Calendari?
Hem de ser molt cauts en això. Amb els béns públics no podem fer passos en fals, no podem comprometre’ns a fer coses que després no podrem complir, ni tirar  endavant projectes que després no podrem assumir. Cal una fase prèvia d’estudi, això és bàsic. L’ideal seria que poguéssim arribar a un acord amb Govern i triar un model d’obra i d’explotació dels pisos durant aquest any, perquè l’any que ve poguéssim començar a rehabilitar l’edifici. El projecte que finalment s’acabi triant per ubicar-lo allà també pot ser transformador del centre urbà i del teixit econòmic del seu voltant.

Les obres del vial, començaran efectivament a finals d’any?
Sí, tenim el compromís del ministre Ferré de començar a finals d’any la instal·lació de les barreres dinàmiques i xarxes de protecció amb l’objectiu que a principis del 2025 es pugui començar a perforar. Haver pogut avançar mig any les obres és fruit de la negociació dels consellers generals de la parròquia amb el ministre i estic molt agraït a les dues parts. Pot semblar una partida irrisòria, aquests 100.000 euros, però no és tant el valor econòmic de la inversió, sinó, repeteixo, el temps que guanyem. Aquest any començarem a veure moviment a la muntanya de Rocafort.

Quan hi podrem circular?
Ens diuen que les obres s’allargaran entre dos anys i mig i tres. Cap a finals del 2027, probablement.

Ho veurà acabat com a molt honorable.
Ho vull veure com a lauredià.

Soc un comerciant de la parròquia i penso, si ara sense vial els cotxes passen de llarg, com hauran de parar amb vial? 
Sempre hem tingut tendència a pensar que per als comerços era important que els vehicles passessin pel davant, però resulta que bona part dels comerços de l’avinguda Francesc Cairat ens reclamen aquest vial perquè el que volen és que l’entorn urbà sigui molt més pacífic i els carrers tinguin aquest caràcter més comercial, no de via ràpida. Òbviament, quan el vial s’acabi haurem hagut d’avançar en aquesta feina de reordenació de la trama urbana i de senyalització i posada en valor dels actius comercials i de serveis que tenim al poble. 

Quines iniciatives impulsaran des del Comú perquè no hi hagi tants locals tancats al centre?
Passejant per Verge de Canòlich comprovaràs que no n’hi ha tants, de locals buits. La qüestió és més aviat com s’integren a la trama urbana. Aquest és el principal problema. Quan parlem amb experts de dinamització, tots els estudis que s’han fet els últims anys en aquesta matèria coincideixen en un punt: la millora de la trama urbana. 

Què vol dir, això?
Nosaltres volem començar per aquí. No és una feina d’un dia, però és una feina necessària, que té un recorregut a mitjà termini, i els resultats els veurem a mesura que anem fent  aquesta millora de la trama urbana, que anem habilitant més places d’aparcament al centre urbà…

On?
Estem parlant amb privats perquè puguin desenvolupar aparcament de certa capacitat, i un dels projectes era l’aparcament públic soterrat al Prat Gran. Són intervencions costosos, certament, però que a llarg termini tenen un impacte econòmic i social molt, molt gran. És a dir, la filosofia és que no fem tantes petites campanyes de dinamització, sinó que invertim en eines estructurals, aparcament i  entorn urbà.

Com ha anat la relació amb Majoral?
He de dir que aquests tres mesos no l’hem vist gaire perquè ha estat de baixa i per tant no hem pogut treballar ni posar les bases d’una col·laboració amb la minoria. Però sí que hem vist un tarannà diferent al nostre. Entenc que és conseqüència òbviament de passar de ser cònsol major a cap de l’oposició. Vull esperar que faran un treball proactiu i constructiu com vam mirar de fer nosaltres, però això és decisió seva.

Els estudis de càrrega deuen ser imminents.
Hem rebut les primeres conclusions, però estem encara en la fase d’estudi. Ara ens reunirem amb l’empresa adjudicatària perquè ens expliqui amb detall les conclusions. No puc avançar res més fins que ens reunim.

Seran un argumentari per frenar la construcció?
Nosaltres no hem patit el ritme accelerat que han suportat altres parròquies aquests últims anys. La voluntat no és frenar per frenar, sinó establir uns mecanismes d’ús del sòl i de desenvolupament racional, i els estudis de càrrega ens han de donar aquestes eines, ens han de permetre entendre de quin mal hem de morir: si és per manca d’aigua, si per infraestructures de sanejament, viàries… A partir d’aquí caldrà ordenar tot aquest desenvolupament tenint molt clar on és el límit del nostre sostre. 

El Centre Cultural, quan obrirà?
Ens havien dit sempre que per la festa major estaria obert. Però quan vam entrar al Comú no hi havia projectes tancats per al vestíbul, la biblioteca, els seminaris i els auditoris. Se’ns feia molt difícil pensar que des del gener fins al juliol l’arquitecte pogués acabar el projecte, encomanar els materials, negociar amb l’asseguradora i la constructora i tirar-ho endavant. Així que vam ser molt transparents. Un calendari realista ens porta a finals d’aquest any o principis del que ve. 

Quina idea tenen per refundar el Centre Cultural, per recuperar la iniciativa?
Gràcies a la diligència del Comú anterior es va poder reobrir ràpidament l’escola d’art i La Trapa, l’ús del dia a dia del Centre Cultural ja el tenim resolt. Ara es tracta de recuperar aquest espai d’exhibició i d’excel·lència que teníem. La incorporació a l’equip comunal de la Teresa Areny, que va ser la primera directora del Centre Cultural, ens ha de permetre tornar a posar el nostre equipament a l’altura del que havia sigut en els inicis. Treballarà en paral·lel a la finalització de les obres en una programació d’entitat i diferenciada de la resta de l’oferta cultural del país.

Les tensions entre Concòrdia i Desperta Laurèdia: com les han viscut des del Comú?
Totes les parts hem reconegut que hi ha discrepàncies en certes qüestions, potser derivades de com s’ha gestionat la presentació del llibre de Pol Bartolomé sobre l’acord d’associació. Dit això, entenem que Desperta Laurèdia és un projecte força anterior a Concòrdia i que té el seu recorregut parroquial. En aquesta qüestió, com en altres de més estratègiques, hi ha pogut haver certs desacords. Però res més enllà del debat intern. Molt menys es pot parlar de crisi. No diria que n’hi ha hagut. Desperta Laurèdia és un projecte eminentment local i Concòrdia treballa en unes altres línies des del Consell General. Però òbviament hi ha un ideari compartit en qüestió de benestar, de model de territori, de gestió del creixement… Totes aquestes són les qüestions essencials que ens uneixen.

L’acord d’associació no és matèria menor. Com el veu,  com una oportunitat? Com una necessitat? Un risc? Li genera reticències? Quines?
És una qüestió de tanta complexitat que encara no soc capaç d’entendre la magnitud dels impactes que pot tenir. Ni en sentit positiu ni en sentit negatiu. A títol individual estic mirant d’escatir en quin punt estem d’aquelles línies vermelles que des de Concòrdia vam establir que l’acord no podia traspassar. Però és que encara no tenim ni el text definitiu, per tant se’ns fa difícil a hores d’ara interpretar quines s’han traspassat, quines no i de quina manera. Ara mateix seria precipitat agafar una posició contrària o favorable. Ho hauré de fer, però a aquestes altures m’és impossible i penso que tampoc no seria prudent. 

Fa mesos que tenim l’esborrany.
Hem d’afrontar aquest debat des de les dades, des de la racionalitat, intentant entendre  amb la màxima precisió els impactes que tindrà, i ens falta molta informació. Del que sí que vull fugir és de les campanyes de la por i de la crispació i del soroll al tomb d’aquesta qüestió.

I no és des del pacte d’Estat des d’on es pot tenir una perspectiva més detallada?
Nosaltres com a partit consideràvem que el Consell General havia de recuperar la centralitat de la negociació, de l’anàlisi d’aquest impacte de l’acord. Òbviament, amb la participació dels excaps de Govern i de les forces polítiques extraparlamentàries. Però el debat havia de ser al Consell i el Consell havia de recuperar el pes que li correspon. D’altra banda, la participació o no a pacte d’Estat Concòrdia la qüestionava per la capacitat d’influir en un acord que ja estava pràcticament tancat quan vam arribar. No és una excusa per no participar-hi, és un fet. Per tant reclamem que el Consell General recuperi la centralitat que ara mateix no té.