Cerni Escalé: “Cal una llei del benestar amb indicadors concrets de qualitat de vida”

Dues setmanes després de la presentació pública Cerni Escalé, un dels impulsors de Concòrdia, valora la rebuda del moviment i avança algunes de les propostes que estan debatent per capgirar el model de país, com ara tirar endavant una llei del benestar que pugui guiar l’acció legislativa i l’acció del Govern amb indicadors concrets.

Quina ha estat la resposta rebuda?
Concòrdia vincula quatre aspectes que s’havien tractat de forma separada a l’agenda política com són el preu de l’habitatge; la inversió estrangera; el territori, l’urbanisme i la construcció; i un trencament molt important que està tenint Andorra de comunitat. I aquest plantejament global, entendre aquestes quatre crisis com una crisi única de país, ha fet que el missatge fos fàcil de reconèixer per a molta gent. És un missatge de benestar social enfocat a una problemàtica molt concreta que està vivint el país a dia d’avui. Crec que la rebuda de Concòrdia ha estat bona, i en part ho ha estat perquè la gent  s’ha sentit molt reconeguda amb aquestes problemàtiques. 

En la presentació es van exposar els problemes però no propostes per resoldre’ls.
L’objectiu de la presentació era parlar d’aquests neguits que estan a l’arrel del moviment i poder obrir un espai col·lectiu de discussió sobre aquests debats els pròxims dos mesos. I no volíem limitar els resultats als quals es pot arribar al final d’aquests dos mesos que ens hem donat per parlar amb la ciutadania però també amb actors econòmics i socials i veure quina és la seva diagnosi i les seves propostes i contrastar-les amb les que hem pensat fins ara.

Han iniciat ja aquestes reunions?
Fem una reunió els dijous a dos quarts de set de la tarda que és sempre oberta. De fet, més que una reunió el que fem és obrir les portes del local. Al marge hi ha hagut reunions de coordinació i debat i en una o dues setmanes esperem tenir comissions temàtiques constituïdes i un espai per a cada una d’elles en dies diferents de la setmana. I tot serà obert.

I quines propostes han pensat fins ara?
Una de les mesures concretes que estem debatent és la de crear una llei del benestar, que pugui guiar l’acció legislativa i de Govern amb indicadors concrets de qualitat de vida, i que sigui a partir d’aquests objectius que s’articulin la resta de polítiques. I cal modificar la Llei del sòl per tal d’ordenar l’urbanisme del país, també s’ha de modificar la Llei d’inversió estrangera i segur que d’altres, però hi ha un consens molt gran dins el grup que una de les primeres intervencions ha de ser aquesta.

Llei del benestar?
Tenim un problema de transferència intergeneracional del benestar, i això crec que es veu amb el debat de les pensions, amb el deute del Govern però també en la construcció i en la desandorranització del país, per la venda de propietats que eren andorranes però també per l’alta penetració al mercat andorrà d’empreses que venen de fora.  Hem de garantir de forma urgent que els nostres fills tinguin la mateixa qualitat de vida que hem tingut nosaltres. Per això aquesta llei del benestar, amb fites concretes i que ens pugui portar a pensar en el país més enllà dels cicles electorals. Cal una perspectiva política a llarg termini en aquest país, i probablement també compromisos que vagin més enllà de les qüestions incòmodes.

Volen fugir d’etiquetes, però en un eix tradicional esquerra-dreta cap a on mira Concòrdia?
Concòrdia es considera progressista. La visió d’esquerra és un Estat més gran i la de la dreta és un Estat més magre vetllant per a pal·liar alguna de les externalitats més negatives del mercat però deixant que aquest operi de forma autònoma. La dificultat d’Andorra és que la base fiscal fàcilment es redueix segons quins impostos s’apugen, aleshores la mida de l’Estat té una limitació natural. 

Aleshores?
Crec que no és tant una qüestió d’esquerres o dretes, sinó de com d’oberts estem al canvi i la transformació i que el principal repte d’Andorra a dia d’avui és saber recuperar el sentit de comunitat. Per a mi el més important és que el benestar torni a estar al centre de l’agenda política, no solament del discurs polític. Hem estat parlant de benestar però en realitat hem estat fent polítiques de mercat, polítiques econòmiques. Veiem una societat civil que és pràcticament inexistent en allò social. D’associacions amb objecte social n’hi ha poques al país pels habitants que té, i vivim en una societat que té diverses comunitats separades. Hem perdut molt lligam social els últims trenta o quaranta anys, i també hem perdut institucions que estaven pensades pel país. Hi ha una deriva molt forta d’homologació catalana de la legislació andorrana i quan les nostres lleis deixen de ser nostres passem a tenir alguns dels problemes que estem vivint.

Hi ha qui ja els ha batejat com l’esquerra radical.
D’això res. Som un moviment progressista que opera des de valors com ara la solidaritat i també l’esforç, i amb això m’hi sento molt reconegut.

També s’ha comentat que els falta experiència i que podrien captar el vot jove abstencionista.
Crec que ens falten experiències diferents de les que hem tingut fins ara i que el fet de venir de diferents sectors, diferents experiències personals i tenir perfils diferents és un  avantatge a l’hora de plantejar problemes que fa molts anys que duren. El que ens hem de plantejar és si trobarem solucions als problemes del país des de les perspectives que els han creat. Potser la manera d’enriquir més el debat és que hi hagi visions noves a la política andorrana. Però és un projecte transversal i al moviment s’han apropat persones de perfils i edats molt diferents i que participen de forma habitual en les reunions. 

L’objectiu és arribar a les eleccions?
Concòrdia té la vocació d’arribar a les eleccions però també la d’anar més enllà de les eleccions. I té la vocació d’oferir alternatives des del debat, des del diàleg ciutadà. I hi ha moltes maneres d’oferir alternatives. Una és des de la política de les institucions,  i el canal d’accés a aquest són les eleccions. Així, hi ha una aspiració de poder acostar aquest canal de la representació política però també volem estimular el debat, i per això no cal anar a unes eleccions. El nostre objectiu és poder formular candidatures en les pròximes eleccions però també poder incidir directament en el debat públic.

I ja els han trucat a la porta altres formacions? 
Som un lloc molt petit i ens coneixem entre tots. Hem estat en contacte amb persones que militen a d’altres formacions però en cap cas ens plantegem parlar ni de persones que han de formar candidatures, ni de pactes electorals fins que no estiguem constituïts com a partit. A més, volem centrar-nos en les idees, volem créixer primer des de l’ideari i construir a partir d’aquí. És trencar amb una manera d’entendre la política que ha estat molt transaccional durant molts anys i sovint ha estat més qüestió de qui que no de què. I el què ha de ser el centre del projecte polític.

També es diu que són la plataforma d’alguns que han abandonat el seu partit.
Som un grup de persones joves que hem començat a trobar-nos i crear aquest moviment i no hi ha cap gran misteri a darrere, més enllà de la inquietud i del compromís de les persones que han iniciat el moviment.

Es defineixen com a europositius però no volen saber res del mercat interior de la UE.
Tenim un dubte que és, ¿si la inversió estrangera no ha estat fins ara la solució als nostres problemes per què l’obertura total, un mercat molt més gran, hauria de ser-ho? Si la inversió estrangera que ens ha arribat massa sovint era substitutiva del teixit econòmic andorrà, per què obrir les portes de la nostra economia una mica més hauria de resultar en creixement? Creiem que hi ha altres maneres de créixer, que es pot créixer des de la singularitat. Creiem que s’ha de parlar amb Europa i que Europa són moltes veus, i una d’elles la UE. El que no creiem és que un acord d’associació dins del mercat únic amb la UE sigui l’única manera que Andorra té d’interactuar amb l’exterior i d’aconseguir acords que siguin positius.

Que passarien...
Hi ha moltes altres places multilaterals de les quals Andorra forma part i que es poden aprofitar més, i  podem aprofitar més també les nostres relacions bilaterals. Esperem a veure quin és el contingut de la proposta d’acord d’associació, però pensem que algunes de les premisses de l’entrada al mercat únic són incorrectes i que existeixen riscos ocults dels quals encara no hem parlat.

I quin marge hi ha per canviar el model de relació amb la UE després de més de set anys de negociació i quan es preveu tancar l’acord el segon semestre del 2023?
La Unió Europea és un interlocutor seriós, molt acostumat a la negociació internacional, que entén que negocia amb els representants democràtics escollits, i que una orientació per a l’acord pot canviar si el mandat popular canvia. Amb tot, l’acord ja l’estem aplicant.

Com? 
Sí, ja estem aplicant l’acord d’associació abans del referèndum i això es veu amb la Llei de protecció de dades, amb la Llei de contractació pública i amb altres textos. Ens estem apropant a Europa sense que hi hagi hagut un debat de país sobre aquestes qüestions. Els andorrans ens hem de convèncer que el futur d’Andorra depèn de nosaltres, que de solucions no ens en donaran els que venen de fora, sinó que venen d’allò que fem nosaltres el dia a dia, que el canvi ha de venir de dins cap a fora i no de fora cap a dins.

L’acord d’associació s’ha plantejat com la pedra angular del model econòmic, com ha de ser aquest model?
Andorra ha d’estar oberta a la inversió estrangera però a aquella que sigui veritablement diversificadora. Si una empresa de fora vol obrir un restaurant que està sota un globus aerostàtic això pot ser interessant perquè és una oferta singular i diferent. Per tant s’ha d’establir diferències entre la inversió estrangera i, sobretot, hem de créixer en qualitat de vida més que no en nombre de visitants o quantitativament. De res serveix que quatre o cinc persones siguin més riques si hi ha una situació que impedeix que una majoria de gent pugui viure de forma tranquil·la. 

Lligàveu el problema de l’habitatge a la inversió estrangera, com es pot pal·liar aquesta problemàtica?
S’ha de limitar de forma estricta la inversió estrangera en immobles. I s’ha de canviar el requisit d’invertir 400.000 euros en immobles per a l’obtenció de la residència passiva. Hi ha també una qüestió constructiva, s’està construint molt, on no toca, i s’està construint, a més, pagant molt poc. Ara mateix hi ha una bonificació del 70% de l’impost de construcció si el destí és el lloguer, però al cap de deu anys es pot fer un canvi de destí i, en molts casos es fa el canvi de forma automàtica a vendre sense haver pagat el 70% de l’impost. Hem intentat facilitar la construcció com a resposta al problema de l’habitatge i el que hem aconseguit és construir sense ordre ni escala en llocs on no hauríem d’haver intervingut i no hem pal·liat el problema real, que segueix sense solucionar-se, a la vegada que n’hem creat un altre com és de l’excessiva densitat. 

Parlava d’urbanisme però els POUP permeten el que permeten.
Hi ha un gran descontrol. Devem ser un dels únics països del món on hi ha una piscina al mig d’una zona industrial. Calen sostres de població, seqüencialitzar les noves urbanitzacions que sorgeixin i cal també un pla nacional d’infraestructures que inclogui tots els serveis públics. I també és molt important regular bé els usos.

Han criticat les inversions en turisme, com ha de ser el model turístic? 
El turisme és essencial per a l’economia andorrana i advoquem per reorientar-lo. Tenim una portaventurització del turisme a Andorra i creiem que hi ha maneres alternatives de promocionar el nostre país a l’exterior i que és important atraure turisme de qualitat i no en grans nombres. L’important és que la despesa dels turistes sigui més elevada, trobar alternatives de transport públic per no tenir tants cotxes a les nostres valls i oferir experiències que siguin diferents de les del nostre entorn, que és el que acaba portant turisme de rendes més altes i que té un major impacte econòmic per al país amb un menor nombre de persones.

Deia que s’havia perdut comunitat, com es recupera? 
La comunitat es recupera des de les tradicions conjuntes. També amb la creació d’espais urbans agradables i en els quals es puguin reunir les persones, on l’oferta d’oci no estigui separada de la geografia urbana. I s’ha de fomentar també el tercer sector. El Govern ha de fer un esforç molt actiu actualitzant el registre d’associacions, creant incentius perquè les persones s’organitzin entorn de grups d’interès. Tenim l’avantatge de ser un Estat petit i hauria de ser obligatori que el Consell General, quan tracta legislació sobre matèries específiques que coincideixen amb l’objecte d’associacions, aquestes participin en el procés legislatiu.