El president del grup parlamentari Concòrdia fa balanç de la legislatura i lamenta que s'estigui pitjor que fa cinc anys, a la vegada que fa autocrítica de la tasca del seu grup parlamentari. Cerni Escalé lamenta l'oportunitat perduda per despenalitzar l'avortament i la poca voluntat per afrontar la crisi de l'habitatge.

A tot just un any de la fi de la legislatura, quin balanç se’n  pot fer?
Vivim en un estat de repetició. Si algú rep per equivocació una còpia del diari de fa cinc anys podria pensar perfectament que estem en la situació actual. Hem empitjorat això sí amb la situació dels serveis públics, amb el preu de l’habitatge i amb el sentiment de poble, de comunitat, que s’està diluint.

Té recorregut encara la legislatura tenint en compte que dels grans projectes anunciats a hores d’ara no n’hi ha cap?
Se’ns ha dit que ja no hi haurà ni inversions significatives ni projectes d’alt calat en el que queda de legislatura. Tenim l’esperança encara que el Govern faci un canvi de plantejament i aposti per frenar l’especulació immobiliària, que és evidentment el que està fent que pugin els preus com han pujat, i que aposti per l’equilibri demogràfic de la població del país.

I què fa pensar que ho faci el darrer any de legislatura si no ho ha fet en tres?
Seguirem insistint i fent propostes en aquest sentit.

Li parlava de tres grans projectes i un seria el tema de l’avortament. Veu possible avançar en la despenalització?
És una gran oportunitat perduda per a la despenalització de veritat, que és la que afecta la dona i el metge, i per incloure a la cartera de serveis de la CASS el reemborsament de la intervenció mèdica de l’avortament fora de les nostres fronteres. A l’inici de la legislatura això era possible i sembla que avui l’opinió del Vaticà i del Papa ha canviat. Va ser molt clar el copríncep episcopal a inici de legislatura dient que això era possible i l’enduriment ha estat després, així que és una negligència molt gran que no s’hagi fet al seu dia. Esperem veure, imaginem, la despenalització de la dona, però s’ha de tenir en compte que és l’impacte més petit perquè no s’ha encausat cap dona per haver avortat. Vull recordar que vivim en un país en el qual l’avortament és il·legal en casos de violació de la dona, de malformació de fetus i també en cas de risc per a la vida de la mare. És indignant i una vergonya nacional que en un cas de violació no es permeti un acompanyament digne a la dona que l’ha sofert. Som l’únic Estat d’Europa on això passa i em sembla profundament injust.

Un altre seria l’acord d’associació, en procés de conclusió, però tampoc sembla que hi hagi d’haver el referèndum abans d’acabar la legislatura.
L’opció de fer la consulta hi és. I pensem que el Govern l’hauria de convocar immediatament si realment vol tirar endavant amb el procés. Ara, creiem que el més caut, el més sensat en aquests moments pel país, és suspendre el procés i renegociar aquells punts que tenen a veure amb la lliure circulació de persones, lliure entrada de nacionals UE al país, i la lliure circulació de capitals per l’immobiliari. En el cas de la lliure circulació de persones s’ha de remarcar que la clàusula que obliga a un creixement del 7% de la població comunitària cada any es va demanar d’incloure per part d’Andorra, i són molt més flexibles les clàusules negociades per San Marino i Liechtenstein al seu moment. Ara, res impedeix fer el referèndum perquè el text ja està tancat. Per tant que el Govern, si vol tirar endavant, faci el favor de fer la consulta a risc de continuar vinculant d’altres Estats.

Suposo que el Govern té interès a desvincular el referèndum de les eleccions generals.
Fa un any que el text està tancat i realment hauria pogut realitzar la consulta.

I amb text tancat hi hauria opció de renegociar?
Per renegociar s’ha de tornar a obrir un nou mandat de negociació, és a dir tornar a començar una part del procés i per tant estaríem parlant d’una negociació que duraria anys.

I el tercer gran tema seria la reforma del sistema de pensions. Es presentarà finalment un text, encara que sigui de mínims?
En qualsevol moment el Govern pot entrar una modificació. Quan els senyors de la majoria presenten una modificació d’una llei que té impactes positius a curt termini sobre el poder adquisitiu de les persones no té cap problema a presentar-ho en solitari, sense el consens dels grups parlamentaris. En canvi en el tema de la CASS, i estem parlant de pujada de cotitzacions i per tant l’impacte és negatiu, aquí des de Govern i majoria es busca acord parlamentari. Des del primer dia de legislatura que Demòcrates va dir de fer un acord de forma conjunta i avui encara no tenim una proposta en ferm sobre la taula. No tenim cap problema a arribar a acords si és per un benefici col·lectiu, però el discurs de si fins avui no s’ha arribat a un text és per culpa de l’oposició és capciós.

La CASS insisteix que cal actuar i fer-ho com abans millor. Què cal fer?
El sistema de pensions ha de permetre que aquelles persones que estan en una situació desprotegida al moment de la jubilació i que han treballat més de trenta anys al país tinguin un salari suficient per viure amb dignitat. A partir d’aquí, les persones amb salaris més elevat han tingut més capacitat d’estalvi. Pensem que hauria de ser relativament senzill cobrar una pensió equivalent al salari mínim interprofessional, i a partir d’aquí el valor del punt hauria de ser decreixent i que ningú hauria de cobrar en cap cas una pensió superior a dues vegades el salari mínim interprofessional. 

Cal un gir important per aconseguir això.
L’economia del país fins ara el que ha fet és créixer en base a les persones, anar incorporant persones amb salaris molt baixos i això crea les obligacions que crea però amb poques concessions. El que necessitem és aconseguir que el model econòmic permeti que els salaris siguin més elevats, ser menys persones i garantir el salari mínim a la jubilació. L’increment del salari ha de ser la clau de volta de qualsevol canvi econòmic al nostre país. I està tot relacionat, si volem per exemple un turisme de més qualitat cal aquest tipus d’aposta, i això implica cuidar molt les especificitats del país, visualment que sigui un lloc bonic, que la gent no passi, quan els turistes ens visiten, dues hores a les carreteres, que sigui un lloc on la força de treball està més qualificada... I respecte a d’altres sectors econòmics, pensem que és molt important facilitar el retorn de les persones andorranes al país i que la diversificació econòmica passa molt per fer més lleis a mida de les empreses que podem captar, i això és incompatible amb entrar a la UE.

El Govern diu que la clau de volta per a la diversificació  és l’acord d’associació.
L’acord d’associació és un acord comercial. Quan s’obren les economies t’especialitzes en allò que estàs fent bé. Només cal veure a quins sectors beneficia, segons l’estudi del Govern l’acord d’associació. No hi ha cap economia de petits estats europeus que s’hagi diversificat entrant a la UE.

Cal diversificar-se abans,  però què cal per fer-ho?
Pensem que cal una inversió molt decidia en un parc tecnològic i d’innovació, hem de millorar les infraestructures de transport, intern i cap al país, com per exemple amb la connexió ferroviària amb l’Hospitalet. Cal una capacitació dels actors perquè no tenim tradició tecnològica a Andorra, i per tant hauríem de centrar molts esforços d’inversió en la Universitat, la connexió entre aquesta, la recerca i l’empresa. És evident que hem de captar talent altament capacitat i això es fa amb inversió econòmica.

Ens podem permetre un dèficit sanitari de 40 milions a l’any?
I ens podem permetre apujar la despesa de funcionament del Govern un 15%? És un país on el Govern ha intentat compensar la pèrdua de poder adquisitiu de les persones injectant els diners directament però sense frenar l’especulació immobiliària. És absurd. Vol dir que el Govern permet l’enriquiment d’un petit nucli de persones, molt proper a qui està governant, una relació entre el poder econòmic i el polític que hi és actualment. Es permet l’enriquiment de poques persones en immobiliari a costa de la resta de la població i al mateix temps s’injecta diners amb ajudes per a l’habitatge digne. És frenar amb un peu i accelerar amb l’altre. No és que no hi hagi diners per invertir, és que s’està destinant malament els diners del pressupost públic. Des que governa Demòcrates han nascut quinze agències independents que se superposen amb el seu funcionament amb el Govern. Parlem de recursos que podrien tenir un millor ús. Després també hi ha d’altres mecanismes que han de permetre ingressos addicionals. Hem d’arribar a una situació en la qual la persona que ens visita també contribueixi al pressupost públic. Hi ha molts mecanismes.

Suposo que parlem de la vinyeta turística, però a nivell fiscal hi ha recorregut?
Sí. No advoquem per una apujada de tipus de l’impost de societats ni de l’IRPF però pensem que s’ha de pagar el tipus real, i això vol dir que s’han de revisar algunes de les bonificacions actuals. I després hi ha alguns ingressos que no computen com per exemple els beneficis de les participacions socials de les empreses del país. I això no es veu enlloc. El mateix tipus que la resta, el 10%, però aquest s’ha de pagar.

S’ha fet prou per afrontar el problema de l’habitatge?
No. En el fons la crisi de l’habitatge és una crisi de poder adquisitiu i d’especulació immobiliària, no hi ha més. Si avui limitéssim la compra de les persones estrangeres, s’han acabat els augments de preu. És un mercat  infinit, perquè hi ha molta gent que ve al país i acaba comprant i a més a més hi ha molta especulació interna. Un mercat on el 30% de persones de fora. Com podem seguir permetent que gent que es compra un immoble, ni tant sols com a segona residència si no per a inversió, ho segueixi fent i al mateix temps amb la situació de desprotecció que tenen les persones que resideixen a Andorra? I diràs, un 30% no és tant, però el 30% vol dir un 40% de l’increment de preus que hi ha hagut des de l’any 2019. I després hi ha la part d’especulació immobiliària. És molt fàcil limitar les dues coses, però no hi ha hagut la voluntat.

Hi ha hagut canvis amb l’impost de plusvàlues.
S’ha reduït. El 2023 es passa una llei per la cambra parlamentària que redueix l’impost i després, amb la Llei òmnibus, es torna a incrementar una mica però no arriba a l’import inicial.

Fer voltes per quedar-nos al mateix lloc o fins i tot pitjor.
Penso que hi ha una part cosmètica i una part també de voler acontentar tothom. Voler acontentar l’immobiliari però tampoc ser massa agressiu cap a les persones que no tenen casa. I al que ens ha portat això és a ser el país d’Europa amb la taxa de fecunditat més baixa, la gent no pot tenir fills perquè no es pot emancipar, a ser un país que creix a nivell migratori un 10% en tres anys, un país en el qual per anar al fisioterapeuta t’ha d’esperar tres mesos, quan això no havia passat mai a la vida, per visita amb el cardiòleg quatre mesos i endocrinòleg cinc mesos.

Quin balanç fa de la feina del seu grup parlamentari?
Ens vam equivocar pensant que el Consell General és un lloc en el qual impera el sentit comú i la proposta. I hem estat tres anys en què hem presentat deu lleis de les quals no n’han acceptat cap i, des d’aquesta perspectiva, evidentment és un fracàs. És a dir cap de les propostes que ha presentat Concòrdia han estat acceptades. Sí que s’han pactat moltes coses amb els grups parlamentaris, però bàsicament qüestions tècniques més aviat menors, sobre les importants no hi ha hagut una voluntat de canvi. Vist en perspectiva hauríem estat més enèrgics, incisius. 

La ciutadania ha pogut percebre Concòrdia com a una alternativa de govern?
Això s’ha de percebre sobretot a les eleccions. Un pot escollir fer un perfil d’oposició molt marcada des del principi o intentar pactar, les dues coses són incompatibles. Si la crítica a Govern és molt forta, els pactes són pràcticament impossibles. Hem agafat un perfil una mica mixt. Serem enèrgics en aquest darrer tram de legislatura i quan s’ha de demostrar que hi ha alternativa de govern és a les eleccions. Estem preparats. Estar a l’oposició és el privilegi del temps, el privilegi de poder construir alternatives. Hem estat quatre anys fent propostes, però també preparant una alternativa de govern.

Si s’ha pogut incidir en alguna cosa.
Hem vist com el Govern adoptava el discurs de Concòrdia respecte al creixement. De fet, quan s’expressa en termes de sostenibilitat i model econòmic s’assemblen molt als nostres, el que passa és que després amb les mesures canvien molt. Des d’aquesta perspectiva, això sí ha funcionat. És a dir, el discurs de Concòrdia ha acabat sent hegemònic. Però repeteixo, per governar s’han de guanyar unes eleccions, de res serveixen quatre anys de crítica constant si no estàs preparat al final. Estarem preparats. Tenim la mirada posada en les properes eleccions generals i presentarem una proposta de govern, evidentment que sí.

Com veu tots aquests moviments que hi ha a la dreta del Govern?
Avui dia crec que la política és menys de dretes i esquerres. El que veiem és que hi ha més divisió dins els grups conservadors, però això no ens ha d’ocupar el temps. La nostra missió ha de ser la de presentar propostes i alternatives pel país que siguin adequades i també arribar a les eleccions amb un equip de persones competentment formades, amb l’experiència suficient per poder dur-les a terme. Perdrem ben poc temps mirant el que fan els altres, el que intentem és presentar una proposta pel país que sigui robusta, que ens permeti arribar a una Andorra més equitativa i on tothom pugui viure millor.

I com estan les converses entre els partits i moviments que no serien conservadors, perquè hi ha qüestions, com per exemple Europa, que els allunya?
Europa? S’ha de votar. Tots som demòcrates amb d minúscula. En tot cas, Concòrdia no es presenta a les eleccions amb el PS, sinó que ens presentem sols a la nacional i a les territorials el que farem és formar part d’un bloc molt divers, amb moltes sensibilitats que el que volen és un progrés del país i una millor qualitat de vida per a tothom.

Un acord per esquivar les limitacions del sistema electoral?
Serà un projecte compartit i les prioritats estaran molt clarament fixades. El pensament no és repartir els consellers si no un nou projecte coral que des del territori pugui acabar canviant el país.

Cerni Escalé liderarà la llista nacional de Concòrdia?
Ho decidirà la militància de Concòrdia però tinc la intenció de presentar-me a nivell intern sí.