El president del grup parlamentari de Concòrdia i designat cap de la llista nacional de la formació de cara a les eleccions generals de la primavera vinent, Cerni Escalé, repassa la feina que s’està fent de cara als comicis i parla  de com afronta Concòrdia la recta final de la legislatura.

Han passat de ser aprenents de bruixot a no estar capacitats per governar. Sembla que DA té por de Concòrdia.
Sembla que estem avançant. Vam notar un canvi de tarannà després de l’última enquesta electoral, el mes de juny, en la qual Concòrdia tenia el suport del 38% dels enquestats i Demòcrates el 29%. Des d’aleshores hem notat més atacs sí. En tot cas, estem segurs que el senyor Xavier Espot està preparat per governar com ho està molta de la gent que participa en política, i hem d’evitar el descrèdit de l’altre. En el fons l’objectiu que tenim tots els que fem política ha de ser el mateix, el de fer prosperar Andorra. I la nostra responsabilitat és la de criticar els projectes, no les persones, i en tot cas quan es critiquen els projectes que sigui amb propostes concretes de com es faria.

Els han retret la falta d’experiència amb la proposta de quotes migratòries.
El que defensem és que el sistema de quotes migratòries es faci de forma triennal, és a dir, que es fixi un nombre global d’autoritzacions previstes a tres anys vista, i que, evidentment, amb l’evolució de les circumstàncies, s’acabi d’acotar com s’ha de dividir respecte als sectors professionals, però que hi hagi aquesta orientació a mitjà termini, que és la que té per exemple Canadà. És un sistema que utilitzen bona part dels estats de l’OCDE, és a més una recomanació internacional de bona governança.

Se’ls retreia la dificultat de preveure a tres anys vista els treballadors que necessitaria un sector o altre.
És molt simptomàtic dels problemes que ha tingut el Govern perquè és la seva planificació la que hauria de portar l’activitat i el que fa el Govern és adaptar-se al que es va generant. Ho veiem al projecte de la Balma de la Margineda, que necessitarà 400 treballadors, on primer s’autoritza el projecte i quan arribi el dia es necessitarà donar els 400 permisos però perquè s’ha autoritzat l’activitat. Cal revertir aquesta tendència.

Com?
Primer planificar millor les activitats, els incentius per aquestes, i una millor planificació també del flux turístic. Evidentment, després tot això reverteix en com s’organitzen les empreses i el mercat laboral. Cal per tant aquesta perspectiva de planificació a  mitjà termini, perquè si no estem condemnats a la inèrcia, i això no és bo. De fet, la gran majoria de llocs de treball que s’estan creant i que ocuparan persones migrades són amb el salari mínim, i això és el que s’ha d’evitar. S’ha de prioritzar aquelles activitats que generen salaris més elevats i, per tant, també beneficis suficients a les empreses perquè es puguin permetre aquest salaris més elevats. 

Parlava de l’enquesta política, els resultats els han posat més pressió?
Sempre hem intentat esmerçar els esforços a fer propostes per millorar el país, i ho seguirem fent. És una responsabilitat addicional veure que aquesta vegada hi ha una possibilitat real de canvi de govern. Probablement és la possibilitat més clara en els darrers 16 anys d’alternança de govern. I hem fet tot el possible per aprofitar-la. I això, evidentment, sí, és una responsabilitat addicional, no només pel fet global de l’enquesta, sinó perquè a les parròquies l’enquesta també donava guanyador Concòrdia en sis de les set, totes menys a Canillo. Però també s’ha de relativitzar, solament és una enquesta. 

Enquesta d’unes eleccions on gairebé tothom aposta per plataformes àmplies. Què passa, hi ha por d’anar amb les sigles respectives?
Doncs que el sistema electoral, com els electors saben, privilegia, sobretot les parròquies, els dos consells elegits a cada parròquia, que hi hagi acords preelectorals, posar-se d’acord per poder tenir almenys un vot més que els altres i poder governar. El que és important és que les línies problemàtiques siguin clares. El que volem és estructurar un bloc que sigui coherent amb el que defensem nosaltres respecte a l’augment del poder adquisitiu de les famílies, és a dir, no el creixement pel creixement. És el que hem viscut aquests últims anys. Una major cohesió social, la construcció de la identitat, i això passa molt per un equilibri en la població, que sigui menys rotacional que la que hem tingut fins ara. Amb un equilibri també en el nombre de persones que poden viure a Andorra, que és el que es correspon per recursos naturals. Ara mateix som més persones a Andorra que a l’Arieja, l’Alt Urgell, Pallars, la Cerdanya, sumes totes aquestes on el territori és deu vegades el nostre i en canvi la població és bastant inferior, tenim una densitat que no és normal en les valls de muntanya. Hem de mantenir els serveis actuals, es pot mantenir la població actual, fins i tot incrementar-la lleugerament, però s’ha d’arribar a un equilibri i queden pocs anys per arribar-hi.

Una línia molt marcada.
A nivell de bloc progressista el que ens agrada és això, és veure una confluència sobre aquestes idees, que és el que ens portarà a pactar. Seran candidatures configurades molt des de cada parròquia, amb moltes persones independents. 

I com està la feina d’estructuració de les coalicions?
És un acte de generositat per part dels partits que estan acostumats a presentar-se sobre el territori, de fer un pas al costat i donar suport a plataformes que són més mixtes. Però també és una part de l’aprenentatge democràtic que han de tenir els partits progressistes. Demòcrates això ho ha fet sempre. De pactar amb marcs locals, de tenir plataformes àmplies, és evident que sense això no hi pot haver un alternança govern. El que es busca és persones competents, properes, i que representin bé les seves parròquies dins, evidentment, des de  la nostra perspectiva sobre el model de creixement del país i d’equitat també. 

I en paral·lel s’està fent el programa, centrat també en el tema del creixement. 
Sí, créixer en qualitat de vida de la població i no en quantitat, que és el que hem viscut sempre fins ara. I això és absolutament possible si hi ha un canvi de les persones i els interessos que han governat fins ara Andorra. Perquè si no és impossible. Si una plataforma ha d’escoltar tots els grups d’interès que li donen suport a l’hora de governar, és molt difícil governar per a tothom. Es governa per totes les persones que has pogut escoltar. Però necessitem, penso, una perspectiva més àmplia. 

I per exemple, en l’àmbit econòmic, com es reverteix la línia que no es vol?
Havíem parlat d’estabilitzar la població, també pel que fa a turisme, el que necessitem és més despesa turística. Tenim un turisme molt centrat en els esdeveniments, i pràcticament no s’ha fet inversió en tota la part formativa, que també és rellevant. És a dir, el que necessitem és una atenció al públic que sigui excel·lent i puntera. El que necessitem és donar suport a les empreses perquè puguin oferir els millors productes. Comentàvem abans, un sistema migratori ben apuntalat, escollit, des d’aquest punt de vista més de servei públic i de provisió d’activitats que siguin d’un major valor afegit. Tot això el que ha de configurar és un sistema que sigui més resistent amb els sectors que ja tenim. I després, evidentment, per la captació de nous sectors, aquí les inversions estratègiques són molt importants. La creació d’una àrea d’innovació, de la qual fa moltíssim temps que parlem però no ha vist la llum els darrers setze anys. I és evident que si volem atreure noves activitats, s’ha de tenir l’autonomia legislativa suficient per oferir un entorn jurídic que sigui satisfactori. Es pot fer molt més pel que fa a cooperació i coordinació entre la universitat, els centres de recerca i les empreses. I això és pròpiament des d’aquest centre d’innovació i de creació.

Ja hi ha data per signar l’acord d’associació. Hi haurà temps perquè el voti el Parlament Europeu i es faci el referèndum abans d’eleccions?
Això ens ho hauria de dir el Govern. Nosaltres pensem que l’acord tal com ha estat negociat és més negatiu que positiu per a la ciutadania. La posició del nostre partit és contrària a l’acord d’associació. Però el que volem sobretot és votar aviat i pensem que la nostra responsabilitat és no només intentar persuadir i convèncer, sinó explicar-ho tot a l’acord. I això és probablement el més reprovable, el que més se li pot criticar al Govern. El fet d’explicar les parts positives, de defensar, invertint milions d’euros públics en comunicació, aquest model, en lloc de posar sobre la taula tot el que significa, el que implica. Tant de bo es pugui votar abans, nosaltres estem preparats per explicar-lo.

Si governen, el referèndum serà una de les seves prioritats si no es fa aquesta legislatura?
Pensem que ara mateix és un moment ideal per un referèndum perquè estem a finals de legislatura. No hi ha grans canvis  en l’àmbit legislatiu, ni d’inversió ni de càrrega de govern, així que ara és un moment ideal igual que ho era fa sis mesos i fa un any. Si governem nosaltres hi haurà un referèndum la propera legislatura, però la nostra primera prioritat, evidentment, és habitatge, serveis públics. Garantir l’estabilització de preus de l’habitatge i la qualitat dels serveis públics: educatiu, assistencial sanitari, la circulació per les nostres carreteres... i aquest full de ruta ha de ser la prioritat. Però en els primers sis mesos s’hauria de fer el referèndum. 

En habitatge, intervenir el mercat per frenar preus?
S’ha de parar l’especulació, sí. De fet, parar l’augment de preus de l’habitatge és molt més senzill que fer-los baixar. He estat defensant durant quatre anys que una persona que compra un immoble i el torna a vendre després no pugui fer benefici. Perquè no s’ha generat valor per a l’economia i, en canvi, se n’ha ampliat el preu. El resident final dels nostres pisos i de les nostres cases acaba pagant per l’especulació de totes les persones que han comprat i venut l’immoble abans. I calculaven que un immoble s’ha venut 2,7 vegades abans d’arribar al seu destinatari final. Això és el que ha fet explotar els preus. Això sumat a un mercat amb una oferta molt limitada i amb una demanda il·limitada de persones que volen invertir al nostre país com podrien estar invertint a Dubai, i això evidentment també s’ha de parar. Aquestes dues mesures han de ser immediates i frenen immediatament l’increment de preus. L’haurien frenat fa 4 anys, i avui els preus serien un 80% més baixos. La responsabilitat és evident de l’Estat en l’increment de preus.

I com veu les ajudes per pagar els lloguers? I què pot passar quan es retirin?
No es poden retirar. La política més perillosa que s’ha aprovat per part del Govern en el que portem de legislatura és el finançament directe dels lloguers per a famílies o per a persones que poden tenir fins a 5.000 euros de salari. Això és profundament inadequat i el que fa és apujar els preus de l’immobiliari. I una vegada han apujat els preus és molt difícil de treure l’ajuda. És una política que cronifica i no hi haurà cap Govern que pugui treure després això. No es pot, perquè els preus de la meitat ja hauran augmentat i les famílies no podran fer front tampoc als nous preus. 

Difícil solució. 
En el fons, el que ha fracassat és el model d’obertura econòmica d’Andorra i és la columna vertebral de Demòcrates per Andorra quan comença a governar el 2011, quan no hi havia suficient inversió i DA el que fa aixecar totes les barreres a la inversió i permet totes les activitats i el mercat s’ordenarà sol. I la conseqüència és l’Andorra que vivim ara, que és una Andorra saturada.

I com es pot revertir això?
Aquelles activitats que generen poc benefici, que tenen salaris baixos, no s’han de permetre quan són noves. És a dir, noves activitats amb aquests dos paràmetres no s’han de permetre per part d’inversors estrangers. El fet que un restaurant d’algú del país tanqui perquè n’obri algun altre d’una cadena de fora, en el fons el que fa és que l’experiència a Andorra sigui menys singular per al visitant i drena de recursos el país perquè la reinversió és molt inferior i els beneficis se’n van a persones que no viuen al país. Això és prioritari, i la inversió estrangera s’ha de regular per sectors, i la immobiliària ara mateix no té lloc de ser. 

Com s’encara el final de legislatura, amb quasi una trentena de lleis a tràmit?
Per ser un país petit, comencem a tenir massa lleis, i moltes lleis, a més a més, que tampoc no estan regulant res específic. Per exemple, la Llei de turisme, bona part dels articles, no sé si potser una cinquena a part, són disposicions generals del tipus l’Estat vetllarà per tenir un turisme de qualitat, i això no vol dir res, no correspon a una llei fer això. Per tant, estem sobrelegislant per a un país petit. Estem legislant, copiant en la gran majoria de casos, la legislació catalana. I, a més a més, en una situació d’embús legislatiu, fet que provoca que no puguis iniciar tots els mecanismes de consulta amb els actors econòmics i socials que tu hauries d’iniciar. Estem tractant lleis a tota velocitat, lleis molt més complexes que les que són habituals, i moltes d’elles s’estan adaptant al marc europeu. És una manera d’anar ja acceptant l’acord d’associació, sense haver-lo votat.

Una forma d’avançar feina. 
Si guanyes el referèndum. Però clar, és molt donar per fet quan el que reflecteixen les enquestes és que el no està tretze punts per sobre del sí. 

Des de la majoria s’ha posat damunt la taula de la comissió que treballa en la reforma de les pensions un primer document amb les mesures que podrien generar més consens entre grups. Es podrà assolir encara que sigui un acord de mínims? 
Hauríem estat disposats a parlar d’això des del primer dia de legislatura, a aquestes altures és difícil no llegir-ho com un gest important, que agraïm, però simbòlic. 

Parlem d’apujar les cotitzacions, de posar un topall a les pensions altes i d’endarrerir l’edat de jubilació.
Sí. Són impopulars, i l’única raó per la qual no s’han fet és perquè són impopulars. 

Un cas similar podria ser la despenalització de l’avortament, on si acaba arribant un text potser ja no hi haurà temps d’aprovar-lo?
A nosaltres se’ns va dir en seu episcopal, per les màximes autoritats, que la despenalització era possible per a la dona i el metge aquesta legislatura. Vam tenir durant deu anys el Papa més progressista de la història, no ens expliquem per què no es va posar fil a l’agulla. La despenalització es comença a parlar aquesta legislatura i no abans, cosa que no entenem per què no s’havia parlat. I fins i tot aquesta legislatura, el Papa Francesc, abans de morir, va dir de tirar endavant. No entenem per què no es va fer. Ara és més complicat, imaginem que hi haurà una reforma, però serà de mínims, i aquesta, que ningú s’enganyi, és responsabilitat del Govern perquè l’ha pogut fer amb garanties abans.