El retorn a una certa normalitat torna a qüestionar la nostra salut mental. Així, poden aparèixer quadres de depressió, de por i d’angoixa davant la incertesa d’una situació que no sent com la d’abans ens costa de controlar. D’això en parlem amb la psicoanalista Claudia Luján de l’Institut de la Ment. 

Quins obstacles ens podem trobar en aquesta nova etapa de desconfinament progressiu que estem vivint?
Aquesta nova etapa del desconfinament implica un nou pas cap a la vida "normal". Tornar a la normalitat comportarà un nou desafiament per a tots nosaltres, com ho va ser, en el seu moment, quedar-nos a casa. És molt probable que al principi experimentem alegria, eufòria, alleujament, estats propis de qui recupera la llibertat. Però també és possible que un cert malestar acompanyi aquest nou moviment. Quadres d'ansietat, depressions, pors són alguns exemples amb els quals ens trobem els que treballem en l'àrea de la salut mental.

Els canvis i les noves regles de joc, com ens alteren?
És probable que aquest "desconfinament", ens enfronti amb que la vida, tal com la coneixíem, perquè s'ha alterat. Algunes coses han canviat: estem obligats a fer servir mascaretes, hem de prendre distància, hem de fer servir alcohol a totes hores i controlar-nos permanentment. L'escena ha canviat: els nostres espais coneguts, el nostre lloc de treball; les relacions interpersonals, el més familiar es veurà afectat per aquest ‘real’ que ens ha colpejat i a qui hem anomenat Covid-19. Hi ha d'haver noves regles de joc: prohibicions, obligacions, restriccions, reorganitzacions. Ens familiaritzarem amb certes paraules que passaran a ser part del nostre vocabulari quotidià, com pandèmia, virus, mascareta, protecció...

Algú m'explicava, aquests dies, l'enuig que li produïa veure les dificultats que tenia per exercir la seva professió amb les noves regles de joc. Havia de modificar la seva manera de treballar i això li implicava una gran angoixa, que es manifestava, a més de l’enuig amb la irritabilitat. Un altre, parlava de l'ansietat experimentada davant la incertesa de la seva situació laboral i econòmica.

Però el desconfinament també ens ofereix oportunitats, oi?
Les oportunitats dependran de diversos factors. En principi, no podem dir que tots estiguem afectats de la mateixa manera. No podem fer aquesta generalització. Aquesta etapa serà una oportunitat per a aquells que puguin fer dol pel allò que han perdut, i avançar. Però això requereix d'un procés i de temps. Per exemple, hem vist com la natura ha fet d’aquesta dificultat una oportunitat de recuperar cert ordre. Podrà cadascú fer que aquestes dificultats siguin oportunitats per a construir alguna cosa nova? És una gran fita subjectiva fer del que és traumàtic una oportunitat.

Quines poden ser ara les nostres pors?
És cert que poden aparèixer pors. Por davant de la desocupació, preocupació davant la limitació dels recursos econòmics; por davant del virus i la possibilitat de contagi, por pels éssers estimats, por a que això no acabi mai... Les pors més diverses estan en relació, bàsicament, a la incertesa.
Aquesta pandèmia ens ha deixat a tots una mica desorientats. En primer lloc, va produir una gran desorientació en el camp científic, que es trobava davant d'una cosa nova i desconeguda; i després va desorientar tota la societat que tractava de trobar algun sentit al que estava passant.
Fa mesos que en parlem i avui ens toca travessar un altre temps que és el de tornar a sortir. És normal que la por i l'angoixa acompanyin aquest retorn.

Què pot significar reprendre la rutina, una certa rutina, almenys?
Reprendre la rutina pot amagar la il·lusió de tornar a la vida anterior a la pandèmia, a la nostra vida tal com es venia plantejant. La qüestió és si serà el mateix. Algunes rutines es recuperaran, però altres quedaran alterades, i fins i tot, perdudes. És important comptar amb aquest suport imaginari que atorguen algunes rutines. Tornar a la rutina implicarà, en molts casos, readaptar; recuperant vells costums i incorporant-ne de nous. Potser sigui també aquest un nou desafiament.

Apareix una nova incertesa, com compaginar la feina o la recerca de feina, amb els nens a casa?
Plantejar una nova incertesa és oportú. Si hi ha alguna cosa que preocupa és justament no saber com segueix el joc. Com organitzem la nostra vida, com ens acomodem a les noves regles. Aquesta incertesa és justament el punt de partida del malestar. Acostumem a tenir un pla, projectes, idees respecte el futur. Avui tot això ha quedat en stand by, detingut, a l'espera.

Com acomodar-nos a la novetat, reorganitzar, recuperar els nostres espais? En principi considero que no hi ha una manera única de fer-ho, sinó que cadascú ho ha de fer a la seva manera i en els seus temps. És un procés que es farà a poc a poc, i això ens permetrà anar veient quina és la millor manera per a cada un.

Ens podem tornar intolerants a sortir al carrer?
Pot aparèixer la por a sortir al carrer. L'aixecament del confinament no significa la fi de la pandèmia. El virus segueix allà. Sortir al carrer es pot tornar amenaçador. També poden sorgir resistències: falta de ganes, desinterès, decaïment emocional, davant la possibilitat de la tornar als carrers. Enfrontar-se a la novetat, retornar al que ens és familiar, però que ara s’ha modificat, pot generar resistències que no són més que diferents maneres de protegir-se de l'angoixa davant la incertesa.

Quins quadres clínics poden aparèixer?
Aquesta pregunta em convida a parlar del que es comença a escoltar en l'àmbit del consultori. La pandèmia s'ha convertit en tema recurrent en les nostres converses diàries, en les xerrades, els debats. Això no escapa a les sessions d'anàlisi. Els pacients en parlen i també de com això afecta la seva vida, com impacta en la subjectivitat.

No és estrany que s'incrementin quadres d'ansietat, de depressió o quadres fòbics. Com deia, això ens afecta, novament. Parlar d'ansietat és parlar de certes manifestacions que afecten el cos; que es presenten en el pla del pensament i afecten el subjecte de forma voraç. L'ansietat no admet la dimensió del temps i l'espera.

També apareixen els quadres depressius, o fòbics. No voler sortir, no voler tornar a treballar; les pors al contagi, els actes obsessius de neteja i els rituals. La desgana, l'angoixa i la inhibició. Diverses manifestacions clíniques que emergeixen davant d’aquesta situació puntual. N'hi ha que poden transitar aquesta experiència sols, i n'hi ha que demanen ajuda professional.

Pot ser que necessitem, ara més que mai, ajuda psicològica?
Des del dilluns 18 de Maig, a partir d'una nova disposició, expliquem la possibilitat de reprendre la pràctica clínica en els consultoris. Al centre de salut en el qual treballo, l’Institut de la Ment, ja ha començat el moviment.

No parlo dels pacients que ja venen amb tractament i ara reprenen les sessions presencials, sinó a les noves consultes. Amb el desconfinament queda disponible aquest espai d'ajuda, per a qui el pugui necessitar. Si bé la tecnologia ens ha possibilitat seguir els tractaments a través de plataformes o aplicacions, aquest format de trobada pot generar algunes resistències, per la qual cosa la trobada real en un consultori és una opció ara possible.
Com deia anteriorment, és probable que aquesta nova situació de tornar a sortir als carrers produeixi malestars o quadres que requereixin d'ajuda psicològica. L'important és que qui ho pateixi compti amb l'espai per treballar les dificultats que el desconfinament pugui implicar.