El titular d’aquí dalt té continuació, críptica però suculenta: “A partir d’aquí, ja veurem si el puc acompanyar o si em quedaré al Comú, com és la meva idea”. Aviat comprovarem com acaba això. Mentrestant, Marsol opina sobre l’habitatge, sobre el multifuncional, sobre el Madriu i sobre l’ordenança que prohibeix actuar a la via pública.

Deia fa uns dies que cediria a Govern el terreny  del Comú a Ciutat de Valls per fer-hi pisos. Va ser un rampell?
Més que rampell, va ser una meditació ràpida. Quan em van fer la pregunta em vaig contestar jo mateixa: “I per què no?” I la setmana passada li vaig dir al ministre Filloy: “Escolta, d’allò de Ciutat de Valls en parlem quan vulgueu”. La qüestió és que els pisos es facin. Qui els faci és el de menys.

Quina és, en la seva opinió, la via òptima i ràpida, que no sempre coincideixen?
Aquest és el problema. També li ho deia al ministre: dies abans de la pandèmia vam cedir els terrenys de la Borda Nova, han passat dos anys llargs i tot just ara s’ha adjudicat l’enderrocament. Hauríem de donar-nos pressa, en això estem d’acord, però no és fàcil. Per aixecar un edifici calen tres anys. I en aquest cas la pandèmia no ha ajudat.

Llogar edificis i adequar-los per rellogar-los a preu assequible sembla més expeditiu.
És una bona via i recordo que en els meus temps com a ministra ho vaig posar sobre la taula. He de dir que en el moment en què el Govern ho va anunciar em vaig quedar una mica sorpresa, però després quan hi vaig haver rumiat vaig veure que no és una mala solució. La qüestió en matèria d’habitatge és actuar, i com abans millor.

I des del Comú, ja s’ha fet tot el que podien fer?
A banda de cedir aquests dos terrenys, de construir l’edifici i de mantenir els 80 pisos de Jovial a preu assequible, per no parlar dels pisos del Calones... Abans fins i tot que es plantegés el problema de l’habitatge amb la gravetat actual ja vam rebaixar la cessió a la meitat, del 15 al 7,5% en zona urbana. Gaire més no podem fer, i tampoc no és la nostra competència.

Mediar perquè els propietaris es decideixin a reconvertir en pisos de lloguer hotels tancats? S’havia parlat del Normandia i de l’Àrtic: alguna possibilitat?
S’ho havien rumiat, sí, però no s’acaben de decidir. El que veig per ara és que s’allarguen. Per tant, la solució és trobar pisos buits i que els propietaris els vulguin llogar al Govern.

Multifuncional: com més podem esperar a decidir si aquí o allà, si el fem o no el fem?
Per un costat diria que no puc esperar més, i per l’altre veig que la inversió i l’obra és tan important que potser sí que podem esperar una mica més. Però si més no, el que demano i dic des de fa dies és que tanquem d’una vegada els formalismes. Sembla que està lligat i, tot i que ja ho he dit tantes vegades que em fa fins i tot vergonya, m’agradaria poder sortir al setembre i dir: “això anirà així”.

El dubte és on i quan, però no si es construeix o no el multifuncional.
Penso que sí, tot i que no depèn només del Comú i per tant no puc dir taxativament que es farà. Tinc el compromís del cap de Govern i del ministre que sí, que es farà. L’únic que hem d’acabar de trobar és la fórmula.

Ja n’hi ha hagut, que semblaven dades i beneïdes, i s’han acabat descartant.
He de dir que jo estava molt entossudida que s’aixequés davant del Govern, però admeto que ara amb la vela del Cirque m’he adonat que potser sí que hauria quedat molt forçat aquí. En canvi, a l’Estadi Comunal, que ens hi cabrà tot –nou estadi, pista d’atletisme i multifuncional– penso que tot respira molt millor, que encaixa, que l’estadi pot ser fins i tot complementari... Potser haver anat més a poc a poc ens ha donat l’oportunitat de fer-lo allà.

El projecte del nou estadi, per tant, aturat.
Sí, és clar. L’Estadi Comunal no ens ha de fer perdre l’oportunitat de tenir un multifuncional a Andorra la Vella. Estem aguantant tot el que podem per poder fer les dues coses. Ja veig que les obres del Comunal difícilment començaran abans dels Jocs dels Petits Estats. Però el que sí que m’agradaria poder dir és que si els Jocs són el maig del 2025, que l’endemà que acabin, sigui l’1 o sigui el 15 de juny, tot està adjudicat, màquines, i material a punt per començar les obres sense perdre ni un minut més. El multifuncional podria començar abans perquè hi ha una bona part que no afecta l’estadi. Però és Govern qui ha de prendre la decisió. 

Donem per fet que va a l’estadi, doncs.
Jo crec que sí. És el lloc ideal, cèntric però a fora, respira, té espai, és complementari. Penso que sí.

El tortuós afer del Madriu ha tingut com a efecte col·lateral que per fi s’han decidit a asseure’s amb Escaldes per delimitar les zones d’administració única.
Ho tancarem bé i ben aviat. És qüestió de dies més que de setmanes. Hauria de ser fàcil posar-nos d’acord a fer del límit de la zona administrativa única el límit parroquial. Però això millor que ho parlem les dues cònsols.

La polèmica per l’ordinació frustrada del Madriu, és reconduïble, o desistim fins al mandat que ve?
El dossier l’ha portat el cònsol menor i ignoro si és o no reconduïble. Del que estic segura és que tots volem que això tiri endavant. La comissió de gestió es torna a reunir al setembre i suposo que tots reballarem amb aquesta idea.

Si la cònsol Rosa Gili hi assisteix, és clar.
Ha faltat a alguna reunió, però  espero que a la pròxima hi vagi.

Li va semblar una provocació, que just després de l’última comissió, a la qual ella no va assistir, Escaldes aprovés la seva ordinació?
No ho sé, si va ser això. Ells em diuen que va ser amb la voluntat de regular l’accés de vehicles al Madriu. La que havíem pactat els quatre comuns ja ho prohibia. Per tant, si s’hagués acabat de tancar quan ja estava acordada per tots, perquè tots recordem la foto dels quatre cònsols, ens hauríem estalviat tot això. Nosaltres també estem d’acord a prohibir l’accés rodat. Per tant, si hem de fer una ordinació conjunta amb Escaldes o un decret per regular l’accés, mentre no s’acaba de regular l’ordinació per a tota la vall, no hi tinc cap inconvenient. Però la part d’administració conjunta és terreny indivís, i per tant ho hem de fer els dos comuns. Això està clar.

El telefèric del Carroi, descartat definitivament?
No el descarto perquè hi crec, però ara potser no és el moment. El moment era quan vam decidir anar fins a Pal. Era una oportunitat molt bona i ho havíem de provar. Però això ens va impedir de fer el telefèric fins al Carroi. Estic segura que ho hauríem aconseguit. Però no es pot tornar enrere.

Els Pouets, tenen solució?
És una estructura molt peculiar, és difícil de reconvertir-la en res. Potser acabarà sent un magatzem.

Tornar-hi a fer un aparcament, ni que sigui convencional, no és viable?
Mentre jo sigui cònsol, no. Mai no va acabar de funcionar. De fer, era una mena de prototip. Ens ho hem de treure del cap. I sortida del telefèric, tampoc. Potser un bloc d’habitatges, però s’hauria de tirar tot a terra i fer-lo de nou.

La font de llum, que costarà quatre milions...
Una mica menys que el pont tibetà.

Cal, precisament ara?
És un projecte que fa dies que teníem sobre la taula. Som un país turístic, vivim del turisme, ho vulguem o no, i necessitem oferir-li atractius. El que busca el turista són experiències. Cada vegada més. El centre comercial d’Andorra la Vella, que ha sigut durant molts anys el motor del país, està patint perquè el turisme canvia d’hàbits. Nosaltres entenem que un atractiu com aquest a la zona comercial farà que hi vagin més turistes. I que comprin més. Creiem en aquest tipus d’economia. I això no ens ha privat de fer els habitatges de Ciutat de Valls, ni hem apujat impostos des que soc cònsol, ni deixarem de fer parcs ni voravies.

Al final, els comuns s’han embarcat en una mena de competicio a veure qui fa la cosa més gran, més espectacular i més cara.
No ho veig així. Crec que qui ve a Andorra un dia va al rellotge solar, l’altre a Caldea, al mirador del Quer, al pont tibetà, al centre comercial... Si som complementaris, anem pel bon camí. El que no tindria sentit és que tots féssim ponts o miradors o fonts. És un plus.

Quinze dies enrere es va desallotjar de l’antiga STA un grup d’artistes del Cirque. Per què hi ha una ordenança que prohibeix actuar en públic, amb o sense platet?
Deixa’m primer de tot dir que l’agent va fer el que havia de fer. L’ordenança posa una mica d’ordre: es demana permís al Comú i normalment ho autoritzem. Si aquestes persones l’haguessin demanat, nosaltres encantats de la vida qiue el Cirque ofereixi actuacions a  diferents llocs de la parròquia. És una magnífica idea i seríem els primers a dir que sí. Però sense demanar permís...

És que veig al Parc Central gent fent malabars, o amb slackline... Per què al Parc Central sí, i a l’STA, no?
El parc és més a ús propi, el ciutadà hi fa uns exercicis, una classe de ioga... I en canvi l’STA és més el concepe d’espectacle, d’actuar per a la gent que hi passa.

Amb l’ordenança a la mà, l’agent els podria dissoldre igualment, al Parc Central.
A veure, el Parc Central és vias pública o no ho és? O ja de tenir una normariva pròpia? Francament... Per mi encantanda que els artistes del Cirque actuïn al carrer. Però amb ordre. Que deamnin permís. 

Que no repetirà com a cònsol ho sabem. Però, esgotarà el mandat?
La meva intenció és justament plegar quan acabi el mandat. És el meu compromís amb la parròquia i a més penso que encara em queden moltes coses per fer. Ara bé, és veritat que jo faig política i és veritat que mai no se sap i pot ser que el partit acabi decidint que... És clar que jo hi hauria de dir la meva, també. Impossible!? Quan em vaig presentar a cònsol tampc no ho volia de cap manera. Però la meva idea, repeteixo, és acabar el mandat. Però no sé què passarà. Porto sis anys al Comú, més quatre al Consell i al Govern. Penso que ja he fet el meu serveio el país.

Es veu a l’edfici administratiu?
Li toca a Xavier Espot, que ho ha fet molt bé. Jo li dono tot el suport i estic amb ell, i per això dic que en el que em necessiti, l’ajudaré, si és que el puc ajudar en alguna cosa. El que crec és que Espot s’ha de tornar a presentar, això ho tinc claríssim. A partir d’aquí, què pot passar? Ja veurem si el puc acompanyar o em quedo al Comú, com és la meva idea. Em queda un any i mig i moltes coses per fer.

I deixar-ho a mitges és lleig.
Hi estic d’acord. Hauria de ser per una necessitat. Andorra la Vella és l’espai electoral més important del país i està clar que a la  llista la parròquia hi ha d’estar en un lloc potent. Això s’ha de tenir present. No podem presentar una llista nacional i que en els cinc primers llocs no hi hagi cap nom d’Andorra la Vella.

De ministra, no?
No vull dir que no, perquè podem passar moltes coses. Però ja ho he sigut i em costaria. I em costaria també trobar alguna cosa que m’agradi més que ser cònsol d’Andorra la Vella.