Diari digital d'Andorra Bondia
Conxita Marsol.
Conxita Marsol.

Conxita Marsol: “Hem treballat per aportar atractius que generin riquesa a la parròquia”


Escrit per: 
M.S.C. / Foto: Jonathan Gil

La cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, afirma que la gestió d’aquests quatre anys ha permès convertir la capital en una parròquia atractiva. Defensa que s’han atès les necessitats dels barris, que s’ha gastat el que es podia i que s’ha rebaixat endeutament. Lamenta la solució que es va prendre en la reforma de la Llei de transferències i avisa que tornarà a reclamar un estatus de la capital.

El principal esforç d’aquest mandat ha estat embellir la parròquia?
El principal objectiu ha estat recuperar l’orgull d’aquesta parròquia. Andorra la Vella, després de tants anys de mandats o socialistes, o socialdemòcrates, era una parròquia grisa en què ni els propis ciutadans ni els inversors confiaven. Vam pensar que Andorra la Vella tenia molt potencial, i s’ha vist, i que havíem de tornar a ser la parròquia que havíem estat: una parròquia capdavantera. Ens vam dedicar molt a reembellir-la, a fer-la una parròquia més per a les persones, més sostenible, amb espais públics més socialitzats, més oberts, que la gent sortís. I estem aconseguint tenir-la més neta, més il·luminada...  Hem treballat per aportar-li atractius que generin riquesa.

Com ara?
El Poblet de Nadal, per exemple, amb l’objectiu d’impulsar el centre històric i la part alta de l’avinguda Meritxell. Un projecte en què pràcticament ningú no creia i que ara està consolidat. 

Amb les inversions, s’han atès les necessitats de tots els barris?
S’han atès moltes necessitats. Què n’hi ha moltes per atendre? Segur. Tenim una parròquia realment molt gran, amb 43 quilòmetres de carrers. Això és un esforç. A més, tenim el pressupost que tenim, perquè no hem volgut de cap manera crear deute. Clar que hem prioritzat. Però tot i així, hem treballat als barris, a l’avinguda Meritxell, a Santa Coloma, a l’avinguda Tarragona, al carrer Prat de la Creu. Hem fet parcs, millorat els parcs existents, hem construït aparcaments i hem arranjat el de Prat de la Creu que queia. Hem intentat arribar a tot arreu. I també ens hem trobat coses que hem hagut d’arreglar que no prevèiem.

També se li ha criticat les desviacions pressupostàries per la manca de planificació.
Això és mentida. Entenc que l’oposició alguna cosa ha de dir, però l’oposició ha confós des del primer moment l’estimació del pressupost d’una obra abans del concurs amb les ofertes de les empreses que es presenten a aquest concurs. La desviació seria que, un cop feta l’obra, aquesta hauria costat quatre milions en lloc de tres, i això no s’ha produït en cap cas. Hi ha hagut alguns increments, però que no han superat mai el 20% permès per la llei.

"Nosaltres tornarem a demanar un estatus especial per a la capital"

Quant s’ha invertit aquests quatre anys?
40 milions d’euros. 

Tot això mantenint a ratlla les finances?
Tot això sense apujar cap impost, no hem endeutat el Comú i, a més, hem pagat 10 milions d’euros del deute que ens van deixar els comuns anteriors. Vam entrar amb un deute de 42 milions i sortirem amb uns 30 milions o 32 milions. Vam entrar amb un nivell d’endeutament del 126% i avui preveiem tancar al 76%. S’ha treballat amb coherència, sentit comú i gastant el que podíem, ni un duro més. A més, hem incrementat el patrimoni del Comú, perquè hem aconseguit terrenys importants, molt ben situats, que és un plus.

A l’inici del mandat es va fer molt èmfasi en la neteja. S’ha pogut mantenir durant els quatre anys?
Entenem que sí que s’ha fet, però que com més net està, més net ho volem. M’ho van comentar els consellers de Pontevedra, que la parròquia està molt neta. Sí que tenim algun punt crític, com són els propietaris dels gossos. Som una parròquia molt urbana, amb molts gossos, i aquests gossos tenen necessitats. Les miccions són un problema per al mobiliari urbà i el paviment. Tot i que molta gent ja porta la botelleta d’aigua per ruixar-les, hi continua havent persones que no són solidàries. Això fa que hi hagi zones en què jo també voldria més neteja. També és cert que fa un parell d’anys que plou menys, i això tampoc ajuda.

Quina seria la solució?
Continuar sensibilitzant, demanant la solidaritat de tothom. Amb els excrements la gent està més sensibilitzada. A banda tampoc acabem d’entendre que la brossa s’ha de baixar a les vuit de la tarda. 

Quin resultat ha tingut l’externalització de serveis?
Només n’hem externalitzat dos: l’alberg i la recollida de la brossa de nit. No hem tingut cap queixa, o alguna puntual. El servei de recollida de la brossa està funcionant molt bé. L’externalització no va afectar cap persona del Comú, als funcionaris se’ls va donar l’opció de continuar al departament d’Higiene i als eventuals, que eren pocs, van anar a l’empresa amb unes garanties. Ha estat una decisió positiva perquè la inversió per a la compra de camions cada deu anys suposa molts diners i aquestes empreses ho poden assumir molt millor. 

El cost és elevat. Justifica l’externalització?
Sí. Sobretot per la inversió en camions. Una altra cosa és si haguéssim fet una mancomunitat entre tots els comuns. 

"El principal objectiu ha estat recuperar l’orgull d’aquesta parròquia"

I l’alberg de la Comella?
L’hostal de la Comella ja vam dir que a la parròquia hi ha molts hotels i restaurants i no és funció del Comú fer-los la competència. Un col·legi com el que s’hi ha instal·lat, de categoria, de nivell, que és complementari al sistema educatiu del país, és un plus. La previsió és que l’any que ve incrementin el nombre d’alumnes i s’estan introduint al país.

Ha comentat que el Poblet de Nadal està consolidat. Saben quin retorn té?
No ho tenim xifrat encara. Però parles amb els comerciants, els restauradors, ciutadans i tothom diu que aporta turistes. Com recorden, a l’avinguda Meritxell vam posar-hi mesuradors de persones i això d’aquí a un mes funcionarà. Aleshores podrem donar xifres de les persones que porta el poblet. Però es veu amb la recaptació de l’aparcament, la gent al carrer...

S’ha pogut aconseguir atraure el flux de visitants fins al centre històric?
S’ha millorat molt. Tenim el pla estratègic que impulsem amb l’Associació de comerciants. Tot això fa que a poc a poc es vagi reanimant aquesta zona. Està funcionant molt el concepte gastronòmic i ara mirem com complementar-ho amb el comerç. Cal continuar potenciant el centre històric, una part de Meritxell i Príncep Benlloch. Això ho volem fer amb el pla de director per donar una entrada des de l’aparcament de Prat de la Creu i fins al centre històric. 

Prada Ramon, en canvi, és una zona més difícil?
No. Riberaygua i Travesseres va ser una de les primeres zones en què es van arreglar les voravies, fa força anys. Tots els comerços estan oberts i amb l’acció a The Cloud, que uneix amb Meritxell, estem aconseguint donar aquesta obertura cap a aquest sector. Comercialment no està funcionant malament. S’està treballant amb les propostes de l’associació i és una de les zones en què potser la propera corporació hi haurà de fer algun punt important. 

Ha estat un greuge l’aturada de The Cloud?
Ha estat un greuge perquè era un punt atractiu. Sembla que la zona no té la sort que hauria de tenir, perquè allà ja hi havia d’anar un museu. Potser millor deixar-ho com a plaça. El cost de l’arranjament del carrer ja el teníem previst, la diferència de més va ser molt poca.

Per què els comuns no volen donar les dades sobre l’habitatge?
Ens estan culpant de coses que nosaltres no hi tenim res a veure. Tenim dades sobre les declaracions d’inquilinat però són dels particulars i no les podem fer públiques, ja que va contra la protecció de dades i el dret a la intimitat. Què aportarem? Informació dient a l’avinguda Meritxell hi ha pisos que es lloguen a 1.000 euros i d’altres a 500 i n’hi ha dos de buits? Aquesta crec que no ha de ser la solució de l’habitatge. Potser cal col·laborar amb particulars per oferir un habitatge reglat.

"[Amb l’habitatge] ens estan culpant de coses en què no tenim res a veure"

Quant a les lleis de competències i transferències, es va fer la reforma que calia?
En competències crec que no és la definitiva, però s’ha avançat. A nivell de transferències, és una altra qüestió. Ens hi vam oposar, ens vam quedar sols i ens hi va manifestar en contra. No diem que el Govern incrementi el nombre de transferències que hem de rebre, sinó que s’han de repartir tenint més en compte el nombre d’habitants i no tant el territori. Els habitants tenen més necessitats que el territori. Estem lluny del que creiem que seria just. 

Podria haver pressionat més?
El Comú va pressionar moltíssim, però són set parròquies i nosaltres som una i tenim el mateix pes al consell que les altres.

Va trobar manca de sensibilitat en el Govern?
Entenc que cada parròquia defensi la seva. Però quan els altres són molts més a nivell de representació parlamentària, tot i que tenen menys habitants... Pel Comú d’Andorra la Vella va ser un disgust. Pensàvem que teníem l’oportunitat de millorar el que havíem de rebre per transferències. 

A curt termini es podria reprendre el debat?
El nou consell ha de començar a plantejar-ho. Nosaltres ho tornarem a demanar. També tenim l’informe del Consell d’Europa, que diu que cal fer un estatus de la capital. Reclamem que es faci. Ja que som tan complidors del que ens diuen des d’Europa, en aquest punt també ho exigim.

“Si hi ha persones de diferents partits que volen entrar al projecte, ens poden aportar”

L’objectiu de cara als pròxims quatre anys és revalidar la majoria amb l’aval de la gestió feta?
Em presento amb moltes ganes, però crec que és una manera que els ciutadans diguin si realment pensen que hem treballat per a la parròquia, què ha canviat. És molt important la validació de la feina feta. Si els ciutadans ens tornen a donar confiança vol dir que la feina que hem fet els ha agradat, que hem complert el que vam dir. Tenim un projecte de ciutat per a les persones i pròspera, i voldríem seguir-hi treballant almenys quatre anys més. 

Era necessari un pacte tan ampli?
Crec que tots els que ens presentem volem el millor per a la parròquia, però tenim models diferents. I si hi ha persones de diferents partits que volen entrar al projecte, ens poden aportar. És bo sumar per a la parròquia. El sistema electoral no ens permet fer els pactes després. Per això millor fer-ho abans.

És estrany, però, SDP dins del pacte.
Per què és estrany?

Per la seva ideologia socialdemòcrata.
És cert que SDP potser té un concepte més nacional i això fa que puguin entrar a formar part del projecte. Aporten. En l’última campanya, amb Delfí Roca coincidíem en moltes coses. Crec que el projecte que nosaltres volem el tenen clar i es veuen capaços de formar-hi part i d’aportar-hi.

Conxita Marsol
Número de vots: 47
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic