Diari digital d'Andorra Bondia

Cristian Asensio: “El darrer lloc on s’havia de retallar la despesa era en el personal comunal”


Escrit per: 
S. M.


Després d’una setmana intensa, tant en negociacions com en presa de decisions, el president del Sitca fa un repàs d’aquests dies i de l’escenari que es crea després que els funcionaris de la capital diguessin que no.

¿Va quedar palès el passat dimecres que els funcionaris no us conformeu amb els 13 mesos que us ofereix la corporació?
M’agradaria fer una mica de cronologia per tal que la gent tingui les coses clares. El 28 de març vam mantenir la primera reunió i, entre altres temes, va sortir la proposta del pagament 2008-2009 del GADA. En aquesta reunió se’ns va comunicar que el Comú pagaria fins a 13 mesos i que els treballadors haurien de renunciar a la resta.
Feia dos mesos que no sabíem res del tema i vam rebre molt positivament la proposta de la corporació. Sobre aquesta proposta, nosaltres els vam dir que érem només una part del treballadors i que l’hauríem de consensuar amb la resta anant a les urnes per decidir si s’acceptava. En cap moment no es va pactar ni consensuar, tot s’ha de dir, ja que en els darrers dies les informacions als mitjans de comunicació no s’acabaven d’adequar a la realitat.
Després, mentre analitzàvem aquesta proposta, vam arribar a la conclusió que hi hauria una part que potser no agradaria al treballador, i era la renúncia d’aquests sis mesos. I és per això que, abans de la votació, vam decidir fer una contraproposta a la corporació, la qual va ser enviada als interlocutors el 22 de març. En aquesta proposta els fèiem saber que trobàvem positiu el pagament dels 13 mesos del GAdA, però que no ens semblava bé que els treballadors haguessin de renunciar a sis mesos, uns sis mesos que negociaríem més endavant, el 2011.
La resposta ens va arribar el mateix dia que vam signar el protocol de relacions. Ens van denegar la contraproposta. És per això que vam decidir sotmetre a votacions la proposta inicial de la corporació. La nostra resposta, com es va veure a les votacions, va ser la no-acceptació de la proposta, i ara cal negociar. Entenem com estan les finances comunals i, si no es poden pagar els 19 mesos, ja trobarem la fórmula. De fet, avui mateix (16 abril 2010) hem enviat una carta a secretaria on fem conèixer la nostra voluntat de negociar amb la corporació i de col·laborar perquè els treballadors surtin el menys perjudicats possibles.

¿I no us espanta una mica la possibilitat que, finalment, us quedeu sense cobrar i la corporació no us doni ni els 13 mesos?
Això ja dura molt. El mes de maig de 2009 ja els vam advertir i recomanar que s’havien de començar a fer les valoracions i avaluacions del GAdA 2008-2009.

No acabo d’entendre perquè, amb els temps que corren, no es conformaven amb els 13 mesos. Això no és poc...
Doncs per això mateix, pels temps que corren. Al Comú hi ha grans sous i mileuristes, i tothom té les seves hipoteques. S’ha dit moltes vegades que la gestió comunal ha de ser com una gestió domèstica. Així doncs, si a casa falten diners, primer retallem i, si encara així no arriben els diners, anem als bancs i renegociem les hipoteques, els préstecs, demanem un altre préstec... Això mateix hauria de fer el Comú. És per això que el treballador ha arribat a la conclusió de per què ell ha de renunciar a cobrar sis mesos en aquests temps. No vol dir que no entenem l’endeutament del Comú, però cal buscar fórmules per complir amb els treballadors. Els temps de crisi són per a tots.

¿Vostè s’hauria quedat amb els 13 mesos?
Ha estat una decisió difícil i em va costar molt decidir-me. Per coherència no et puc dir el que vaig votar, però sí que vaig valorar que les finances s’havien d’estrènyer el cinturó i què passaria si ens ho congelessin de totes maneres. Una decisió difícil, en qualsevol cas.

¿I no tenen la sensació que amb els nivells d’endeutament del Comú, de 62 milions, no els ve de 350.000 euros més?
Durant aquests dies s’han dit moltes coses i és cert que molta gent diu que, per 350.000 euros més, podrien complir amb els treballadors. La corporació és qui té l’última paraula i creiem que el darrer lloc on s’havia de retallar era en el personal comunal. Molt possiblement s’hauria pogut retallar d’un altre lloc.

Suposo, doncs, que la motivació del funcionariat està pel terra...
Doncs sí, està pel terra, i ja només amb l’acompliment, un aspecte creat per millorar la motivació del personal. No entenc, si el 2002 es va incorporar el GAdA a les administracions, com del 2002 al 2010 aquest s’ha convertit en un model insostenible. Això vol dir que es va fer ràpid i malament, és a dir, que a més de ser poc objectiu i desmotivant per al treballador, a sobre ara és insostenible.

Tant la corporació com el col·lectiu de treballadors destaca la necessitat de modificar el GAdA. ¿Què falla de l’actual i com ha de ser el nou model?
No compleixen els objectius ni per a l’avaluador ni per a l’avaluat. Actualment, ens avaluen per competències que no s’adapten mai a les tasques que fa cada funcionari. Resulta poc motivador. Un dels fets que el fa insostenible és la consolidació, ja que cada any el compte va pujant. Cal un altre tipus de GAdA. Un que motivi, que no consolidi, ja que financerament resulta inassumible i, com que hi ha un ampli ventall de sous, s’hauria d’intentar que les bandes petites es vagin equiparant a les bandes més altes. Després hi ha una altra cosa: sempre pensem en els diners, però també es podria motivar oferint dies de festa, millorant la qualitat de vida del funcionari, etc.

¿Hi ha l’esperit que la corporació i els càrrecs de confiança tenen sou desmesurats i que, si per algun lloc s’ha de retallar, és en les seves nòmines?
Aquest esperit ha sortir arrel de tot això, de la demanda de renunciar als sis mesos. De fet, als missatges de text del BONDIA apareixen molts missatges sobre això.

¿I s’ha comentat a la cònsol?
No, no se li ha comentat. Properament tindrem una reunió.

¿Tenen la sensació que, per culpa d’una mala gestió que no ve de Rosa Ferrer, sinó d’una mala gestió en la legislatura de Mora, els funcionaris s’han endut la pitjor part?
Som conscients que s’han fet molts projectes. La corporació actual ha hagut de batallar amb ells. Democràticament els van escollir i no dubto que fan el millor per a la parròquia, però a vegades hi ha equivocacions.

¿Són conscients que hi ha eleccions a finals del 2011 i que això els pot donar moltes possibilitats de tenir a la butxaca els 19 mesos?
Els tenim a la butxaca perquè ho marca l’ordinació, però no crec que sigui per les eleccions. És clar que pot ajudar, però no necessàriament, ja que la cònsol ha reconegut que els toca pagar els 19 mesos. De tota manera, tot això ha vingut perquè no s’ha fet bé la feina quan tocava. Si al juliol del 2009 s’hagués treballat, ara no estaríem així.

¿Troba que en el funcionariat d’Andorra la Vella hi ha un sobredimensionament en la
plantilla?
Som molts treballadors, però som els necessaris. És més, hi ha alguns departaments on diria que fins i tot falta personal i han de fer més hores de les que marca el seu horari laboral.

Una raó de mes per motivar el personal, al vostre entendre...
Exactament, n’estic convençut. El Comú ha intentat anar reduint despeses i ho entenem, però el tema dels sis mesos ha estat un error. La proposta que hem fet era bona per al treballador i per a les finances.

Rosa Ferrer insinuava l’altre dia que el mateix sindicat havia incentivat el vot negatiu...
Les nostres declaracions sempre han estat el màxim neutres possible i crec que no hem buscar el vot negatiu.

Tot i això, reconeixia que al país manca cultura sindical. Una de freda i una de calenta...
Estic d’acord que falta cultura sindical i aquesta votació ha servit per valorar-ne la implicació. El sindicalisme a altres administracions locals i a l’empresa privada podria ser un primer pas a potenciar.

Ja per acabar, ¿quins altres projectes tenen per incentivar aquesta cultura sindical?
Volem crear un comitè sindical per als agents de circulació. Ja ho vam acordar en una assemblea de la Apascca i és un dels punts que encara tenim per fer. La intenció és que s’integri més al Sitca, per la qual cosa farem reunions properament per treballar en el tema. També estem treballant en un reglament de prejubilació. Des de la corporació ens van dir que ho estudiarien.

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Molt bé Christian. M'agrada tot el que dius, però no t'en oblidis de la gent gran. També us necesita.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte