Cristian Asensio, reelegit a l’agost president del Sindicat de Treballadors del Comú d’Andorra la Vella (Sitca) per als propers dos anys,  reclama que el Comú elabori un nou reglament de règim disciplinari. Segons manifesta Asensio, “hem constatat que malauradament hi ha hagut un augment de l’obertura d’expedients i el que pensem nosaltres és que moltes vegades hi ha una falta d’objectivitat”.

Ha estat reelegit recentment president del Sitca. ¿Quines són les prioritats en aquesta nova etapa?
La junta va ser reelegida a l’agost i ara tenim dos anys de mandat. Entre les prioritats que ens hem marcat hi ha tancar el tema del GAdA per veure si finalment els treballadors podran cobrar o no, i un altre dels objectius que ens proposem és arribar al 70% de la plantilla en nombre d’afiliats (actualment estem al voltant del 54%). També ens agradaria poder col·laborar en la redacció del manual del règim disciplinari amb el Comú i aconseguir que els treballadors puguin estar representats en el comitè de seguretat i salut.
Així mateix, treballarem per incentivar les relacions amb sindicats dels altres comuns, i ja tenim converses per exemple amb els d’Escaldes-Engordany i Ordino, i millorar el pla de pensions que tenim.

Una vella demanda encara als tribunals és que s’aboni el GAdA als treballadors.
Fins ara hem guanyat en totes les instàncies, que han dictaminat sempre a favor nostre. Es tracta del GAdA dels anys 2008 i 2009, i el que tenim previst és convocar al mes de desembre una assemblea amb els afiliats per parlar en exclusiva d’aquest tema. Ara el Comú ha presentat un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional i nosaltres hem de fer les nostres al·legacions. Considerem que amb aquesta actuació el que fa el Comú és posar pals a les rodes i alentir tot el procés.

¿No s’hauria pogut arribar a una entesa abans de gastar tants diners per una i altra part en aquest procés?
Es tracta d’una quantitat important que pertocava als treballadors i ja vam dir al seu dia que estàvem disposats a arribar a un consens perquè també enteníem quina era la situació de les finances comunals. El cert, però, és que això no ha estat així i, per part nostra, ha hem gastat prop de 8.000 euros en advocats i el Comú suposo que per la seva part també haurà gastat una suma important. Potser podríem haver dialogat per intentar arribar a un acord, però no ha estat així i l’assumpte encara està obert.

¿Per què és necessari aquest reglament de règim disciplinari que ha esmentat entre les prioritats del sindicat?
Hem constatat que malauradament hi ha hagut un augment de l’obertura d’expedients i el que pensem és que moltes vegades hi ha una falta d’objectivitat. La potestat en si la té el cap d’àrea i depèn de qui sigui ho pot fer o no, però no s’apliquen els mateixos criteris. A més, també hem constatat que alguns caps d’àrea no fan la seva feina i no fan les diligències que haurien de fer abans d’obrir un expedient.
A  partir d’aquí, el que nosaltres deduïm és que alguna cosa falla. Si no recordo malament la data, l’any 2000 es va aprovar un manual de règim disciplinari que no és una eina que pugui afavorir que abans que s’obri un expedient es trobi una solució. De moment, hem comentat al Comú aquest tema en algunes reunions, tot i que no ens hem assegut per tractar només del que es podria fer. Per això un dels objectius que ens hem proposat per a aquests dos anys és poder tancar definitivament aquesta qüestió.

¿Creu que el Comú té en compte els sindicats en les qüestions que afecten els treballadors de la corpo­ració?
Nosaltres considerem que el Comú ens té en compte i si fem una comparació amb altres comuns estic segur, i posaria la mà al foc, que es pot dir que es compta amb els treballadors i amb els sindicats. Es parla i es dialoga, tot i que de vegades hi ha discrepàncies i nosaltres fem el que podem. El que intentem és ser crítics, però constructius, aportant idees, canvis i millores, i de fet la relació és cordial i no ens podem queixar.

¿Què opina del projecte de llei del pla de pensions  que s’ha aprovat per a l’administració general?
Nosaltres no tenim cap mena de prejubilació, contràriament al que passa a l’administració general, tot i que els comuns d’Encamp i de Sant Julià de Lòria també tenen reglaments de prejubilació, i el Sitca ja fa quatre anys que treballa en aquesta qüestió amb el Comú. Ja hi ha alguns estudis fets i estem a l’espera que hi hagi més dades per veure si és viable per a l’administració comunal i també si pot afavorir els treballadors. Es tractaria, per exemple, que hi pugui haver un pla de baixes incentivades perquè els treballadors es puguin jubilar abans i, a la vegada, que el Comú pugui arribar a aprimar la plantilla.

¿Trobeu que hi ha a la societat el sentiment de considerar també els treballadors comunals uns privilegiats?
Crec que ens han ficat a tots al mateix sac. Nosaltres entenem que els funcionaris de l’administració van pactar una sèrie d’eines per tenir una jubilació millor. Els treballadors del Comú d’Andorra la Vella estem igual que l’empresa privada, és a dir, et jubiles amb el que has cotitzat.

El Sitca va impulsar un reglament sobre prejubilacions i un fons propi per complementar les pensions dels treballadors comunals.
El fons ja està en marxa i ens hauria agradat que hi hagués hagut més participació dels treballadors, però en tot cas és un pla d’estalvi, i el que pretenem ara és millorar-lo i que passi a ser un pla de pensions perquè també es pugui, per exemple, desgravar per l’IRPF. Segons les últimes dades a què he tingut accés, una vuitantena de persones s’havien afegit al pla d’estalvi, i el que volem és que tingui més avantatges si això és possible.

La Llei de la funció pública, que no s’ha començat a abordar en aquesta legislatura, sí que pot afectar directament els treballadors comunals...
Estem sentint parlar de la reforma de la Llei de la funció pública des de fa molts anys, però els governs successius que hi ha hagut no han fet res, i a més ningú no compta amb els treballadors de les administracions comunals ni de les parapúbliques per parlar-ne. He llegit que s’ha fet un text que regula la vaga i penso que potser els únics que podran fer vaga són els funcionaris de l’administració general. Jo entenc que els treballadors de qualsevol empresa privada també haurien de tenir aquest dret.

Els treballadors comunals no sembla que estiguin gaire organitzats a excepció dels d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.
Em consta que també a Ordino els treballadors estan organitzats i fan reunions sovint amb el Comú. S’ha de tenir en compte que estar al capdavant d’un sindicat o d’una associació de treballadors és dur i tampoc ho posen molt fàcil per estar-hi.
 Més que constituir un sindicat, el més difícil després és que hi hagi una continuïtat i, per exemple, nosaltres ja fa des del 2009 que estem al capdavant del sindicat, tot i que s’han fet eleccions i ens hauria agradat que hi hagués altres candidatures, que finalment sempre són pràcticament les mateixes juntes però canviant alguns dels components.

El Sitca volia impulsar un reglament sobre prejubilacions i un fons propi. ¿Es pot afirmar que el clima laboral és bo en tots els departaments o es podria fer més per millorar-lo?
La veritat és que el clima laboral en general ha millorat. Estem participant en el comitè intern de circulació, que era un dels departaments afectats, i aquí ha millorat. Vam fer un estudi l’any 2012 i hi sortien alguns departaments o serveis que no acabaven d’anar bé en aquest àmbit. Crec que s’està treballant força i bé, tot i que sempre hi ha coses que s’haurien de polir.
Estem treballant també pel que fa al departament de manteniment, que estava desestructurat, i intentem ajudar al màxim possible, però hem d’esperar uns mesos a veure com va tot. Malauradament hi ha dos àmbits, com són la conselleria d’aparcaments, que malgrat els canvis que ha introduït el Comú no acaba de funcionar i en què estem cada vegada més enrere, i la conselleria d’ecologia, parcs i jardins, que està actualment totalment desestructurada i en què hi ha un problema greu de gestió. Per això el que demanarem al Comú és poder formar part d’una comissió o un comitè per poder estar més a sobre d’aquesta àrea.

 

“No és fàcil engegar un procés per elegir delegats de personal ni dins d’una administració”


El Sitca està impulsant un procés per elegir delegats de personal perquè els treballadors puguin estar representats al comitè de seguretat i salut laboral, però no sembla que sigui gaire fàcil fer-ho…
No és fàcil ni tan sols per a nosaltres, que pertanyem a una administració, i semblaria que s’ha de fer un procés com si fos per elegir el president del Futbol Club Barcelona. Que s’hagi de presentar el 15% de signatures de la plantilla crec que va en contra de la mateixa Llei de seguretat i salut laboral, la filosofia de la qual és que els treballadors puguin participar en totes aquelles qüestions que els puguin afectar en aquest àmbit. A més, per ser candidat has de tenir un 20% de firmes. Fins ara hi havia un comitè de seguretat al Comú que estava fent bé les coses i no entenem per què ara s’ha d’elegir primer delegats de personal.

¿El fet que no s’hagin fet noves contractacions pot haver afectat alguns serveis del Comú?
El Comú ha fet el màxim que ha pogut per no fer noves contractacions i si en alguns casos no ho ha fet així ha estat per necessitat extrema. Per exemple, amb reubicacions veiem que es van cobrint les vacants que hi pugui haver en determinats llocs. Avui dia no tenim constància que el fet que no es facin noves contractacions hagi afectat alguns serveis.

¿Creu que hi ha perill que es pugui anar cap a la privatització d’alguns serveis?
Hi ha una sèrie de serveis que, segons la nova delimitació de competències que es vol fer, serien del Govern, i per tant podria decidir si els gestiona amb el seu propi personal o els privatitza. Això és el que ens preocupa. D’altra banda, a la majoria dels comuns ja hi ha serveis, com el d’higiene, que ja estan privatitzats, tot i que el Comú d’Andorra la Vella manté el seu personal. A nosaltres el que sempre ens ha dit la corporació és que no hi haurà cap mena d’externalització, i esperem que qualsevol cosa que es pugui fer en el futur sigui consensuada amb els treballadors.

Des del Sitca es va impulsar un grup de treball dels agents de circulació. ¿Està donant fruits?
Vam començar abans de l’estiu a treballar amb una sèrie de reunions i el procés hauria de culminar amb la creació d’un sindicat propi dels agents de circulació. De moment, reprendrem les trobades a final d’any o a principis del 2015. De fet ja tenim feta la meitat de l’estudi comparatiu sobre les diferents regulacions que hi ha en aquest àmbit als diferents comuns, que és un dels primers objectius que es va marcar aquest grup de treball que es va posar en funcionament.