David Baró: “Assolirem les 207 accions previstes i d’altres que no eren al programa”

La prudència en la gestió i, sobretot, a l’hora d’elaborar uns pressupostos, amb la firma de David Baró, ha sanejat els comptes en números vermells en què es trobava el Comú de la Massana. A més, ha aconseguit revertir la situació de l’estació. Tot i que insisteix que acabarà el mandat comunal fins al final, no tanca la porta a la plana nacional, en un futur més enllà de les eleccions, perquè confessa que la política l’inquieta. 

A l’equador del mandat, quin balanç fa el cònsol major de la Massana?
Un bon balanç. Anem desenvolupant els projectes que teníem al programa i avancem a bon ritme. Hem pogut incrementar la inversió. És cert que, a principis de mandat i en l’anterior, la inversió va ser més baixa perquè  veníem d’un moment complicat i d’una crisi. Per això, vam haver d’entrar en una estructura de reduir inversió i funcionament dels comuns. Ara tenim més oxigen i la rebaixa que s’ha fet en els darrers anys s’ha traslladat en més inversió. En cada pressupost, ara la inversió augmenta. Treballem en més projectes i aconseguim un bon acompliment del que vam proposar a les eleccions.

Aquests dos darrers anys han estat els més fàcils en l’àmbit polític comunal pel fet de tenir una oposició mínima i, podríem dir, poc opositora? 
És cert que vam tenir un gran suport en les darreres eleccions. Des d’aleshores, vaig dir que hi hauria mà estesa i faríem un  treball conjunt amb els membres de la minoria. Albert Esteve també ho va dir, i això finalment s’ha complert i s’ha mantingut. Hi ha bona sintonia. Hem volgut que sigui al consell d’administració d’EMAP; és a totes les comissions i està ben informat. Pot sobtar perquè potser és l’únic Comú d’Andorra en què hi ha tan bona relació, però les dues parts ho hem volgut així.

Al programa electoral parlava de 207 accions. Pot xifrar quantes s’han complert?
Ho anem  repassant. Ara, però,  no sabria dir-te el nombre. El més important és que ho podem aconseguir. Amb els quatre pressupostos del mandat, podem assolir tot allò que havíem previst. A més, cal remarcar que estem tirant endavant altres accions, sorgides en el dia a dia, que no estaven previstes en el llistat. Per exemple, el programa no incloïa fer la reforma del Prat del Colat, però s’hi està treballant. Serà una inversió important que es farà a més del programa. Així doncs, es complirà el programa amb les accions previstes i, a més, se’n tiraran endavant d’altres. Igual que a l’estació. I això ho fem perquè la nostra capacitat d’inversió ha crescut més del que havíem previst. Per això, fem altres projectes que no són al programa. Tot amb molta prudència. 

Parlem, doncs, del pressupost del 2018 i d’aquest creixement d’inversió.  

La inversió creix un 31% respecte de l’any passat, un milió i mig d’euros més que traurem de tresoreria. Això ens permetrà fer obres de subsòl en mitja dotzena d’ubicacions de la parròquia. En inversions, tenim dos milions i mig que, si els sumem als anteriors, en són quatre. Així, l’increment és del 31%. 

 I els projectes més destacats?
La millora en parcs infantils, com el Prat del Colat, que costarà uns 470.000 euros. També hi ha una altra partida important en l’eixamplament de carreteres, en què es destinarà mig milió d’euros. Una part important, 300.000 euros, anirà per a la xarxa d’aigua; i a les vies urbanes i al manteniment de les voravies i del mobiliari urbà es destinaran també uns 300.000 euros. Estem acabant el cadastre comunal. Aquest any ens toca Arinsal i Erts, i l’any que ve acabarem amb Pal i haurem finalitzat tot el cadastre comunal, tant rústic com urbà. Hi ha també millores al parc comunal, amb camins i senyalitzacions i promocions. Cal destacar també el nou impuls del Pla de dinamització de la Massana, que ara es vol actualitzar. 

 I si parlem de l’estació Pal-Arinsal tenim la segona fase del Pla estratègic ? 
Sí, amb una inversió que suposarà 4,5 milions d’euros i es destinarà a la neu de cultiu d’Arinsal, a l’ampliació de pistes, i millora de serveis i en nous self-services.

 A EMAP hem parlat molt de la recerca d’un inversor privat i ara no se’n parla tant, ja no es necessita?  
És veritat que no el necessitem en el dia a dia de la societat perquè tenim uns ingressos que van creixent i una despesa de l’explotació que està molt ben controlada. Al final, això ens permet fer front a les amortitzacions de la despesa financera i ja hem pogut aconseguir tancar quatre temporades seguides amb beneficis. També va rebaixant el deute, com del Comú. Si ve un inversor, però, lògicament hi estem oberts. Al consell d’administració d’EMAP treballem el Pla estratègic i les accions amb la minoria, pel que abans deiem, i això cal remarcar-ho perquè EMAP ha deixat de ser un joc polític, ja no hi ha picabaralles.

EMAP té un pressupost més gran que el Comú. 
Sí, és curiós. És una empresa del Comú. La corporació, amb un pressupost de 13,5 milions d’euros, té una empresa que és 100% del Comú amb un pressupost de 18 milions. Això no passa en cap parròquia, perquè aquí la societat és 100% del Comú.

Després de l’edifici de serveis del Coll de la Botella, quines inversions importants li esperen a l’estació?
Per a aquest any és la creació de neu de cultiu, ja que a Arinsal en manca molta. No hi ha una bassa d’aigua. Per tant, aquesta instal·lació per fer neu artificial ha quedat obsoleta i es preveu la construcció d’una gran bassa d’aigua que pugui permetre fabricar més neu de cultiu. Això ens permetrà arrencar les temporades amb més seguretat i fiabilitat. També es preveu a l’estiu fer ampliació de pistes. En total, hi ha 4,5 milions d’inversió en la fase dos del Pla estratègic per a aquest any. 

Canviem de tema. Una inversió que no depèn del Comú, però que afecta la parròquia, és la desviació de la Massana. Un projecte que passa de legislatura en legislatura i que tornarà a passar.
És cert que la Massana i Ordino han crescut en els darrers anys quant a població. Això s’ha traduït en un increment de vehicles. El Govern, fa uns mesos, també va fer uns càlculs amb aquelles sondes comptables i es va veure que han augmentat el nombre de vehicles que passen per la Massana. La desviació és un projecte que està previst al Pla d’infraestructures del Govern des de fa molts anys. Està posicionat, però, en ordre de prioritats, després de la de Sant Julià. Llavors, jo entenc que el Govern està resolent la situació a Sant Julià, perquè ja fan una part d’una nova fase, però la de la Massana també és molt costosa. És un projecte que té un túnel i hi van viaductes. És molt gran i suposava entre 30 i 40 milions d’euros d’inversió. Entenc que el Govern no té aquesta capacitat d’inversió en aquests moments. Després, també hi ha el dilema de sempre, la desviació és bona per a tota la població?
 
Vostè què creu?
Alguns pensaran que servirà per tenir més qualitat de vida, es podrà circular millor i més tranquil·lament; d’altres, en canvi, ho veuran com un neguit, i que pot tenir un efecte negatiu. També és cert que la desviació de la Massana amb Ordino no es comparable amb la desviació d’Encamp o Sant Julià, perquè allà es fa des de la frontera. Aquí és una desviació més interna, no hi ha cap frontera. 

Però David Baró opina que s’hauria de fer?
Està prevista per a infraestructures viàries i tard o d’hora es farà, ens agradi o no. Personalment, preferiria que no n’hi hagués. Si s’ha de col·lapsar la Massana, però, si ha d’esdevenir incirculable i no s’hi pot viure... Això tampoc ho vull per als ciutadans i s’hauran de buscar fórmules perquè la Massana sigui atractiva. Caldrà continuar amb el que li explicava d’actualitzar el Pla de dinamització del comerç. 

Vostè serà el cònsol que va poder salvar aquells comptes comunals que es trobaven pràcticament a l’UCI. 
D’entrada, David Baró, no, sinó tot l’equip comunal. Al final, el Comú és un engranatge i un treball en equip. Hem pogut sanejar les finances i l’estació ha avançat amb un Pla estratègic. La Massana ha rebaixat el deute. Dels 43 milions que teníem, el rebaixarem el 2019 en 20 milions d’euros, 30 si no comptéssim les preferents. És una situació que permetrà als propers equips comunals tirar endavant els seus projectes, amb un pulmó financer, i amb diners acumulats a tresoreria. Un exemple és l’edifici de serveis que hem fet al Coll de la Botella gràcies a un execici d’estalvi i sense generar endeutament. I tot ho hem fet amb uns pressupostos que han estat prudents. 

Sortim de la Massana, però no de l’actualitat comunal. Vostès s’oposen a l’Agència Tributària única?
No hem canviat d’idea. Els comuns de la Massana i Canillo vam veure des de l’inici que no ens era atractiu. Per nosaltres, mancomunar un servei és perquè tothom hi surti guanyant i, a nosaltres, al Comú, ens encareix el funcionament. Tenim molt pocs recursos i tot està molt automatitzat i amb noves tecnologies. No podem traslladar personal perquè no el tenim. Si es crea aquesta agència i se’ns demana cada any d’aportar 80.000 euros o personal, al final se’ns encareix el funcionament, i prefereixo invertir en obres i parcs de la parròquia aquest cost. I ho continuarem fent com fins ara. 

Per tant, la Massana no entrarà a formar part d’aquesta agència?
No, perquè no ens quadra.Entenc que a l’executiu li interessi perquè, és clar, el Govern està pagant ara el 100% de tot l’edifici i sap que ha d’incorporar més personal. Si s’hi incorporen els comuns es reparteix tot. 

Quant a la reforma competencial, malgrat oposar-se en un punt i deixar-ho en acta, què n’opina de tot plegat?
Sempre hem volgut que es faci amb consens i diàleg. En competències vam deixar constància en acta que pensàvem que l’informe hauria de ser vinculant en la sessió de terrenys. Hi estàvem d’acord en un 94% i, per tant, no podíem dir que hi estàvem en contra. Per això vam donar-hi suport, com en transferències. 

S’ha criticat des d’altres veus que ha estat una reformeta, i s’hauria pogut ser més valent.
Potser els que diuen que ha sigut una reformeta volien anar més enllà, però llavors cal reformar la Constitució. Aquí s’han volgut eliminar duplicitats i determinar qui fa el què, i queden claríssimes totes les competències. Potser el PS volia que les escoles bressol fossin de Govern, però al final també s’ha de valorar que és un tema de proximitat, i les cases pairals, igual.  Nosaltres en l’únic que no estem d’acord és que l’informe per cessió de terrenys no sigui vinculant.

Sí perquè al final hi poden haver més situacions com a l’Aldosa on, per molt que els veïns s’hi han oposat, al final el Govern ho ha imposat.
El Govern ha fet la declaració d’interés nacional i els veïns assisteixen a les reunions informatives convocades per la ministra de Medi Ambient. S’han pres mesures per rebaixar l’impacte visual i mediambiental i perquè no molesti.

A David Baró li hauria agradat que no es fes?
David Baró és al Comú, que l’any 91 va cedir un terreny, es van firmar uns convenis i uns acords, i no es pot anar en contra dels actes del Comú. Però el David també escolta els neguits de la gent. Per això, s’han demanat estudis per reduir-ne l’impacte visual, perquè sigui una construcció tipus xalet i hi hagi informes que demostrin que no afecta la salut. 

“Ara per ara, no s’ha parlat de fer de CC un partit”

Ciutadans Compromesos sempre ha dit que és una marca política d’aspiració comunal. Ara ha passat a la plana política nacional i a la palestra del Consell General?

Ciutadans Compromesos és una agrupació política independent que recull diferents sensibilitats i es va crear per a les eleccions comunals i per a la gestió comunal. Al Comú som onze càrrecs electes, i també hi ha una junta, i càrrecs, i un representant del Consell General, Carles Naudi. Però ara estem en una situació provisional, sobrevinguda, no estava prevista a l’inici. La meva reflexió és que les eleccions no són immediates. Al Comú són dos anys de mandat, i jo hi seré (ho dic perquè sempre se’m pregunta). Hi seré fins al darrer dia com a cònsol, perquè no tinc cap intenció de fer política nacional a les pròximes eleccions, després ja ho veurem... En aquest sentit, Ciutadans Compromesos també està en el mateix escenari, treballant per a la parròquia. És clar que hi ha càrrecs electes i persones impulsades per CC, perquè hi van haver eleccions generals i es va fer una candidatura de liberals més independents, però eleccions a la vista no n’hi ha. Tinc la impressió que alguns s’han precipitat. 

 S’ha apuntat, però, a finals d’aquest any?
Penso que els ciutadans d’Andorra, els de la Massana, no estan ara pensant si hi ha eleccions o no. Volen que qui hagi estat elegit treballi. A la Massana anirem tirant endavant i entenc que el Govern ho ha de fer, i també el Consell. Ara hi ha hagut un moviment i s’haurà de gestionar. Ja hi haurà properes reunions de Ciutadans Compromesos, perquè al final no som un partit, no hi ha militants que paguem una quota per CC, som una agrupació, amb diferents sensibilitats, que és molt integradora,  no exclou a ningú i té moltes simpaties. 

Per tant, ara per ara, Ciutadans Compromesos no passarà a la plana nacional?
A la taula no s’ha parlat de cap projecte de fer un partit nacional. No se n’ha parlat. No vol dir que en futures reunions se’n parli, però ara no se n’ha parlat. 

Vostè s’ha avançat i ha parlat del futur de David Baró, que sempre diu que acabarà fins al darrer dia el mandat. I després?
Mai es pot tancar cap porta. A les properes eleccions seré al Comú i fins al final del mandat. Després, no ho sé. Tinc un neguit per la política, és clar.

Perquè CC també té un color taronja similar al de DA?
No, és lila. També té taronja, però aquest color el vam posar a la Massana el 2018. Vam escollir el color de la marca de la parròquia, i DA encara no existia. 

No té res a veure amb la proximitat amb DA?
No, perquè agrupa moltes sensibilitats. És clar que hi ha persones que són molt afins a DA i que en gestió comunal ens han donat suport, com també del PS. Però els vots dels ciutadans no són de ningú, els electors cada quatre anys miren programes i persones i decideixen. 

Finalment, com valora la situació actual de l’arc parlamentari. Li donarà més força a DA? S’atreveix a fer una previsió per a les properes eleccions?
Personalment, penso que encara falten molts i molts dies. Hi ha moviments i, provocats o no, les coses encara poden canviar. Tothom ha de continuar fent la seva feina. Els ciutadans no entendrien que un any abans de les eleccions ja se’n parlés tant. Trobo que s’han anticipat massa els tempos i que cadascú ha de treballar des de la seva responsabilitat. Quan el cap del Govern digui que ara hi ha eleccions, que es posin en marxa els mecanismes.

Li concreto, veu DA com a guanyador?
Només ho podré contestar quan tingui el panorama de quins són els partits que es presenten, els líders i els seus projectes.