David Baró: “El pròxim equip comunal es trobarà una parròquia molt activa i dinàmica”

El cònsol major de la Massana, David Baró, fa un balanç “molt positiu” dels seus anys al capdavant del Comú, un període on “hi ha hagut una bona gestió de les finances públiques, s’ha pogut incrementar la inversió a la parròquia i assolir un compliment dels dos programes electorals d’un 96%”. Baró destaca també la feina de l’equip d’EMAP i el fet que Pal Arinsal compti amb tres copes del món.

Quin balanç fa del mandat?
D’entrada voldria fer un agraïment molt especial a tot l’equip que m’ha acompanyat aquests vuit anys com a cònsol perquè és fàcil fer un balanç amb el cònsol major però sempre s’ha de pensar que a darrere hi ha un equip, amb el cònsol menor, els dos equips de consellers de Comú però també a nivell de tot el personal i amb tot l’equip directiu de l’estació i els col·laboradors. I ha estat tot aquest gran equip el que ha fet possible que la Massana vagi creixent.

Positiu per tant?
Sí, és un balanç positiu. Veníem d’un moment de crisi, on la situació de les finances era delicada i ara som en un moment on les finances estan sanejades, l’estació també ho està i dona beneficis, la parròquia s’ha dinamitzat, és viva i té activitat econòmica. En resum és això, hi ha hagut una bona gestió de les finances públiques, s’ha pogut incrementar la inversió a la parròquia, tirar endavant nous projectes, assolir un compliment dels dos programes electorals d’un 96% i fer altres coses que no havíem previst. S’ha invertit de manera important a la parròquia i també als dos camps de neu que són del Comú, ja que ara som l’única estació cent per cent pública d’Andorra. I vull destacar també les aportacions dels ciutadans perquè el Comú és molt viu, i fan arribar propostes i suggeriments. 

Canviaria alguna cosa?
Sempre es poden canviar coses. M’hauria agradat que el 2012 i 2013 haguéssim pogut invertir més i que la crisi no hagués afectat tant les persones. Però bé, el Comú és molt viu i al final es troben solucions als problemes que hi ha a cada moment. Tot allò que hàgim pogut assolir amb èxit vull que sigui compartit entre tots, i allò que no hàgim fet prou bé me’n faig únicament responsable.

Què li queda pendent i li hauria agradat poder tirar endavant?
Hi ha coses que, no eren al programa electoral però que hem anat veient, m’hauria agradat tirar endavant i que espero que siguin al pròxim programa electoral de Ciutadans Compromesos. Ara, no estem fent una competició amb ningú per veure qui fa més. A la Massana tenim el que tenim, és cert que tenim un tret diferencial com és l’estació d’esquí i això el que fa és que la inversió s’hagi d’orientar també cap aquí. Al final a la Massana es gestionen 36 milions d’euros, els 16 del Comú i els 20 de Pal Arinsal, i és una gran responsabilitat. Amb més ingressos es poden fer més coses, però tampoc hem d’estirar més el braç que la màniga. 

No falta res a la parròquia?
Penso que tenim els serveis coberts, hem fet aquelles inversions que no es veuen però que també són necessàries, com per exemple l’operació subsòl, el que són tots els col·lectors que s’ha de fer i invertir també en allò que el ciutadà en el seu dia a dia ho aprecia, com és en la via pública, parcs i jardins, eixamples, eliminar punts negres, millorar l’enllumenat, més seguretat, en voravies, en un nou edifici com els Arcs, on hi ha també un esplai, un CAP i un punt jove. També per exemple en l’edifici del coll de la Botella, que també és molt emblemàtic. I tot això, sobretot, amb una reducció considerable de l’endeutament, que això és l’important. En aquests vuit anys hem pogut rebaixar l’endeutament en 21 milions d’euros, o en 31 milions si comptabilitzem les preferents.

Quina situació es trobarà el pròxim equip comunal?
Es trobarà amb una parròquia molt activa i dinàmica, on encara es poden fer més coses i que la clau de l’èxit continua sent el treball entre el sector públic i el privat, i amb entitats i associacions. Es trobarà unes finances sanejades, tant pel que fa al Comú com a l’estació. A més es trobarà amb uns diners que hem guardat en tresoreria, uns nou milions d’euros,  i això també és positiu, ja que permet fer front a imprevistos o a incrementar la inversió anyal. Amb uns equips creats, al Comú i a l’estació, en ple funcionament i que donen els seus resultats. I es trobarà també amb una estació que tanca amb beneficis, que ja és la sisena temporada que passa i mostra també una solidesa. I es troba també amb una bona confiança entre els bancs i el Comú, que era un punt que s’havia de resoldre, i fins i tot vam poder fer fa pocs anys un préstec a l’estació per fer inversions, ja que ara ja no es fan per tapar forats de gestió, sinó per incrementar la inversió. Òbviament, també amb els projectes que van sortint al dia a dia i que cal anar resolent. I això parlant amb les persones i amb aquest tarannà de diàleg i consens que ha fet que hi hagi hagut certa pau política a la Massana aquests últims anys, que penso que els ciutadans han agraït, en veure que oposició i majoria han anat a treballar i no a barallar-se, i han anat a l’una perquè la Massana creixi. 

Com ha condicionat l’obligació d’anar recomprant les preferents d’EMAP?
Hi havia un problema històric a la parròquia, que era l’endeutament. Es va anar a buscar una solució per resoldre aquest problema. No és que hi hagi una obligació, sinó que és el que es va acordar. La bona notícia és que vam fer una emissió de preferents per dinou milions d’euros i avui dia ja n’hem recomprat nou. S’ha parlat molt que al seu moment es va salvar la Massana, però de fet, ningú va posar diners, sinó que és el mateix Comú qui va recomprant i per tant qui ho va assumint al cent per cent. Només es va buscar una fórmula i per això els cinc bancs tenen accions preferents d’EMAP, tot i que com es va recomprant no hi haurà la conversió de preferents en accions ordinàries.

Quin grau d’implementació s’ha fet del pla estratègic d’EMAP?
S’ha acomplert. D’una banda amb els seus recursos propis, perquè tanca amb beneficis, i de l’altra amb les aportacions que fa el Comú, com per exemple la feta per fer l’edifici del coll de la Botella. També amb el préstec de fa dos anys es van poder fer totes les inversions en eixamplament de pistes, creixement de serveis, restauració, en neu de cultiu, que és molt important. L’any passat vam estrenar la bassa d’aigua d’Arinsal que va permetre fer la neu de cultiu, i sort, perquè si no no hauríem pogut obrir fins al gener o febrer. Hi ha altres projectes de cara als pròxims deu o quinze anys, com és el fet de poder unir Arinsal amb Pal de forma esquiable, però per això cal que el nivell d’ingressos creixi més. I ja ho ha fet molt perquè EMAP facturava 12 milions i ara en factura 20 per any.

Com pot afectar de cara al futur el fet que Secnoa hagi anat a Grandvalira i quedi la situació amb tres i un?
Això s’ha d’enfocar en clau de país. De fet Andorra sempre ha tingut cinc estacions d’esquí. Quan anem a fora sempre fem marca Andorra i lògicament després hi ha la ubicació geogràfica i l’estació està a Pal i a Arinsal. Després hi ha la marca Vallnord i s’ha pogut solucionar aquesta qüestió per als pròxims anys que dona tranquil·litat al sector. Al final són canvis accionarials. També en el seu moment vam tenir propostes per entrar capital privat a l’estació però no eren interessants perquè hauríem malvenut l’estació. Per això vam anar a buscar una solució que en el futur permetés trobar més inversors.  

És ara el moment de plantejar-se aquesta entrada de capital privat?
Això sempre ha estat sobre la taula. L’important és que el 2012 hauria estat malvendre i es va optar per un altre camí. I ara cada dia que passa és una estació més atractiva, i per tant també més cara. Si un dia hi ha l’oportunitat entenc que de la mateixa manera que jo m’ho plantejava, l’equip que hi hagi farà el mateix. Ho estudiarà, ho mirarà, ho explicarà, n’informarà el poble i, si escau, farà un concurs. No és, però, una cosa que anem a buscar, sempre és latent però ha de ser una oportunitat. Malvendre està clar que no es pot fer perquè s’ha invertit moltíssim i és de la parròquia, del cent per cent dels ciutadans de la Massana.  

El preocupa el futur del forfet Valls del Nord?
Aquest és un aspecte que durant la crisi es va insistir moltíssim que s’havia de salvaguardar i així s’ha aconseguit. Al final és una destinació geogràfica, quan estàs a la Massana o a Ordino estàs molt a prop i és normal que els ciutadans que viuen a la Massana puguin anar a Ordino o viceversa, i també els nostres visitants quan estan en un hotel a la Massana o en un hotel a Ordino puguin anar a esquiar a un lloc o un altre. 

Sí, però ara hi ha un forfet que permet esquiar a tres dominis.
Sí, però és un altre preu diferent i segurament també per a un altre públic. Però la competència diria que no és entre nosaltres, sinó que la tenim fora del país. El que volem és que vingui gent a Andorra i quan hi sigui ja la repartirem. Com? Amb les inversions, amb la dinamització de la parròquia, amb esdeveniments a l’estiu i a l’hivern, desestacionalitzant com s’ha fet fent una aposta molt forta. Pal Arinsal per exemple té tres copes del món, és molt únic. Això requereix uns recursos, tant per l’estació com pel Comú, però és que al final és un motor econòmic, i s’ha d’anar a l’una.

Aposta forta per la bicicleta, però s’ha tocat sostre o hi ha encara camp per recórrer?
No, hi ha camí, costa però hi ha camí. T’adones per exemple amb l’increment de negocis sobre això a la parròquia, que hi ha hagut una evolució molt important, amb l’increment de l’afluència... Ho veiem per exemple quan surts d’Andorra i vas a veure altres copes del món o els mundials, que en tindrem un el 2024 que ja està firmat i amb els diners guardats, i t’adones que cada vegada creix més, el paddock és cada cop més gran, les marques cada vegada omplen camions més grans. I, sobretot, passa també perquè hi ha un gran futur amb la bicicleta elèctrica i aquí també l’estació ja està fent els seus esforços per adaptar-se. Passarà com l’esquí, que primer era de l’elit i després es va anar generalitzant, doncs la bici de mica en mica serà igual. Fins i tot l’UCI es planteja també fer proves de bicicleta elèctrica, per tant va cap aquí. Al final és sostenible, és natura, és muntanya, sempre que estigui tot molt regulat.

Com està el cadastre?  
Ja està. Erts i Arinsal ja s’han resolt fins i tot les al·legacions i per tant ja està tancat, és només un tràmit. I a Pal està tota la feina feta i ara és només entrar les dades i publicar-ho al BOPA. Hem pogut fer el cadastre com volíem, i aquí hi ha una feinada increïble, i vull felicitar els consellers que se n’han ocupat, però també els quarts i els ciutadans que s’hi han implicat moltíssim.

Com veu que a la Massana només hi hagi una candidatura a les comunals? 
M’hauria agradat que hi hagués hagut dues candidatures o fins i tot tres. De fet, fa vuit anys en vaig tenir tres i fa quatre anys dues. I crec que això és bo perquè permet contraposar els projectes, debatre’ls.... No ha pogut ser, però nosaltres hem fet la feina. Tenim un projecte, està pensat, meditat i planificat i no està fet a contrarellotge. Evidentment és un equip de continuïtat perquè la gran majoria estan a l’equip actual però també hi ha renovació amb noves incorporacions.

El cònsol de Canillo deia que segons com és més difícil governar sense oposició perquè el nivell d’autoexigència és més alt.  
De totes formes la situació és una mica diferent. A Canillo va ser un partit que va fer una llista única, nosaltres som una agrupació política de diferents sensibilitats i per tant el debat el tenim internament a les comissions, a les juntes de govern. El Comú de la  Massana, igual que aquests quatre anys, a partir del primer de gener tindrà diferents sensibilitats i representarà una àmplia majoria social. Ja internament es farà un debat, i ja hi haurà persones que tindran aquest rol com d’oposició dins la majoria, i això és molt bo perquè fa que estiguis sempre a l’aguait, que valoris molt les decisions amb punts de vista diferents.

David Baró té 3,5 anys per preparar l’assalt al Govern?
En David va agafar el compromís d’acabar el mandat al Comú i així ha estat. A partir de gener torno a la vida privada, tot i que estaré, i molt, vinculat a Ciutadans Compromesos i amb tot l’equip perquè ells m’han ajudat a mi i jo també ajudo els companys i a més crec en aquest projecte. També volem transformar l’agrupació en un partit polític. Després m’agafaré un temps de descans i de fer un pas al costat en política perquè és el que em toca però també perquè vull agafar perspectiva després de dotze anys en aquesta casa. En un futur és clar que seguiré la política, perquè m’agrada, m’apassiona, l’he seguit des de molt petit i més endavant... ja es veurà.