David Rios: “En l’any i mig de legislatura hem vist una improvisació constant del Govern”

El conseller general socialdemòcrata David Rios considera que “en l’any i mig  de legislatura hi ha hagut una improvisació constant del Govern”. “Només hi ha anuncis rere anuncis, però no es veu una acció concreta ni tampoc resultats”, afegeix Rios. El parlamentari del Partit Socialdemòcrata (PS) manifesta també que, pel que fa a la reforma de l’administració, “al ritme que anem necessitarem tres legislatures perquè estigui completa”.

¿Què li sembla el nomenament d’Antoni Riberaygua per encapçalar el nou ministeri de Presidència?
Em sembla que crear un ministeri dedicat a les competències comunals, tot i ser aquest un tema important, és excessiu. S’ha de tenir en compte que tot el que es refereix a l’estructura de l’Estat ja ho portava el ministre de Finances.

El cap de Govern ha dit que la creació d’aquest ministeri no suposarà un sobrecost.
El pressupost ja preveu un increment de diners per a l’Oficina del Joc, una entitat que el cap de Govern va dir que no costaria diners i realment hi ha una partida important de gairebé 100.000 euros en total. Per això crec que el Govern ja parteix d’un incompliment i suposo que el cost del nou ministeri estarà per sobre d’aquesta quantitat. Entenem que aquest canvi no ha de ser bo per al Govern, sinó per al país.

Parlant de joc, la intenció del Govern és que hi hagi una llei aquest any. ¿Què li sembla que finalment es reguli?
Nosaltres ja valorarem aquesta regulació quan la tinguem sobre la taula. Hem de recordar que l’any passat es va aprovar una modificació de la llei del bingo i nosaltres també hi vam donar suport. Per tant, no estem tancats a res, sempre que el text sigui en positiu, però abans l’hem de veure. S’haurà de veure si s’opta per una infraestructura privada o pública i quina és la proposta concreta.

Una de les tasques importants del nou ministre serà fer una administració més àgil i eficient.
El Govern demòcrata es va comprometre a principis de la legislatura a reformar la Llei de la funció pública, que entenc que seria una de les potes de la reforma de l’administració, i ja estem veient com està evolucionant el tema, que s’ha centrat en les modificacions en els complements de jubilació dels funcionaris, de la qual cosa s’està parlant des de fa mesos i està tot encallat.
Per tant, és clar que hi ha molta feina a fer perquè l’administració sigui més senzilla i també cal informatitzar-la, cosa que comporta un nou funcionament de tota l’estructura de l’Estat. Entenem que aquesta és una feina que s’hauria de fer, però el que em sorprèn és que s’hagi esperat a la incorporació d’un ministre perquè sigui així, quan s’hauria d’haver treballat en aquest àmbit des del primer dia.

¿Creu que no s’ha avançat gens a fer una administració més propera als ciutadans?
La feina a fer és molt gran i si no comences no pots avançar. El problema que veig és que no hi ha una estratègia clara sobre els passos que s’han de fer per reformar l’administració. Tan sols s’han agafat temes que de fet ja estaven en marxa, com la simplificació en els tràmits per obrir un comerç, però no hi ha una estratègia global per millorar l’administració.

L’anunci és que una vegada tancat, a finals d’aquest mes, el tema dels complements de jubilació dels funcionaris, es començarà a abordar la reforma de la funció pública.
Amb el ritme a què anem, per reformar la funció pública necessitarem tres legislatures perquè estigui completa.

El seu grup parlamentari va demanar també que s’accelerés la negociació amb els comuns sobre les transferències i competències.
En això també fem tard. És un dels punts que Demòcrates per Andorra anunciava en la campanya electoral i ja ha passat un any i mig i el més calent és a l’aigüera. I ara es vol començar tot, però no ens diuen què s’ha fet fins ara quan gairebé han passat dos anys de legislatura.

O sigui, ¿aquests pròxims mesos seran claus per veure fins a quin punt s’han fet les grans reformes anunciades pel Govern?
Quan DA va guanyar les eleccions va dir que tenien solucions per a tots els problemes del país, però ja hem vist que aquest any i mig de legislatura ha estat d’una improvisació constant. I ara, com abans, només es veuen anuncis rere anuncis però no es veu una acció concreta ni tampoc resultats. És una demostració més de la deriva i de la falta de projecte d’aquest Govern.

Però el Govern diu que està especialment satisfet d’haver encarat les reformes que no s’han fet durant els últims anys.
De reformes jo no en veig cap de moment. Si podem considerar l’obertura econòmica per atreure inversió estrangera una reforma, doncs en veig una, i ja estem veient els resultats que està donant. Pel que fa a la resta, són anuncis rere anuncis, i així des de fa un any i mig. Si el cap de Govern està fent reformes, que primer les posi sobre la taula, perquè a part del canvi en la llei d’inversió estrangera no n’hi ha cap altra pràcticament a la meitat de la legislatura.

Però s’està avançant en la implantació del nou marc fiscal...
El marc fiscal va quedar molt determinat a finals de la legislatura passada i, per exemple, l’IGI era un dels temes que pràcticament estaven tancats. Ara queda l’IRPF, una altra pota de la reforma fiscal, però en parlen i ningú no pot veure encara cap paper ni cap resultat, només són anuncis. És un Govern únicament basat en anuncis, en rodes de premsa, però li costa molt concretar.

Ara queda l’IRPF, però suposo que en aquest tema sí que està satisfet el vostre grup, perquè és un punt del programa socialdemòcrata.
El PS sempre ha defensat un marc fiscal basat en el que diu la Constitució, segons la qual tothom ha de contribuir segons les seves possibilitats. És evident que si es vol respectar la Constitució l’IRPF hi ha de ser com a respecte a l’Estat de dret en el qual estem.

¿L’IRPF s’hauria de situar al voltant del 10%, com ha dit el Govern?
Nosaltres considerem que per mantenir l’Estat de benestar el que necessitem és que l’Estat recapti perquè es pugui invertir en la societat. En aquest sentit, creiem que el 10% seria una xifra que permetria homologar aquest impost amb la resta d’Eu­ropa, i sobretot amb els països veïns, amb els quals ens interessa signar convenis per evitar la doble imposició.

L’IGI està creant molts dubtes entre els empresaris. ¿Creu que es podria haver donat més informació des del Govern sobre aquest nou impost?
Qualsevol implantació d’un nou impost comporta moltes dificultats  i obre dubtes als empresaris. Això és normal. El problema és que la tasca de pedagogia i d’ajuda als empresaris no s’ha fet fins a acabar l’any i el que ha passat és que el Govern no ha fet la feina que tocava quan tocava.
Aquests dubtes i dificultats haurien d’haver sorgit dos o tres mesos abans de posar en marxa el nou impost. Creiem que això és una actuació nefasta per als nostres empresaris, perquè a més d’aplicar el nou impost han d’anar resolent dubtes sobre la marxa, cosa que perjudica molt seriosament el funcionament de les empreses.

¿La solució passa ara per incrementar l’acompanyament de les empreses per part de l’executiu?
És el que he comentat de vegades al Consell General en el sentit que el Govern està molt preocupat perquè vinguin empreses de fora però no està al costat dels empresaris del país. I aquest n’és un clar exemple. És un Govern que no esmerça esforços suficients en les empreses del país. En la mateixa línia, trobem a faltar mesures de reactivació econòmica perquè les que proposen ja s’havien pres anteriorment o no tenen impacte.

Vostè ha estat especialment crític amb la manera com s’està portant a terme l’obertura econòmica...
El principal problema de l’obertura econòmica és la mateixa llei, perquè genera una inseguretat jurídica molt important. Els inversors el que volen és seguretat jurídica i el fet que el ministre sigui l’únic que decideixi si s’aprova o no una inversió estrangera no va en aquesta línia. A més, també creiem que s’hauria de preparar el país per rebre la inversió estrangera i una de les coses en què s’hauria de treballar són les infraestructures. En canvi, al pressupost del 2013 tan sols es preveuen rotondes, carreteres i escoles, però no hi ha cap infraestructura per facilitar la implantació d’empreses estrangeres. S’ha fet una llei però no es fa res per fer més atractiu el país, a part d’acabar la implantació del marc fiscal, que s’ha de completar com més aviat millor.

El cert és que ja hi ha algunes empreses interessades a invertir a Andorra.
Cada vegada que surt un ministre parlant d’inversió estrangera es dóna una xifra diferent, opacitat que genera la mateixa llei. En tot cas, que vinguin empreses per invertir 100.000 euros no és per aplaudir. Hem d’esperar que vinguin empreses amb una inversió molt més potent i per aconseguir això s’han de fer els deures i millorar molts aspectes del país. Per exemple, s’ha d’adaptar també la Llei d’immigració.

L’afer del Patapou ha arribat a la fi amb la desestimació del projecte per part del Govern. ¿Quins són els passos que s’haurien de fer ara per disposar d’aquesta infraestructura?
El cap de Govern va dir el setembre del 2011 que l’heliport, juntament amb el casino i la llei d’inversió estrangera, era un dels seus projectes estrella. No només hem perdut diners, sinó també el temps. Si és tan necessari per al país, s’ha de buscar ja una alternativa, aprenent dels errors comesos.
Si es vol complir el que diu la llei, ha de ser el Govern el que construeixi l’heliport i després que es llogui l’explotació a una empresa privada. Vist que es gasten 2,5 milions en el Cirque du Soleil i 1,5 en Monitor Group, amb aquests diners hauríem pogut fer l’heliport, que entenem que serà un bé per al país.

El tema de la possible successió de Bartumeu al capdavant del PS ha tornat a sortir en les últimes setmanes. ¿Què n’opina?
El tema del lideratge del partit es resoldrà en el congrés d’abans de l’estiu. Crec que el debat s’haurà de fer en aquest congrés. Penso que els mateixos instruments del partit permeten que hi hagi diversos candidats, una cosa que entra en la normalitat més absoluta. I fins i tot és bo que hi hagi una concurrència en aquest tipus d’eleccions perquè és bo per al partit i fins i tot per a la salut política del país.

¿S’han fet els deures per superar el dur cop que va significar per al PS l’últim resultat electoral?
Es va iniciar tot un procés de reflexió sobre el proper congrés i el treball es veurà ara plasmat en ponències i en aspectes de funcionament. Per això considerem que és un congrés clau per afrontar una nova etapa de cara a les properes eleccions generals i comunals.

¿Hi ha marge per presentar lleis com la del matrimoni gai o l’avortament quan el que més preocupa ara és la crisi?
Crec que es pot treballar en més d’una línia. El tema social està bastant endarrerit i Andorra no compleix els estàndards internacionals i tot el que es faci per avançar és bo. Si els demòcrates no ho volen fer ho farem nosaltres, és tan senzill com això, i al mateix temps es pot continuar treballant en la fiscalitat, els convenis per evitar la doble imposició i la reforma fiscal.

La reforma laboral també està pendent...
Es van fent anuncis periòdicament, però cauen de seguida en un pou i no es plasmen al Consell. També es van comprometre fa mesos, per exemple, a fer una llei sobre els salaris dels càrrecs públics i tampoc l’han fet. A més, el país està en una situació econòmica d’extrema gravetat i no s’actua amb urgència, com s’hauria de fer.

“Andorra Turisme el que fa són experiments i el del Cirque du Soleil n’és un altre, tot i que vull que surti bé”

Vostè diu que no hi ha mesures de reactivació, ¿però fer venir el Cirque du Soleil, com pretén el Govern, no és una mesura de reactivació?
Pel que s’ha dit, el Cirque du Soleil vindrà a fer una quinzena de representacions i marxarà. Haurem de veure quin és el retorn de tot això, malgrat que vull ser positiu i pensar que vindrà molta gent. Nosaltres hauríem preferit, per exemple, invertir aquests dos milions i mig d’euros en un projecte que es mantingués amb una estructura al país. Aquesta quantitat són molts diners i si no hi ha una continuïtat no hauran servit de res. A més, la imatge de Cirque du Soleil no té cap lligam amb Andorra, com a mínim en aquests moments. Per tant, es podrien invertir aquests diners en un muntatge estable que es quedi al país i s’associï amb la marca Andorra, que no sigui només pel juliol i l’agost sinó per sempre.

¿El més criticable d’aquest projecte és, així doncs, els diners que costa?
Penso que, a banda que és molt car, que té un cost excessiu, demostra que Andorra Turisme funciona a còpia d’improvisació i ara se’ls ha acudit això del Cirque du Soleil i un altre dia una campanya sobre la neu. És un símptoma més de la deriva amb què està treballant aquest Govern. I és que ens hem de preguntar, per exemple, què hi haurà a Andorra una vegada passat el juliol i el setembre després d’haver gastat 2,5 milions d’euros. Creiem que cal una reflexió sobre la marca Andorra, que el ministre de Turisme va anunciar que es faria durant el 2013 i s’ha posposat al 2014, i el que preguntem és com es poden fer campanyes turístiques si encara no es té clara quina és la imatge que es vol vendre.
El que estan fent és una improvisació constant, i van fent experiments, i el del Cirque du Soleil n’és un altre, que desitjo que surti bé. Una cosa igual passa amb les campanyes de turisme, no hi ha una continuïtat ni una línia per emetre a l’exterior una imatge d’Andorra que impacti. Amb el que ens estem gastant, ja estaria bé que d’una vegada per totes tinguéssim una mica clara quina és la imatge que volem vendre. A part que així et pots aprofitar en altres projectes, com pot ser la inversió estrangera, o sigui que també ajudaria a captar possibles inversors. Per això penso que s’hauria de pensar més enllà de la immediatesa de les campanyes que es fan.

Sí que s’ha doblat el pressupost destinat a turisme...
Augmentem el pressupost però no els objectius de visitants i de turistes, sinó que els rebaixem. Crec que s’ha de ser molt més eficient a partir del pressupost disponible i molt més autoexigent. El que està fent el gerent d’Andorra Turisme és rebaixar els seus objectius per poder-los assolir, cosa que no s’entén, perquè si s’incrementa el pressupost s’han d’augmentar també els objectius.