Diari digital d'Andorra Bondia

“Decidirem sobre la setmana de l’isard de seguida que es pugui”


Escrit per: 
Redacció


El cap de l’àrea de Fauna i Hàbitat del departament de Patrimoni Natural, Landry Riba, analitza l’actual afectació del pestivirus en la població d’isards i confirma la possible presència del virus a tot el territori andorrà.

En aquest sentit, el departament està a l’espera de recollir més dades per poder prendre una decisió sobre la celebració de la setmana de l’isard. De moment no es descarta cap hipòtesi, ja que a la vessant catalana no s’ha observat la quantitat d’isards habitual.

En les últimes setmanes s’ha estabilitzat el nombre d’isards que s’ha trobat morts. ¿Com hem d’interpretar aquest fet?
Les últimes dues setmanes la xifra de cadàvers trobats no ha variat. Continuem amb aquests 45 o 46 animals, la gran majoria amb origen al vedat de caça d’Enclar. Per tant, aquesta xifra supera la que teníem habitualment anys enrere. Des de llavors no hem trobat cap mort més ni cap animal malalt que es pugui relacionar amb aquest brot. Tot i així, parlar de si s’ha estabilitzat o no és una mica arriscat, ja que es tracti de la patologia que es tracti pot revifar en qualsevol moment i podríem estar només en un punt de latència. Llavors, és arriscat, en quinze dies, dir que ha parat. Cal esperar que s’estabilitzin les condicions meteorològiques, i a partir d’aquí sí que podríem dir que s’ha estancat.

Fa gairebé un mes, des del departament de Patrimoni Natural van confirmar, per primer cop, la presència de pestivirus al vedat d’Enclar. ¿Hi ha alguna novetat quant a la propagació del virus?
La informació que tenim actualment permet dir que hi ha animals a Enclar i fora del vedat que han estat en contacte amb el virus i han pogut generar anticossos enfront d’un pestivirus que no hem pogut confirmar si és d’isard o d’un altre animal. A més, alguns dels animals que s’ha trobat morts eren portadors del virus, i per tant cal sospitar que n’hi pot haver d’altres que estiguin dins de la població i que també ho siguin. En aquest cas, sí que podem parlar de pestivirus d’isard. I d’aquests, també se n’ha trobat dins i fora del vedat.

¿Per tant, l’existència del pestivirus no es limita únicament a la població d’aquest vedat, com es deia fa tres setmanes?
Sí, això es va descobrir fa dues setmanes. De fet, de tots els animals que s’ha processat n’hi havia que es van trobar durant els mesos de gener i febrer fora del vedat i un d’aquests, concretament, ha resultat positiu. Això ens indica que el pestivirus circula per tot el territori i la incògnita és saber en quina mesura podrà expressar el seu potencial patogen.
El que dificulta molt la diagnosi és que hem tingut casos de tota mena: animals negatius al virus i morts per pneumònia, animals positius al virus però sense la simptomatologia dels altres... Hi ha hagut un quadre molt inespecífic i molt difícil d’interpretar. Això fa que, malgrat que hi ha l’evidència que hi ha pestivirus, sigui francament complicat afirmar que és el responsable de totes les morts. Tot i així, continua sent la hipòtesi amb més pes, ja que el pestivirus pot estar en algun òrgan concret i no sempre hem tingut animals sencers. Això pot ser l’explicació que no hagi aparegut en tots els casos.

¿Quina és l’evolució més recent de la malaltia i quin és l’escenari que preveuen per als mesos vinents?
En ple hivern, la malaltia no s’expressa de la manera clàssica, que és amb canvis de comportament importants i alteracions a la pell, sinó que s’expressa amb altres patologies més banals que acaben matant els animals. A partir de la pujada de temperatures i amb la retirada de la neu, han començat a aparèixer casos típics de pestivirus. Han estat molt pocs, però s’ha observat animals que estan prou bé i manifesten algun símptoma clàssic. En aquests casos, s’ha comprovat que la cosa pot acabar aquí o bé hi pot haver una onada de mortalitat important i, després, una recuperació progressiva de la població. Per tant, estaríem en aquest punt en què pot passar qualsevol de les dues hipòtesis.

Així, ¿no descarten que pugui passar com en determinades zones de Catalunya, on el pestivirus va acabar pràcticament amb tota la població d’alguns territoris concrets?
No, no està descartada, en absolut. El que va passar a la Cerdanya o a l’Alt Urgell és que es va trobar molts cadàvers amb una simptomatologia aguda, molt ràpida, i un cop acabat aquest quadre hiperagut va començar a aparèixer un quadre de pestivirosi clàssica molt allargat en el temps, que és el que va produir més baixes. Aquest escenari podria donar-se perfectament, i ara ens falta veure si la cosa va per aquí i estem en un moment en què el virus es presenta d’una manera més lenta o si s’acabarà estabilitzant.

Tal com estan les coses, ¿perilla la celebració de la setmana de l’isard?
Ara mateix és aviat per saber-ho, ja que si la cosa es quedés aquí no seria ni rellevant per a la població general d’isards. El problema és que no sabrem la realitat fins que no puguem sortir a comptar i comparar les dades amb les de l’any passat, per veure en quina mesura han afectat l’evolució de la població. En tot cas, ben bé fins a l’agost no se sabrà, perquè no tindrem prou eines per prendre una decisió argumentada.

Així, ¿no podran prendre la decisió pràcticament fins que s’hagi de celebrar la caça de l’isard?
Bé, decidirem sobre la setmana de l’isard tan aviat com es pugui. Entenem que administrativament és complex de muntar i que els caçadors s’hi han d’inscriure al juliol, així que ja es tractarà que no s’hagi de prendre la decisió el dia abans de l’obertura. Jo suposo que tan bon punt l’accés al territori ho permeti, la intuïció de si hi ha hagut un problema més gran o no la podrem tenir bastant ràpidament.
I també falta veure què ha passat als territoris veïns. Vull dir que epidemiològicament no ens podem fixar només en el terrritori andorrà, sabent que són poblacions transfrontereres. No tindria sentit prendre aquí unes mesures de gestió si al costat no adopten les mateixes, ja que el resultat no seria l’òptim per als isards.
De moment, a França no sembla que hi hagi res de nou, tot i que cal esperar-se al juny o al juliol, per la neu, i per la vessant catalana sabem que no estan observant el nombre d’isards que acostumaven a veure. Sabem que va ser una zona que va ser molt castigada el 2005, i això ens fa sospitar que pot ser un problema d’una magnitud bastant més gran del que pensàvem.

SEGUIMENT dels RAPINYAIRES

¿Quin és el principal projecte que estan tirant endavant a hores d’ara sobre la fauna d’Andorra?
S’està fent recomptes simultanis a tot el territori per intentar reconèixer el territori ocupat per les principals espècies de rapinyaires que tenim. Es tracta d’ubicar al mapa quines àrees estan ocupades per l’àliga daurada, pel falcó pelegrí i per altres espècies. És un treball que es va encarregar en una primera fase a una empresa privada, que ens va fer un primer mostreig, i a partir d’aquí s’ha volgut multiplicar els punts d’observació.
Això, d’entrada, permet situar la nidificació d’algunes espècies importants com l’àliga daurada, i a partir d’aquí muntar un sistema de seguiment precís. Hi ha moltes espècies que desconeixíem, ja que fan desplaçaments molt grans durant el dia i quan les veus no saps si són al seu territori vital o de caça o si hi són de pas.

¿Quan van començar aquest projecte?
Som a la tercera setmana, que coincideix amb la migració de sud cap a nord. Vull dir que tenim un volum d’informació important.

¿I hi ha data d’acabament?
Ara, en aquesta primera fase, es fa un mostreig al màxim d’ampli, i quan s’haurà definit dos, tres o quatre territoris de cria es passarà a fer un seguiment específic d’aquests territoris per saber quants polls poden sortir i per poder tenir els nius més controlats.

¿Què pot aportar l’estudi?
Són espècies que estan amenaçades a tot el món i que són bones indicadores de la salut de l’ecosistema, ja que estan en una part molt alta de la cadena. Si es reprodueixen, vol dir que totes les necessitats d’hàbitat s’estan cobrint. I després, l’Estat té l’obligació d’aportar mesures per conservar els hàbitats d’aquestes espècies, així que per poder-ho fer abans és important conèixer el context per trobar un equilibri.

EL PROJECTE GALLIPYR
Un altre dels projectes que segueixen des de fa temps és el Gallipyr. Expliqui’ns en què consisteix i en quin moment està.
El projecte estarà en marxa fins a finals del 2011. Des d’Andorra entrarem més en matèria ara al mes d’abril i més tard, a l’estiu, ja que se’ns va encarregar fer el seguiment demogràfic

de la perdiu blanca i el recompte serà la setmana que ve.
Tenim unes zones de seguiment a Andorra des de fa uns anys, però també tenim previst rebre gent de fora per acabar de treballar el sistema, ja que el que planteja el projecte és uniformitzar el mètode de seguiment sobre tot el Pirineu. Ara utilitzem metodologies que no sempre són comparables.
L’objectiu és poder comparar entre tots els resultats i les experiències que tenim, i veure si trobem un punt comú. És complicat, perquè nosaltres proposem un sistema que pot aportar un coneixement més fiable però és més pesat, ja que s’ha de pernoctar amb equips de set o vuit persones en lloc de fer servir tècniques que requereixen menys personal i que es poden fer al mes de juny. I ara analitzem quina variació es podria fer en la metodologia i si seria viable exportar-la a la resta del massís.

El projecte es refereix concretament al seguiment dels gal·liformes. ¿Quines espècies n’hi ha al Pirineu?
Al país fem el seguiment de la perdiu blanca, la perdiu xerra i el gall de bosc, mentre que a la Vall d’Aran van introduir el grèvol, que havia desaparegut del Pirineu.
La Generalitat, amb el Consell General d’Aran, va proposar un projecte de reintroducció d’aquesta espècie, que em sembla que està als Alps.
Ara estem amb la perdiu blanca, després continuarem amb el gall de bosc al mes de maig i després, al juliol i l’agost, farem recomptes de reproducció. Les tres espècies tenen metodologies bastant similars, però no coincideixen mai en el temps. Per tant, s’hi pot treballar de forma acurada durant tota la temporada.

L’AMENAÇA DELS MUFLONS

Per acabar, voldria conèixer com està la situació de dues espècies que es van introduir a Andorra i als Pirineus i que han creat una certa controvèrsia entre un sector de la població: el mufló i l’ós bru. En el primer cas, es va constatar una taxa de reproducció per sobre del previst i es va optar per obrir els plans de caça, tot i que això va suposar alguns problemes. ¿Com està la situació? ¿El mufló continua suposant una amenaça per als pagesos?
El cert és que hem hagut de reparar la situació. El fet d’obrir el pla de caça a un pla lliure, sense acompanyament ni restriccions, va portar a un fenomen habitual: que la població baixés, però únicament entre els mascles. És a dir, que ens vam trobar amb una descompensació en la població, amb moltes femelles i molt pocs mascles, i a més, molt joves. I això, en qualsevol població d’ungulats, està demostrat que provoca fenòmens de dispersió, és a dir, que els mascles que queden, quan les femelles estan en zel, no saben on anar. Llavors, la població s’acaba movent molt i acabes tenint animals en llocs on inicialment no en trobaves.

¿Creu que l’obertura del pla de caça va provocar l’efecte contrari del que es buscava?
Bé, hi va haver una reducció del nombre d’exemplars, però també hi va haver un increment de la superfície ocupada per l’espècie; és a dir, que el problema que tens situat el pots arribar a tenir dispersat. Arran d’això, durant l’última temporada de caça es va proposar que al sector de la unitat de gestió central es retornés a un pla de caça acompanyat, amb l’objectiu d’equilibrar l’espècie. Entre el col·lectiu de caçadors hi ha gent que hi ha col·laborat perfectament i ha entès la seva missió com a eina de gestió i d’altres que no tant, ja que les femelles no tenen el mateix al·licient, per la mida de les banyes.
Tot i així, s’ha pogut acomplir. Falta una captura per fer, i ara estem fent cada dimarts els recomptes per veure si hem aconseguit equilibrar els sexes. Si ho hem aconseguit, ens haurem de plantejar com ho fem a partir d’ara. Sabem que la reducció de la població comporta, automàticament, un increment de la reproducció. És a dir, aquest tipus d’espècies es reprodueixen molt millor si són menys. Com més seran, menys es reproduiran, i per tant cal anar molt en compte, de vegades, a l’hora de prendre decisions dràstiques, ja que hi ha un efecte rebot que no controlem.

¿Considera que es va cometre un error a l’hora d’obrir el pla de caça sense cap restricció?
Bé, responia a una necessitat en aquell moment de reduir la densitat, i la manera més eficient de fer-ho és deixar via lliure a qui tingui ganes de caçar el mufló.

Però potser s’hauria d’haver regulat parcialment.
De fet, ara ens trobem amb una situació similar. Tenim una densitat inferior, però voldríem trobar la manera que el caçador pogués anar de manera lliure i hem de trobar les eines perquè això es pugui fer sense caure en la trampa que només es caci mascles. Per tant, hi ha un aspecte del comportament del caçador que s’ha de solucionar, bé per una modificació de la decisió del caçador bé trobant un sistema administratiu que permeti un equilibri.

En tot cas, ¿la iniciativa ha servit per reduir les queixes dels particulars?
Sí que s’ha notat una reducció molt gran del neguit de molts propietaris des que es va obrir el pla de caça. Hi va haver una reducció del 50% de la densitat de muflons que teníem, i per tant es va notar molt en les pèrdues que podien tenir en l’àmbit agrícola. A més, hi ha alguns propietaris afectats que van tancar les propietats i les dues coses han fet que el feedback sigui molt diferent del que teníem fa dos anys.
 
Així, ¿quants muflons van quedar vius?
Van passar d’uns 400 a menys de 200, mentre que ara n’estem fent el recompte. Sabem que hi ha un pic de naixements, hi ha una part de mortalitat, i el que farem és fixar el nombre a finals d’aquest mes d’abril. Les previsions, de moment, diuen que la reproducció ha estat excel·lent. Falta veure com serà la primavera.

SEGUIMENT DE L’ÓS BRU

¿Hi ha alguna novetat sobre el seguiment de l’ós bru?
Ara mateix l’ós bru està més aviat al vessant francès. Hi ha una reunió pendent aquest mes o el vinent per calcular quants óssos hi hauria a tot el Pirineu. Es parla d’entre 15 i 18, però falta acabar de comparar.
Des del mes de maig, un dels óssos que ens visitava més sovint va deixar de donar senyals de vida i hi va haver declaracions a la premsa francesa que algú havia fet neteja. Això ha comportat una investigació, però no s’ha imputat a ningú. L’altre exemplar no és gaire lluny, és prop d’Ax-les-Thermes. Aquest està localitzat amb telemetria, perquè és un dels que van portar d’Eslovènia, i de moment no tira cap aquí. Caldrà veure, quan marxi la neu, què farà.

El que sí que hem fet és una modificació del sistema de seguiment a França, on s’ha homogeneïtzat a tot el vessant francès, i dilluns passat, en una reunió amb l’equip gal, vam decidir adaptar aquest sistema també a Andorra. Llavors, a partir del maig establirem el sistema amb els mateixos circuits, les mateixes estacions de seguiment, freqüències... tot igual. Ara es basarà tot a buscar rastres, amb uns circuits predeterminats que se seguiran ics vegades a l’any per intentar saber per on passen i amb quina freqüència.

 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte