Diari digital d'Andorra Bondia
La presidenta de la FAAD, Diana Figueras.
La presidenta de la FAAD, Diana Figueras.

Diana Figueras: “Hi ha hagut molts problemes de personalismes. Ara no, som un equip”


Escrit per: 
M. P. A. / Foto: Facundo Santana

La Federació d’Associacions de Persones amb Discapacitat ha estrenat nova junta fa un mes després d’un període de turbulències. Al capdavant hi ha ara Diana Figueras de l’Associació de discapacitats visuals i auditius (Advaa).  Lidera un grup de sis entitats que volen unir esforços per facilitar suport i acompanyament a les famílies.

Fa dos anys quasi cantàvem el rèquiem per la FAAD i ara la veiem reconstituïda. Com s’ha arribat fins aquí?
Hi ha hagut una renovació de càrrecs dins de les associacions. I ens trobem al capdavant tot de gent que vol fer feina. I ens hem adonat que a cada associació som poquets i que si agrupem esforços arribarem més lluny. Som un grup, som un equip i hi comptem tots: els que ja hi havia de l’antiga junta que els necessitem perquè són les arrels i sense arrels no es pot fer res i les noves persones que arribem amb ganes d’aconseguir coses concretes. Potser no seran superimportants però tenim objectius molt concrets a curt i llarg termini.

Insistim. Com és que algunes de les que havien marxat han tornat?
Som juntes noves a les nostres pròpies associacions no tenim un passat del que hi havia i ens adonem que hem d’ajuntar esforços per aconseguir els nostres objectius i lluitar pel bé comú. Tenim més temes en comú que diferències. Estem aquí amb ganes, força i il·lusió.

Creu que s’hi afegiran noves associacions? Ho veu factible?
Tenim les portes obertes. A mida que anem treballant d’altres veuran que ho fem per a tothom i no només per una associació o una persona que vulgui tenir el protagonisme. Creiem que la Federació ens ha d’aixoplugar a totes i que amb el temps anirem creixent de mica en mica.

I com arriba vostè a la presidència?
La FAAD s’havia de tirar endavant i conec persones de les juntes per altres activitats. Hi ha mirades que es creuen i cadascú s’agafa un càrrec i només queda el de president i dius ‘s’ha de tirar endavant’. 

Estan pendents d’un canvi d’estatuts?
Es van fer uns canvis. Nosaltres ens adaptarem als nous estatuts. Ho va tramitar la junta antiga, estan entrats i els estan a punt d’aprovar. Com que hem renovat càrrecs de les entitats vol dir que fins ara no hi estàvem ficats i no estàvem al cas de tot aquest procés. Les persones que ara estem a la junta no posarem traves per tirar endavant perquè el nostre objectiu és un altre.

Quin?
Ser el mitjà de comunicació amb Govern i per això consideràvem que la Federació havia de continuar endavant. Que hi havia hagut d’altres històries? Sí, és veritat. Quan les entitats es focalitzen molt en noms en primera persona. I aquí hi va haver desavinences personals que és per on anaven els temes i lògicament és quan hi ha un desacord i et mires els estatuts per si es compleix el que és la lletra dels estatuts. Hi ha hagut molts problemes de personalismes. Ara no, som un equip.

Quins són els reptes principals?
A curt termini volem que la llei d’accessibilitat s’aprovi al Consell perquè ja està feta. Les associacions ja hi hem treballat i la trobem bé. També volem que hi hagi un carnet de discapacitat internacional. Sabem que ja s’hi està treballant. No volem que es quedi en un calaix el que ja s’ha fet fins ara. L’actual no el reconeixen, tampoc no posa res. És una targeta interna de país amb la qual no podem sortir fora.

També s’ha començat a treballar la llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat. Ens agradaria que es reprengués la feina i s’adaptés a les necessitats actuals.

I a mitjà termini?
Volem un pla integral des del diagnòstic de la discapacitat. Un pla que inclogui l’acompanyament als familiars i els recursos que hi ha a disposició. Per exemple, en la meva associació tenim un noiet que ha d’aprendre a anar amb bastó i ha hagut de venir una persona de fora a ensenyar-li. En el cas del meu fill, no ha pogut aprendre la llengua de signes en català, no hi havia ningú per ensenyar-li. El mateix passa si necessites aprendre braille o si una persona es queda sense poder caminar. Qui li ensenya a anar amb cadira de rodes? Però no només això, sinó que cal saber quines facilitats tens o de quins avantatges pots gaudir.

No se sap?
La informació i l’acompanyament a la família no existeix. Quan la família rep la notícia que el teu fill ve amb algun tipus de discapacitat, no tens cap tipus d’acompanyament. L’assessorament el busques, t’informes, si tens més o menys recursos fas de més i de menys però hem d’entendre que des de l’inici es necessita aquest tipus de suport perquè no tothom sap com fer-ho.

A més, et demanen molts tràmits a fer, tens moltes obligacions però després a l’hora dels avantatges ningú t’informa. 

I com se n’assabenten?
Pel boca orella. Ara al febrer s’ha publicat la guia de descomptes per a les famílies nombroses, monoparentals, gent gran, però això no s’ha fet arribar a les entitats. Fer visible que hi ha una vida diferent amb tots els ets i uts s’ha de fer. El que reclamem és el traspàs d’informació, assessorament i acompanyament al familiar a tots els nivells. Perquè fins i tot passar la Conava perquè et donin un grau de discapacitat és tota una odissea, un viacrucis. Necessites molt de temps i arriba un moment que et perds. Tot és molt farragós.
Des de la Federació hem de treballar conjuntament amb Govern perquè puguin facilitar i agilitzar molt més els tràmits. A més, hi ha coses que nosaltres veiem i d’altres no. Amb motiu de la Copa del Món es van adaptar moltes coses però no es va pensar a posar una cadira per a l’acompanyant. Fins que no ho vius, no te n’adones. És quan tens una discapacitat que veus les dificultats de voreres estretes, arrels dels arbres, cotxes mal aparcats...

I les noves TPVs.
Sí, les han canviat ara i ningú ha pensat que totes són digitals i que per tant segons quines persones no poden ser autònomes a l’hora de pagar. Fins ara, com que era tàctil, sabien identificar on estaven els números. Andorran Banking ha fet una proposta que no funciona i ara estem intentant trobar una solució amb una empresa privada. És per això que ens agradaria anticipar-nos. Que la Federació estigués a l’abast de tothom perquè abans d’introduir temes nous, se’ns consulti.

I propostes en relació amb la CASS, també en tenen?
Sí, cal revisar les tarifes. Amb segons quines discapacitats la revisió de les ulleres és cada tres o quatre mesos. I no són vidres que valguin 50 euros. Cada dos per tres evoluciona la vista. Requerim i necessitem adaptar tot aquest tema. Un altre cas són els audiòfons. Des de fa més de 10 anys que no s’han revisat les tarifes. I la CASS paga uns 2.870 euros. En canvi, el meu fill porta gairebé 5.000 euros a les orelles. Les assegurances complementàries cobreixen segons la que tens. Conec persones que han arribat a muntar mercats de segona mà per poder finançar una part dels audiòfons. I no és només l’aparell, estan les piles, i ningú te les paga. Tenir una persona amb discapacitat suposa un sobreesforç a les famílies no només econòmic, sinó psicològic. També cal parlar de la intervenció i la inclusió. És una sobrecàrrega diària, constant i a més a més econòmica.

Pel que fa a la inclusió, s’han de fer encara més passos?
A l’escola andorrana, que és la que conec, la inclusió funciona molt bé. Tots els nens saben que s’han de posar davant del meu fill, que no li poden parlar de costat. Per tant, quan veuen una persona amb audiòfons fan el mateix. Volem que això es mantingui. Els nanos ja pugen amb aquests valors. Les dificultats venen quan es fan més grans.

Per què?
S’han d’agilitzar tots els tràmits que s’han de fer quan el teu fill passa a ser major d’edat. És tot molt farragós, pot durar 6 mesos i durant aquest temps no estan  reconeguts com a discapacitats i són moltes coses que no tens. Els 18 anys per aquests nanos hauria de ser un tràmit administratiu ràpid. Les famílies no sabem el que s’ha de fer fins que t’hi trobes o alguna companya t’ho diu. També volem que es facin formacions periòdiques a les persones que estan a l’Administració perquè a vegades el tacte no és el més adient, sovint per desconeixement. 

Totes aquestes demandes són una pluja d’idees, un pla estratègic?
Tot això ho hem presentat a tots els partits polítics que ens ho han demanat durant la campanya electoral. La nostra intenció és treballar en aquesta línia. Quan tinguem el Govern constituït, volem anar creant taules de treball per anar revisant les lleis i les mancances.

La inclusió laboral és un altre gran repte?
Les empreses cada cop estan més sensibilitzades. Abans però entraríem en un tema d’estudis, de sortides. Què passa amb els nanos que poden tenir una vida mitjanament autònoma i que necessiten uns estudis adaptats? A Aixovall hi ha una aula amb uns educadors que intenten anar pautant les sortides laborals d’aquests joves. Hi ha un gruix que van directament a l’escola Meritxell. Per a alguns és el seu lloc. Seria com un centre de dia. La inserció laboral ha d’avançar molt més. S’hauria de promocionar més perquè penso que hi ha empreses que ni tan sols saben quins beneficis poden obtenir per tenir una persona amb discapacitat. Cada persona té el seu lloc i hem d’ajudar que aquestes persones trobin realment el seu. Per exemple, és un repte que algun nen andorrà amb síndrome de Down arribi a assolir el graduat en segona ensenyança o pugui anar a la universitat. Abans de la inserció laboral ve tot el pla adaptat dels estudis.

Encara hi ha prejudicis?
Cada cop estem més conscienciats i visualitzem més la discapacitat. La persona amb discapacitat està arreu, va al cine, juga a futbol. Hi ha un tema de llenguatge que encara fa mal. Hem d’aconseguir entre tots canviar la mirada.

Diana Figueras

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Molts ànims i molta força!!!!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte